Lluny queda encara el dia que la presència d'una dona en una banda de rock dur i metall no sigui destacat d'alguna manera a banda dels seus mèrits com a músic o intèrpret. Evidentment molt han millorant les coses des dels 80 on l'escena era plenament masculinitzada i on els referents femenins eren absolutament dirigits a explotar la seva sexualitat per damunt de cap altra cosa. Sigui com sigui avui dia ja no resulta estrany veure en qualsevol posició en una banda una dona.

Aquest és el cas que ens ocupa per una nova banda on no es tracta només d'un cas si no d'una quota masculina i femenina pràcticament a parts iguals. Estem parlant de Cobra Spell, banda formada per la guitarrista holandesa Sonia Anubis que amb vint-i-pocs anys ja ha passat per bandes com Sepiroth, Burning Witches, Crypta i ara decidint-se per la seva pròpia formació. Per si fos poc la varietat estilística és d'allò més present, des del death metal al hard-rock passant pel heavy tradicional i tocant tant baix com fonamentalment guitarra.

Llegeix més

Si voleu veure i escoltar en versió original trobareu l'entrevista al nostre canal de Youtube al final de la versió en text que aquí oferim.

El terme evolució sovint s'ha aplicat al món de la música i en concret a la carrera d'un grup musical entès com el canvi que va experimentant durant la seva trajectòria. A nivell musical fa que busquin noves maneres de fer, noves sonoritats i estils per enriquir o fins i tot canviar substancialment la teva primera proposta artística. Crec que aquest podria ser el cas dels finesos Amorphis.

Un cop més des del petit país nòrdic ens arriba una proposta que cal tenir en compte en la nostra escena i no pas per nova ja que el grup acredita en aquestes alçades més de 30 anys de carrera. Aquest febrer de 2022 el grup ha editat el seu catorzè disc d'estudi, un treball especial ja que culmina la trilogia iniciada amb Under the Red Cloud el 2015 seguit de Queen of Time el 2018 tancant el cercle amb aquest Halo. Tres treballs molt homogenis i que han sabut mantenir un nivell altíssim de progressió, bones composicions, originalitat i el toc quasi místic que el grup ha sabut donar a la seva música.

La sorpresa va ser nostra després d'algun intent fallit rebent un dissabte al matí l'oferiment de poder parlar amb el cantant Tomi Joutsen l'endemà mateix. Sorpresa per la immediatesa i pel fet que es concedís entrevistes un diumenge, fet poc habitual. No ho vam dubtar, sense ni tant sols haver pogut escoltar el disc encara vam tancar-la ràpidament.

Llegeix més

Si alguna cosa no es pot queixar l'escena estatal i, m'atreviria a dir que la de casa nostra si considerem el lligams de Catalunya amb el País Valencià i les Illes Balears, és de bandes amb bon material i propostes per oferir. En tenim una bona mostra sovint al nostre espai radiofònic amb les novetats que anem oferint i també les entrevistes que tenim oportunitat de fer.

El ventall d'estils que ofereixen aquestes bandes és més que ampli per satisfer qualsevol seguidor sigui quina sigui la seva preferència. Tot i no ser uns nouvinguts una d'aquestes bandes que han estat constants en la seva proposta i tenacitat, són els valencians Jolly Joker.

Per posar-nos en antecedents si no els coneixeu tenen els seus inicis el 2009 quan Lazy Lane decideix començar amb una nova banda de hard-rock basada en els sons de les grans bandes americanes dels vuitanta i del nord d'Europa. Glam hard rock de l'estil de bandes com KISS, New York Dolls, Motley Crüe, Skid Row, Backyard Babies, Hardcore Superstar i un sense fi de bandes clàssiques.

Llegeix més

Fotos: Catherine Deslauriers

Quantes bandes després de quatre dècades d'activitat poden dir que segueixen creatives i amb un aura quasi de llegenda entre els fans? Ben poques. Gosaria a dir que els canadencs Voivod poden ser un d'aquests grups privilegiats. Mai han estat com les altres bandes. Emparats per l'onada thrash de finals dels vuitanta sempre van tenir un segell distintiu que els situava entre gèneres, des del mateix thrash al progressiu amb tots aquests elements quasi alienígenes que sempre han acreditat. Han passat per períodes de tot tipus, fins i tot com a trio, pèrdua d'importants membres com Denis ‘Piggy’ D’Amour però amb una proposta ferma i clara.

En aquest 2022 ens presenten el seu quinzè disc d'estudi, Synchro Anarchy, un disc ple de reptes en la seva confecció ja que la pandèmia ha fet que el grup hagi hagut de treballar d'una manera poc habitual i sense el contacte estret per l'intercanvi de idees.

No vam voler desaprofitar l'ocasió de parlar amb la banda. Una cita que en principi i segons teníem confirmat havia de ser amb el bateria Michel "Away" Langevin, membre històric del grup i amb qui presta fer esment a aspectes de tota la carrera del quartet. La veritat que la idea era sucosa ja que són 40 anys plens de coses per comentar i poder-ho fer amb un dels membres principals i que ha estat allà en tot moment feia preveure una conversa interessant. La sorpresa va ser que en el moment de connectar via Zoom va aparèixer en pantalla Daniel "Chewy" Mongrain. Us podeu imaginar la sorpresa..., bàsicament perquè tenia en ment una sèrie de qüestions que ara havien perdut tot sentit al no estar pensades per la persona que tenia en pantalla, no pas pel fet que fos en Daniel, al contrari, en tot moment molt amable i disposat. Em consta que la discogràfica no va estar fina amb tot això ja que a altres companys els va passar coses similars. Tocava improvisar doncs, som-hi!!!

Llegeix més