Menu

Opinió

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

Fins aquí...

Simfonia Metàl·licaTal qual, fins aquí. Fins aquí ha arribat la trajectòria en web de Simfonia Metàl·lica. Va ser durant els primers anys del nou mil·leni, i amb l'empenta que estava ja tenint tot allò relacionat amb internet, que va sorgir la idea de fer un racó en aquesta immensa xarxa de comunicacions, i ara despropòsits en moltes ocasions, on parlar de rock dur i metal en totes les seves variants, llengues i estils però fer-ho en llengua catalana. Les iniciatives en aquest sentit encara avui dia, tot i haver desenes de webs dedicades al gènere, són inexistents pràcticament. Totes les pàgines dedicades a oferir notícies, entrevistes, ressenyes de discos, cròniques de concerts de casa nostra han optat pel castellà. Res a dir, cadascú ho fa com creu i li sembla millor per les raons que siguin. Igual que ha passat en tants altres àmbits comunicatius semblava que en aquest hi havia camp per còrrer.

Des del punt de vista de qui subscriu semblava que amb empenta i confiant trobar gent interessada amb el mateix sentit es podria tirar endavant la iniciativa i fer-la créixer fins on calgués. No ha estat així. A nivell de continguts no en podria estar més satisfet. S'han entrevistat un munt de bandes de casa nostra, estatals i internacionals. En aquest darrer sentit amb primeres figures de la nostra escena. Només cal que hi navegueu una mica i es pot comprovar. S'han cobert també multitud de concerts i festivals així com ressenyat discos. Tot plegat amb l'activitat amb el programa radiofònic i darrerament el canal de Youtube.

S'ha acabat. La voluntat de poder configurar un equip de gent interessada en escriure sobre aquesta escena musical, i fer-ho en català, mai ha estat del tot reexida. Sigui per les raons que sigui, ja no hi entraré. Seria massa llarg. El pes de mirar de portar-ho amb uns mínims exigibles de qualitat de continguts amb la dedicació que comporta i, sobretot, periodicitat en les publicacions ha estat en els darrers temps una llosa que cada cop ha estat més difícil de portar. I fer-ho en solitari encara més.

Així que s'ha acabat. Fins aquí. Simfonia Metàl·lica en la seva versió web i canal de Youtube deixen d'existir. La web seguirà online ves a saber fins quan com a testimoni del que ha estat i per si algú es vol perdre pels continguts publicats i recuperar-los com a testimoni del que s'hi va fer com a reflex d'un temps, però no s'actualitzarà. El canal de Youtube es reconvertirà totalment i deixo aquí la sorpresa pels qui el vulguin visitar. El programa de ràdio és un cuc que encara té vida.

Tot plegat no vol dir que el que subscriu no estigui actiu a la xarxa, fent entrevistes i demés. Senzillament serà en una nova casa, amb gent entesa i professional com la que més que ha valorat que un hi pot aportar coses. Allí que me'n vaig amb tota la il·lusió perquè l'equip que hi ha és collonut i saben el que es fan. El que un pretenia ho han aconseguit bons amics i és un plaer participar-hi.

Moltes gràcies a tots aquells que ens heu seguit en algun moment.

Fins sempre.

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

Rock Fest 2022

Rock Fest 2022El mes de juny és una autèntica bogeria pel que fa als festivals d’estiu. De fet, és el mes fort a tota Europa ja que precisament el calendari laboral europeu marca que juny i juliol són els mesos més dedicats a l’oci i període de vacances en la majoria dels casos per tornar a la feina a l’agost. Espanya com quasi sempre és l’excepció i anem tard.

En les darreres setmanes, si un ha volgut estar al cas l’activitat en aquest sentit, s’han celebrat Sweden Rock, Graspop, Hellfest, Tuska, Resurrection o el nou Rock Imperium… entre altres i només per citar alguns dels més grans. També el Barcelona Rock Fest, cita a la que sempre des d’aquí donem especial protagonisme al ser un festival que es celebra a casa nostra tenint en compte que no és poca cosa els noms que congrega. Molt a comentar sobre el Rock Fest… què us he d’explicar.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

Adele ens ha fet un favor

AdeleTots tenim ben clar el canvi en el consum musical que ha comportat la tecnologia i el món digital. Des d'aquelles primeres descàrregues amb Napster, on només el fet de poder escoltar un disc amb certa qualitat sense haver de fer la despesa de comprar el disc ja era tota una novetat, fins a l'actual situació on tens milions de cançons, discos i continguts a qualsevol plataforma de les existents (Tidal, Youtube Music, Apple Music, Spotify...)

Pel mateix canvi de paradigma que ha comportat tot plegat poc a poc el disc com a tal ha perdut pes d'una manera vertiginosa. I no parlo del disc físic que encara pots comprar ja sigui en vinil, cd o fins i tot ja en prou casos en K7. Em refereixo el concepte de disc com a una col·lecció de cançons que en un moment determinat et mostren d'una manera prou àmplia l'estat de forma musical d'un artista i banda així com un format que permet desenvolupar amb prou recorregut les idees, conceptes i inquietuds que es volen transmetre en un producte cultural d'aquestes característiques perquè si alguna cosa ha de fer la cultura és remoure't. Els nous estils musicals sobretot han abraçat i celebrat que amb una sola cançó ja puguis tenir cert protagonisme si arriba a prou gent. De tema en tema pots estar més sovint en boca de tot aquell que et segueix, generar aquella sensació de quelcom nou (la novetat!!) i sempre tenir excusa per poder aparèixer a mitjans o donar sensació que estàs més que actiu. Fins i tot bandes veteranes s'han apuntat a aquesta manera de funcionar. Si a això sumem el fet que les plataformes inclouen opcions com la reproducció aleatòria d'un disc o de les novetats de la setmana pensar en un disc com una obra única perd tot el sentit i es perd enmig de l'allau que ens ofereix la xarxa cada dia.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

La salsa de l'estiu

Rock Fest BarcelonaSi alguna cosa fa remoure els estius des de fa anys és el tema dels festivals, i no tant sols en l'escena del heavy metal si no ja en qualsevol estil musical. Són molts els que han intentat organitzar esdeveniments ja sigui per amor a l'art musical o senzillament han cregut veure una manera de fer diners amb aquesta febre instal·lada des de fa temps per aquest tipus d'esdeveniments. La resta ens hem trencat el cap per veure a quin anem segons les possibilitats econòmiques i de temps lliure en funció de les preferències musicals... tot i que en gran nombre de casos i en qualsevol estil la música per anar a un festival ja no és el que més importa.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

Prou d'aniversaris!!!

Iron Maiden-No prayer for the dyingS'ha parlat abastament, i fins i tot en aquest humil racó del ciberespai, de la poca o nul·la renovació de l'escena del rock dur i heavy metal. Sobre aquest particular podríem discutir sobre si efectivament és així o no. El cert és que bandes de tots estils n'hi ha, segurament més que mai, però mai arribaran a un nivell de grans arenes i estadis perquè senzillament això vol anys de carrera i una feina constant tant per part dels músics com sobretot d'una indústria que no fa apostes a llarg termini sinó que busca el resultat immediat i no té paciència. O creieu que Iron Maiden, Metallica, Scorpions o AC&DC d'un dia per un altre omplien estadis?

Un exemple. Es considera el directe dels Maiden Liver After Death editat el 1985 com un referent tant de la seva discografia com un dels discos gravats en directe més mítics de metall. Doncs bé, tot i que el grup ja tenia un bon nom en aquells temps i tocava en recintes considerables per exemple al seu pas en aquella gira en tres dates per l'estat espanyol no va omplir en cap dels recintes que va tocar. I avui dia? Tots sabem que ara van d'estadis. Aquestes coses no passen en un dia. Les discogràfiques promocionaven i apostaven, tenien més paciència. Avui dia tot és consum ràpid. No es converteix una banda en tant gran com per omplir aquest indrets gengants amb un disc i poc temps. D'aquí que s'acostumi a dir que l'era dels grans concerts es va acabant per aquesta raó i l'atomització de l'escena.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?