No diré que vaig arribar tard a Pantera però els vaig descobrir realment quan tothom, és a dir amb Vulgar Display of Power. Lo d'aquest grup va ser tan curt com intens i la seva influència en la escena, encara avui, ha estat notable pel que fa a so, actitud i estil.

En la meva opinió van ser diverses les circumstàncies que van motivar que es fessin tan grans en tant poc temps. En una època en què regnaven sons crus el seu ho superava tot. Si a això li afegim que potser van reclutar a tots els seguidors no molt apassionats amb la corrent grunge i van preferir sons més metàl·lics als imperants aglutinant el millor de les dues vessants jo ho tenim. L'exposat podrien ser les circumstàncies més casuals que van ajudar al grup en la seva escalada dins l'escena però si li sumem grans composicions i discos atronadors i que eren uns intèrprets brutals la fórmula no podia fallar. La pujada va ser tant ràpida com la baixada i intueixo que el grup no hagués acabat molt bé tant a nivell musical ni en la relació entre els membres, tot i que tots sabeu què va truncar la carrera dels americans.

Molt s'ha parlat dels primers discos del grup com a altament influents, imprescindibles i que han estat referència. Ara que es compleix el 30è aniversari del Cowboys from Hell val a dir que certament és l'inici de tot en la banda però en la meva opinió encara no mostra tot el que va ser posteriorment. Veiem en aquest treball ja cap on anaven però encara s'hi veien tocs i maneres de fer melòdics que evoquen la seva molt desconeguda etapa anterior. Això sí, va cridar ja poderosament l'atenció sobre ells.

Amb Vulgar Display of Power (no podien haver escollit un títol millor) precisament van fer tota una demostració de poder. Recordo escoltar el disc fins a la sacietat i veure com les gastaven en directe a través del Headbangers Ball de la MTV als festivals d'estiu que van seguir al disc (malauradament mai els vaig arribar a veure en directe). Aquest va ser el disc que els va catapultar, va influir i va posar les bases de Pantera tal i com tot seguidor del metall els recorda. Per mi és el seu disc bàsic i imprescindible, ha influït i influirá en futures generacions.

Llegeix més

No ve d'ara. Fa molts mesos que circulen i envaeixen Youtube i a poc que t'agradi la música i segueixis a una banda de rock o metall més o menys de manera habitual segur que te n'ha aparegut algun cada cop que has entrat a la popular plataforma de vídeos en streaming. Desconec si en altres estils i moviments musicals passa igual però en el cas del rock dur i metall han proliferat de manera exponencial. Es tracta del vídeos de reaccions.

Pels que no coneixeu el fenomen o de què va la cosa deixeu que us en faci cinc cèntims. Es tracta d'una persona que senzillament es posa davant un vídeo musical de qualsevol banda mentre ell està contínuament en pantalla. Com a molt apareix en un racó de la pantalla el vídeo que està mirant. Doncs bé, es tracta de contemplar les seves reaccions a mesura que el tema musical va transcorrent. Alguns diuen ser cantants, altres "coach", molts "vocal coach", els de més enllà músics afeccionats i en molts casos senzillament personal que no acredita cap mèrit artístic, almenys aparentment, i que senzillament són molt expressius i exagerats, tenen ben present que s'estan gravant i que la gent està pendent de quina rucada diran o quina "performance" oferiran en alguna de les parts que es suposen àlgides dels temes musicals. N'hi ha que canten amb els vocalistes dels grups, altres fan cares estranyes, tots gesticulen exageradament, criden, s'aixequen, marxen de l'habitació i o ho fan amb els fills, amb la parella, la dona, l'home, sols... Al final senzillament són persones que es posen a mirar un vídeo com faig jo o tú però que es graven, fan el pallasso i ho pengen a les xarxes.

Llegeix més

En les darreres setmanes l'únic i omnipresent tema arreu és el Covid-19, tampoc ens ha d'estranyar. Les webs dedicades a la nostra escena musical han perdut bona part del seu contingut quan no hi ha directes que ressenyar i sembla que enlloc de fer més ressenyes de discos o altre tipus de continguts s'han dedicat a fer rànquings de discos personals, recordar articles del passat i tota mena de coses d'aquest estil. No ho critico pas, l'ànsia de consumidor que tots portem a dins sempre ens demana cosa nova i no estar en pau una temporada. Això els que han pogut continuar generant contingut ja que, almenys per qui subscriu poder generar nous articles per aquest racó del ciberespai està sent més complicat que mai...

Sigui com sigui una enganxada que ha passat en els darrers temps ha saltat a la llum i aparegut en diverses publicacions amb, el més que conegut entre els seguidors del rock dur a l'estat, Sherpa com a protagonista. M'explico i intento posar en antecedents pels que no sabeu de què va.

Llegeix més

Fa poc més d'un any publicàvem un article sobre la pràctica habitual i estesa en totes les webs especialitzades de la nostra escena musical del rock dur i metal que tenen secció de notícies per omplir dita secció repicar i funcionar com a mers traductors del contingut aparegut en webs anglosaxones de referència d'aquest contingut. Bàsicament la font d'on es treu tot es redueix a una, Blabbermouth. Posàvem com a exemple informacions aparegudes a la web americana referenciant el dia i captures de com al cap d'un o dos dies apareixien als mitjans estatals. Fèiem esment al fet que tot just algunes començaven a citar les fonts d'on sortia tot plegat, cosa que té clara Blabbermouth ja que normalment el que fa és fer-se ressò d'entrevistes i continguts d'arreu del món, fins i tot nosaltres i hem aparegut en motiu d'una entrevista que vam fer a Wolf Hoffman d'Accept, sempre citant les fonts i crèdits corresponents. Podeu consultar encara el nostre article fent click aquí.

Llegeix més