Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Dead Venus - Bird of Paradise

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 13-09-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Dead Venus - Bird of ParadiseSeraina Telli es va fer un petit nom en l'escena amb la meteòrica pujada que va tenir Burning Witches amb els seus dos primers discos. Treballs adreçats als seguidors del heavy metal més clàssic i tradicional i que van tenir molt bona acollida. Cert és que la seva inquietud musical anava més enllà ja que no va ser pas la única experiència musical que acreditava ja que per exemple va estar al capdavant d'una formació anomenada Surrillium practicant un neo-prog molt més arriscat i divers.

Aquestes inquietuds i influències externes al citat grup van fer que arribés un moment en que deixés els clixés del metall clàssic per encarar nous camins. Queda el dubte de si hagués pogut, o volgut, compatibilitzar les dues vessants ja que la banda va perdre un molt bon actiu. En aquest projecte ha agafat les regnes component pràcticament totes les peces fent totes les parts vocals, pianos, teclats i guitarres acústiques. L'han acompanyat en l'aventura André Gärtner al baix, veus sintetitzadors i programació i Mike Malloth a la bateria i percussió. Ja d'entrada crida l'atenció el fet que el disc presenti en el seu precinte un adhesiu ben present on diu que no s'han utilitzat ni hi trobaràs guitarres elèctriques, auto-tune ni bateries samplejades. Queda clar que volen apostar per la música en majúscules.

Ja fa uns mesos que el disc va sortir de manera autoeditada i quina millor raó que parlar-ne quan la mateixa interessada ens ha fet arribar una còpia d'aquest treball autoeditat. Gràcies per fer-lo arribar, un detall.

Llegeix més

  • Escrit per Marina Tudo

Myrkur - Folkesange

Discogràfica: Relapse
Data sortida: 20-03-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Myrkur-Folkesange Amalie Bruun, altrament i més reconeguda com MYRKUR ('foscor' en islandès), ens presenta el seu tercer disc Folkesange, produït per Christopher Juul del col·lectiu tradicional de folk europeu HEILUNG. Des del seu primer EP també titulat Myrkur al 2014 i fins poc després l’ascens de popularitat que va experimentar, MYRKUR ha estat sempre envoltat de molta controvèrsia, i no és d’estranyar degut a les innovacions que va incorporar en l’EP abans citat traspassant estils, el qual no va despertar un gran interès, sobretot pel que fa a la veu (tenint en compte que Amalie va começar amb la banda de pop indie EX COPS). Tot i això cal dir que Nattens Barn és una cançó que recorda molt als primers treballs de projectes associats al Black metal com ara Burzum degut a la càrrega atmosfèrica que té.

Un any després presentava el seu primer disc com a tal “M” amb la producció de Garm d’Ulver i encara que tenia terreny a millorar va servir per acabar de definir l’estil que volia adoptar MYRKUR i així treure el seu següent llançament Mareridt al 2017. En aquesta ocasió l’àlbum ja gaudia d’una acurada producció i varietat d’instruments i sons que acaben de formar l’estil i el so únic que té el projecte.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Anonymous - La bestia

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 12-06-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Anonymous és una banda canadenca de thrash metal en la que bona part Anonymus-La Bestiadels integrants del grup tenen origen hispà. Són Carlos Araya (bateria) nascut en Xile, Daniel Souto (guitarra) i Oscar Souto (veu i baix) a més de comptar amb Jef Fortin (guitarra) francocanadenc.

La banda té una llarga trajectòria, amb més de 1.500 concerts a l'esquena, gires a Canadà, França, Bèlgica i Suïssa i han tocat en els grans festivals del país (Heavy Montreal, Rockfest Montebello, Festival d`été de Quebec, Francofolies en Montreal o Woodstock en Beauce) entre altres. Tenen més de 2,5 milions d'escoltes a Spotify i un reconeixement de mitjans de metal i públic canadenc guanyant els premis MIMI i GAMIQ pel Millor Àlbum de Metal en els anys 2007, 2009, 2011 i 2016. La Bestia és el nou àlbum que ha produït en gran part Jef Fortin i els reconeguts productors Colin Richardson (Hamlet, Carcass, Trivium, Slipknot, Sepultura, etc) i Jean-François Dagenais (Kataklysm). El disc contè 11 temes, 7 en espanyol i dos peces bilingües, en francès i espanyol.

El treball s'obre amb Bajo Presión on per un moment no saps d'on et ve l'atac amb aquest joc de les guitarres i l'estèreo anant del canal dret a l'esquerra constantment. Sense perdre un segon la bateria marca el típic ritme thrash a tot drap i tota la seva presència amb la resta d'instruments. Part central més calmada i versàtil que dona sentit al tema i veus en un estil dels Sepultura clàssics. Bon inici. Bicho Loco aposta més la contundència que la rapidesa en tot el tema amb un marcat palmute però que no us deixeu enganyar, tot just al minut ens hi posen una petita part quasi black que es va repetint a mode de tornada. La lletra la podeu dedicar al vostre "amic" més estimat...

Llegeix més

  • Escrit per Edu A.

Testament - Titans of Creation

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 04-03-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Testament - Titans of CreationNo seria ètic començar aquesta crítica sense reconèixer en primer lloc que tinc una debilitat per Testament des de fa una pila d'anys. Possiblement el cinquè en discòrdia del Thrash Metal, i que no va entrar a la gira del Big Four per qüestions merament logístiques. Creadors de tres discos cabdals per la història i evolució d’aquest estil com són The Legacy (1987), The New Order (1988) i Practice What You Preach (1989). El grup va viure moments convulsos durant els 90, amb constants canvis de membres, discos menys afortunats com The Ritual i intentant conviure amb l’auge d’estils més populars a l’època com el grunge o el nu metal. Arran d’això, els seus discos de meitats dels 90, Low i Demonic són una cerca de noves sonoritats barrejades amb certa experimentació que molts dels seus antics seguidors no van acabar d’entendre.

Acabant els 90 però, llancen un excel·lent disc per tancar el mil·lenni, The Gathering (1999) amb el geni de les baquetes Dave Lombardo. Però just quan es presagiava de nou un futur prometedor per la banda, el vocalista Chuck Billy va ser diagnosticat d’un estrany tipus de càncer que afectava la seva gola i el grup va fer una llarga aturada en la seva carrera. Per sort, el carismàtic vocalista d’origen indígena es va recuperar plenament, i el grup va tornar en plena forma firmant destacats àlbums com The Formation of Damnation (2008), Dark Roots of Earth (2012) i Brotherhood of the Snake (2016).

Llegeix més

  • Escrit per Oscar Camarasa

Carach Angren - Franckensteina Strataemontanus

Discogràfica: Season of Mist
Data sortida: 26-06-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Carach Angren - Franckensteina StrataemontanusPer fi ha arribat a les meves mans l'últim treball dels holandesos Carach Angren (mandíbula de ferro en síndarin la llengua fictícia creada per J. R. R. Tolkien per ser utilitzada al món creat per ell, la Terra Mitjana. El síndarin és una de les moltes llengües parlades pels elfs, anomenats Eledhrim [ˈɛlɛðrim] o Edhellim [ɛˈðɛllim] en síndarin). Franckensteina Strataemontanus és, de nou, un treball conceptual com tots els anteriors de la seva carrera.

Carach Angren són actualment Dennis "Seregor" Droomers (vocals i guitarra) Clemens "Ardek" Wijers (teclats, arranjaments i cors) i Ivo "Namtar" Wijers  (bateria i percussió) germà d'en Ardek i que fa uns mesos va deixar la banda en duet, segons ell per una sèrie de discrepàncies i motius personals, això si, després de finalitzar la gravació de l'últim treball. Franckensteina Strataemontanus es basa en Johann Conrad Dippel; metge, teòleg i alquimista i del que sembla va donar inspiració a Mary Shelly per escriure la famosa novel·la Franckenstein (encara que altres fonts diuen que no va ser així).

El treball conté 11 peces on comença amb una narració de més d'un minut per iniciar i posar-nos en context de la història. Com es marca de la casa està basat en un black simfònic ple d'orquestracions i barroquisme que fins i tot pot ser massa carregat i tot, amb una producció tant nítida i arreglada que no sembla de l'estil pròpiament esmentat. La veu d'en Seregor és com sempre plena de matisos, canvis constants així com bona quantitat de guturals, la seva guitarra plena de riffs però al meu parer molt diluïda sota tantes capes de grandiloqüents orquestracions.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?