Menu

Crisix: Els nous temes ens porten a l'origen de tot

CrisixDes d'aquestes pàgines en multitud d'ocasions hem comentat que a casa nostra la quantitat i qualitat de bandes existents en el panorama del heavy metal és nombrosa. Però, certament, sempre n'hi ha que destaquen i estem davant d'un cas evident. Des del primer moment quan eren pràcticament uns adolescents sense instruments i es van presentar al Wacken tenien clar que anaven a totes i que no defallirien. Aquesta fe els ha portat a editar un bon grapat de discos que des de l'autoedició els ha portat a signar per un segell amb distribució internacional i tocar arreu del món literalment fins al punt de anys després de guanyar la Metal Battle tocar per mèrits propis als escenaris grans del prestigiós festival alemany.
 
Amb aquesta perspectiva i amb el pretext del recent documental sobre aquella participació i victòria en el certamen de bandes novells de Wacken hem volgut parlar amb el grup sobre precisament aquest treball audiovisual i per mirar de saber quins ha de ser els propers passos del grup.

Llegeix més

Lupe Villar: L'avenç tecnològic ha minoritzat el rock dur i el heavy

Lupe VillarDes d'aquestes pàgines no hem parat de dir des de fa un temps que la salut del metall a casa nostra és bona a nivell de bandes cantin en la llengua que cantin. En podem trobar de tots els estils i amb una qualitat notable. Fins i tot en llengua catalana, cosa molt més complicada, podeu trobar entrevistes i ressenyes a la nostra pàgina al respecte, però si una cosa està clara és que no hi ha una sola persona en aquest petit país amb certa edat i que li agrada el rock dur i heavy que no tingui com a referent o com a mínim un gran record d'una banda. Els primers, els que van marcar una època en molts sentits i van tenir la sort d'estar en el moment i lloc adient, Sangtraït.

El seu nom plana sempre quan parlem de rock dur a casa nostra fet en català. Malauradament alguns dels seus membres ja estant entre nosaltres com el gran Martín Rodríguez que sempre va mantenir-se actiu en diferents projectes i que va estar obert a la reunió del grup com ens va explicar en una xerrada que vam mantenir amb ell un any abans del seu traspàs. La resta de membres en gran part continuen vinculats amb la música com en Josep Mª Corominas amb el mateix Martín a Barbablanca i altres projectes, Quim Mandado amb LGP o la nostra protagonista, Lupe Villar, que tot i que més espaiat ha anat fent coses.

Recordem, el 2008 va treure un disc anomenat Kcorderock on trobàvem tretze peces de bandes ben conegudes i clàssiques passades pel seu sedàs i traduïdes al català. Ara mateix, i fa poques dates, va aparèixer un vídeo on tornava a l'atac amb una versió dels Scorpions i sembla que en un futur proper hi ha més projectes en ment. Sempre envoltada del mateix entorn de col·laboradors i persones de confiança des de fa uns anys.

És per tot plegat que ens hem volgut posar en contacte amb Lupe Villar per parlar de present, passat (evidentment Sangtraït) i futur en una agradable conversa de la que n'hem fet una edició especial del nostre espai radiofònic que aquí oferim.

A més del nostre reproductor en aquest mateix article us oferim altres possibilitats d'escolta perquè es pugui escollir el que us sigui més còmode, Ivoox i Spotify fent click als enllaços.

Javi Félez: Hi ha qui creu que un disc de thrash metal es pot gravar en dos dies i mesclar en un

GraveyardGuitarrista i fundador dels Graveyard, una de les bandes cabdals del death metal de l’estat, membre també de Korgull the Exterminator i Balmog (com a guitarra de directe) i Apolgoethia; guitarra d’ E Force en directe (Banda del mític Eric Forrest de Voivod), redactor d'un dels fanzines més treballats a nivell de l’underground (Hellspawn magazine), i, a més de tot això, productor i propietari dels Moontower Studios, els que, en opinió de molts, són el millor estudi de gravació, en quant a metal i rock es refereix, de l’estat espanyol, Javi Félez és un home admirat per qui signa aquesta entrevista. Com si es tractés d’un home del Renaixement, però en clau "metalera", és clar, en Javi toca un munt de pals dins el món del metall, no és només músic i compositor, sinó també enginyer de so, productor, redactor i segur que més coses que hom desconeix. Per a saber com està passant aquest moments de confinament i d’angoixa pel futur que ens espera hem volgut contactar amb ell en una entrevista que esperem gaudiu tant com nosaltres al fer-la.

Llegeix més

Avern, Javi: L'underground està en un bon moment

AvernFormats a Barcelona durant el 2019, Avern procedeixen de multitud de bandes que han marcat la escena underground del nostre país com Instinto, Tempesta, Tort o Cruz i el nucli de la banda de trash barcelonina Execució. Com ells mateixos es defineixen, Avern fan metall amb esperit punk i això és precisament el que els fa una banda molt atractiva per a qui escriu aquestes línies. Fa pocs dies van editar el seu primer treball, Witch’s eyes, que venia precedit per una demo anterior, i estan presentant-lo en directe dins el circuit underground. Heavy metal, punk, tocs blackmetal i, sobretot, molt bones cançons és el que trobareu en aquest debut, així que foteu-li una orella!

Es tracta de la primera entrevista que realitzem en plena crisi del coronavirus i tenim la oportunitat que respongui el nostre qüestionari el vocalista del grup, en Javi, en uns moments que no escapen a ningú que a més de estranys tenen un punt de dramàtics en tots sentits.

Simfonia Metàl·lica (SM) - En primer lloc m’agradaria saber a què us esteu dedicant en aquests dies de confinament obligatori, esperem que estigueu tots bé.

Javi (JA) - En aquests dies horribles alguns de nosaltres fem teletreball des de casa perquè la nostra professió ho permet i d’altres hem hagut d’anar a treballar jugant-nos el tipus, gràcies a les mesures insuficients d’aquest govern de farfolles al servei de les elits financeres, trist però cert. A part d’això llegir, veure pel·lícules i sèries, escoltar música i cuidar dels nostres.

Llegeix més

Abisme: Tenim idealitzada l'escena del nord d'Europa

AbismeDe la ment d'Anna Vidal i Joan Gau (ambdós a càrrec de guitarra i veus) va sorgir la voluntat de començar a crear temes per donar forma a un nou projecte musical. De fet, ja es coneixien de pertànyer a altres formacions musicals de l'escena i la moguda barcelonina. Un cop van poder completar la formació ràpidament va sorgir la idea de gravar. És així que ens presenten aquest primer treball relativament ràpid des de la formació del grup.

Ens presenten doncs As Fear Falls In, un disc de música extrema, pesada però molt eclèctic ja que es tracta d'un ventall d'influències molt ampli que pot anar des de la simplicitat i anar per feina del punk, a la velocitat del death, tot plegat barrejat amb stoner però també certs tocs de doom. Això és Abisme, un compendi de música extrema que es vol obrir pas en la nostra escena, ja tant rica, per mirar de fer-se un lloc. La banda mateix s'ha encarregat de tot el procés de gravació i producció.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?