Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Tarja - In the Raw

Discogràfica: Ear Music
Data sortida: 30-08-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Tarja - In the RawHi ha músics i cantants als que la seva carrera sempre restarà lligada i relacionada ja sigui a un disc, una banda, un tema... En el cas de Tarja Turunen tots ja sabem al nom al que hem de fer referència. Allà va créixer com a cantant, intèrpret i quasi persona m'atreviria a dir des d'aquella primigènia timidesa.

Vist amb la perspectiva dels anys els canvis ens han afavorit ja que ara tenim dos propostes que pels amants d'aquest tipus de sons ofereixen propostes amb arrel comuna però unes branques que busquen diferents rajos de sol. In the Raw és la proposta de Tarja per aquest 2019 i que hem volgut escoltar per veure què ofereix la vocalista ara mateix resident a l'estat Espanyol.

La primera peça, Dead Promises, sorprèn per la seva duresa i presència de les guitarres. Només la breu aparició de la diva i els ja quasi típics "Ah, Ah!" en mode operístic ens fan recordar què estem escoltant perquè el riff és molt dur en el marc d'un so ple de greus, molt d'acord amb les produccions actuals, que només es suavitza quan entra Tarja cantant on en algunes parts deixa lleugerament el seu to operístic per atrevir-se amb sons quasi guturals. Fins i tot la seva veu queda en un lleuger segon pla com no volen restar contundència al conjunt, més encara amb l'aparició de Björn Strid dels Soilwork com a convidat. A Goodbye Stranger, sense deixar un so força greu i amb gran presència de les sis cordes a través d'un riff dur, ja trobem molta més melodia en l'estrofa amb acords nets i la veu de Tarja en tons baixos. Ja en la primera part del tema trobem un nou convidat en la figura de Cristina Scabbia de Lacuna Coil que fins i tot participa en una tornada i donant-li molt més protagonisme del que cabria esperar d'un "convidat". En la part final s'agraeixen els detalls i dibuixos de guitarra enriquint el conjunt i quasi ni t'adones que no trobem solo com a tal.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Sabaton - The Great War

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 19-07-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 4/10

No es pot negar que els suecs Sabaton es mereixen un premi a la persistència. Després de 20 anys de carrera estant vivint un moment que segurament mai haurien somiat. En aquests temps que ja la feina és aconseguir una difusió suficient com per a què una banda pugui arribar a un públic potencial gran Sabaton ho han fet a base de girar i girar, persistir en la seva aposta i un cop en un segell "poderós" com Nuclear Blast les coses ja són més fàcils ja que tens una promo al nivell i mà per entrar en festivals i gires. De fet, en els darrers anys han encapçalat dos cops Wacken, el darrer aquest 2019 amb la supèrbia d'utilitzar els dos escenaris principals alhora en un show que no va demostrar res, són la Trans Siberian Orchestra o què?

No és cap secret que no és grup de la meva devoció, i només aquesta passió que sembla haver desfermat darrerament m'ha fet donar un altra oportunitat a un nou treball del grup després d'algun disc anterior que la veritat era de les coses més funestes que un ha escoltat. Carolus Rex ja va ser un èxit comercial i ben segur que aquest The Great War no es quedarà curt però... estem perdent el criteri? N'hi ha per tant? Han deixat de repetir-se? Aquestes són les preguntes que em venen al cap tot just abans de començar l'escolta. Som-hi.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Destruction - Born to Perish

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 09-08-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Destruction-Born To PerishEls alemanys Destruction sempre han estat un nom recurrent alhora de parlar del thrash metal alemany romanent en un segon pla però amb la poteta a punt per ensenyar sempre que ha estat possible. D'aquesta manera sempre han tingut cert prestigi i seguiment entre els seguidors del gènere però mai han arribat al següent nivell com uns Kreator.

En aquest 2019 el grup presenta canvis destacats ja que als veterans Schmier i Mike s'hi han unit sang nova en la figura del bateria canadenc Randy Black i la bèstia suïssa de la guitarra Damir Eskic. Van voler tenir el disc al carrer per el proper tour que faran amb Overkill i això els va posar certa pressió en l'enregistrament als Little Creek Studio on es va enregistrar de gener a març d'aquest 2019.

Queda clar que no volen equívocs i només el primer segon del tema-títol Born To Perish ja ens anticipa un tema contundent, ràpid, sense fissures i en la línia més reconeixible i esperable del grup. La veu d'Schmier et recordarà perfectament clàssics com Mad Butcher. Aquesta intro quasi militar amb els redobles de caixa i les guitarres acompanyant o diuen tot i la velocitat que segueix ho confirma, la doble melodia de guitarra central busca una mica de dinamisme en una peça que senzillament allarguen massa amb aquesta fórmula, acabant en quatre minuts hagués estat millor.

Llegeix més

  • Escrit per Pere Gene

Alan Parsons-The secret

Discogràfica: Frontiers Records
Data sortida: 26-04-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Què podem dir en aquestes alçades del gran Alan Parsons?, un autèntic geni de la música on hi ha desenvolupat totes les tasques possibles des d'enginyer de so a productor passant per músic d'estudi, arranjador i compositor.

Per fer esment de manera resumida a la seva trajectòria i per fer-nos a la idea de la seva magnitud, va ser enginyer de grups com The Beatles i Pink Floyd a The dark side the Moon (casi res!) i d'aquí és on es va passar a l'altre costat produïnt i component al costat d'Eric Woolfson i d'arranjador i director d'orquestra d'Andrew Powell creant una successió d'impressionants treballs que conformen un dels pilars bàsics del pop-rock-progressiu.

Quinze anys han passat de la seva última referència A valid path un disc que va passar sense pena ni glòria basat fonamentalment en la música electrònica. En el transcurs d'aquest temps, el senyor Alan s'ha dedicat a realitzar gires amb músics de confiança rememorant el seu llegat. Un cop posats en situació, anem a esbrinar què ens aporta en el seu nou treball anomenat The secret.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Diamond Head - The Coffin Train

Discogràfica: Silver Linings Music
Data sortida: 24-05-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Diamond Head - The Coffin TrainÉs ben curiós que una banda degui bona part del seu reconeixement, més que no pas èxit, a les versions que d'ells han fet unes "estrelles" d'això del heavy com Metallica. No sé si és per estar-ne satisfet o ben fotut, a saber com ho porten... El cert és que sigui com sigui estem davant d'un dels noms que tots, per les raons que sigui, tenim al cap quan parlem de totes aquelles bandes que van conformar la NWOBHM.

Analitzant la trajectòria del grup crida l'atenció com el treball que ens ocupa només és el vuitè per una banda que es va fundar el 1976, tots sabem per això la trajectòria... accidentada per dir-ho així, del grup. En qualsevol cas no està de més donar una escolta al que pot presentar al món Brian Tatler i companyia, i ja us avanço que no cal perdre'ls de vista. Anem a veure què ofereixen.

Enèrgic inici amb Belly of the Beast amb un riff enganxós marca de la casa amb la veu de Rasmus Bom Andersen protagonista entre melòdica i desgarrada. En la part del solo fins i tot trobem un doble bombo i Brian Tatler demostrant que els anys no l’afecten per tocar bon material.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?