Aquesta podria ser una pregunta, entre desenes més, que es podien haver fet el dimecres dia 5 de desembre els americans Dream Theater en la seva visita promocional a l'estat espanyol, en concret a Madrid.

El seu nou disc Distance Over Time no sortirà fins el 22 de febrer de 2019 però ja es troben fent aquest tour per promocionar-lo i en cosa de poc més d'un mes començaran a sortir les entrevistes fetes en aquest periple.

Ja és històrica la "queixa" de la poca presència del rock dur i el metall en els mitjans de comunicació, especialment en els anomenats de masses, és a dir, aquells amb gran abast i cobertura arribant a milions de persones. És evident que, i sobretot gràcies a la xarxa, han proliferat moltes iniciatives en aquest context que sortosament ens ha tret d'aquella dinàmica on només teníem publicacions periòdiques mensuals i les notícies tardaven en arribar. Tret dels idealitzats 80 on sí que el rock va treure el cap als mitjans i era popular a partir dels 90 ha estat la travessia del desert. Què vull dir amb tot això? Home doncs que si una banda de la nostra escena apareix en un gran mitjà hauria de ser una bona notícia en tots sentits. Ho dic en condicional més per la banda que pels seguidors, que potser també poden estar, ja que aquest passat dimecres en vàrem tenir un exemple.

Llegeix més

Un any més s'ha celebrat una edició del Rock Fest Barcelona. Un any més no tindrem crònica en les nostres pàgines. L'organització del festival, la coneguda promotora Rock'n'Rock, no té a bé facilitar-nos la cobertura del citat esdeveniment. Ho hem intentat reiteradament, mai s'ha concedit. En cada edició hem sol·licitat entrevistes a través de la organització amb les bandes participants per poder parlar del festival i promocionar-lo, sempre s'han rebut respostes amables i en principi amb voluntat de col·laboració però mai s'ha concretat res.

Des de Simfonia Metàl·lica estem extremadament satisfets que una de les grans cites del rock dur i heavy metal a l'estat tingui lloc a casa nostra, sigui a Barcelona o al poblet més petit que pugui existir. Per una senzilla qüestió de proximitat i no haver de fer milers de quilòmetres per veure nous talents i les grans bandes clàssiques que habitualment cauen al cartell, a més que posa en el mapa metàl·lic aquest racó de món. Per aquesta raó any rere any s'ha publicitat el festival a la nostra agenda, banners en posicions privilegiades i durant mesos a l'entrada de la web, parlat al nostre espai de ràdio i entrevistat bandes participants, sense ajuda de la promotora.

Llegeix més

El món en el que vivim no deixa de sorprendre cada dia més. Veient cada dia les notícies no pots més que quedar-te amb la boca oberta davant les atrocitats que ens ensenyen com a "notícia", el personal sembla que anem tragant i no passa res quan n'hi hauria per muntar una segona revolució francesa. No és aquest petit racó del ciberespai el lloc per parlar-ne aquí parlem d'una cosa molt més banal si voleu, la música, ara bé, estic convençut que si se li donés més importància igual el personal tindríem el cap més centrat al consumir cultura.

Tot i així el nostre benvolgut art sonor, més en concret en l'estil que tractem a Simfonia Metàl·lica, no està fora de les urpes dels excessos i la incoherència, per ser suaus. En un mercat, el musical, on les edicions (sigui en el format físic o digitals) no generen el retorn, ja no per generar beneficis, totalment lícits, si no que no generen ni per sobreviure tot s'ha bolcat en els directes. Les bandes amb cert nom i poder de convocatòria giren sense parar, els promotors fent-se la guitza a cada moment per tenir el dinosaure de torn i les petites tocant quasi per res perquè avui s'ha de tocar i tocar.

Llegeix més

Escric aquestes ratlles tot just l'endemà de Sant Jordi. Un any més el tòpic s'ha complert i tot allò que els carrers s'omplen de gent en una festa ciutadana s'ha repetit milions de vegades... i amb raó. Poques dates trobarem arreu del món al voltant d'un fet tant remarcable com regalar una rosa, amb tot el seu significat, i un llibre, cultura per poder cultivar la ment en aquesta cada cop pitjor societat que ens envolta. Els carrers s'omplen de gent i de vida sense més que fer aquests presents amb tota naturalitat. Òbviament que tot té la seva part comercial, els floristes es freguen les mans amb uns preus desorbitats de les roses ratllant la indecència i els llibreters amb les còpies venudes amb qualsevol excusa que en molts casos passaran a ser una peça decorativa més a les estanteries de les cases. Però deixem de banda aquest extrem, no siguem mal pensats i centrem-nos en l'essència de la festa de Sant Jordi. És admirable que la cultura sigui la protagonista en un dia així però crec que un cop més cada 23 d'abril es demostra que hi ha cultura de primera i de segona.

Llegeix més