Menu

Entrevistes

Guillermo, Angelus Apatrida: Europa no és la meca del heavy metal

Si parlem de thrash metal a l'estat espanyol cal fer esment a una banda que amb treball constant i demostrant treball rere treball la seva qualitat s'han guanyat el dret a ser considerats com tot un referent dins el gènere. Parlem dels Angelus Apatrida que després de Hidden Evolution i girar insistentment per Europa arribant fins i tot a sud-Amèrica i Austràlia s'han fet una reputació sòlida com a banda de directe amb bones composicions.

El seu segell actual, i des de fa uns anys, Century Media té clar que són un dels noms a tenir en compte i després que passessin bona part del 2017 treballant en nous temes a finals del mateix any van entrar a gravar-los. El curiós és on van fer-ho, aspecte que desvetllen en aquesta conversa. De nou han treballat amb Daniel Cardoso per donar forma a aquest Cabaret de la Guillotine que conté deu de les més excitants peces que mai hagin escrit.

En motiu de l'edició del treball, oficialment la sortida ha estat el 4 de maig de 2018, vam tenir l'oportunitat de parlar amb el guitarra i veu del grup Guillermo Izquierdo una setmana i mitja abans de la sortida al mercat en el marc del nostre espai radiofònic. La conversa va ser emesa el dia 29 d'abril i encara és possible recuperar el programa sencer en aquest enllaç. Aquí us oferim només la part de la conversa amb Guillermo, uns interessants 30 minuts on parlem del nou disc, l'escena del metall, la societat on vivim, mitjans de comunicació i reivindicació laboral... per si fos poc!!!

Nina Osegueda: Catalunya cada dia està als mitjans americans

A Sound of ThunderVivim temps convulsos en molts sentits, a casa nostra més encara amb tot el que està passant en els darrers mesos i anys. Cap estament de la societat se n'escapa d'alguna o altra manera com a mínim d'opinar del que està passant. Fins i tot les bandes... el més curiós és quan una banda provinent dels EEUU, i d'una manera totalment inesperada i no buscada a tenor de tot plegat està aconseguint les millors cotes de reconeixement que mai ha tingut.

Els A Sound of Thunder són un grup de heavy metal tradicional de Washington que amb durant el mes de novembre del 2017 i primers de desembre es va donar a conèixer a Catalunya. El motiu? Mesos abans que tots els fets de setembre i octubre passessin havien gravat una versió del l'himne català adaptada al heavy metal. Havia quedat a la recambra pel proper disc d'estudi del grup a editar-se el 2018 però veient tot el que estava passant la vant donar a conèixer. El resultat? Interès i curiositat per part de molta gent i tot plegat va provocar que fessin una petita gira de concerts fins i tot amb intervenció a l'estadi Olímpic Lluís Companys amb altres músics del país.

Encara dura la repercussió de la versió ja que fa ben poc van ser premiats per aquest tema en uns premis de música independents americans dedicant el premi al president Puigdemont. El nou disc s'edita el 15 de juny i ja en recullen fruits abans de publicar-se. Se'ns dubte el cas català els ha anat bé.

Però perquè una banda dels EEUU decideix fer una versió de l'himne català? Tot això i moltes altres coses ens va explicar la seva vocalista Nina Osegueda en una conversa que vam tenir a primers de desembre de 2017 i que se'ns havia quedat a la recambra per publicar tot i que va ser emesa en el seu moment al nostre espai radiofònic. Aquí teniu l'entrevista.

Rafael Bittencourt: Una gira amb tots els cantants d'Angra seria formidable

Rafael Bittencourt dels AngraEn aquests temps de tanta oferta musical i varietat estilística l'anomenat power metal es resisteix a tenir un paper residual. Més encara si es tracta de bandes que amb major o menor mesura han tingut un paper predominant el algun moment i el reconeixement més o menys massiu per part dels seguidors.

Aquest podria ser el cas d'Angra que en els seus inicis van esdevenir tot un referent en un moment en el que certament l'estil era més que notori dins del heavy metal. Un meravellós disc de debut, Angels Cry que encara pesa i de quina manera, i una continuació encara més destacable si s'escau com Holy Land els van consolidar com un nom a tenir en compte i un referent de la música "pesada", com s'acostuma a anomena per aquelles contrades, brasilera. Els canvis de formació sempre són un escull que no saps mai com pot afectar a una banda. En el cas dels brasilers es va mantenir el nivell en tots sentits però la popularitat de l'estil va decaure. Els treballs d'estudi han estat més espaiats i en l'actualitat es troba en el punt de consolidar una formació que ja porta uns anys de rodatge amb un tercer vocalista que passa pel grup, Fabio Lione, que ningú nega la seva vàlua però que encara molts disten de creure que és l'ideal per l'estil dels brasilers.

Sigui com sigui no es pot negar la influència que han tingut les seves composicions i eclecticisme al llarg dels anys sent un dels primers a barrejar parts melòdiques i orquestrals amb música brasilera i exportar-ho arreu del món. Rafael Bittencourt és l'únic membre fundador que encara perdura del primer treball, ens posem en contacte amb ell perquè ens presenti el nou Omni, expliqui els projectes de futur i una idea sorgeix enmig de la conversa que faria obrir els ulls a tots aquells que en algun moment han gaudir de la música del grup.

Us presentem l'àudio de la conversa emesa al nostre programa de ràdio.

Jorge Salán: "Barcelona és una ciutat complicada pel rock"

Si hi ha algun músic de l'estat espanyol cal destacar en els darrers temps al nostre parer és Jorge Salán. La seva és una trajectòria de treball i anar fent passos poc a poc que l'han portat a la posició actual m'atreviria a dir de mestre de les sis cordes que lluny de voler caure en l'ego que en moltes ocasions els grans guitarristes cauen en la seva carrera i discografia compagina una carrera en solitari ben eclèctica amb posar al servei de bandes d'altres músics el seu talent i bon fer. Així doncs és com arriba a tocar amb Soto, Avalanch, Joe Lynn Turner o Robin Beck.

En els darrers temps, i si ens centrem en la seva carrera en solitari, ens mostra la seva passió pel blues-rock que va fer que s'interesses per aquest estil musical i d'aquí al hard-rock o metall si voleu. Primer va ser amb el disc d'estudi Graffire i ara que està presentant els temes que s'hi inclouen en directe aprofita i enregistra un dvd i cd en directe que mostra com en formació trio es pot sonar virtuós i poderós alhora. Live in Madrid conté temes propis i versions de Stevie Ray Vaughan, BB King, John Mayall, Freddie King, Buddy Guy o els Stones entre altres.

En el marc del nostre espai radiofònic truquem a Jorge per parlar de tot plegat, de la seva carrera en solitari, d'Avalanch, Soto, Joe Lynn Turner i ens ofereix algunes impressions interessants...

Thundermother: Estem aquí per quedar-nos!!

Dos anys i mig han passat des de l'edició d'aquell Road Fever, segon disc de la banda sueca Thundermother. Amb aquell treball el grup es posicionava com una referència a tenir en compte en l'escena del rock més clàssic en la línia de Airbourne per citar a una de les bandes actuals que més seguiment poden tenir. Les influències d'AC&DC són evidents en aquest moviment i sembla que hi ha tota una nova escena que no vol deixar en l'oblit les vessants més clàssiques.

A la primavera del 2017 el grup va patir un dels cops que més poden afectar qualsevol formació musical, canvis de formació. Però no qualsevol cosa, dràstics. Tres de les quatre membres van deixar el grup deixant com a única membre la guitarrista i fundadora Filippa Nässil. Tot i el contratemps Fillippa no es va donar per vençuda i va decidir tirar endavant, així doncs, sang nova va arribar amb Emlee Johansson a la bateria, Sara Pettersson al baix i Guernica Mancini a les veus.

Precisament amb aquesta darrera, Guernica, conversem sobre el seu nou disc anomenat com la mateixa banda en una molt entusiasta actitud. Meitat sueca i meitat veneçolana la cantant es mostra molt esperançada amb aquest nou inici on amb un força oblidat castellà respon les nostres preguntes en una accidentada conversa a través d'Skype.

Accés