Menu

Concerts

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Burning Witches + Gonoreas 10-10-18

La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera

Costa expressar el viscut aquest passat dimecres 10 d'octubre per qui subscriu. Més enllà de ser un concert més va ser un retrobament amb els que ja considero bons amics i poder compartir tot el que envolta la vida a la carretera d'una banda que més que una promesa són una realitat. Però anem per parts que hi ha molt a comentar.

Si ja és poc habitual que en espai de pocs dies visitin la ciutat de Lleida dos bandes internacionals de metall (disculpeu si llegiu això des del cap i casal però el que per vosaltres és normal i habitual per la resta del país és tot un luxe), més ho és encara que una d'aquestes bandes ens visiti per tercer cop en un espai de nou mesos. Té una explicació.

Molts recordareu la primera visita de les Burning Witches a Catalunya, va ser el passat 7 de gener al Cafè Teatre de Lleida gràcies a la bona feina de l'amic i company Jaume Aos Sanuy per aquestes terres, mai prou agraïda. Va haver una resposta brutal i vam quedar perplexos davant una banda que amb un primer disc sota el braç anava donant el que podrien ser els primers passos, aquí ho explicàvem. Dies abans vam poder parlar amb Romana i Seraina per comentar sobre aquest primer treball i aquests concerts. Les festes de maig van ser de nou el marc perquè en un viatge llampec des del seu Brugg natal actuessin davant d'un nombrós públic confirmant les expectatives generades al gener. Poder incloure-les al cartell de les festes va poder satisfer l'audiència de sons més durs, no sempre tinguda en compte en les programacions públiques.

Aquest tercer cop han jugat altres factors. Les suïsses tenien programada una petita gira per l'estat espanyol que en darrera instància va haver d'alterar algunes dates de manera forçosa. Una d'elles era en les festes del Pilar de Saragossa. Per tots és sabut que a la capital manya sempre hi ha hagut històricament un espai pels sons durs i la Federació Interpeñas era qui programava normalment aquests espais. Aquest any hi havia d'actuar Burning Witches però l'ajuntament de la capital aragonesa no va concedir cap espai a Interpeñas. Poc esperat i sorprenent, aquí ho podeu llegir en un article de premsa. Això ha provocat un daltabaix en multitud de bandes i promotors que han hagut de maniobrar com han pogut, en el cas de les Burning Witches era perdre la data o reprogramar-la i un cop valorades les opcions la millor va ser Lleida de nou. Així doncs, i vist tot plegat, era un hàndicap una tercera visita enmig de la setmana laboral, un dimecres, i amb poc temps per mirar de fer difusió.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

SDI + Reaktion 07-10-18

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Que la nostàlgia ven és un extrem que no pot negar ningú i en un art com la música que evoca èpoques, sensacions, sentiments i vivències de la nostra existència s'està explotant com mai.

Com s'explicaria si no que a més de la natural aparició de noves bandes i propostes en el panorama musical, lògiques tot i els camins que ha portat la indústria, tinguem centenars de bandes que van desaparèixer en el seu moment, per les raons que sigui, i ara un cop tornats es queden sorpresos de la demanda que experimenten?... de directes és clar.

Estem a l'era de la música en directe com a negoci a explotar en aquest art de la música ja que gravada ha deixat de ser-ho fa temps i només és una excusa.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Avalanch 30-09-2018

Sala Razzmatazz 1, Barcelona
Fotos: Lola Cabezas, Albert Perera

Com han canviat les coses. Alberto Rionda està radiant. Em dona la impressió que ara està vivint allò que sempre havia desitjat per la seva banda de sempre, poder tenir uns músics al seu costat de màxim nivell amb els que poder donar via lliure a totes les seves inquietuds musicals. D'altra banda, i especialment per la gent que hem seguit la carrera del grup, el guitarrista sempre havia estat un personatge més tímid sense massa afany de protagonisme ja sigui en un concert o en tot el que envoltava al grup tot i fer la major part d'entrevistes promocionals i portar el pes del grup. Si alguna polèmica envoltava la banda el silenci i la prudència era la opció escollida. Això ha canviat. L'Alberto Rionda actual té i sembla voler el protagonisme total com a fundador, compositor i alma mater del grup. Més actiu que mai a les xarxes ja sigui a nivell personal com pel grup i sortint al pas de qualsevol polèmica o crítica que aparegui si creu que ho ha de fer sense pels a la llengua. Fa ben poc ens ho confessava en una entrevista telefònica que podeu recuperar en aquest enllaç.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Guns'n'Roses + Volbeat + Nothing More 1-7-18

Estadi Olímpic Lluís Companys, Barcelona
Fotos: Live Nation

Axl RoseLa història i els arguments es repeteixen. Quan sembla que mai més hi haurà possibilitat de veure a tal banda acaba passant per remot que sembli. Aquesta era la història amb Guns'n'Roses, una de les bandes més populars de la història del hard rock que tot just amb el seu debut i un segon disc quadruple (deixant de banda versions i demés) ho van revolucionar tot en aquesta escena. Quan fa uns anys es va anunciar aquesta "reunió", i poso cometes perquè tots tenim clar que no és complerta, el que la majoria va pensar és allò de "aquest cop no se m'escapen".

Aquest devia ser el pensament de les més de 50.000 persones que es van donar citar un diumenge de juliol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Això sí, aquest cop aquelles bogeries de milers i milers d'entrades venudes en unes hores esgotant tot el paper no han succeït. El ritme ha estat esglaonat i sembla que en les darreres dates es va animar bastant, tot i així el mateix dia del concerts se'n podia adquirir.

Donava la sensació poques setmanes abans que l'estadi quedaria gran per la cita però al final va presentar una molt bona entrada tant a pista com a les graderies. Públic de tota mena es podia veure passejant fora de l'estadi, majoritàriament entre 35 i 45 anys quan en plena adolescència regnaven Guns i Metallica. És difícil que avui en dia puguin sorgir bandes d'estadis com aquesta i es notava en l'ambient que era una oportunitat única ja que en el primer tram de la gira no van trepitjar Barcelona i ara han fet dos dates a l'estat, les dues grans capitals i molts que no van poder o voler desplaçar-se tant lluny ho han tingut més fàcil.

Destacar el gran dispositiu en que s'han convertit aquests grans "bolos" ja que tot l'estadi estava envoltat de tanques i diferents controls que feien que com a mínim en passessis tres abans d'accedir al recinte.

Llegeix més

  • Escrit per Mayca Cruz
  • Categoria: Concerts

Memento Mori + Estricalla + Nasty Pack 23-3-18

La Boite, Lleida
Fotos: Mayca Cruz

Aún con muletas pero decidida a no perderme un concierto que llevaba anunciándose meses, esta vez he intentado cargar la cámara de fotos para dar cuenta de las tres bandas programadas en un cartel de estética minimalista con esa imagen nostálgica y algo dramática que mostraba a dos niños de la mano, escapados tal vez, mirando a un incierto aunque esperanzador futuro y dejando atrás el desolado camino que les devolvería a casa, o quién sabe si a la orfandad de un colegio prisión. Alegoría a los tiempos difíciles, a cualquiera de ellos, en todo caso.

Desde Leipzig, esa culta y elegante ciudad alemana que vio nacer a músicos como Bach, Wagner, Mendelsohn e incluso al infant terrible de Rammstein, Till Linderman, nos vinieron NASTY PACK, joven formación que está rodando por el nordeste español y parte del sur francés en su estrambótica furgoneta blanca, presentando un fresco álbum debut titulado “Separation Songs” que han cotejado con algún tema más de su primera demo y de un 7 pulgadas anterior.  Sobre el escenario de una sala Boite aún por llenar, la banda formada por ex miembros de otras formaciones satélites de street punk alemán (Midnight Crisis, Dividing Lines, Alien Placent, Spastix o Shut The Fuck Up) se ha mostrado bien encarrilada ofreciéndonos sus canciones editadas hace tan solo un año, temas con resuello melódico, buena dosis de hardcore a la europea y unas voces sucias que en inglés han sonado bastante bien. El batería nos ha dejado su impronta gracias a su colorista cresta que se veía desde mi remota ubicación en los sofás del fondo, junto a la mesa de sonido.
Era evidente que necesitaría un cambio de posición para tirar fotos con la cámara así que me las arreglé para pedir un taburete cerca de la pista en el que permanecer sentada y a buen recaudo, caso de darse pogos, y ante la inminente llegada de los siguientes en cartel.

Llegeix més

Accés