Menu

Talaiot - U-Pecats i Traïdoria

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 13-07-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

TalaiotUn Talaiot és una construcció megalítica prehistòrica, de base circular o quadrangular, que apareix en gran nombre a Mallorca i Menorca i ha estat considerada com a antiga habitació, monument funerari i torre de defensa. Però no només això, també és una banda de metal provinent de ses Illes que ens presenten aquest interessant treball.

Els membres de Talaiot no són uns nouvinguts en això de la música. Anteriorment havien format part de bandes del Llevant i Es Pla Mallorquí com The Ugly Bitches i Cap de Fibló, Carles Roldán, Bernat Parera, i Miquel Crespí van unir esforços amb el bateria Antonello Pinto, provinent de Latina (Itàlia) i que havia militat ja a formacions com Bogardi, Vicenzo Sanniti, Shokogaz i Toylet, per crear Talaiot. Aquest és el seu primer treball, compost per deu temes de metal cantat en català. La veritat que dona gust veure un primer treball amb aquesta presentació en digipack incloent un llibret de 8 pàgines incloent lletres i fotografies, il·lustrat per Timothy Llompart. També una edició limitada en vinil, el que deia, tot un luxe.

Lithos obre el disc, una instrumental d'un minut i mig que sorprèn pel dinamisme i força amb la que et cau a sobre. Enllaça amb Faldes una peça que mostra el seu gust pel metall clàssic alhora que comences a veure com juguen amb altres estils com el progressiu. Les veus de Carlos Roldan sonen desgarrades i contundents enmig d'un riff que enganxa. Part central més melòdica i amb un bon solo. El baix distorsionat ens obre Suïcidi Virtual. Un tema més pausat on precisament les veus i la lletra pren més protagonisme tret de la tornada on tota la banda intervé. És a partir de la meitat del tema que ens assalten les guitarres i es fan presents fins el final del tema en un final ben contundent. A Pèssim han volgut jugar amb melodies orientals i explorar nous terrenys. El riff que condueix el tema recorda les vessant progressives que ja havien mostrat en uns dibuixos per les sis cordes que allunyen la monotonia seguint-los durant l'audició en un dels temes més extensos del treball. Dolça Abducció ens mostra en Carlos buscant nous matisos en la seva veu, més nets dins el to estripat que mostra en tot el treball, més controlat en aquesta ocasió. La part central busca la melodia per sobre de la tònica general del tema.

Passat l'equador del disc ens trobem amb Barreres, per mi el tema més mediocre del treball i el més extens. Acords a l'aire en gran part i tot i alguns moments destacats crec que escurçar-lo una mica hagués estat bona solució. Sort del canvi just a la meitat del tema que canvia el dinamisme i et fa despertar. De nou guitarres protagonistes a Dins es temps al igual que a M'esperen per dinar, segurament un dels temes més durs del disc tant a nivell de guitarres com la cadència que aporten així com la veu d'en Carlos cridant a ple pulmó representant el missatge de la lletra. El tema homònim Talaiot sembla més un caprici ràpid i esbojarrat per deixar-se anar al costat de la pausa i mesura de Ortzimuga (El Final del Cel), una meravellosa instrumental que si poseu el reproductor en mode bucle veureu com enllaça perfectament amb la intro inicial com volent tancar el cercle.

Gran treball que mostra que a les Illes Balears també hi ha metall i de molt bona factura. Caldrà seguir-los la pista. Per saber més del grup i el disc us convidem a escoltar l'entrevista que vam fer al grup al nostre espai radiofònic.

 

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?