Metallica, només dir aquest nom a molts, o tots, els seguidors del heavy metal se'ns dibuixa un somriure. Són una de les grans, al nivell de qualsevol nom que es pugui pensar ja que la seva importància en l'escena és bàsica. Fins i tot més enllà de la nostra escena, del món de la música en general. En el metall se'ls pot considerar creadors d'un estil, el thrash, quan van accelerar el ritme i van imprimir a les seves composicions d'una fúria i velocitat mai vistes fins aquells primers anys de la dècada dels vuitanta. En la música en general, tot i que pesi a molts, la seva època més accessible va obrir el rock dur a tot un públic que segurament mai s'hagués fixat en l'estil. Els han plogut elogis i crítiques per igual i els seus discos desperten de la mateixa forma aquests elogis i crítiques... menys els dels 80, aclamats com peces bàsiques, tot i el so de bateria del ...And justice for all.

Llegeix més

L'actual voràgine de llançaments supera qualsevol capacitat d'assimilació. Ni tant sols algú que dediqui les vuit hores del que seria una jornada laboral complerta no podria estar més o menys al dia de la meitat de la oferta. Si els grups i llançaments s'han multiplicat, l'accés a ells s'ha elevat a la potència. Si a això li sumem el factor "nostàlgia" la cosa encara es complica més. Les reedicions estant a l'ordre del dia i molts cops m'atreviria a dir que superen en repercussió els nous discos. És en aquest aspecte que voldria incidir ja que en aquesta societat de consum que vivim cal saber distingir el gra de la palla.

Llegeix més

Finals dels anys 80, tot i ser millors temps que els actuals pel rock, el pop domina arreu i ocupa els gustos musicals de milions de persones a tot arreu del món. A tot arreu? No! una petita població de les Garrigues resisteix als cabells crepats i les melodies fàcils amb grenyes i samarretes negres.

Aquesta petita intro que de ben segur a més d'un us haurà recordat l'inici de les històries dels immortals còmics d'Astèrix podria ser perfectament aplicable a un petit poble de les comarques de Lleida que durant molts anys va ser conegut per l'afició dels seus joves a una música alternativa, el heavy metal. Les samarretes negres de bandes ara considerades clàssiques, llavors actuals i en la seva millor època, com Iron Maiden, Helloween, Metallica, Judas Priest, Accept o Anthrax eren la vestimenta més habituals amb grenyes de tot tipus que eren el disgust de molts pares de família. Als pubs de l'època, dos en el millor dels casos, la música habitual era el heavy metal en tots els seus estils, era la clientela habitual i s'hi projectaven concerts en aquelles enormes cintes VHS, Fins i tot es muntaven autocars per assistir a concerts. L'emissora de ràdio municipal tenir un espai dedicat a l'estil i fins i tot els més joves anaven amb vinils i cintes de K7 gravades de germans o amics.

Aquesta localitat existia, s'anomenava, i s'anomena, Juneda però les coses han canviat. Aquells joves han crescut i no dic que no els agradi ja el metall però com a mínim l'han deixat de banda deixant veure també en moltes ocasions qui s'apuntava al carro... malgrat tot potser no han canviat tantes coses per alguns irreductibles. Certament hi ha un nucli dur que has continuat veient en diferents cites en directe ja sigui properes o fins i tot a Barcelona. Seguidors de pedra picada que segueixen amb la seva passió musical, segurament estancada en els discos i bandes dels vuitanta sense donar oportunitat a moltes bandes actuals però segueix la flama viva.

Llegeix més

S'acosta el Rock Fest. Aquest any la primera novetat és haver avançat la data de celebració un parell de setmanes més o menys. Desconec les raons però no té més importància fora que a algú que volgués assistir ja s'hagués reservat les vacances per unes dates més enllà, i suposo que la contractació de bandes i logística i ha tingut a veure. Sigui com sigui quarta edició ja del festival en la seva ubicació de Santa Coloma de Gramenet, ja consolidat després dels intents durant anys que existís a l'estat un festival de metall, es digués Rock Fest, MetalWay, Metal Mania o Monsters of Rock. Des de Simfonia Metàl·lica ens hem fet ressò de tots, li hem donat, i donem, suport i hem cobert les diferents edicions... ara ja no és així, però d'això en podem parlar després.

Des d'aquest racó del ciberespai ens n'alegrem d'allò més que estigui consolidat en una ubicació fixa i que l'únic que calgui sigui esperar quin és el cartell. Més encara quan el festival es celebra a casa nostra. Llarga vida i que en puguem seguir gaudint.

De tots és ben conegut el cartell de la present edició, prou atractiu per satisfer l'ampli ventall de la família del rock dur i metall, des de gegants com Aerosmith, Alice Cooper o Deep Purple a la sempre interessant proposta del polifacètic Tobias Sammet i els seus Avantasia, clàssics com Running Wild o Saxon, els eterns Europe i propostes estatals com Soziedad Alkoholika o Angelus Apatrida sense oblidar els de casa com Crisix o 77. Les novetats passen, en paraules d'un dels membres de la organització en la presentació del festival que es va fer a la mateixa Santa Coloma, al fet que toquen 10 bandes més, arribant fins a 51, un tercer escenari ja que el Rock Tent passa a tenir més protagonisme i tocaran més grups i un aspecte més novedós encara com el Magic Rock Fest on les famílies tindran més protagonisme i l'il·lusionisme esdevindrà l'eix bàsic. És evident que un esdeveniment gegantí com aquest té altres xifres que en boca de la mateixa alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón, són per exemple el moviment de 66.000 persones durant tot el festival, 22.000 de mitjana per dia, i el milió i mig d'euros de repercussió econòmica (dades del 2015) per la ciutat. No veig només que aspectes positius si el festival segueix apostant per una ubicació fixa i té la col·laboració d'una institució pública com l'ajuntament de Santa Coloma.

Llegeix més