Fotos: Patric Ullaeus i Benjamin Goss

Si alguna banda pot ser representativa de la recuperació, des de ja fa uns quants anys, del rock pel que fa a so i estètica dels 60 i 70 aquests són els Blues Pills. El quartet ja té una trajectòria més que notable des de 2011 i els seus principals compositors i ànimes Zack Anderson i Elin Larsson han vist com amb fermesa i fidels a les seves conviccions han passat de tocar en bars i clubs ben petits a festivals massius com Download, Rock am Ring o Wacken.

Basats en la poderosa veu d'Elin i aquest sentiments que transmeten d'autenticitat rememorant la música de garatge dels 60 amb un ànima blues han conformat una bona discografia que tindrà continuïtat amb un disc autoproduït com és Holy Moly!. Tota la psicodèlia, rock'n'roll i blues condensats en un treball del que vam voler parlar amb un dels personatges que citàvem anteriorment, Zack Anderson. Contactem amb ell una migdiada de juliol on sembla que li haguem privat de tant hispànica tradició ja que les respostes curtes, poc apassionades i la no voluntat de poder fer la conversa en vídeo per poder veure'ns a través de videoconferència, com ara ja és habitual amb quasi totes les bandes, va tallar també la frescor de la conversa. A més, cal afegir com a curiositat que aquest extrem és impossible per la mateixa voluntat de Zack que no vol fer entrevistes per cap altre mitjà que no sigui el telèfon, com a molt una conversa de Whatsapp. Sembla que es volen mantenir al màxim en aquells llunyans anys..

Llegeix més

Anonymous és una banda canadenca de thrash metal en la que bona part dels integrants del grup tenen origen hispà. Són Carlos Araya (bateria) nascut en Xile, Daniel Souto (guitarra) i Oscar Souto (veu i baix) a més de comptar amb Jef Fortin (guitarra) francocanadenc.

La banda té una llarga trajectòria, amb més de 1.500 concerts a l'esquena, gires a Canadà, França, Bèlgica i Suïssa i han tocat en els grans festivals del país (Heavy Montreal, Rockfest Montebello, Festival d`été de Quebec, Francofolies en Montreal o Woodstock en Beauce) entre altres. Tenen més de 2,5 milions d'escoltes a Spotify i un reconeixement de mitjans de metal i públic canadenc guanyant els premis MIMI i GAMIQ pel Millor Àlbum de Metal en els anys 2007, 2009, 2011 i 2016. La Bestia és el nou àlbum que ha produït en gran part Jef Fortin i els reconeguts productors Colin Richardson (Hamlet, Carcass, Trivium, Slipknot, Sepultura, etc) i Jean-François Dagenais (Kataklysm). El disc contè 11 temes, 7 en espanyol i dos peces bilingües, en francès i espanyol.

Fa poques dates vam publicar la ressenya del citat treball i ja comentàvem aquesta informació. Ara era moment de parlar amb la banda i per això ens vam voler posar en contacte amb un dels seus membres, Oscar Souto (veu i baixista), per comentar sobre el disc i el grup perquè es tracta d'una nova formació per molts de nosaltres però ja tenen una trajectòria de molts discos, anys i gires a l'esquena.

Us oferim aquí la conversa en format àudio però també ho podeu veure al nostre canal de Youtube on anem penjant algunes de les darreres entrevistes que hem fet.

L'escena suïssa al llarg dels anys no ha estat un niu continu de bandes per l'escena del heavy metal. Això sí, moltes de les bandes sorgides en aquelles contrades han estat i són referents de l'escena en estils tant diversos que van des del death-black passant pel thrash o el hard-rock més clàssic.

Pel que fa al metall més clàssic hi ha una banda que acaba d'iniciar el seu camí, tot i que els seus membres ja tinguin una trajectòria de més d'una dècada, i que prové del que podríem anomenar una refundació. Si no com anomenes un grup que amb els mateixos membres de base i el mateix estil decideix rellançar la seva carrera amb empenta i un nou nom ben similar al que tenien fins ara? Això és el que ha passat amb els Gomorra. Com deia els seus inicis es troben en una formació anterior anomenada Gonoreas que des dels seus inicis l'any 2000 van arribar a treure sis treballs d'estudi, el darrer dels quals Minotaur el 2017, a més de directes i recopilatoris.

Llegeix més

Un format diferent del que acostumem i s'acostuma a fer. Fora de les habituals entrevistes promocionals on el motiu d'una xerrada és parlar d'un llançament i sempre això motiva, delimita i restringeix els temes a tractar i obliga la conversa. Allò de "he venido a hablar de mi libro". Això és el que hem buscat amb el que oferim aquí, sortir d'aquest format.

En alguna ocasió he comentat que cada cop, personalment, dono més valor a poder parlar i conversar amb els músics, artistes i actors del negoci musical. Tots podem escoltar música en la nostra intimitat i fer-nos la nostra opinió i valoració de l'escoltat però no sempre és possible parlar amb els creadors d'allò que escoltem. Si, a més, aquesta conversa pot estar fora de les habituals i limitades entrevistes promocionals que comporten el llançament d'un treball poden quedar força interessants.

Aquest crec que és el cas de la conversa que oferim amb el guitarrista i principal compositor i ànima dels asturians Avalanch. Aprofitant que en els darrers temps s'està obrint de quina manera, obrint fins i tot un canal a Youtube on s'han explicat tota classe d'intimitats, hem volgut aprofitar per proposar-li de fer una trobada per senzillament conversar. Sense guió, sense tema, senzillament parlar de les seves darreres activitats, posar-ho en context i evidentment els temps que estem vivint.

Per si fos poc estrenem format ja que si habitualment oferim molts dels nostres continguts en el doble format de text i àudio ara hem volgut anar un pas més enllà ja que tot i haver emès la conversa en el nostre espai radiofònic, que podeu recuperar clickant aquí, també l'hem penjat al nostre canal de Youtube conjuntament amb algun material més que darrerament s'hi ha penjat i que volem que així continuï en un futur. Aquest és el format que presentem aquí, l'audiovisual.

Llegeix més