Menu

Discos

  • Escrit per Guillem Revés

Farmer Boys - Born Again

Discogràfica: Arising Empire
Data sortida: 02-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 6/10

Han passat catorze anys des del seu últim disc d’estudi, The other side, i els germànics Farmer Boys (Stuttgart,1994) ens presenten aquest Born Again, amb la il·lusió d’una banda novell. Però catorze anys donen per a molt i podem trobar diferències significatives en l’evolució de la banda. Sonen molt bé, però s’han suavitzat i els hi falta la mala llet d’anteriors obres.

La producció és impecable, tot està al seu lloc i és contundent en les parts més dures i s’entén a la perfecció quan hi ha més presència de teclats i cordes. I parlo de cordes perquè en aquest enregistrament compten amb el violoncel de Max Lilja, ex d’Apocalyptica. Lilja es fa present només iniciar l’àlbum, ja que la introducció de Cosmos és una suite perfecta per al seu instrument i els teclats, i conté un in crescendo èpic que empalma directament amb Faint Lines. I aquí comença la veritable essència d’aquest Born Again, riff poderós amb secció rítmica mastodòntica i estrofa amb tornada ensucrades, tot i reconèixer que enganxen gràcies a la melodia vocal.

Fiery Skies accelera el tempo i després d’una arrencada més agressiva, la tornada, tot i la canya, desborda comercialitat pels quatre costats. Si això li sumem l’interludi al més pur estil Europe, ens queda un hit de ràdio formula encobert. I per sinó en teníem prou, a You and Me, la cosa encara s’endolceix més, amb forta presència de teclats i cors grandiloqüents.

Llegeix més

  • Escrit per Joan Guillem

Powerwolf - The Sacrament of Sin

Discogràfica: Napalm Records
Data sortida: 20-07-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Si parlem de Power Metal en l'actualitat un dels primers noms de grups que ens venen al cap es Powerwolf, el grup dels llops sense cap dubte ha anat guanyant-se una de les posicions més altes d'aquest gènere, no només per la "performance" que tenen sinó per la qualitat dels seus treballs. Si pensem en la seva discografia en termes generals cada disc ha significat un pas més que l'anterior però cap havia estat tan rodó com The Sacrament Of Sin (tot i que Blood of the Saints cal dir que si s'acosta bastant) en el que a part de 12 cançons noves i trobem un segon disc amb temes versionats per altres grups i que complementen aquesta ja de per si obra mestra.

Començant per Fire & Forgive un dels “hits” més potents d’aquest disc, una cançó rapida i amb una lletra clarament satírica referent a l'esglèsia que enganxa molt i que et fan agafar ganes de corejar des del principi.

Amb forta presència d’un òrgan potent a mans de Falk Maria Schlegel Demons Are a Girl's Best Friend és el primer single que van treure d’aquest disc sabedors que era la cançó que més agradaria al públic, amb la luxúria de tema central a la lletra i un ritme que convida com l’anterior tema a corejar, es podria considerar un dels millors temes del grup.

Llegeix més

  • Escrit per Guillem Revés

Voivod - The Wake

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 21-09-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 6/10

Abans que res, he de confessar que mai havia escoltat res dels canadencs Voivod, per tant aquesta ressenya serà la d’un oïdor primerenc.

Tot i els seus 36 anys carrera i 14 discos d’estudi, el meu contacte amb el grup es limitava a saber que un tal Jason Newsted havia tocat amb ells durant la passada dècada.

Però només escoltar el primer tall d’aquest The Wake, Obsolete Beings, he de dir que lamento no haver-los prestat atenció amb anterioritat. Sonen diferents, tot i que són virtuosos, la seva manera de tocar fa que no et fixis tant en la forma sinó en el fons, i és que la cançó que dona el tret de sortida té passatges tan hipnòtics com interessants. La veu del tal Snake, recorda a estones a Ozzy i a Brent Hinds de Mastodon (no serà al revés?), tenint el tema alguns fragments que em recorden molt als d’Atlanta, però sabent ara del cert que és Voivod qui ha creat escola. El solo de guitarra s’enganxa per la seva curiosa execució.

A The End of Dormancy la cosa baixa una mica, ritmes repetitius i la veu en un registre més trencat. Orb Confusion torna a seguir més de prop la senda marcada a l’inici, encara que més paranoica si cap i menys inspirada. La distorsió utilitzada pel guitarra Chewy ajuda a que no es converteixi tot en un pastitx difícil d’empassar.

Llegeix més

  • Escrit per Guillem Revés

Hamlet - Berlín

Discogràfica: Maldito Records
Data sortida: 16-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Sense cap mena de dubte, Hamlet és una de les bandes més constants i pencaires del panorama estatal, amb una reputació guanyada a base de picar molta pedra i mastegar molta sorra. És per això, que quan presenten un nou treball, podem estar segurs de que hi han posat tota l’ànima en la seva elaboració. I aquest Berlín no defrauda, almenys en quantitat de ràbia plasmada en les cançons, sobretot a nivell de lletres.

Des d’un primer moment, la cançó que obre el disc, Persiste, insiste, repite, ja ens mostra que no faran gaires concessions. Dura i directa, amb un so polit que fa que escoltar-la sigui agradable, tot i la seva contundència, fet que esdevé una constant en aquest enregistrament. Tu destino ens ensenya la seva part més comercial, ja que va ser l’escollida per presentar el disc, encara que Molly endureixi la estrofa. Amb Eclipse trobem si fa o no fa la mateixa formula, la part melòdica queda violentada per la part vocal. I és que el senyor Molly torna a esgarrar la veu en totes les cançons, i fa que tot plegat guanyi potència.

Menció a part mereix la producció. El fet de continuar treballant amb Carlos Santos, el mateix productor des de Amnesia (2011), és un encert, doncs es nota l’entesa que hi ha entre ambdues parts. El so és d’agrair, les guitarres, tot i jugar amb afinacions baixes, estan molt definides, i la base rítmica és una piconadora.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Burning Witches - Hexenhammer

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 09-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Després d'un disc de debut certament destacable, si parlem de heavy metal clàssic, les suïsses han tardat poc més d'un any a editar la continuació d'aquell disc finançat amb una campanya de mecenatge. Les coses han canviat i de quina manera, del mecenatge a una edició amb una de les grans en això del metall, Nuclear Blast. Les coses estant anant ràpid per aquestes noies que no han parat de tocar en directe i recolzar aquell primer material. Ara amb un segon disc sota el braç sembla que la seva cota d'ambició encara ha pujat més i la seva progressió no para de sorprendre.

Des d'aquestes pàgines hem seguit el seu camí. Des de la ressenya d'aquell primer treball, entrevista poc abans de la seva primera vinguda a Catalunya, la seva primera visita, la posterior a la tardor i una segona entrevista en persona amb Seraina Telli. No cal dir doncs que ens hem portat a les orelles aquest treball amb expectació i després d'un bon nombre d'escoltes cal dir que ho han tornat a fer. La mateixa Seraina ens comentava que són ràpides component i si, a més, ho fan en aquest nivell això pot seguir donant molts fruits. Anem a pams.

El llibre MALLEUS MALEFICARUM (a.k.a. EL MARTELL DE LES BRUIXES, en alemany: “Hexenhammer”) que va legitimar la caça de bruixes el 1486 és el centre de les lletres. Es tracta de l'opressió, la violència contra les dones i la manipulació dels fets; qualsevol d'aquests temes està més actualitzat que mai. El nou àlbum Hexenhammer ha estat produït de nou pel mateix equip que el primer als Little Creek Studio amb la col·laboració d'Schmier dels Destruction, sent amic de la banda i donant bons consells com ja un bon veterà que és del negoci.

Un dels canvis més destacats respecte la primera referència discogràfica ha estat la guitarrista Sonia Nusselder un jove talent que darrerament ha estat nominada com una de les millors guitarristes de metal de Benelux, tota una garantia doncs.

Llegeix més

Accés