- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Entrevistes
Seraina, Burning Witches: Som molt ràpides fent noves cançons
Feia temps que no vèiem una trajectòria tant decidida. Fa un any i mig aproximadament que les suïsses Burning Witches demanaven suport en una campanya a Pledge Music per poder enregistrar el seu primer disc. A hores d'ara estant a punt de treure el seu segon treball sota el segell de la poderosa Nuclear Blast amb una gira telonejant a Grave Digger per tota Europa tot just iniciar el 2019.
Des de Simfonia Metàl·lica les vam descobrir un dia casualment en aquesta campanya i al cap de poc temps vam tenir accés a un notable primer treball que no va deixar indiferents a tots els seguidors del heavy metal clàssic. La sorpresa la vam tenir quan es va anunciar una gira per l'estat espanyol on la única data a Catalunya era a la ciutat de Lleida un fred 7 de gener... no fa ni un any. Ja en aquell moment vam poder parlar amb Seraina i Romana. En aquest curt període de temps l'ascens ha estat meteòric. No han parat de tocar, amb presència en festivals com el Bang Your Head o Full Metal Holiday, signar amb la citada discogràfica alemanya i tenir enregistrat i a punt de sortir el segon disc Hexenhammer. Des d'aquell primer concert que les vam poder veure han estat tres els cops que hem gaudit del seu directe ja que han tornat a la capital de ponent dos cops més, la darrera de les quals aquest passat octubre i que aquí en podeu veure la crònica.
La relació i coneixença s'ha fet més propera fins al punt que m'agrada considerar la banda i el seu entorn com amics, bons amics. La darrera visita va permetre compartir tota una tarda i nit amb aquesta gran banda i parlar de quasi tot, sobretot de música evidentment. És per això que amb la perspectiva del nou disc i tot el que els està passant aquest 2018 no vam voler perdre l'oportunitat de seure amb la vocalista Seraina Telli per saber les seves impressions de tot plegat.
Poques vegades podem fer una entrevista de manera tant còmoda i relaxada. Posem-nos en situació, després de fer la prova de so del grup i abans de compartir tots plegats àpat, vaig poder seure en un còmode sofà del pis superior de La Boite de Lleida i poder conversar amb Seraina. Una Seraina que es mostra encara prudent, poc xerradora i molts cops costa treure-la d'alguns tòpics i obrir-se. Expressar-se en una llengua que no és la seva pròpia suposo que hi fa, com en el nostre cas, però tot i així parlem del nou disc, del grup, del que els està passant i la seva visió de tot plegat... això sí amb el permís dels Gonoreas que també havien de provar so. Aquesta és part de la conversa.
Els darrers anys dels 80 i primers de 90 va viure una explosió dels gèneres més extrems dins l'escena del heavy metal. Des del thrash passant per l'speed metal a encara més enllà amb el death i variants. Van ser desenes les bandes que van emergir tant als EEUU com a Europa, algunes per aportar coses realment positives, altres només apuntant-se a la moda o sorgint fruit de la recerca desesperada de les discogràfiques de bandes de l'estil. Són moltes les que es van quedar en un sol disc que resta en les col·leccions dels més dedicats. A Europa la major de l'explosió de bandes va venir d'Alemanya on el thrash i l'speed metal va ser especialment popular en aquells anys.
Si una cosa no se li pot negar a Alberto Rionda és persistència... i no serà que no li han sortit entrebancs durant la seva carrera com a músic. La seva banda de sempre i a la que ha dedicat la major part d'esforços com a músic, Avalanch, ha tingut èpoques de tota mena així com també ha patit èpoques de tota mena fruit segurament de la naturalesa i el caràcter de la gent que habita aquest estat-país o com el vulguem anomenar dit Espanya.
No cal presentació. Després de més de 40 anys en el negoci amb el trencament que va suposar a primers dels vuitanta les seves veus a Accept i milions de discos venuts arreu del món Udo Dirkschneider ha de ser considerat com una de les llegendes de l'escena musical del heavy metal. Són ja quasi trenta anys de carrera en solitari, sense menypresar el seu llegat amb la banda primigènia, que ara tenen continuïtat amb un nou disc en solitari SteelFactory.
Lizzies són un exemple de com amb una trajectòria relativament curta han sabut captar l'atenció d'un ventall ampli de seguidors del rock dur i metall amb només dos treballs, deixant de banda un EP, single i una demo. Amb poc temps han pogut girar i fer-se una bona reputació de directe que les ha portat a tocar a Alemanya (Metalheadz Open Air & Headbangers Open Air), Suècia (Muskelrock) i Anglaterra (Live Evil) i a realitzar una extensa gira europea conjuntament amb Dead Lord i Night Viper durant la tardor de 2016. Lizzies s'ha convertit en una de les bandes més prometedores dins de l'escena de l'underground internacional i aviat estarà de tornada als escenaris europeus per presentar aquest nou On Thin Ice.