- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Reportatges
Guns'n'Roses a Catalunya
Fa algunes setmanes, en motiu de la vinguda en una nova gira de Metallica, publicàvem un article en el que repassàvem totes les vegades que el grup ha tocat a Catalunya, o el que ve a ser el mateix a Barcelona en aquest cas. És una manera com un altra de repassar la trajectòria d'una banda ja que les seves gires són un reflex directe de la seva trajectòria i les diferents èpoques per les que ha passat. D'altra banda per tots aquells que ja acumulem vivències a l'esquena també és una forma de fer palès que els anys passen i fer un exercici de nostàlgia notable.
En breus dates un altre nom històric i il·lustre del rock, Guns'n'Roses, també faran parada al cap i casal. Ens hem plantejat fer el mateix que amb Metallica, curiosament el 1992 van compartir una gira d'estadis per EEUU i Canadà que va ser una de les gires més aclamades fins aquell temps. Dos de les bandes més populars del rock en bons moments, en major o menor grau i segons els gustos de qui opini, compartint escenari i defensant en aquells temps treballs que han estat més que populars, autèntics clàssics, el disc negre i Use Your Illusion. Discos que han venut milions de còpies i que continuen tenint sortida.
Doncs bé, fent una mica de recerca de les gires del grup i sabent que el resultat no seria tant nombrós com amb Ulrich&Cia encara m'he sorprès més del que esperava. És cert que el grup ha estat un llarg període de temps fora de circulació o funcionant amb una formació que atreia relativament els seus antics fans però si repassem la seva època "gloriosa" per dir-ho així trobem que a finals dels 80 quan van treure un dels debuts més impressionants de tota la història Appetite for Destruction van girar abastament començant el 19 de juny de 1987 amb uns concerts d'escalfament al Marquee de Londres. La gira va durar més de dos anys amb episodis que es poden recordar fàcilment com el seu pas pel Monsters of Rock a Donnington on amb una assistència de 100.000 persones es va produir la recordada desgràcia on van morir dues persones per l'allau de persones present. Fins i tot es va acusar el grup que no aturés el concert però els promotors van confessar que la banda no va saber res mentre estaven tocant. Durant aquests dos anys van girar també amb Iron Maiden al Seventh tour of a Seventh tour i amb Aerosmith que presentaven Permanent Vacation. Això els va permetre actuar davant d'audiències massives.
En plena època de festivals les cites es van succeint. Arreu de l'estat i d'Europa ha començat la moguda de les cites estivals. En aquesta ocasió ens fixarem en una que cal tenir present si ets seguidor del heavy metal de caire més clàssic i que, a més a més, es celebra a casa nostra, el Rock Fest Barcelona. Aquest any celebra el cinquè aniversari m'atreviria a dir que amb una salut de ferro. El que va començar com un intent més de consolidar una gran cita del l'escena dura a l'estat ja es pot dir que ho és cinc anys després amb una ubicació estable i un cartell que any rere any ha guanyat pes... en tots els sentits.
Si fa pocs dies us fèiem avinent una prèvia d'un festival internacional ara toca un celebrat a l'estat. I és que sempre hem de parlar d'una selecció per unes raons o unes altres per parlar de festivals ja que el nombre s'ha multiplicat de tal manera en els darrers anys que resulta impossible fer-ne una cobertura de tots, fins i tot dels més importants, i pel públic tot un problema alhora de decidir a quin pot assistir. Ni m'atreveixo a plantejar la possibilitat que se'n pugui assistir a més d'un ja que les depeses llavors es multipliquen fins a un punt difícil d'assumir. Entrada, desplaçaments, menjar, allotjament, algun caprici...
Ens trobem ja en plena època de festivals. De tota mena i temàtica. De fet, avui dia a qualsevol cosa se l'anomena festival. Des de la cita que més ens podria venir al cap quan sentim aquesta paraula d'una trobada musical a l'aire lliure, normalment aprofitant l'època estival, a una sèrie de concerts que es programen en varies setmanes emmarcades en un cicle de mateixa temàtica o en un indret concret. No cal anar tant lluny, si ens centrem en l'escena del rock i metall l'oferta és poc menys que exagerada al llarg de tota Europa. Cada país té el seu gran festival de referència però al voltant altres cites que molts cops resulten molt més atractives tant per cartell com per comoditat. Aquest darrer extrem molts cops cal valorar-lo fins i tot més que no pas el cartell en sí, que sempre sembla la principal raó per assistir, ja que les jornades són esgotadores i cal cuidar-se el màxim.
Crear, com a manifestació artística en sí, té alguns moments importants i claus en el procés. En el cas dels músics, o les bandes vaja, m'atreviria a dir que un d'aquests moments és el reflex d'aquesta creació en quelcom que quedi per la posteritat. Em refereixo a la gravació d'aquestes notes i melodies que s'han treballat assajat i polit durant hores. Un altra cosa és com ha canviat aquest procés de gravació al llarg només dels darrers deu anys. Evidentment es continua gravant i han canviat les tècniques per fer-ho i les eines esdevenint més accessible amb costos més mesurats obtenint resultats més que bons. Un altra cosa és que abans es gravava per editar aquest material i avui segurament el fons també és aquest però la progressiva mort del suport físic en favor del digital i els descens de ventes fan que potser sigui més una excusa per tocar en directe que res. Poques bandes aspiren a treure rendibilitat d'aquestes gravacions fora de les grans o consolidades amb una base molt gran de seguidors.