- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Opinió
Prou d'aniversaris!!!
S'ha parlat abastament, i fins i tot en aquest humil racó del ciberespai, de la poca o nul·la renovació de l'escena del rock dur i heavy metal. Sobre aquest particular podríem discutir sobre si efectivament és així o no. El cert és que bandes de tots estils n'hi ha, segurament més que mai, però mai arribaran a un nivell de grans arenes i estadis perquè senzillament això vol anys de carrera i una feina constant tant per part dels músics com sobretot d'una indústria que no fa apostes a llarg termini sinó que busca el resultat immediat i no té paciència. O creieu que Iron Maiden, Metallica, Scorpions o AC&DC d'un dia per un altre omplien estadis?
Un exemple. Es considera el directe dels Maiden Liver After Death editat el 1985 com un referent tant de la seva discografia com un dels discos gravats en directe més mítics de metall. Doncs bé, tot i que el grup ja tenia un bon nom en aquells temps i tocava en recintes considerables per exemple al seu pas en aquella gira en tres dates per l'estat espanyol no va omplir en cap dels recintes que va tocar. I avui dia? Tots sabem que ara van d'estadis. Aquestes coses no passen en un dia. Les discogràfiques promocionaven i apostaven, tenien més paciència. Avui dia tot és consum ràpid. No es converteix una banda en tant gran com per omplir aquest indrets gengants amb un disc i poc temps. D'aquí que s'acostumi a dir que l'era dels grans concerts es va acabant per aquesta raó i l'atomització de l'escena.
Tots els que seguim grups musicals i un estil com el rock dur i el metall, d'alguna manera tenim en una major estima i consideració aquelles bandes i músics que ens agraden, fins al punt en ocasions que els elevem a uns altars que no ens permeten veure més enllà. Això no treu que aquest meravellós art que és la música ens tregui de veure el que pot haver-hi més enllà.
Compreu vinils o cds? Crec que no és una qüestió menor per aquells que vam aprendre a valorar la música com a art a través del format físic, vinil o cassette, bàsicament, durant un grapat d'anys i posteriorment cd. El gaudir d'aquest plaer que és escoltar la música que t'agrada ha anat lligat fins no fa tant a tenir a les mans un d'aquests formats i posar-lo en el reproductor corresponent. Molts hem crescut així i en aquestes alçades podem compaginar-ho amb l'actual model de consum però ja no tenim remei. Fa anys i panys que s'anuncia la mort dels formats físics, i certament és lenta però sembla imparable. Algun fet, sens dubte destacable i que dóna certa esperança, com l'anomenat revival del vinil ha animat a molts a consumir de nou música en format físic, alguns s'han apuntat a la moda i altres han seguit fent el que feien, pocs per això, seguir comprant música sigui quin sigui el format.
No diré que vaig arribar tard a Pantera però els vaig descobrir realment quan tothom, és a dir amb Vulgar Display of Power. Lo d'aquest grup va ser tan curt com intens i la seva influència en la escena, encara avui, ha estat notable pel que fa a so, actitud i estil.
No ve d'ara. Fa molts mesos que circulen i envaeixen Youtube i a poc que t'agradi la música i segueixis a una banda de rock o metall més o menys de manera habitual segur que te n'ha aparegut algun cada cop que has entrat a la popular plataforma de vídeos en streaming. Desconec si en altres estils i moviments musicals passa igual però en el cas del rock dur i metall han proliferat de manera exponencial. Es tracta del vídeos de reaccions.