Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Aquest mes d'abril s'ha pogut veure a la ciutat de Lleida una oferta de directes de rock de caire més clàssic, per dir-ho d'alguna manera, com mai diria que havíem tingut. Qualsevol amant del rock dur havia de tenir aquestes cites a la seva agenda i no són pocs que les han deixat passar per alt. Si la cosa es va iniciar amb una banda de casa com els Imperial Jade, no podia seguir millor amb l'actitud i les ganes de The Tip i ara per acabar el mes ens visitaven els suecs Heavy Feather, una banda amb tant sols un treball editat, Débris & Rubble, però amb uns membres amb experiència en bandes com Siena Root, Diamond Dogs, Stacie Collins o Lisa Lystam Family Band que han aglutinat esforços per tirar endavant el grup. Tenen el comú l'essència i les arrels més clàssiques del rock, cru i basat en els riffs hi podem veure influències dels grans dels 70 com Free, Cream, Lynyrd Skynyrd entre tants altres noms que podríem citar.

Una cita deliciosa que un cop més va ser exclusiva d'unes cinquanta-seixanta persones que van voler descobrir el grup en un entorn que cada cop es revela més com un lloc on escoltar directes amb un so nítid distingint cada instrument s'ha convertit en habitual i la proximitat en un valor, a més de poder conversar amb les bandes un cop acaba l'actuació.

Puntualment a dos quarts de nou del vespre el grup pugen a l'escenari Lisa Lystam, Matte Gustavsson, Morgan Korsmoe i Ola Göransson començant el seu set amb el tema que obre el seu disc Débris&Rubble, una peça instrumental intensa on els cors i l'harmònica són els protagonistes. Enllacen tot seguit amb Hey There Mama que en el seu inici sembla més un tema de dixieland que res més però ben aviat uns contundents acords ens condueixen per una peça on comencem a descobrir la veu de Lisa contundent i melosa i sezilla a parts iguals. Atenció a les línies de baix en la part del solo en aquest tema, quina gran demostració. Dreams ens porta a uns evocadors passatges tenint l'essència i potència dels 70. Lisa se'ns comença a mostrar com una cantant amb més recursos dels que sembla, diversa, potent i sensible. De nou un bon solo.

Llegeix més

Razzmatazz 1, Barcelona
Foto: Cítric Munt i Carl

Nou sold out a la gran de les Razz de Tobias Sammet i Avantasia, el segon, és a dir totes les vegades que hi ha tocat. Sold out previsible, publicitat i anunciat amb les habituals maniobres dels promotors quan tenen un caramel així contractat. I és que m'agradaria començar per aquí, en el que s'ha convertit el negoci de la música i la nostra escena en particular en relació al trio bandes-promotors-mitjans.

Cert és que igual que el nombre de bandes que sorgeixen actualment s'ha multiplicat, afegint-se a les que tenen ja una trajectòria més o menys exitosa, amb els mitjans, normalment relacionat això amb internet, ha passat el mateix. Són multitud les webs i iniciatives que han sorgit a mode de webzine, que cadascuna amb les seves particularitats i seccions, que inevitablement en bona part són les mateixes (discos, concerts, entrevistes...), i vet aquí doncs que entre bandes i mitjans ja quasi es podria dir que es  supera de llarg el públic en general que no està ficat en cap dels dos sidrals, un grup o un mitjà. Hi ha qui diu que ja estem en aquest punt d'haver més bandes i mitjans que públic a qui adreçar-se.

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Déu-n'hi do el que vam poder presenciar la nit del dissabte 6 de març!, i val a dir que sembla que la providència m'hi va portar ja que a priori el més fàcil, com va fer la gran majoria de personal, era quedar-se a casa o fer qualsevol cosa abans que anar al Cafè Teatre un dissabte mig plujós d'abril. He de confessar que tot just un parell de setmanes abans de la celebració d'aquest directe vaig prestar una mínima atenció al cartell i la veritat que alguna cosa me'n va cridar l'atenció i no puc dir què. No coneixia el grup, The Tip??!!, vaig pensar, ni idea... La imatge del cartell feia pensar en una banda de rock'n'roll clàssic, contundent i amb mala llet però no en tenia cap referència. L'amic i benefactor de la nostra ànima Jaume Sanuy el dia anterior em comentava, "demà es prepara grossa", i ja no vaig dubtar.

Una cosa em va quedar clara, si gaudeixes d'estils com el rock, blues, punk, stoner, sleazy o fins i tot metall et vas perdre un concert dels que fan època al costat de casa perquè val a dir que han fet dos dates a casa nostra, Barcelona i Lleida. Per posar-nos en situació val a dir que The Tip són una banda de Nashville, Tenesse que té els seus inicis l'estiu del 2014. Sense perdre massa temps el grup va començar a fer quilòmetres i treure el seu debut homònim el 2015. No van parar de tocar per incomptables ciutats dels Estats Units i el 2016 van treure el seu segon disc anomenat Sailor's Grave que els va portar a obrir per bandes com The Darkness, Buckcherry, Sebastian Bach o Geoff Tate's Operation Mindcrime a més d'aparicions en festivals com el Rocklahoma. El 2017 continuen fent carretera al seu país i treuen el segon disc a Europa a través d'un segell alemany i comença a cridar l'atenció de mitjans especialitzats i aquest 2019 porten a terme la seva primera gira europea amb la intenció de treure un nou treball.

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Tercera visita dels del Maresme a les terres de ponent de nou al Cafè Teatre i de nou gràcies a la bona feina de AOS Producciones sempre avinent al que es mou en l'escena underground per oferir-nos plats sucosos per melòmans fora de les grans cites i els noms més coneguts. Sempre és difícil programar dates en directe i en places no fàcils com la capital de l'oest de Catalunya encara amb un punt més de dificultat, aquella nit les circumstàncies van fer que l'oferta fos doble amb un altra cita a La Boite amb Ratpenat, Death Stalkers i Steinbock que tot i ser d'estil radicalment diferent es podrien arribar a restar públic o, com a mínim fer dubtar a aquells que tenen la sort de gaudir de diferents estils.

Imperial Jade es troben actualment presentant el seu segon treball On the Rise després de la bona acollida d'aquell Please Welcome que ja ens va cridar l'atenció i li vam dedicar atenció amb una entrevista que podeu recuperar i la seva vinguda a Lleida que també vam publicar i està disponible. Un cop més l'assistència no va estar d'acord amb la qualitat que emanava de les taules i tot just unes 50-60 persones ens trobàvem a la sala quan un quart d'hora sobre l'horari previst va pujar la banda a l'escenari. No em puc estar de comentar que veure directes en aquestes condicions és tot un plaer i no ho dic pas per la poca afluència si no pel fet que cada cop més el Cafè Teatre em sembla un bon espai per aquest tipus de concerts. Ben aprop dels músics i, el més important, un so net i ben pulcre que et permet distingir cada instrument i gaudir de les interpretacions. Val a dir que aquest cop a la bona feina del tècnic Josean s'hi va sumar que la banda portava el seu propi que sempre és un plus per conèixer com cal que soni un grup.

Directes al gra la banda comença amb la peça que obre el nou disc You Ain't Seen Nothing Yet que enllacen quasi sense descans amb Dance, al igual que al treball. Es nota que estant rodats, que porten taules a l'esquena i tenen els temes apamats i ja d'entrada tot sona al seu lloc. Impecable. Segueix The Call amb aquest toc a mig camí entre els AC&DC i el rock més assequible dels 70 combinant les parts més dures amb una tornada d'allò més melòdica i on ja vam tenir un primer tast de la bona tasca dÀlex i Hugo a les guitarres jugant amb tota mena d'efecte amb els pedals traient sons totalment marcians.

Llegeix més