Menu

Discos

Dediquem aquesta secció exclusivament als discos publicats per bandes catalanes

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Talaiot - U-Pecats i Traïdoria

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 13-07-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

TalaiotUn Talaiot és una construcció megalítica prehistòrica, de base circular o quadrangular, que apareix en gran nombre a Mallorca i Menorca i ha estat considerada com a antiga habitació, monument funerari i torre de defensa. Però no només això, també és una banda de metal provinent de ses Illes que ens presenten aquest interessant treball.

Els membres de Talaiot no són uns nouvinguts en això de la música. Anteriorment havien format part de bandes del Llevant i Es Pla Mallorquí com The Ugly Bitches i Cap de Fibló, Carles Roldán, Bernat Parera, i Miquel Crespí van unir esforços amb el bateria Antonello Pinto, provinent de Latina (Itàlia) i que havia militat ja a formacions com Bogardi, Vicenzo Sanniti, Shokogaz i Toylet, per crear Talaiot. Aquest és el seu primer treball, compost per deu temes de metal cantat en català. La veritat que dona gust veure un primer treball amb aquesta presentació en digipack incloent un llibret de 8 pàgines incloent lletres i fotografies, il·lustrat per Timothy Llompart. També una edició limitada en vinil, el que deia, tot un luxe.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Blindpoint - Through the ashes of life

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 13-07-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

BlindPoint-Through the ashes of lifeHi havia ganes d'escoltar aquesta posada de llarg discogràficament dels lleidatans Blindpoint ja que el grup es va formar ja fa uns anys i sabíem de la seva feina a l'ombra donant forma a composicions pròpies. Finalment en Pep (bateria), Jota (guitarra), Albert "Berto" (guitarra), Javi (veus) i Txema (baix), tots veterans de l'escena lleidatana havent estat en formacions com per antics membres Acero Negro, Plowshare o Noisedrome es van acostar als ja quasi llegendaris Nomad Studios per donar forma a aquestes set peces que ens ofereixen.

Per posar en antecedents als que desconeixen el grup, Blindpoint es va formar al 2014 a Lleida i no és fins a finals de 2018 que entren a l'estudi de gravació per presentar el juliol de 2019 el seu primer àlbum: Through The Ashes Of Life que conté 7 temes nous que, com deia, s’han enregistrat a Nomad Studios de Lleida i masteritzat a Hansen Studios de Dinamarca a mans de Jacob Hansen. La presentació en directe es preveu per la tardor de 2019. Pel que fa a l'estil que practiquen el fàcil seria posar-los en el sac de l'anomenat "metall modern" però aporten tocs de les arrels més clàssiques que fan una barreja interessant.

Voldria fer esment al so i la producció del treball. Impecable, res a dir... des del punt de vista en que avui dia es treballa en l'estil. És a dir, totes les bandes, productors, responsables de mastering... etc volen que les seves gravacions sonin més poderoses que ningú, aconseguir que amb només la primera nota et tiri enrere, precisament al meu criteri aquest continua sent el problema (si es pot qualificar així). En parlàvem fa un temps en aquest article fent referència a la guerra del volum que ja no tinc clar si ha acabat o ja ha passat a un nivell desconegut. Portar tots els volums tant al límit i aquest ús de les compressions no sé on acabarà.

Un cop posats en antecedents anem al que interessa, la música. He de reconèixer que no sent molt amant de l'estil que practiquen en una primera escolta em va deixar fred però algunes escoltes més i deixant passar una mica el temps el disc convenç. Impactant inici amb tota la força de la que són capaços a Last Breath, riff molt pesat amb bons canvis, veus netes en la tornada en contrast amb les guturals de quasi tot el tema, i un solo central molt clàssic i melòdic. Tot plegat sobre un coixí en la tornada d'uns teclats donant una ambientació quasi tètrica. We don't care es mou en uns paràmetres molt més clàssics, l'entrada amb aquests recorreguts per les sis cordes et recordaran els pilars del gènere. Veus netes d'acord amb el tema i una tornada enganxosa on curiosament trobem les úniques guturals del tema. La part central és una delícia melòdica amb piano que després segueix la guitarra incloent fins i tot la veu de Pau Casals i un bon i extens solo. Més de set minuts que no es fan llargs en absolut. No està de més destacar un ús certament encertat i buscant enriquir moltes de les peces dels teclats ja sigui en forma més clàssica o buscant ambientacions segons requereixi la peça, tot plegat en la col·laboració d'Oscar González.

Rain of Ashes deixa de banda la velocitat per buscar la contundència a través del groove i una bona bateria d'en Pep. No sé si sóc jo però totes les influències que denota el treball en general de l'anomenat "metall modern" es desfan generalment les parts centrals de cada tema a través de melodies més treballades i solos on estic segur que aflora el passat més purament heavy dels components. Un exemple d'un tema molt encarat a bandes com Parkway Drive o els In Flames contemporanis podria ser Time-Space Paradigm, sobretot en el tractament de les veus i la inclusió d'una tornada molt més melòdica i corejable. Thrive segueix per aquest camí però en un to més reposat, combinant de neu les veus quasi guturals amb les tornades netes. De nou afloren les influències clàssiques amb les melodies de guitarra i fins i tot unes guitarres doblades evocant els 80. No sé la raó però és un dels temes on més notable he trobat el duel de guitarres en els solos i melodies.

Encarant les dues darreres peces del disc ens trobem amb The Ancient Track que tot i la seva òbvia semblança estilística amb la resta de temes ens porta un ritme que recorda poderosament a les cavalcades de Iron Maiden en les estrofes dels seus temes. Part central més lenta i melòdica amb un bon solo. Destacar que les lletres en aquesta ocasió tenen el seu origen en l'escriptor estatunidenc de relats de por, fantasia i ciència-ficció, considerat un dels pares de l'anomenat "terror còsmic", H.P. Lovecraft. La darrera Drifet és una de les millors peces del treball. Multitud de matisos, la inclusió de veus femenines en la persona de Andrea Menal (Bruixa Express), parts més melòdiques, altres amb la contundència habitual ideals pel headbanging com tot just en la meitat del tema aflorant tot seguit una part progressiva i instrumentalment força treballada.

Molt bon debut amb una barreja poc habitual dels sons més "moderns" dins l'escena metall però amb gust per una instrumentació molt més treballada i picades d'ull al heavy més clàssic.

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Inert - Vermin

Discogràfica: Neckbreaker Records
Data sortida: 28-06-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Inert-VerminNova mostra del que casa nostra està donant a l'escena del rock dur i metall. En aquest cas l'escena extrema és la protagonista amb el disc de debut de Inert. El grup va fer els primers passos com un projecte d'estudi de dos persones, Gustavo García a les veus i Xavier Aguilar a les guitarres a mitjans del 2015 amb un hándicap, la distància. Un es trobava a Stockholm i l'altre a Barcelona.

Es van autoeditar un EP anomenat Obliteration of the Self el juny del 2016. La referència es editar posteriorment en K7 i vinil a través de Caco-Daemon Records sortint fins i tot una edició especial japonesa que va funcionar molt bé venent-se totalment en 24 hores segons el grup, caldria veure quantes còpies... Finalment la banda compta amb 4 membres amb l'afegit de Paolo Cito al baix i Martin Karlsson a la bateria el 2018. Amb aquesta formació es grava el debut que ens ocupa l'estiu del 2018.

Amb aquest debut el grup vol anar un pas més enllà del death metal clàssic buscant noves sonoritats a través d'un disc conceptual sobre el comportament auto-destructiu de l'ésser humà com a espècie explorant sentiments com la cobdícia, l'engany, l'enveja, la violència o la bondat entre altres. Ens trobem davant de nou peces, dues de les quals cantades en català, i una versió de la banda indie rock Anímic. Són en, doncs, 8 peces originals.

Llegeix més

  • Escrit per Oscar Camarasa
  • Categoria: Discos

Hwaeder - Of murk skies and withering mountains

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 18-10-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5/10

Primer treball dels blackers barcelonins Hwaeder, un treball amb un estil propi que s'allunyen del black més purista nòrdic. Aquest nom prové d'un terme en anglès antic que voldria dir alguna cosa com "qualsevol lloc". La seva proposta va des de l'atmospheric black o post black, com ells s'anomenen també, als ingredients folk allunyant-se a través de les seves lletres de temàtiques satàniques, guerra i violència més típiques del gènere. S’inspiren en la natura i exploren el complicat i intrínsec interior d’un mateix, de l'home nodrint-se de la influència pagana. Aquests set temes han estat composats en un paréntesi a Virium el grup principal fins el moment del seu creador, Dagon V Schaten, per crear aquest primer i homònim Hwaeder.

Of A Murk Skies And Witering Moutains, està format per set temes, pràcticament a parts iguals en català i en anglès a més d'una peça instrumental. Es tracta de peces intimistes amb una atmòsfera que en algun cas recorda als Burzum i on el paganisme i les tècniques adivinatories del tarot i la cartomància que practica Dagon VS fa que i hagi aquest toc personal, que sembla un viatge a l’interior dels seus dos integrants. Dagon VS -guitarra, baix, veus netes, lletres i programació de la bateria i Uruk- veus principals i lletres. Compten també amb la col·laboració de Crypt dels Cauldron al baix de Tardor Eterna.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Icestorm - Saga

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 01-03-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Dotze anys han passat ja des que els barcelonins Icestorm es van decidir a tirar endavant el que es pot qualificar de bogeria, entès en el sentit de mirar de tirar endavant un projecte amb el metall com a protagonista en aquest cap com a banda, i és que s'ha de tenir moltes ganes i saber a què t'enfrontes per defensar aquest tipus d'iniciativa en els temps que corren. Fa més d'una dècada cantar metall en català era tota una excentricitat, encara ho és ara... però menys, i ells van ser una de les primeres bandes a deixar-se de complexos i fer-ho sense embuts. Ens presenten el que és el seu tercer treball després de força canvis dins el grup que han afectat la seva evolució m'atreveixo a dir que en positiu.

El treball s'inicia amb Thórsmörk una intro instrumental buscant la èpica i la veritat que alguna cosa només amb aquesta peça de poc més de tres minuts ja em diu que hi haurà sorpreses i poc tindrà la cosa a veure amb anteriors referències. La confirmació ve amb Dominació del caos quan aquest riff trasher que condueix el tema t'ataca amb aquesta cadència de bateria tant... "insistent". Veus guturals i part melòdica en la tornada per donar una mica de descans. Tema força eclèctic barrejant multitud d'influències i a mig camí entre thrash i death.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?