Menu

Entrevistes

Oscar Sancho (Lujuria): Hi ha idees a les que cal enfrontrar-se

Oscar SanchoNo és cap secret que aquesta web va néixer a conseqüència d'un programa de ràdio. Molts cops apareixen continguts diferents en cada mitjà però les que més són propostes que es complementen o senzillament les compartim. Aquest és el cas que ens ocupa. Aquesta temporada estem portant a terme la vint-i-dosena temporada del nostre programa de ràdio. Hi hem iniciat un bon grapat de noves seccions amb interessants col·laboradors al capdavant. Una d'elles és la que hem anomenat "Paraula d'en Ricard" on cada setmana amb Ricard Altadill (conegut personatge de l'escena a casa nostra) comentem l'actualitat, parlem de música, donem notícies i alguna exclusiva. En el marc de la secció vam estar comentant tot el que estava passant amb una de les figures, almenys fins ara, més estimades del rock dur a l'estat espanyol com és José Luis Campuzano "Sherpa". Les seves declaracions i intercanvi de d'idees contraposades i retrets amb altres personalitats del rock estatal com per exemple Oscar Sancho de Lujuria.

Llegeix més

Entrevista a José Luis Campuzano "Sherpa"

José Luis CampuzanoEn les darreres setmanes si algun tema ha destacat sobre qualsevol altre dins de l'actualitat de l'escena del rock dur i metall a l'estat és que un personatge tingut en alta estima per quasi tot el públic seguidor d'aquest estil musical com és José Luis Campuzano "Sherpa" ha manifestat opinions com a mínim controvertides per ser molt suaus.
 
A Simfonia Metàl·lica, el nostre espai radiofònic, el passat 13 de desembre de 2020 el vam entrevistar conjuntament amb Ricard Altadill. Les seves declaracions fetes a mitjans com l´ABC, Radioya tv , i d´altres de tendència clarament d'extrema dreta sobre la gestió del govern socialista amb la pandèmia i les declaracions creuades greus amb grans amics del nostre entorn com Oscar Sancho Rubio o Jaume Aos Sanuy han fet que decidíssim tirar endavant sabent que possiblement generaria tota mena de sentiments trobats.
 
Cal deixar clar que nosaltres hem intentat fer de periodistes musicals tot i les ganes que pot inspirar el personatge d'agafar un to ben agre en la conversa. Sigui com sigui, i com era d'esperar, ens han plogut pals i també bones opinions per encarar un contingut com aquest.

Llegeix més

Mikael Stanne (Dark Tranquility) : Mai havíem passat tant temps a l'estudi

Dark TranquilityTota la situació actual no ha tret pas les ganes a les bandes i als músics de continuar cultivant el seu art. Al contrari sembla que tots estiguin tancats fent nova música però encara no és ara quan veurem el gruix de tot aquest material editat. Els plans de llançament dels segells són a llarg termini i encara avui estem veient com s'edita material gravat tot just abans o iniciant la pandèmia.

Poques vegades es pot parlar de referents i Dark Tranquility ho són. La seva visió agressiva i melòdica alhora del death metal han creat escola i han forjat un so que els identifica plenament i que han sabut cultivar. L'escena escandinava té un nom en ells que mereix respecte. L'edició del seu treball, Moment, és una gran excusa per parlar amb el sempre afable i disposat vocalista Mikael Stanne. Més encara quan en els darrers temps han incorporat dos nous guitarres com Christopher Amott (ex-Arch Enemy, ex-Armageddon) i Johan Reinholdz (Andromeda, Nonexist) deixant enrere la llarga i productiva era del membre fundador Niklas Sundin.

Llegeix més

Nate Garrett (Spirit Adrift): En aquest negoci hi ha gent que és pura escòria

Spirit AdriftQuants cops s'ha debatut entre seguidors o premsa sobre el futur de l'escena del heavy metal, la seva salut o què passarà quan les grans bandes que queden desapareguin? Milions. No repetiré arguments que fins i tot en aquest humil racó del ciberespai s'han repetit. El cert és que en les circumstàncies actuals és difícil que una banda pugui recollir a parts iguals talent, recolzament de mitjans i favor del públic per arribar a ser una mena de referent. Sobre les dos darreres circumstàncies poc i pot fer una banda, ara, sobre la primera sí.

I d'això segurament van sobrats Spirit Adrift, o més aviat Nate Garrett, la persona que podem dir està al darrere de tot el que fa referència a aquest projecte musical. Aquest personatge des del 2015 que intenta tirar endavant aquest projecte, sent primerament la intenció a nivell només d'estudi, combinant la seva estima pel hard-rock i tants pals del heavy metal. Va ser posteriorment que, de manera permanent, es va afegir al projecte Marcus Bryant com a bateria començant a tocar en directe el 2017. Fins ara les seves edicions discogràfiques en format de disc d'estudi han estat quatre, Chained to Oblivion (2016), Curse of Conception (2017), Divided by Darkness (2019) i la que ens ocupa Enlightened in Eternity (2020).

Llegeix més

Morten Lowe (Amaranthe): Portar samples en directe fa més complicada la interpretació

Fotos: Johan Carlen i Patrick Ullaeus

AmarantheAvui dia les bandes de metall amb vocalista femenina al capdavant no són la raresa a vendre i explotar per cridar l'atenció. Es segueix utilitzant, en excés la majoria de vegades, i són elles qui centren tota l'atenció i concentren la imatge de la banda. Cal veure quan es normalitza el fet que més instrumentistes formin part dels membres i que no siguin les tasques vocals les que siguin càrrec de la part femenina.

Els suecs Amaranthe tot i no ser uns nouvinguts són sang jove en l'escena del power melòdic amb un estil que han pretès evolucionar cap a terrenys a mig camí del pop i la electrònica amb tots els elements que podem esperar d'una banda que habitualment se la encasella en el quadre i estil de bandes com Epica, Delain o els referents Nightwish. El seu debut del mateix nom el 2011 ha evolucionat cap a una música més sofisticada com en pot ser un exemple Maximalism del 2016. El 2018 va ser molt ben rebut Helix amb la novetat d'unes veus que ja compartia amb companys de grup. Seguint amb el camí traçat ens presenten Manifest on exploren encara més la idea dels tres vocalistes amb la mateixa Elize Ryd, Henrik Englund i Nils Molin. Completen la formació Olor Mörck a les guitarres i teclats, Johan Andreassen al baix i Morten Lowe Sorensen a la bateria. Precisament aquest darrer és el nostre interlocutor i amb qui mantenim una conversa via Skype des de Suècia.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?