Valova, Vantaa, Finlàndia

Poc a poc ens anem acostant a l'any i mig sense concerts en directe. Qualsevol mena de gira no s'ha produït en aquest temps i, evidentment, s'ha fet alguna cosa però en petit format i amb les mesures que tots sabem normalment d'artistes locals entenent per locals que no calgui un gran desplaçament per fer l'actuació.

En aquest context les bandes que tenien bona part o tota la seva principal font d'ingressos a través del directe s'han hagut de buscar les garrofes ja sigui per ingressar, intentar mantenir certa activitat de cara als seguidors o senzillament no tornar-se bojos. Les situacions segons el nivell on es troba cada grup pot variar molt però cada cop més s'han abonat al tema dels streamings. Moltes primer manifestaven que no ho farien, després han caigut. Altres no han dit res i al cap dels mesos n'han anunciat, i segons les possibilitats econòmiques poden oferir un producte o un altre. Des d'anar a una sala o recinte i tocar allà sense públic recreant el que podria semblar un dvd a la creació de mons més "imaginaris" com el que ens ocupa.

Llegeix més

Quan temps sense actualitzar aquesta secció de la nostra web. Fa més d'un any que el tema dels concerts està aturat i no cal que us expliqui perquè. Poc a poc i amb les vacunes fent la feina que els toca, si no fos per la incompetència de les decisions governamentals, sembla que podrem recuperar certa normalitat i així tornar a gaudir de música en directe.

Certament algú pot dir que de música en directe, tret dels primers mesos de pandèmia, n'hi ha hagut, i és així. Molts estils, festivals i/o certàmens amb un format més adaptat al que s'han convertit en les normes per aquests actes han pogut continuar. Els que han tingut empara pública encara més... Pel que fa a la nostra escena l'aturada ha estat més notable amb excepcions com al que fèiem esment el setembre del 2020 amb l'actuació dels lleidatans Niu de Corbs a Barcelona. Ara es comencen a produir tímids intents com el que aquí ens ocupen, no pas tant per la iniciativa privada de promotors i sales ja que encara no surten els números per enlloc sinó de la pública, com és el cas.

Posem-nos en context. Mollerussa, Festa Major 2021, força descafeïnada (res de nou en els darrers... anys), no pas per la voluntat d'entitats i associacions, més aviat per la desídia i nul·la aportació de l'ajuntament. I és que cada any el consistori opta per demanar-abusar-enredar les citades entitats i associacions per a què organitzin activitats, concerts i celebracions de tota mena, ho posen en els actes de festa major i apa, ja està fet! Ben poc suport i moltes trucades de... a veure com ho teniu.

Pel que a la música popular de diferents estils la nova associació de músics del Pla d'Urgell, Pla Sonor, conjuntament amb el Jovent de Mollerussa va organitzar una sèrie de concerts amb bandes del seu "roster", a saber, Uënsdei, Sonotone, Tabalats, Bredda, MTK, i Blindpoint. El que ens interessa aquí és Blindpoint, representant de sons durs en aquesta sèrie d'actuacions. La banda el passat 2019 van presentar el seu disc Through the Ashes of Life amb les conseqüents presentacions en directe. A més també vam poder entrevistar el grup en una conversa que podeu recuperar.

Llegeix més

Rocksound, Barcelona
Fotos: Karina B.O. Photography

Tots sabeu quina és la situació actual dels directes. Quasi inexistents, en petit format o en fórmules ben imaginatives per dir-ho suaument. Els que tiren endavant tenen dificultats i quan es celebren la imatge és ben peculiar, gent asseguda i poc moviment. No hi estem acostumats, i en un estil com el rock dur i el metall encara més. En aquestes circumstàncies fer una crònica d'un concert a l'ús no és el més interessant ni rellevant. Com es senten els protagonistes? Ho hem volgut saber i per això hem demanat al vocalista, compositor i principal ment pensant dels lleidatans Niu de Corbs que ens expressi el seu punt de vista de la situació i del que va viure com a banda en el seu concert del passat dia 5 de setembre a la sala Rocksound de Barcelona.

Recordar que el grup va editar el seu primer treball Foscúria el 2018 en format vinil en primer terme i aquest 2020 en cd. Podeu recuperar l'entrevista en motiu de l'edició, la prèvia del seu concert de presentació i la crònica del mateix.

Aquestes són les paraules de Daniel Corax.

Diuen que l'excés d'informació provoca desinformació, i ja sigui amb coneixement de causa o no, els mitjans informatius ens han fet arribar a aquest punt de no saber ben bé on som. Xifres i mesures a prendre es barregen, i la manera d'afrontar aquesta crisi és diferent a cada regió. La única cosa clara és que als metros i platges no hi cap més gent, mentre la cultura, l'oci nocturn i l'hostaleria s'enfonsen a cada segon.

Semblava que amb el final de la quarantena i la reducció de mesures dràstiques, tot anava reviscolant, la gent i els negocis havien aguantat l' embat. Però una segona quarantena , aquest cop disseminada segons poblacions, va acabar de rematar econòmica i emocionalment a molts.

La nostra carrera als escenaris és quasi anecdòtica, amb 3 concerts que varen tenir lloc entre setembre i febrer. Així doncs, arribada la pandèmia mundial, sabíem que aquest any Niu De Corbs ja no faria cap directe.

Algunes zones amb menys restriccions s'aventuraven a muntar algun concert, i l'enginy de la gent ha fet el possible per complir les directrius establertes, fins i tot aquelles que no tenen cap ni peus o que es contradiuen amb altres normes.

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Jaume Sanuy

Més de 5 anys després de la primera visita a Lleida (un plujós dia del novembre de 2014), els bilbaïns EL RENO RENARDO van tornar per oferir-nos el seu “Freak Metal” (o sigui, Heavy Metal esbojarrat), i un parell de discos més editats, l’últim titulat Hostiopatia; aquest és ja el 6è disc sencer que graven, a part de diferents singles sobre el Nadal, eleccions, o l’equip del seu cor Athletic Club (No lo llames el Bilbao, un dels meus favorits entre els seus temes propis, que com suposava, no van tocar aquesta nit), tots disponibles en descàrrega gratuïta a la seva web www.elrenorenardo.com, on també s’explica que el grup es va formar al 2006 com un projecte de “Metal estúpid” del guitarra i cantant Jevo, amb la intenció de no sortir de l’estudi (ell solet va gravar tots els instruments als dos primers discos de forma casolana).

Anteriorment Jevo (Ignacio Garamendi) va formar part de VALHALLA, grup molt recomanable que es podria qualificar de Power Metal amb 4 discos editats entre els anys 2000 i 2005, i quan va afluixar la seva activitat, ell sol va donar forma a SOULITUDE al 2004 com a projecte també d’estudi, de Metall molt variat amb lletres en anglès de temàtica més orientada a la ciència ficció, que amb l’ajuda d’algun vocalista i altres músics ha editat també sis discos paral·lelament a EL RENO RENARDO. L’últim experiment de Jevo que acabo de descobrir escrivint aquestes línies és GALEA, Metall amb lletres en Euskera que fa uns mesos ha editat el seu primer treball Haziak.

Llegeix més