La Boite, Lleida
Fotos: Joan Guillem Fontelles

Tot començant la festa major de Lleida i com a proposta alternativa dels concerts tradicionals dels Camps Elisis aquest divendres dia 10 de Maig vam tenir una ració de Hardcore en mans de Fears Away seguit d'un tribut a un dels grans grups internacionals a càrrec de Victims Of A Down. Cal dir que tot i que l'aposta per el Hardcore a Lleida cada cop és major gràcies als esforços de Yeti Produccions (cosa que agraïm els fanàtics d'aquest gènere) era molt arriscat fer coincidir la data amb l'inici de les festes de Lleida. Així i tot la resposta per part de la gent va ser molt bona arribant aproximadament mig centenar de persones a la sala "La Boite". Tenint en compte que hi ha hagut concerts que hem vist molt menor afluència considero tot un èxit l'assistència d'aquest públic.

Arribades les 22:30 van obrir les portes de la sala per a què la gent comences a entrar fins que al voltant de les 23 va començar a sonar la "Intro" donant el tret de sortida als de Vitoria-Gasteiz, Fears Away que van sortir a l'escenari amb molta força començant amb Goliath una de les cançons del seu nou treball Beyond Reflection fent moure'ns a tots des del primer moment. Acabat el primer tema van tocar The Bravest The Strongest del seu primer disc, la sala es començava a omplir i per tal de motivar-los a què es posessin més endavant de la sala Ion, vocalista de la banda, va baixar de l'escenari a fer-nos moure i a motivar tot el personal.

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Aquest mes d'abril s'ha pogut veure a la ciutat de Lleida una oferta de directes de rock de caire més clàssic, per dir-ho d'alguna manera, com mai diria que havíem tingut. Qualsevol amant del rock dur havia de tenir aquestes cites a la seva agenda i no són pocs que les han deixat passar per alt. Si la cosa es va iniciar amb una banda de casa com els Imperial Jade, no podia seguir millor amb l'actitud i les ganes de The Tip i ara per acabar el mes ens visitaven els suecs Heavy Feather, una banda amb tant sols un treball editat, Débris & Rubble, però amb uns membres amb experiència en bandes com Siena Root, Diamond Dogs, Stacie Collins o Lisa Lystam Family Band que han aglutinat esforços per tirar endavant el grup. Tenen el comú l'essència i les arrels més clàssiques del rock, cru i basat en els riffs hi podem veure influències dels grans dels 70 com Free, Cream, Lynyrd Skynyrd entre tants altres noms que podríem citar.

Una cita deliciosa que un cop més va ser exclusiva d'unes cinquanta-seixanta persones que van voler descobrir el grup en un entorn que cada cop es revela més com un lloc on escoltar directes amb un so nítid distingint cada instrument s'ha convertit en habitual i la proximitat en un valor, a més de poder conversar amb les bandes un cop acaba l'actuació.

Puntualment a dos quarts de nou del vespre el grup pugen a l'escenari Lisa Lystam, Matte Gustavsson, Morgan Korsmoe i Ola Göransson començant el seu set amb el tema que obre el seu disc Débris&Rubble, una peça instrumental intensa on els cors i l'harmònica són els protagonistes. Enllacen tot seguit amb Hey There Mama que en el seu inici sembla més un tema de dixieland que res més però ben aviat uns contundents acords ens condueixen per una peça on comencem a descobrir la veu de Lisa contundent i melosa i sezilla a parts iguals. Atenció a les línies de baix en la part del solo en aquest tema, quina gran demostració. Dreams ens porta a uns evocadors passatges tenint l'essència i potència dels 70. Lisa se'ns comença a mostrar com una cantant amb més recursos dels que sembla, diversa, potent i sensible. De nou un bon solo.

Llegeix més

Razzmatazz 1, Barcelona
Foto: Cítric Munt i Carl

Nou sold out a la gran de les Razz de Tobias Sammet i Avantasia, el segon, és a dir totes les vegades que hi ha tocat. Sold out previsible, publicitat i anunciat amb les habituals maniobres dels promotors quan tenen un caramel així contractat. I és que m'agradaria començar per aquí, en el que s'ha convertit el negoci de la música i la nostra escena en particular en relació al trio bandes-promotors-mitjans.

Cert és que igual que el nombre de bandes que sorgeixen actualment s'ha multiplicat, afegint-se a les que tenen ja una trajectòria més o menys exitosa, amb els mitjans, normalment relacionat això amb internet, ha passat el mateix. Són multitud les webs i iniciatives que han sorgit a mode de webzine, que cadascuna amb les seves particularitats i seccions, que inevitablement en bona part són les mateixes (discos, concerts, entrevistes...), i vet aquí doncs que entre bandes i mitjans ja quasi es podria dir que es  supera de llarg el públic en general que no està ficat en cap dels dos sidrals, un grup o un mitjà. Hi ha qui diu que ja estem en aquest punt d'haver més bandes i mitjans que públic a qui adreçar-se.

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Déu-n'hi do el que vam poder presenciar la nit del dissabte 6 de març!, i val a dir que sembla que la providència m'hi va portar ja que a priori el més fàcil, com va fer la gran majoria de personal, era quedar-se a casa o fer qualsevol cosa abans que anar al Cafè Teatre un dissabte mig plujós d'abril. He de confessar que tot just un parell de setmanes abans de la celebració d'aquest directe vaig prestar una mínima atenció al cartell i la veritat que alguna cosa me'n va cridar l'atenció i no puc dir què. No coneixia el grup, The Tip??!!, vaig pensar, ni idea... La imatge del cartell feia pensar en una banda de rock'n'roll clàssic, contundent i amb mala llet però no en tenia cap referència. L'amic i benefactor de la nostra ànima Jaume Sanuy el dia anterior em comentava, "demà es prepara grossa", i ja no vaig dubtar.

Una cosa em va quedar clara, si gaudeixes d'estils com el rock, blues, punk, stoner, sleazy o fins i tot metall et vas perdre un concert dels que fan època al costat de casa perquè val a dir que han fet dos dates a casa nostra, Barcelona i Lleida. Per posar-nos en situació val a dir que The Tip són una banda de Nashville, Tenesse que té els seus inicis l'estiu del 2014. Sense perdre massa temps el grup va començar a fer quilòmetres i treure el seu debut homònim el 2015. No van parar de tocar per incomptables ciutats dels Estats Units i el 2016 van treure el seu segon disc anomenat Sailor's Grave que els va portar a obrir per bandes com The Darkness, Buckcherry, Sebastian Bach o Geoff Tate's Operation Mindcrime a més d'aparicions en festivals com el Rocklahoma. El 2017 continuen fent carretera al seu país i treuen el segon disc a Europa a través d'un segell alemany i comença a cridar l'atenció de mitjans especialitzats i aquest 2019 porten a terme la seva primera gira europea amb la intenció de treure un nou treball.

Llegeix més