Sant Jordi Club, Barcelona
Fotos: Sergi Paramès

Certament esperava una mica més de la resposta del públic pel que fa al concert que Nightwish van oferir aquest passat dia 1 al Sant Jordi Club. En la prèvia publicàvem un reportatge on repassàvem la vasta activitat en directe del grup des dels seus inicis, fent especialment esment en que habitualment havien passat per la capital catalana però curiosament des de fa quasi 10 anys la cosa s'ha torçat. Mireu fins a quin punt que el grup mai hi havia tocat encara com a sextet (és a dir amb Troy i Floor al grup) en gira pròpia i només el Rock Fest 2015 va ser un petit miratge per veure el grup en directe. Ho podeu recuperar clickant aquí.

De fet, la data de Bilbao no va destacar per una gran assistència tampoc i la del dia 30 a Madrid va acollir el grup en un format reduït del Winzik Center veient en aquest recinte reduïda l'assistència respecte el concert que tant bona entrada va registrar el 2016 sent data única i que vam cobrir també. Per cert, l'opinió generalitzada d'aquella data madrilenya és que el grup no va estar massa bé, cosa de la que discrepo. Cert és que no van poder oferir tota la producció que portaven en aquell moment però musicalment i en actitud no els tiraria en cara pas res.

Llegeix més

La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera

Costa expressar el viscut aquest passat dimecres 10 d'octubre per qui subscriu. Més enllà de ser un concert més va ser un retrobament amb els que ja considero bons amics i poder compartir tot el que envolta la vida a la carretera d'una banda que més que una promesa són una realitat. Però anem per parts que hi ha molt a comentar.

Si ja és poc habitual que en espai de pocs dies visitin la ciutat de Lleida dos bandes internacionals de metall (disculpeu si llegiu això des del cap i casal però el que per vosaltres és normal i habitual per la resta del país és tot un luxe), més ho és encara que una d'aquestes bandes ens visiti per tercer cop en un espai de nou mesos. Té una explicació.

Molts recordareu la primera visita de les Burning Witches a Catalunya, va ser el passat 7 de gener al Cafè Teatre de Lleida gràcies a la bona feina de l'amic i company Jaume Aos Sanuy per aquestes terres, mai prou agraïda. Va haver una resposta brutal i vam quedar perplexos davant una banda que amb un primer disc sota el braç anava donant el que podrien ser els primers passos, aquí ho explicàvem. Dies abans vam poder parlar amb Romana i Seraina per comentar sobre aquest primer treball i aquests concerts. Les festes de maig van ser de nou el marc perquè en un viatge llampec des del seu Brugg natal actuessin davant d'un nombrós públic confirmant les expectatives generades al gener. Poder incloure-les al cartell de les festes va poder satisfer l'audiència de sons més durs, no sempre tinguda en compte en les programacions públiques.

Aquest tercer cop han jugat altres factors. Les suïsses tenien programada una petita gira per l'estat espanyol que en darrera instància va haver d'alterar algunes dates de manera forçosa. Una d'elles era en les festes del Pilar de Saragossa. Per tots és sabut que a la capital manya sempre hi ha hagut històricament un espai pels sons durs i la Federació Interpeñas era qui programava normalment aquests espais. Aquest any hi havia d'actuar Burning Witches però l'ajuntament de la capital aragonesa no va concedir cap espai a Interpeñas. Poc esperat i sorprenent, aquí ho podeu llegir en un article de premsa. Això ha provocat un daltabaix en multitud de bandes i promotors que han hagut de maniobrar com han pogut, en el cas de les Burning Witches era perdre la data o reprogramar-la i un cop valorades les opcions la millor va ser Lleida de nou. Així doncs, i vist tot plegat, era un hàndicap una tercera visita enmig de la setmana laboral, un dimecres, i amb poc temps per mirar de fer difusió.

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Que la nostàlgia ven és un extrem que no pot negar ningú i en un art com la música que evoca èpoques, sensacions, sentiments i vivències de la nostra existència s'està explotant com mai.

Com s'explicaria si no que a més de la natural aparició de noves bandes i propostes en el panorama musical, lògiques tot i els camins que ha portat la indústria, tinguem centenars de bandes que van desaparèixer en el seu moment, per les raons que sigui, i ara un cop tornats es queden sorpresos de la demanda que experimenten?... de directes és clar.

Estem a l'era de la música en directe com a negoci a explotar en aquest art de la música ja que gravada ha deixat de ser-ho fa temps i només és una excusa.

Llegeix més

Sala Razzmatazz 1, Barcelona
Fotos: Lola Cabezas, Albert Perera

Com han canviat les coses. Alberto Rionda està radiant. Em dona la impressió que ara està vivint allò que sempre havia desitjat per la seva banda de sempre, poder tenir uns músics al seu costat de màxim nivell amb els que poder donar via lliure a totes les seves inquietuds musicals. D'altra banda, i especialment per la gent que hem seguit la carrera del grup, el guitarrista sempre havia estat un personatge més tímid sense massa afany de protagonisme ja sigui en un concert o en tot el que envoltava al grup tot i fer la major part d'entrevistes promocionals i portar el pes del grup. Si alguna polèmica envoltava la banda el silenci i la prudència era la opció escollida. Això ha canviat. L'Alberto Rionda actual té i sembla voler el protagonisme total com a fundador, compositor i alma mater del grup. Més actiu que mai a les xarxes ja sigui a nivell personal com pel grup i sortint al pas de qualsevol polèmica o crítica que aparegui si creu que ho ha de fer sense pels a la llengua. Fa ben poc ens ho confessava en una entrevista telefònica que podeu recuperar en aquest enllaç.

Llegeix més