Menu

Reportatges

De pel·lícula

Aquests dies qui més qui menys entre els seguidors del rock dur i metal ha intentat fer-s'ho d'una manera o altra per poder veure una de les darreres estrenes cinematogràfiques, segur que ho has endevinat, es tracta del film que explica la història dels Mötley Crue, The Dirt. No seré jo qui es posarà a discernir sobre les plataformes digitals i la seva convivència amb les sales convencionals o com ha canviat el model de negoci, discussió que d'altra banda també és aplicable a la indústria discogràfica però aquest cop que qui hagi volgut fer-se càrrec de la producció i la posterior estrena sigui Netflix ha fet que sigui més fàcil accedir-hi. Si s'hagués estrenat en sales estic segur que unes poques ho haguessin fet i tot just en grans capitals deixant fora de la visió molt públic potencial. D'aquesta manera és més fàcil tenir-hi accés.

Consideracions diverses a banda el fet és que després de veure-la m'ha fet recordar i pensar en alguns exemples de propostes cinematogràfiques similars i la seva vàlua i qualitat. Si em permeteu la meva opinió sobre The Dirt he de dir que resulta entretinguda i amena per un seguidor de l'escena, i del grup per descomptat, però tot i així no deixa de ser una proposta fluixa que dona tombs sobre els tòpics de sempre, sexe, drogues i rock'n'roll.

Sí, ja sé, és el que hi ha i precisament per això em pregunta la validesa de porta al cinema la història d'un grup sigui quin sigui que acabarà poc o molt tergiversada per poder aconseguir algun gir o reforçar una de les trames del guió per donar-li una excusa i una validesa a allò que no té massa d'on treure suc. Està ben feta, força fidel a la realitat, entretinguda però estic en un punt que em sembla la mateixa història de sempre de com es forma un grup, les disputes i com aconsegueix notorietat i els problemes posteriors que sempre acaben amb una reconciliació i retrobament. Tot ben amanit amb una dosi d'excessos que ja en aquest punt no es poden sorprendre perquè estem bastant curats d'espants sobre les rucades que pot arribar a fer l'ésser humà (atenció spoiler!!!!) esnifades de formigues incloses.

Perquè, sincerament la història es repeteix, anem a fer un petit repàs de pel·lícules utilitzant aquesta fórmula. No pretén ser una llista amb cap criteri concret ni detallada, senzillament pel·lícules que em venen al cap i compleixen aquest criteri de basar-se en una banda o història real i a partir d'aquí l'esquema de mostrar excessos de tot tipus es repeteix. 

Llegeix més

Fake news?

El món del periodisme i la comunicació s'ha complicat en la darrera dècada i de quina manera. L'adveniment de la jungla que representa internet ha estat una revolució. Ara el receptor pot ser emissor i proliferen els intents per difondre allò que més convé ja sigui a una empresa, governs, grups de comunicació, lobbys...etc, encara que no sigui la veritat, és més, s'estila precisament això, manipular segons la conveniència, amb honroses excepcions...

Si parlem de l'escena musical del rock dur i heavy metal, centrant-nos en el panorama existent a nivell estatal, el daltabaix també ha estat considerable. De tenir només com a canal d'informació, les revistes mensuals, a la proliferació de tota mena d'oferta basada en la xarxa que ha multiplicat exponencialment la possibilitat de consum i l'oferta. Aquestes revistes quasi les podies comptar amb els dits d'una mà configurant així una mena de "monopoli". D'altra banda, el format i periodicitat de la informació tardava en arribar al consumidor, de mes a mes.

Queda palès doncs que la oferta és amplíssima, en forma, format i contingut. En tot això també resulta evident que cada web, canal o contingut tenen una fiabilitat... diguem que variable. Són pocs els que es diuen "professionals" en el sentit que poden viure d'aquests mitjans i la publicitat que ingressen (principalment) i altres "invents" com festes arreu del territori en motiu de gires o festes temàtiques per estils dins l'escena.

Llegeix més

Tornen els llops!!

Des d'Alemanya ens arriba la tempesta perfecta a mans de Powerwolf. Els llops (que des de l’any 2016 no es deixaven veure per la capital comtal) desembarcaran a Barcelona el proper 12 de Gener a la Sala Razzmatazz 1 acompanyats per Amaranthe i Kissin’ Dynamite  presentant el seu últim disc i obra mestra  The Sacrament of Sin.

Pocs es pensaven que un grup en el que la seva posada en escena i la seva vestimenta recorda mes a l’estil del Black Metal que del Power Metal podria arribar tant lluny fins al punt de ser un dels grups amb més ressò internacional dins del gènere. Repassant una mica la seva carrera queda lluny l’any 2003 en el que el grup liderat per el cantant d’origen Romanès Attila Dorn va començar el camí cap a l'èxit.

Llegeix més

La última gran banda?

És un debat recurrent en l'escena del heavy metal. Com evolucionarà l'escena quan els grans noms referents de tot l'estil ja no estiguin actius? La majoria d'aquestes bandes estant en la part final de les seves llargues carreres portant amb més o menys dignitat el pas del temps en el millor dels casos. En altres directament la banda en qüestió ja no existeix i molts referents d'aquestes bandes o artistes en solitari, no cal dir noms, ja han traspassat. Però... cal plantejar-se perquè molts noms que tots podem tenir al cap han esdevingut bandes de referència, considerades clàssiques i puntals de tot un gènere. Són anys de carrera, continues gires i encerts en les decisions que cal prendre en aquest difícil negoci i, clar estar, el talent d'unes bones composicions. Però amb això sol no n'hi ha prou, en algun moment algú va apostar per ells i posar diners per publicitar ja sigui els seus discos i gires, o fins i tot el finançament necessari per poder-les fer almenys en un inici. Avui dia ningú fa una aposta en aquest sentit a llarg termini.

Llegeix més

Guns'n'Roses a Catalunya

SlashFa algunes setmanes, en motiu de la vinguda en una nova gira de Metallica, publicàvem un article en el que repassàvem totes les vegades que el grup ha tocat a Catalunya, o el que ve a ser el mateix a Barcelona en aquest cas. És una manera com un altra de repassar la trajectòria d'una banda ja que les seves gires són un reflex directe de la seva trajectòria i les diferents èpoques per les que ha passat. D'altra banda per tots aquells que ja acumulem vivències a l'esquena també és una forma de fer palès que els anys passen i fer un exercici de nostàlgia notable.

En breus dates un altre nom històric i il·lustre del rock, Guns'n'Roses, també faran parada al cap i casal. Ens hem plantejat fer el mateix que amb Metallica, curiosament el 1992 van compartir una gira d'estadis per EEUU i Canadà que va ser una de les gires més aclamades fins aquell temps. Dos de les bandes més populars del rock en bons moments, en major o menor grau i segons els gustos de qui opini, compartint escenari i defensant en aquells temps treballs que han estat més que populars, autèntics clàssics, el disc negre i Use Your Illusion. Discos que han venut milions de còpies i que continuen tenint sortida.

Doncs bé, fent una mica de recerca de les gires del grup i sabent que el resultat no seria tant nombrós com amb Ulrich&Cia encara m'he sorprès més  del que esperava. És cert que el grup ha estat un llarg període de temps fora de circulació o funcionant amb una formació que atreia relativament els seus antics fans però si repassem la seva època "gloriosa" per dir-ho així trobem que a finals dels 80 quan van treure un dels debuts més impressionants de tota la història Appetite for Destruction van girar abastament començant el 19 de juny de 1987 amb uns concerts d'escalfament al Marquee de Londres. La gira va durar més de dos anys amb episodis que es poden recordar fàcilment com el seu pas pel Monsters of Rock a Donnington on amb una assistència de 100.000 persones es va produir la recordada desgràcia on van morir dues persones per l'allau de persones present. Fins i tot es va acusar el grup que no aturés el concert però els promotors van confessar que la banda no va saber res mentre estaven tocant. Durant aquests dos anys van girar també amb Iron Maiden al Seventh tour of a Seventh tour i amb Aerosmith que presentaven Permanent Vacation. Això els va permetre actuar davant d'audiències massives.

Llegeix més

Accés