Menu

Reportatges

Prèvia Rock the Coast 2019

S'acosta el juny, més per excel·lència de festivals a tot Europa i també a l'estat. L'oferta és absolutament massiva tot just en un mes on la gran majoria de potencials assistents encara no han arribat a les desitjades vacances d'estiu. Les costums hispanes marquen l'agost com el mes per excel·lència quan a la resta d'Europa ja estan de tornada de tot plegat i, amb comptades excepcions, les grans cites ja s'han celebrat. Aquest 2019 a l'estat s'afegeix una nova proposta com és el Rock the Coast, des de Simfonia Metàl·lica volem donar a conèixer la nova cita a través de les paraules del nostre company Victor M.Lera. Us traslladem les seves paraules tal i com han estat redactades en llengua castellana tot i que els nostres continguts són eminentment en català però la nostra preferència és respectar el text de manera fidedigna i respectant la seva integritat.

Hace unos meses se presentó el nuevo festival Rock The Coast, cuya primera edición se celebrará en la localidad andaluza de Fuengirola (Málaga). La oferta de festival no para de aumentar en la península ibérica, por lo que estaba claro que tenían un as en la manga para entrar de una forma tan fuerte en el mercado. Al final, junto a ese as, se ha confeccionado un cartel variado, muy atractivo a celebrar en una ubicación con un aspecto excelente.

El festival encara su primera edición con un claro signo diferenciador: la presencia de Ritchie Blackmore y sus RAINBOW. Por primera vez desde la reunión que sucedió allá por 2016, la banda del arco iris pisará terreno nacional, y lo hará en fecha exclusiva en Fuengirola. Un servidor tuvo la oportunidad de ver uno de los conciertos de reunión hace tres años y, a pesar de todas las dudas con las que iba, salí muy contento del concierto visto. Si eres fan de la banda no deberías perder esta única oportunidad de verles cerca de casa.

Llegeix més

Wacken Metal Battle, una gran oportunitat

Wacken. Ningú que escolti aquest nom i li agradi el heavy metal queda indiferent. Any rere any el festival alemany s'ha forjat una reputació que ha fet que qualsevol "metalhead" del món hagi viatjat alguna vegada per viure'n una edició, ho tingui en ment si no ho ha fet o senzillament ho ha desitjat en alguna ocasió. En les darreres edicions s'està estenent cada cop més el convenciment que ha perdut aquella aura mítica de grans cartells i únic referent. La competència ha fet bé la feina i tot un grapat de festivals arreu d'Europa estant al nivell i molts cops, senzillament per una qüestió de dates, poden aconseguir bandes que Wacken no pot. Els mateixos promotors de festivals han confessat en més d'una ocasió que el fet de celebrar-se a l'agost quan el gran gruix de cites ja s'han fet els ho posa més difícil.

Tot i així Wacken continua tenint aspectes força especials. Un d'ells és la Metal Battle, aquest concurs on 30 bandes de 30 estats diferents tenen la oportunitat de tocar en un dels escenaris del festival en unes condicions i amb un nombre de públic que mai haguessin pogut imaginar. No és fàcil arribar-hi ja que cada estat que participa ha celebrat la seva pròpia competició per enviar un sol representant. Cal tenir en compte que són 30 les bandes que toquen al festival però n'hi ha més que queden fora cada any senzillament perquè són molts els països que volen participar i cada any en queden alguns fora. L'estat espanyol és dels habituals enviant una banda cada any i no ha anat pas malament al llarg dels anys ja que ha resultat guanyador en dues ocasions.

El funcionament és relativament senzill ja que es celebren semifinals en diferents indrets de l'estat dividint-lo en zones geogràfiques tant evidents com nord, est, sud i oest i ara ens trobem en el punt que aquest 1 de juny es celebrarà la final absoluta a la sala Upload de Barcelona. Des de Simfonia Metàl·lica volem fer-vos avinents les bandes que han arribat a la final, algunes ben conegudes nostres, i animar a tothom a donar suport a un bon grapat de bandes que intenten fer-se un lloc en l'escena amb totes les ganes del món.

Llegeix més

Prèvia Bang Your Head 2019

El festival Bang Your Head!!!, el cual se celebra en Balingen (Alemania), camina inexorablemente hacia su vigesimocuarta edición (vigesimoprimera si solo contamos sus ediciones Open Air). Tras los problemas económicos aparecidos en las últimas ediciones, parece ser que el apoyo ha sido fuerte a la más que necesaria subida de los precios y no solo se trabaja en la edición del presente año sino en un vigesimoquinto aniversario. Un año más, y ya he perdido la cuenta, volveré por tierras germanas para contar todo lo que allí acontezca.

Una de las cosas destacadas de esta edición es la rapidez con la que cerraron el cartel, Warm up show incluido, cosa que es de agradecer. Con meses de antelación es mucho más fácil organizarse. Además del prematuro cierre de cartel, el festival también ha publicado hace meses la división de bandas por día. A falta del orden de actuación, los horarios y el escenario, uno puede intuir, a grandes rasgos, como se desarrollarán las actuaciones. Veamos qué es lo que tienen en dicho cartel.

Para la fiesta presentación este año cuentan con tres bandas “menos” conocidas como los locales ENDLEVEL y GRAILKNIGHTS, o los formados por músicos de diferentes nacionalidades, WARKINGS. Para darle una nota mayor de color a la fiesta previa se han confirmado dos bandas que compartirán la cabecera de la noche. Por un lado, los incombustibles GRAVE DIGGER regresarán al festival tras su última visita en 2016 y estoy seguro que cumplirán con creces, tal y como acostumbran. Por otro lado, los finlandeses BATTLE BEAST, una de las bandas con mayor proyección de la última década, deleitarán al público presentando su más que notable último disco No More Hollywood Endings.

Durante la primera jornada destaca la presencia de MICHAEL SCHENKER FEST como plato principal, que servirá como emotivo homenaje a Ted Mckenna, miembro de la banda hasta el pasado mes de enero cuando ojos secos decidió llevárselo. Junto al rubio guitarrista alemán y sus huestes, los otros puntos fuertes del día los forman los suecos HARDCORE SUPERSTAR, garantes de un buen concierto, y los americanos SOULFLY, con Max Cavalera a la cabeza, y que, sin ser yo una persona cerrada en lo musical, como que no terminan de encajar dentro de la línea habitual del festival. De hecho, no solo la presencia del ex – Sepultura llama la atención de las bandas de esta primera jornada. La combinación de bandas diametralmente opuestas como STORMWARRIOR, SORCERER, KEEP OF KALESIN, AUDREY HORNE o THE NIGHT FLIGHT ORCHESTRA enriquece claramente el festival, pero quizás se salga un poco de línea habitual llevada hasta la fecha.

Llegeix més

De pel·lícula

Aquests dies qui més qui menys entre els seguidors del rock dur i metal ha intentat fer-s'ho d'una manera o altra per poder veure una de les darreres estrenes cinematogràfiques, segur que ho has endevinat, es tracta del film que explica la història dels Mötley Crue, The Dirt. No seré jo qui es posarà a discernir sobre les plataformes digitals i la seva convivència amb les sales convencionals o com ha canviat el model de negoci, discussió que d'altra banda també és aplicable a la indústria discogràfica però aquest cop que qui hagi volgut fer-se càrrec de la producció i la posterior estrena sigui Netflix ha fet que sigui més fàcil accedir-hi. Si s'hagués estrenat en sales estic segur que unes poques ho haguessin fet i tot just en grans capitals deixant fora de la visió molt públic potencial. D'aquesta manera és més fàcil tenir-hi accés.

Consideracions diverses a banda el fet és que després de veure-la m'ha fet recordar i pensar en alguns exemples de propostes cinematogràfiques similars i la seva vàlua i qualitat. Si em permeteu la meva opinió sobre The Dirt he de dir que resulta entretinguda i amena per un seguidor de l'escena, i del grup per descomptat, però tot i així no deixa de ser una proposta fluixa que dona tombs sobre els tòpics de sempre, sexe, drogues i rock'n'roll.

Sí, ja sé, és el que hi ha i precisament per això em pregunta la validesa de porta al cinema la història d'un grup sigui quin sigui que acabarà poc o molt tergiversada per poder aconseguir algun gir o reforçar una de les trames del guió per donar-li una excusa i una validesa a allò que no té massa d'on treure suc. Està ben feta, força fidel a la realitat, entretinguda però estic en un punt que em sembla la mateixa història de sempre de com es forma un grup, les disputes i com aconsegueix notorietat i els problemes posteriors que sempre acaben amb una reconciliació i retrobament. Tot ben amanit amb una dosi d'excessos que ja en aquest punt no es poden sorprendre perquè estem bastant curats d'espants sobre les rucades que pot arribar a fer l'ésser humà (atenció spoiler!!!!) esnifades de formigues incloses.

Perquè, sincerament la història es repeteix, anem a fer un petit repàs de pel·lícules utilitzant aquesta fórmula. No pretén ser una llista amb cap criteri concret ni detallada, senzillament pel·lícules que em venen al cap i compleixen aquest criteri de basar-se en una banda o història real i a partir d'aquí l'esquema de mostrar excessos de tot tipus es repeteix. 

Llegeix més

Fake news?

El món del periodisme i la comunicació s'ha complicat en la darrera dècada i de quina manera. L'adveniment de la jungla que representa internet ha estat una revolució. Ara el receptor pot ser emissor i proliferen els intents per difondre allò que més convé ja sigui a una empresa, governs, grups de comunicació, lobbys...etc, encara que no sigui la veritat, és més, s'estila precisament això, manipular segons la conveniència, amb honroses excepcions...

Si parlem de l'escena musical del rock dur i heavy metal, centrant-nos en el panorama existent a nivell estatal, el daltabaix també ha estat considerable. De tenir només com a canal d'informació, les revistes mensuals, a la proliferació de tota mena d'oferta basada en la xarxa que ha multiplicat exponencialment la possibilitat de consum i l'oferta. Aquestes revistes quasi les podies comptar amb els dits d'una mà configurant així una mena de "monopoli". D'altra banda, el format i periodicitat de la informació tardava en arribar al consumidor, de mes a mes.

Queda palès doncs que la oferta és amplíssima, en forma, format i contingut. En tot això també resulta evident que cada web, canal o contingut tenen una fiabilitat... diguem que variable. Són pocs els que es diuen "professionals" en el sentit que poden viure d'aquests mitjans i la publicitat que ingressen (principalment) i altres "invents" com festes arreu del territori en motiu de gires o festes temàtiques per estils dins l'escena.

Llegeix més

Accés