- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Entrevistes
Sven Dirkschneider: Podríem haver escampat la pandèmia a Bulgària
Quan parlem de músics amb quaranta anys de trajectòria senzillament cal treure's el barret. Si a més parlem d'una de les veus més peculiars i quasi representatives d'un gènere com Udo Dirkschneider la cosa ja té un caire més que destacat. Si també afegim que la banda que lidera va tenir la oportunitat de fer un concert amb un parell de milers de persones enmig de la pandèmia en el fatídic any 2020 pel món de la música i l'entreteniment com a mínim cal veure què ha passat aquí.
I així és, UDO acaben d'editar un doble treball en directe enregistrat el setembre del 2020 al teatre Plovdiv a Bulgària, un indret especial en un esdeveniment especial que com a tal van voler que quedés immortalitzat en una gravació sonora i en vídeo. Fa un temps vam tenir oportunitat de parlar amb el petit gran home en motiu de la sortida del darrer disc en solitari com a UDO, que podeu recuperar aquí, ara l'interlocutor és un altre, Sven Dirkschneider, el seu fill i bateria del grup amb qui una tarda conversem sobre el disc en directe, el que l'ha envoltat i l'actual moment del grup.
Si voleu escoltar Sven Dirkschneider trobareu al final del text l'entrevista en àudio emesa al nostre programa de ràdio i també el vídeo de la conversa, això sí, aquest darrer en anglès tal qual es va produir.
Una aventura editorial en paper en ple segle vint-i-u en l'era de les pandèmies, videoconferències, xarxes socials i internet dedicada al món de la música i més en concret de l'escena del heavy metal pot sembla una completa bogeria provinent d'una ment que no sap en quin món estem. Doncs bé, ha passat, en un context en el que les publicacions de paper han anat desapareixent del consum informatiu dels seguidors, no ja del heavy metal, sino de la música en general tot i que encara quedi un reducte de fidels, i han anat deixant el seu lloc al quiosc a altres tipus de publicacions ens trobem amb la iniciativa d'impulsar una nova capçalera en paper que mensualment serà present als quioscs.
Un dels estils que més sembla perdurar en vigència en els darrers temps és el metall simfònic. Són moltes les bandes que segueixen apostant per l'estil i repetint l'esquema de la vocalista femenina al capdavant de caire operístic. Tots fàcilment tindrem alguns noms al cap com a referents i bandes més conegudes de l'estil. Crec que podem estar d'acord que una d'elles són els holandesos Epica. La banda de Mark Jansen i Simone Simons segueix la seva carrera amb aquest el vuitè treball de llarga durada que editen on han volgut portar absolutament tot al límit en el sentit de portar als extrems tot allò que li podríem esperar al grup i que és característic del gènere. No s'hi han posat per poc i ha comptat amb orquestra real, cors, instruments clàssics... en fi, un procés llarg. Podeu llegir les nostres impressions en 
Hi ha bandes que només amb la seva trajectòria ja es comprova fàcilment que hi ha uns fonaments i el que són en el moment actual no és cap casualitat. Aquest és el cas dels mallorquins Golgotha, una proposta ferma de l'escena extrema que amb els seus inicis allà per l'any 2013 han refinat i expandit la seva música a través d'un total de nou llançaments, si recollim els que apareixen a la seva pàgina web, el darrer dels quals en forma d'EP ha vist la llum aquest 2021. No ha estat en forma de llarga durada, com el seu anterior Erasing the Past del 2019, si no amb un EP anomenat Remembering The Past/Writing The Future.
Poques oportunitats tens per parlar amb llegendes. Aquest n'és un cas. Si alguna cosa està tenint la pandèmia és que els artistes i bandes que treuen disc s'estant dedicant molt més a fer entrevistes i promocionar el llançament. Té lògica, si no pots tocar almenys mira de parlar de la teva feina a tot arreu allà on sigui possible. No crec que m'equivoqui gaire si dic que és el cas que ens ocupa. Michael Schenker està fent més entrevistes que mai i quan vam rebre l'oferiment de poder parlar amb aquest personatge no calia pensar-s'ho gens. Un músic que acrediti 50 anys de carrera en formacions com UFO, Scorpions i el seu propi MSG amb peces memorables de la nostra escena en pot explicar tantes que es fa difícil en mitja hora mirar de ser concís. I si el personatge té ganes de parlar a més!!!