- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Opinió
Adele ens ha fet un favor
Tots tenim ben clar el canvi en el consum musical que ha comportat la tecnologia i el món digital. Des d'aquelles primeres descàrregues amb Napster, on només el fet de poder escoltar un disc amb certa qualitat sense haver de fer la despesa de comprar el disc ja era tota una novetat, fins a l'actual situació on tens milions de cançons, discos i continguts a qualsevol plataforma de les existents (Tidal, Youtube Music, Apple Music, Spotify...)
Pel mateix canvi de paradigma que ha comportat tot plegat poc a poc el disc com a tal ha perdut pes d'una manera vertiginosa. I no parlo del disc físic que encara pots comprar ja sigui en vinil, cd o fins i tot ja en prou casos en K7. Em refereixo el concepte de disc com a una col·lecció de cançons que en un moment determinat et mostren d'una manera prou àmplia l'estat de forma musical d'un artista i banda així com un format que permet desenvolupar amb prou recorregut les idees, conceptes i inquietuds que es volen transmetre en un producte cultural d'aquestes característiques perquè si alguna cosa ha de fer la cultura és remoure't. Els nous estils musicals sobretot han abraçat i celebrat que amb una sola cançó ja puguis tenir cert protagonisme si arriba a prou gent. De tema en tema pots estar més sovint en boca de tot aquell que et segueix, generar aquella sensació de quelcom nou (la novetat!!) i sempre tenir excusa per poder aparèixer a mitjans o donar sensació que estàs més que actiu. Fins i tot bandes veteranes s'han apuntat a aquesta manera de funcionar. Si a això sumem el fet que les plataformes inclouen opcions com la reproducció aleatòria d'un disc o de les novetats de la setmana pensar en un disc com una obra única perd tot el sentit i es perd enmig de l'allau que ens ofereix la xarxa cada dia.