Tots els que seguim grups musicals i un estil com el rock dur i el metall, d'alguna manera tenim en una major estima i consideració aquelles bandes i músics que ens agraden, fins al punt en ocasions que els elevem a uns altars que no ens permeten veure més enllà. Això no treu que aquest meravellós art que és la música ens tregui de veure el que pot haver-hi més enllà.

En els darrers dies ha saltat a l'actualitat un assumpte lleig, fosc i repugnant que d'alguna manera esquitxa a un bon nombre de grups europeus al meu parer ja que em resulta difícil de creure que no haguessin tingut cap mena d'indici o informació sobre la qüestió. Pot ser que en tinguessin ni idea, però repeteixo, em costa empassar-m'ho a no ser que visquin en una bombolla, com els futbolistes per posar un cas que tots podem tenir clar. M'explico.

Llegeix més

Compreu vinils o cds? Crec que no és una qüestió menor per aquells que vam aprendre a valorar la música com a art a través del format físic, vinil o cassette, bàsicament, durant un grapat d'anys i posteriorment cd. El gaudir d'aquest plaer que és escoltar la música que t'agrada ha anat lligat fins no fa tant a tenir a les mans un d'aquests formats i posar-lo en el reproductor corresponent. Molts hem crescut així i en aquestes alçades podem compaginar-ho amb l'actual model de consum però ja no tenim remei. Fa anys i panys que s'anuncia la mort dels formats físics, i certament és lenta però sembla imparable. Algun fet, sens dubte destacable i que dóna certa esperança, com l'anomenat revival del vinil ha animat a molts a consumir de nou música en format físic, alguns s'han apuntat a la moda i altres han seguit fent el que feien, pocs per això, seguir comprant música sigui quin sigui el format.

Llegeix més

No diré que vaig arribar tard a Pantera però els vaig descobrir realment quan tothom, és a dir amb Vulgar Display of Power. Lo d'aquest grup va ser tan curt com intens i la seva influència en la escena, encara avui, ha estat notable pel que fa a so, actitud i estil.

En la meva opinió van ser diverses les circumstàncies que van motivar que es fessin tan grans en tant poc temps. En una època en què regnaven sons crus el seu ho superava tot. Si a això li afegim que potser van reclutar a tots els seguidors no molt apassionats amb la corrent grunge i van preferir sons més metàl·lics als imperants aglutinant el millor de les dues vessants jo ho tenim. L'exposat podrien ser les circumstàncies més casuals que van ajudar al grup en la seva escalada dins l'escena però si li sumem grans composicions i discos atronadors i que eren uns intèrprets brutals la fórmula no podia fallar. La pujada va ser tant ràpida com la baixada i intueixo que el grup no hagués acabat molt bé tant a nivell musical ni en la relació entre els membres, tot i que tots sabeu què va truncar la carrera dels americans.

Molt s'ha parlat dels primers discos del grup com a altament influents, imprescindibles i que han estat referència. Ara que es compleix el 30è aniversari del Cowboys from Hell val a dir que certament és l'inici de tot en la banda però en la meva opinió encara no mostra tot el que va ser posteriorment. Veiem en aquest treball ja cap on anaven però encara s'hi veien tocs i maneres de fer melòdics que evoquen la seva molt desconeguda etapa anterior. Això sí, va cridar ja poderosament l'atenció sobre ells.

Amb Vulgar Display of Power (no podien haver escollit un títol millor) precisament van fer tota una demostració de poder. Recordo escoltar el disc fins a la sacietat i veure com les gastaven en directe a través del Headbangers Ball de la MTV als festivals d'estiu que van seguir al disc (malauradament mai els vaig arribar a veure en directe). Aquest va ser el disc que els va catapultar, va influir i va posar les bases de Pantera tal i com tot seguidor del metall els recorda. Per mi és el seu disc bàsic i imprescindible, ha influït i influirá en futures generacions.

Llegeix més

No ve d'ara. Fa molts mesos que circulen i envaeixen Youtube i a poc que t'agradi la música i segueixis a una banda de rock o metall més o menys de manera habitual segur que te n'ha aparegut algun cada cop que has entrat a la popular plataforma de vídeos en streaming. Desconec si en altres estils i moviments musicals passa igual però en el cas del rock dur i metall han proliferat de manera exponencial. Es tracta del vídeos de reaccions.

Pels que no coneixeu el fenomen o de què va la cosa deixeu que us en faci cinc cèntims. Es tracta d'una persona que senzillament es posa davant un vídeo musical de qualsevol banda mentre ell està contínuament en pantalla. Com a molt apareix en un racó de la pantalla el vídeo que està mirant. Doncs bé, es tracta de contemplar les seves reaccions a mesura que el tema musical va transcorrent. Alguns diuen ser cantants, altres "coach", molts "vocal coach", els de més enllà músics afeccionats i en molts casos senzillament personal que no acredita cap mèrit artístic, almenys aparentment, i que senzillament són molt expressius i exagerats, tenen ben present que s'estan gravant i que la gent està pendent de quina rucada diran o quina "performance" oferiran en alguna de les parts que es suposen àlgides dels temes musicals. N'hi ha que canten amb els vocalistes dels grups, altres fan cares estranyes, tots gesticulen exageradament, criden, s'aixequen, marxen de l'habitació i o ho fan amb els fills, amb la parella, la dona, l'home, sols... Al final senzillament són persones que es posen a mirar un vídeo com faig jo o tú però que es graven, fan el pallasso i ho pengen a les xarxes.

Llegeix més