Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Necrophobic - Dawn of the Damned

Discogràfica: Century Media
Data sortida: 09-10-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5 /10

NECROPHOBIC-Dawn of the DamnedQualsevol seguidor del metall extrem ha d'haver escoltat el nom de Necrophobic en alguna ocasió. Són 30 anys actius des de 1989 tot i que el primer treball The Nocturnal Silence data del 1993. Durant les dues primeres dècades no van ser exactament prolífics però els treballs que van treure The Third Antichrist, Hrimthursum o Death To All van ser suficients pes assentar un bon nombre de seguidors o tenir certa rellevància en l'escena.

La darrera època ha estat més convulsa i a tot un seguit de canvis de formació va seguir un disc ben acollit com Mark Of The Necrogram el 2018 amb els guitarristes Sebastian Ramstedt i Johan Bergeback de tornada després de cinc anys d'aturada. El nou pas endavant que volen fer en aquest funest 2020 és Dawn of the Damned tot just dos anys després de la sortida de l'anterior, el novè treball de la banda. El grup sembla que s'ha tornat molt més prolífic, cal veure què ofereixen en aquesta ocasió.

El disc s'obre amb Aphelion, una intro guitarrera enmig d'una instrumentació grandiloqüent que ben bé es podria utilitzar per una pel·lícula tipus Alien enganxant directament amb Darkness Be My Guide on anem a tot drap des de l'inici sent quasi cinc minuts que no donen treva d'una peça ben esperable de l'estil. Mirror Black aporta més matisos en l'inici amb un in crescendo per arribar als típics acords black poc abans d'encarar la velocitat habitual. La peça mostra més elegant lligats al metall clàssic que la poden fer bona per als no tant avesats al black més ortodox.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Blues Pills - Holy Moly!

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 21-8-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Blues Pills - Holy MolyNo podien començar el disc d'un altra manera, el que sembla les notícies d'una tv retro que ben aviat enllacen amb la poderosa veu de Elin i els subtils tocs de guitarra que Zack Anderson sap donar en la inicial Proud Woman. Tot amb aquest ambient i toc retro que dona especialment el so de bateria. Al meu criteri és un dels punts que distingeix l'estil i com volen sonar bandes com Blues Pills, no marxem de les compressions típiques d'avui dia però per exemple ressalta aquesta caixa com més apagada en el seu atac. Timbals molt més mesurats i un bombo present però no tant excessiu a com estem acostumats. Tema directe, amb Elin comandant (quina veu mare meva!) i deixant clar què ofereixen.

Low Road és veloç, contundent, amb un riff insistent, ràpid i una tornada que et passa per sobre. En la part central pren gran protagonisme la guitarra amb tota mena de jocs per una petita pausa on el baix condueix amb l'entrada de la veu a la part final recuperant la intensitat. Quasi no t'has adonat i ja s'ha acabat el tema. Amb el primer riff de Dreaming my life Away m'ha vingut al cap el nom de Black Sabbath, amb aquell toc tant característic i els puntejos de la part central del tema amb la de nou poderosa veu d'Elin que no et pot deixar indiferent ni un segon. California et calma, quasi et deixa en estat d'èxtasi. Sembla la perfecta banda sonora d'una sèrie inspirada en els 60 o documental parlant del naixement dels festivals en aquells temps. Emotiva, potent, intensa i de nou aquesta veu que transmet tant, això és l'important!, transmetre!.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Primal Fear - Metal Comando

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 24-07-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Primal Fear-Metal CommandoCal presentació per Primal Fear? En aquestes alçades no crec que cap seguidor de l'escena del heavy metal no hagi escoltat alguna vegada el grup. Molts la identifiquen com la banda de Matt Sinner però ara mateix m'atreviria a dir que és un monstre de tres caps amb Scheepers, el citat Sinner (líder de Sinner també) i el guitarrista Magnus Karlsson.

Són ja més de 22 anys de carrera en el que és el tretzè disc d'estudi en una banda consolidada i amb cert renom dins del panorama del heavy clàssic europeu. Pel qui subscriu la seva trajectòria ha estat massa monotemàtica fins al punt d'avorrir, no voler sortir ni un mil·límetre dels cànons establerts crec que no els ha fet cap bé artísticament però certament no els ha anat pas malament pel que fa a la seva carrera. Sigui com sigui cal veure què ofereixen en aquest nou disc.

Certament les coses semblen no haver canviat gaire escoltant la peça que obre, I Am Alive, doble bombo, la tornada per lluir les intactes dots vocals dels sr Scheepers i el solo d'un tema correcte de heavy metal clàssic. Se m'esvaeix una mica la mínima possibilitat de trobar alguna cosa que en trenqui el cap o que no esperi. Along Came The Evil camina sobre el baix i les guitarres i acord a l'aire en l'inici per basar-se en el palm-mute. Bona melodia en la tornada i de nou explotant aguts a les parts vocals. Ideal pel headbanging. Seguim sense novetat.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Dead Venus - Bird of Paradise

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 13-09-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10

Dead Venus - Bird of ParadiseSeraina Telli es va fer un petit nom en l'escena amb la meteòrica pujada que va tenir Burning Witches amb els seus dos primers discos. Treballs adreçats als seguidors del heavy metal més clàssic i tradicional i que van tenir molt bona acollida. Cert és que la seva inquietud musical anava més enllà ja que no va ser pas la única experiència musical que acreditava ja que per exemple va estar al capdavant d'una formació anomenada Surrillium practicant un neo-prog molt més arriscat i divers.

Aquestes inquietuds i influències externes al citat grup van fer que arribés un moment en que deixés els clixés del metall clàssic per encarar nous camins. Queda el dubte de si hagués pogut, o volgut, compatibilitzar les dues vessants ja que la banda va perdre un molt bon actiu. En aquest projecte ha agafat les regnes component pràcticament totes les peces fent totes les parts vocals, pianos, teclats i guitarres acústiques. L'han acompanyat en l'aventura André Gärtner al baix, veus sintetitzadors i programació i Mike Malloth a la bateria i percussió. Ja d'entrada crida l'atenció el fet que el disc presenti en el seu precinte un adhesiu ben present on diu que no s'han utilitzat ni hi trobaràs guitarres elèctriques, auto-tune ni bateries samplejades. Queda clar que volen apostar per la música en majúscules.

Ja fa uns mesos que el disc va sortir de manera autoeditada i quina millor raó que parlar-ne quan la mateixa interessada ens ha fet arribar una còpia d'aquest treball autoeditat. Gràcies per fer-lo arribar, un detall.

Llegeix més

  • Escrit per Marina Tudo

Myrkur - Folkesange

Discogràfica: Relapse
Data sortida: 20-03-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Myrkur-Folkesange Amalie Bruun, altrament i més reconeguda com MYRKUR ('foscor' en islandès), ens presenta el seu tercer disc Folkesange, produït per Christopher Juul del col·lectiu tradicional de folk europeu HEILUNG. Des del seu primer EP també titulat Myrkur al 2014 i fins poc després l’ascens de popularitat que va experimentar, MYRKUR ha estat sempre envoltat de molta controvèrsia, i no és d’estranyar degut a les innovacions que va incorporar en l’EP abans citat traspassant estils, el qual no va despertar un gran interès, sobretot pel que fa a la veu (tenint en compte que Amalie va começar amb la banda de pop indie EX COPS). Tot i això cal dir que Nattens Barn és una cançó que recorda molt als primers treballs de projectes associats al Black metal com ara Burzum degut a la càrrega atmosfèrica que té.

Un any després presentava el seu primer disc com a tal “M” amb la producció de Garm d’Ulver i encara que tenia terreny a millorar va servir per acabar de definir l’estil que volia adoptar MYRKUR i així treure el seu següent llançament Mareridt al 2017. En aquesta ocasió l’àlbum ja gaudia d’una acurada producció i varietat d’instruments i sons que acaben de formar l’estil i el so únic que té el projecte.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?