Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Irreversible Mechanism - Immersion

Discogràfica: Blood Music
Data sortida: 14-09-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Sempre és un plaer poder descobrir noves bandes que et portin una mica d'aire fresc a les orelles. Si, a més, la seva procedència no és l'habitual que pots esperar de països i indrets on el metall és més o menys popular i hi ha certa tradició doncs encara produeix una petita satisfacció afegida que la llavor de l'escena s'escampi. És el cas de Irreversible Mechanism, banda provinent de la capital de BieloRússia, Minsk. El que va començar enmig d'un partit de futbol entre amics es va convertir en una banda que el 2015 va editar el seu debut amb Infinite Fields on els tres membres van comptar amb la col·laboració de Dan Presland a la bateria que se'n va ocupar des d'Austràlia. Lluny queda aquest primer intent si el comparem amb l'actual.

El grup és una mostra de com no posar cap mena de límit estilístic i deixar-se portar sense cap por. Les deu peces s'inicien amb la primera part de Existence, una llarga intro magnificent i és que un disc així necessita certa preparació. Passatges inquietants i teclats que en els darrers minuts desemboquen a Existence II posant les coses a lloc. Death i progressiu es fusionen amb tocs de metall modern sense descuidar en cap moment la melodia en un exquisit tema que enganxa amb la següent Abolution amb suavitat per tornar en breu a la contundència. Continus riffs i melodies de guitarra. Gran part central que signaria qualsevol guitar-hero.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

U.D.O - Steelfactory

Discogràfica: AFM
Data sortida: 31-08-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Udo-SteelfactorySi fa poques dates oferíem la nostra visió del nou disc de Doro sembla que aquest estiu els pesos pesants s'han posat d'acord per treure material y el darrer dia d'agost és el German Metal Tank Udo Dirkschneider qui ens ofereix nou material.

Què es pot dir d'un personatge cabdal en la història del heavy metal clàssic com Udo després de més 40 anys en l'escena? Poca cosa, estar atent al que ofereix i venerar la seva trajectòria. Amb aquesta voluntat afrontem l'escolta d'aquest Steelfactory per veure què pot oferir aquest 2018 pel que fa a nous temes del petit gran home.

Val a dir que en els darrers temps Udo és més Accept que els mateixos Accept. Tots sabem el pes de la seva etapa a la banda alemanya i que en solitari ja fa mesos que sota el nom de Dirkschneider va girant interpretant temes de la seva antiga banda. La cosa havia de tenir data de caducitat però, com acostuma a passar, la cosa ha tingut prou èxit i es va allargant sense data de fi. Ara fins i tot en disc...

Anem a pams. La banda ara mateix segueix formada pel mateix Udo, Andrey Smirnov a les guitarres, Fitty Wienhold al baix i el fill d'Udo Sven Dirkschneider. En directe compten amb una guitarra addicional però oficialment aquests són els membres. El disc ha estat produït pel danès Jacob Hansen (Volbeat) que no ha canviat ni un borrall el so que podíem esperar del grup.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Doro - Forever Warriors, Forever United

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 17-08-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

No he tingut pressa en escoltar el nou disc de Doro. Els darrers temps i anys de la seva producció musical no han tingut composicions massa reeixides. Temes força obvis, buscant la tornada fàcil i que es pugui corejar en directe i sense brillantor. Aquest nou disc marca un punt que cal tenir en compte, és el vintè disc de la llegendària vocalista alemanya que celebra 35 anys d'estada als escenaris. Pocs poden acreditar tal carrera. Doro ha tingut els ovaris de celebrar-ho amb un nou disc doble i aquesta és la raó per la que no he tingut pressa.

Es tracta doncs d'un disc doble. Això vol dir el doble de temes i el perill que molts d'aquests siguin només per omplir i que enfosqueixin altres que siguin realment brillants. Tots podem tenir al cap exemples del que comento. Discos que haurien pogut ser de llegenda però l'excessiva llargada i la inclusió de massa peces han fet que siguin bons discos només. En aquest Forever Warriors, Forever United tenim de tot. Des del que podríem considerar himnes a balades passant per temes de heavy metal més ortodox amb sembla una voluntat volguda de traspassar límits i agafar un ampli ventall de gèneres dins els paràmetres del rock.

Llegeix més

  • Escrit per Oscar Camarasa

Dimmu Borgir - Eonian

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 04-05-2018

M’han encomanat una difícil tasca, que gratament he acceptat, i es tracta de fer una crítica al flamant nou disc de Dimmu Borgir, grup del que en sóc un gran fan i segueixo des del seus inicis, ja fa un bon grapat d’anys. El 1994 va llençar el seu primer disc, For All Tid, (demos apart) i després de 24 anys, acaben de presentar-nos el seu últim treball anomenat Eonian. He de dir que no només sóc seguidor de la seva música, també de les anècdotes i històries del grup, i més concretament d’en Shagrath, el seu líder multi-instrumentista.

Aprofundint una mica en la nova gravació, he de dir que m’és complicat plasmar els meus sentiments tenint en compte que els meus discs preferits són Enthrone Darkness Thriumphant i Spiritual Black Dimensions, tot i que també el Puritanical World Misanthropia considero que és dels millors. Suposo que per a molta gent també ho és el For All Tid, que penso que és molt bo, però simplement és la meva modesta opinió i el meu gust personal. Per aquest motiu valoraré Eonian el més subjectivament possible, però sempre posant-hi de la meva part i sobretot respectant les opinions i cometaris que hom vulgui fer.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

ANGELUS APATRIDA - Cabaret de la Guillotine

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 04-05-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5/10

Angelus Apatrida-Cabaret de la GuillotineSi parlem de thrash metal a l'estat espanyol cal fer esment a una banda que amb treball constant i demostrant treball rere treball la seva qualitat s'han guanyat el dret a ser considerats com tot un referent dins el gènere. Parlem dels Angelus Apatrida que després de Hidden Evolution i girar insistentment per Europa arribant fins i tot a sud-Amèrica i Austràlia durant dos anys s'han fet una reputació sòlida com a banda de directe amb bones composicions.

La seva aposta pel thrash de la Bay Area amb influències de les grans bandes del gènere alemanyes amb tocs de death metal i de la New Wave of British Heavy Metal han fet que disc a disc hagin aconseguit arribar a un ventall més ampli de sectors de l'escena.

El seu segell actual, i des de fa uns anys, Century Media té clar que són un dels noms a tenir en compte i després que passessin bona part del 2017 treballant en nous temes a finals del mateix any van entrar a gravar-los i ara es bolca en el llançament. En motiu de l'edició del disc vam tenir oportunitat de conversar llargament amb el vocalista i guitarrista Guillermo Izquierdo en una conversa que podeu recuperar encara en aquest enllaç.

Llegeix més

Accés