Menu

Reportatges

Prèvia Rock Fest Barcelona 2018

En plena època de festivals les cites es van succeint. Arreu de l'estat i d'Europa ha començat la moguda de les cites estivals. En aquesta ocasió ens fixarem en una que cal tenir present si ets seguidor del heavy metal de caire més clàssic i que, a més a més, es celebra a casa nostra, el Rock Fest Barcelona. Aquest any celebra el cinquè aniversari m'atreviria a dir que amb una salut de ferro. El que va començar com un intent més de consolidar una gran cita del l'escena dura a l'estat ja es pot dir que ho és cinc anys després amb una ubicació estable i un cartell que any rere any ha guanyat pes... en tots els sentits.

Anem a veure les novetats d'aquesta cinquena edició i altres aspectes destacats per a que si aneu a Santa Coloma de Gramenet no us agafi de sorpresa tot allò que us trobeu. D'entrada el recinte es repeteix, el Parc de Can Zam és un indret prou ampli per acollir un esdeveniment com aquest i certament el trobar-se en una localitat de l'àrea metropolitana de Barcelona facilita moltes coses certament però també en dificulta. A favor? Els serveis, l'allotjament i transports públics propis d'una gran urbs però alhora precisament això també és el contra si n'hem de buscar algun. Buscar allotjament a Barcelona en ple mes de juliol és tasca més que complicada i si, a més, intentes que sigui a un preu moderat la cosa ja és quasi un impossible. Per sort, sempre pot fer ús de l'acampada que ofereix l'organització del festival. Aquest repeteix a la ciutat de Montmeló però en una nova ubicació, el centre cultural LA TORRETA. El recinte està ubicat al centre de la ciutat, i l'acampada es fa als jardins del centre i el camp de futbol adjacent. Les instal·lacions permanents d'ambdós recintes estaran disponibles pels usuaris de l'acampada, ja siguin els lavabos, dutxes, sales d'oci... Restarà oberta des del dimecres 4 de juliol a les 16:00 fins el diumenge dia 8 a les 14:00. Hi haurà un servei de transport entre la zona d'acampada i el recinte dels concerts en cada jornada del festival. El preu per acampar serà de 25€, bus per anar i tornar i acampada costa 35€. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Llegeix més

Prèvia Download Madrid 2018

Si fa pocs dies us fèiem avinent una prèvia d'un festival internacional ara toca un celebrat a l'estat. I és que sempre hem de parlar d'una selecció per unes raons o unes altres per parlar de festivals ja que el nombre s'ha multiplicat de tal manera en els darrers anys que resulta impossible fer-ne una cobertura de tots, fins i tot dels més importants, i pel públic tot un problema alhora de decidir a quin pot assistir. Ni m'atreveixo a plantejar la possibilitat que se'n pugui assistir a més d'un ja que les depeses llavors es multipliquen fins a un punt difícil d'assumir. Entrada, desplaçaments, menjar, allotjament, algun caprici...

Els més veterans recordarem amb nostàlgia com als vuitanta la "meca" per qualsevol amant del heavy pel que fa a festivals, tampoc n'hi havia masses, era Donington. Es va celebrar des de l'any 1980 fins el 1996 amb l'excepció de 1989 i 1993 amb un total de 81 bandes que hi van tocar sent Metallica la que hi va participar més cops (1985, 1987, 1991 i 1995) i AC&DC la que més vegades va liderar el cartell (1981, 1984 y 1991)Allà tocaven les bandes més grans del gènere en una època on encara es podia dir que es trobaven en els seus millors anys de forma. Fins i tot en els 90 encara va sobreviure amb bones edicions però al final va acabar desapareixent amb una darrera edició el 1996 amb Kiss, Ozzy Osbourne i Korn de caps de cartell.

Anys després s'ha recuperat el mateix indret per una cita de similars característiques salvant les distàncies. A més, el nom s'ha exportat a mode de franquícia (no és el primer cas, recordeu el Sonisphere) i ja són diversos estats que tenen edició "pròpia". L'estat espanyol n'és un, es celebra una nova edició els propers dies 28, 29 i 30 de juny a la Caja Mágica de Madrid. El nostre company Victor M. Lera ens porta les seves impressions sobre aquesta nova edició a mode de prèvia.

Llegeix més

Prèvia Bang Your Head 2018

Bang Your Head 2018Ens trobem ja en plena època de festivals. De tota mena i temàtica. De fet, avui dia a qualsevol cosa se l'anomena festival. Des de la cita que més ens podria venir al cap quan sentim aquesta paraula d'una trobada musical a l'aire lliure, normalment aprofitant l'època estival, a una sèrie de concerts que es programen en varies setmanes emmarcades en un cicle de mateixa temàtica o en un indret concret. No cal anar tant lluny, si ens centrem en l'escena del rock i metall l'oferta és poc menys que exagerada al llarg de tota Europa. Cada país té el seu gran festival de referència però al voltant altres cites que molts cops resulten molt més atractives tant per cartell com per comoditat. Aquest darrer extrem molts cops cal valorar-lo fins i tot més que no pas el cartell en sí, que sempre sembla la principal raó per assistir, ja que les jornades són esgotadores i cal cuidar-se el màxim.

Començar a donar noms de festivals a destacar sempre pot generar reticències i opinions de tota mena. Cadascú té el seu preferit ja sigui per ubicació, estil musical predominant o senzillament per "carinyo" de les vegades que hi ha assistit.

Des de fa uns anys hi ha un festival alemany que té el cor robat a molts seguidors per la seva familiaritat i estar encara lluny de la massificació que pateixen moltes d'aquestes cites, el Bang Your Head. No parlem d'un nou vingut, amb més de 20 edicions té un prestigi i un nom guanyat a pols tot i no estar segurament en els primers pensaments dels "metalheads". Des de Simfonia Metàl·lica ens n'hem fet ressò en les darreres edicions cobrint la del 2016 i 2017 a través del nostre company Victor M. Lera, tot un expert en aquesta cita i de la que volem veure què ens ofereix aquest 2018 des de la seva visió.

Llegeix més

Inversus Studio Report

Nomad StudioCrear, com a manifestació artística en sí, té alguns moments importants i claus en el procés. En el cas dels músics, o les bandes vaja, m'atreviria a dir que un d'aquests moments és el reflex d'aquesta creació en quelcom que quedi per la posteritat. Em refereixo a la gravació d'aquestes notes i melodies que s'han treballat assajat i polit durant hores. Un altra cosa és com ha canviat aquest procés de gravació al llarg només dels darrers deu anys. Evidentment es continua gravant i han canviat les tècniques per fer-ho i les eines esdevenint més accessible amb costos més mesurats obtenint resultats més que bons. Un altra cosa és que abans es gravava per editar aquest material i avui segurament el fons també és aquest però la progressiva mort del suport físic en favor del digital i els descens de ventes fan que potser sigui més una excusa per tocar en directe que res. Poques bandes aspiren a treure rendibilitat d'aquestes gravacions fora de les grans o consolidades amb una base molt gran de seguidors.

Llegeix més

La mort del suport físic davant l'eterna qüestió... vinil vs cd

Vivim temps convulsos i de canvis... en tots sentits. Si parlem de música els canvis ja fa anys que són ben palesos malgrat que molts actors del negoci (discogràfiques bàsicament) s'hi han resistit durant massa temps sense voler canviar l'acomodat model i un grapat de seguidors han seguit comprant en suport físic, els que menys. Consti que no m'agrada pas cap on s'ha encaminat tot plegat, sóc dels que encara li agrada i quasi necessita tenir a les mans el que escolta, ja sigui en vinil o cd, i això de la descàrrega digital per molt legal que sigui no li trobo cap gràcia. Això no treu que reconegui que les coses amb l'adveniment d'internet han canviat i la poca flexibilitat i visió, com deia, de molts dels protagonistes del negoci els ha acabat costant car en tots sentits. No es pot posar portes al camp.

Per això ara em pregunto, cap on anem? Per molt que el petit, sí petit, ressorgiment del vinil, fins i tot amb reobertures de fàbriques tot just fa un any o la posada al dia de plats llegendaris com el Technics SL-1200, hagi animat una mica el tema i els més nostàlgics estiguin encantats podent tornar a comprar-ne i trobar-ne més fàcilment no deixa de ser una anècdota que té els dies comptats. El vinil estava mort i enterrat i s'ha fet un exorcisme que l'ha tornat entre els vius però amb mala salut. Qui el va matar en certa forma, el cd, està terminal. Fa poc llegia que igual que Sony va obrir una fàbrica de vinils l'any passat ara decideix tancar la seva darrera fàbrica de cds als EEUU quedant només per la producció de Blu-Rays i jocs per Play Station. Les vendes no paren de baixar cada any, sí han augmentat les de vinil però ni ho compensa ni és significatiu.

Llegeix més

Accés