Menu

Concerts

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Guns'n'Roses + Volbeat + Nothing More 1-7-18

Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona
Fotos: Live Nation

Axl RoseLa història i els arguments es repeteixen. Quan sembla que mai més hi haurà possibilitat de veure a tal banda acaba passant per remot que sembli. Aquesta era la història amb Guns'n'Roses, una de les bandes més populars de la història del hard rock que tot just amb el seu debut i un segon disc quadruple (deixant de banda versions i demés) ho van revolucionar tot en aquesta escena. Quan fa uns anys es va anunciar aquesta "reunió", i poso cometes perquè tots tenim clar que no és complerta, el que la majoria va pensar és allò de "aquest cop no se m'escapen".

Aquest devia ser el pensament de les més de 50.000 persones que es van donar citar un diumenge de juliol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Això sí, aquest cop aquelles bogeries de milers i milers d'entrades venudes en unes hores esgotant tot el paper no han succeït. El ritme ha estat esglaonat i sembla que en les darreres dates es va animar bastant, tot i així el mateix dia del concerts se'n podia adquirir.

Donava la sensació poques setmanes abans que l'estadi quedaria gran per la cita però al final va presentar una molt bona entrada tant a pista com a les graderies. Públic de tota mena es podia veure passejant fora de l'estadi, majoritàriament entre 35 i 45 anys quan en plena adolescència regnaven Guns i Metallica. És difícil que avui en dia puguin sorgir bandes d'estadis com aquesta i es notava en l'ambient que era una oportunitat única ja que en el primer tram de la gira no van trepitjar Barcelona i ara han fet dos dates a l'estat, les dues grans capitals i molts que no van poder o voler desplaçar-se tant lluny ho han tingut més fàcil.

Destacar el gran dispositiu en que s'han convertit aquests grans "bolos" ja que tot l'estadi estava envoltat de tanques i diferents controls que feien que com a mínim en passessis tres abans d'accedir al recinte.

Llegeix més

  • Escrit per Mayca Cruz
  • Categoria: Concerts

Memento Mori + Estricalla + Nasty Pack 23-3-18

La Boite, Lleida
Fotos: Mayca Cruz

Aún con muletas pero decidida a no perderme un concierto que llevaba anunciándose meses, esta vez he intentado cargar la cámara de fotos para dar cuenta de las tres bandas programadas en un cartel de estética minimalista con esa imagen nostálgica y algo dramática que mostraba a dos niños de la mano, escapados tal vez, mirando a un incierto aunque esperanzador futuro y dejando atrás el desolado camino que les devolvería a casa, o quién sabe si a la orfandad de un colegio prisión. Alegoría a los tiempos difíciles, a cualquiera de ellos, en todo caso.

Desde Leipzig, esa culta y elegante ciudad alemana que vio nacer a músicos como Bach, Wagner, Mendelsohn e incluso al infant terrible de Rammstein, Till Linderman, nos vinieron NASTY PACK, joven formación que está rodando por el nordeste español y parte del sur francés en su estrambótica furgoneta blanca, presentando un fresco álbum debut titulado “Separation Songs” que han cotejado con algún tema más de su primera demo y de un 7 pulgadas anterior.  Sobre el escenario de una sala Boite aún por llenar, la banda formada por ex miembros de otras formaciones satélites de street punk alemán (Midnight Crisis, Dividing Lines, Alien Placent, Spastix o Shut The Fuck Up) se ha mostrado bien encarrilada ofreciéndonos sus canciones editadas hace tan solo un año, temas con resuello melódico, buena dosis de hardcore a la europea y unas voces sucias que en inglés han sonado bastante bien. El batería nos ha dejado su impronta gracias a su colorista cresta que se veía desde mi remota ubicación en los sofás del fondo, junto a la mesa de sonido.
Era evidente que necesitaría un cambio de posición para tirar fotos con la cámara así que me las arreglé para pedir un taburete cerca de la pista en el que permanecer sentada y a buen recaudo, caso de darse pogos, y ante la inminente llegada de los siguientes en cartel.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Burning Witches + D.O.G 07-01-2018

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Seraina de les Burning WitchesSegurament podríem estar d'acord que Suïssa no és un absolut referent pel que fa a l'escena del heavy metal en totes les seves variants i estils però si repassem al llarg dels anys ha donat algunes bandes que d'una manera o un altra, i en diferents estils, han tingut un paper prou important o fins i tot pilars d'un estil. Sí, esteu pensant el que jo però deixem-ho aquí i que voli la imaginació... En els darrers mesos ens ha cridat l'atenció una banda que des del heavy metal més clàssic i dogmàtic dels 80 es va fent un lloc en tots els que encara, i diria que no som pocs, gaudim de l'estil. Les Burning Witches van editar el passat mes de maig el seu disc de debut després d'una campanya de mecenatge per poder pagar els costos de la seva gravació i ara, com és lògic, toca presentar-lo en directe.

Ho han estat fent pel centre d'Europa i la sorpresa va ser que s'anunciés dates a casa nostra, més sorpresa encara quan la única data a Catalunya seria Lleida! La bona, un cop més, i incansable tasca de AOS Producciones fa que tinguem visites internacionals, i de quin nivell. Prèviament vam poder parlar amb les seves principals compositores Seraina (vocalista) i Romana (fundadora del grup i guitarra) que ens explicaven particularitats del disc i l'actual gira en aquesta entrevista que enllacem. Un cop més caldria veure la resposta del personal en un diumenge tot just sortint de les festes nadalenques quan l'endemà tot torna a arrencar de nou i els precedents que tenim en aquestes terres en aquest sentit més d'un cop no han estat per tirar coets.

Al arribar al Cafè Teatre, tot i encara faltar una estona per l'inici, ja es veia bon ambient fins i tot fora de la sala amb personal vingut de fora de les comarques lleidatanes inclòs, sembla que les suïsses comencen a tenir fidels seguidors. Minuts després de les vuit del vespre van pujar a escena els Death or Glory quan la sala feia ja bona pinta. Va sorprendre que les primeres notes que sonessis fos un tema d'Ozzy però per despertar el personal tampoc és mala jugada fer-ho amb material que tothom té al cap.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Epica + Vuur + Myrath 24-11-17

Sala Razzmatazz, Barcelona
Fotos: Emilie Garcin, Myrath Facebook

Anneke Van GiersbergenÉs curiós com darrerament la sala gran de Razzmatazz està acollint concerts que tampoc fa tant era quasi un somni que es celebressin a la gran d’aquestes sales barcelonines. Encara recordo veure a Mr.Big amb tot el fervor del seu retorn a Bikini, o els mateixos Epica que sempre han estat carn de la Sala 2. Certament ens trobem en l’era del directes amb una oferta desmesurada on s’aboquen tots els esforços de bandes i els actors del negoci musical.

Així doncs, en aquesta ocasió la cita ens oferia una bona dosi d’eclecticisme on bandes prou diferents entre sí i alhora en sí mateixes oferien un recorregut per un ampli ventall d’estils. Obrien Myrath, bona banda de Tunísia, que amb el poc temps que van tenir ens van deixar amb ganes de més. L’inici ja va sorprendre amb l’aparició d’una ballarina que amb danses del ventre i pròpies de la seva cultura que va donar pas a l’entrada del grup. De fet, va anar apareixent durant el show amb diferents coreografies. Fer un set-list per escassa mitja hora no és fàcil i el grup va decidir centrar-lo en els seus dos darrers treballs Tales of the sands i Legacy obrint amb Believer. Des del primer moment els ja presents a la sala van rebre el grup força bé i acompanyant-lo, extrem no massa habitual en una banda que obre una vetllada a les set de la tarda. A destacar el vocalista Zaher Zorgati i el guitarra Malek Ben Arbia que es van emportar totes les mirades amb una bona feina. Bona banda que mereix més amb aquesta proposta de metal clàssic-progressiu i aquests tocs tant personals orientals.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Los Guardians del Pont 18-11-17

Sala Manolita, Lleida
Fotos: Oscar Camarasa

Quim Mandado de LGPTot i la bona salut de l’escena del metall a Catalunya, amb bandes de diferents estils que abasten un bon grapat de gèneres, poques són les que es decideixen a fer-ho en la llengua pròpia. Siroll en podrien ser un exemple de banda emergent amb potencial però són l’excepció  que confirma la regla. Han de ser els veterans qui mantinguin l’esperança d’escoltar guitarres potents en la llengua de Pompeu Fabra de fons.

Los Guardians del Pont tot i tenir curta trajectòria com a tals acredita tones d’experiència i vivències en cadascun dels seus membres. Quim Mandado, Joan Cardoner i Martín Rodríguez les han vist de tots colors. Que fa uns anys tiressin endavant els LGP demostra la seva passió per la música i pel rock dur. Ja vam parlar en la nostra web del seu darrer disc així com vam tenir l’oportunitat de parlar amb el mateix Quim Mandado sobre el treball, ara era l’oportunitat de veure’ls en directe en aquesta ocasió a Lleida, terra sempre difícil pels concerts de metall.

La primera sorpresa va ser la sala escollida, La Manolita. Sorpresa perquè, sí, habitualment programa concerts però res a veure amb el rock dur, és més, passa per voler ser un dels locals de "moda" de la ciutat. Mai hi havia estat i certament per acollir directes és prou acollidora, suficient bona visió tot i que una mica més d’alçada de l’escenari seria ideal i una cabuda que no deu superar les 250 persones tot i que tot just devíem ser 100 aquella nit de dissabte.

Amb puntualitat, cosa estranya a les terres de ponent, va començar la vetllada amb la projecció del seu nou clip corresponent al tema La Llavor de la Mort a mode de presentació en societat del mateix conduint-nos cap al concert en sí que es va iniciar amb un dels primers temes que va crear el trio, Rockferatu. Primers problemes amb el so que van seguir amb Perseguint somnis però que poc a poc es van anar estabilitzant... de cara al públic. Dic això perquè la banda va haver de patir d’allò més en escena. Fins i tot en els darrers temes del concert el mateix Quim Mandado feia notables gestos de desaprovació i de no sentir-se gens còmode amb el que li arribava i m’atreviria a dir que van fer que fins i tot li provoqués errors tant al tocar com amb les lletres. Erros impropis d’un veterà d’aquest nivell.

Llegeix més

Accés