Menu

Juan Francesc, Foscor: Aquí t'has de fotre d'hòsties perquè un concert sigui rendible

FoscorUna de les bandes amb més personalitat de l'escena del metall de casa nostra són sens dubte els Foscor. Si en el seu anterior Those Horror Winter ja donaven mostres d'una banda que no es conformava a ser una més i explorar vessants poc explotades per aquestes contrades amb el seu darrer Les Irreals Visions han superat qualsevol mena de barrera. No ens sorprèn.

A Simfonia Metàl·lica seguim el grup des d'aquell llunyà The Smile of the Sad Ones, passant pel citat Those Horror Winter així com cites en directe que han tingut lloc amb bandes internacionals. L'evolució és notòria i enorme. El passat 2017 van editar Les Irreals Visions, un disc més que personal on han donat un gir al seu so esdevenint un ventall de sons i sensacions que traspassen les etiquetes que li vulguem posar. Dark, gothic, death... ja no van amb aquesta proposta que vol fer un pas endavant i reivindicar més l'expressió cultural que és la música que no un estil. A més, esdevé ferma la decisió que tots els textos siguin en llengua catalana, com a convicció i sense complexos.

Tot i que ja fa uns mesos de l'edició hem volgut conversar en el marc del nostre espai radiofònic amb un dels membres del grup, en Joan Francesc, perquè amb la perspectiva ja d'uns mesos de rodatge en directe i aquesta mirada que aporta certa distància poder parlar d'aquest treball, de l'actual moment de l'escena a casa nostra, el contrast amb la resta d'Europa o la dificultat d'una proposta d'aquestes característiques per fer-la rendible aquí. Una conversa més que interessant.

Juli Bazooka, Crisix: Volem donar canya a nivell internacional

CrisixFoto: Pep Bonet

No ens cansem de dir-ho. Casa nostra està donant tal quantitat de bandes en l'escena del metall que ens en podem sentir més que contents. Una de les primeres a obrir el camí i que està aconseguint unes cotes de reconeixement, ja sigui aquí i ja a nivell internacional, són els Crisix.

Lluny ja queden els primers temps i aquell concurs guanyat a Wacken de la Metal Battle que segurament els va donar més maldecaps que res, tot i això, els va proporcionar una primera plataforma. D'allò en fa ja 10 anys. Sempre han apostat pel thrash metal "old school" amb aquell toc vintage i d'arrogància que dóna la joventut.

Són ja 4 discos amb aquest que presenten aquest 2018. Against the Odds es presenta en societat amb nou temes enregistrats de nou a Barcelona i que continuen mostrant la bona àura que envolta el grup a nivell d'inspiració. Un treball ple de bons riffs, velocitat i totes les obsessions més arrelades del grup. Des del seu gust per Bola de Drac o Joc de Trons fins la crítica sense complexos pels realitys musicals.

Ens posem en contacte de nou amb en Juli, el seu vocalista, per parlar del moment actual del grup, repassem cada tema del disc i fins i tot el moment polític en una banda que aposta definitivament per la seva internacionalització.

Us oferim l'àudio de la conversa emesa en el nostre espai radiofònic que podeu trobar clickant aquí sencer o altres episodis.

Nuckin' Futs: "La música d'avui dia està sobreproduïda"

No ens cansarem de dir que a casa nostra l'escena de bandes de metall és rica i variada. Un altra bona mostra són els Nuckin' Futs, banda barcelonina fundada el 2012. El thrash metal corre per les venes de la banda i de quina manera. Ja apuntaven bones maneres amb el seu anterior Slavery però aquest Abyss els confirma com una de les referències del thrash de casa nostra. El referent són els 80 i totes les bandes de l'estil de l'època, des dels evidents Megadeth, Exodus, Testament, Overkill o Metallica passant per Coroner, Watchtower o Xentrix.

Després d'un any i mig de composició es van tancar als AXtudios on van donar forma al disc i treballar totes les etapes del mateix amb Miquel Àngel Riufort als comandaments. L'aspecte gràfic no desmereix ja que l'artista suec Par Olofsson, que ha treballat per bandes com Immortal, Immolation, Exodus o els mateixos Crisix, és l'autor de la portada, això sí, dóna més la impressió d'estar davant d'un treball de death metal amb aquest art...

Us convidem a descobrir la poderosa veu de Tolo, unes inquietes guitarres a càrrec de Joao i Oscar amb la contundència d'Hèctor a la bateria i la meticulositat de Sergio al baix. Conversem amb el bateria Hèctor en una conversa que us oferim en àudio en un dia no molt afortunat de l'Skype. Llarga vida al thrash!!!!

Quim Mandado: A Catalunya tot el que fa referència al rock en els mitjans no existeix

Los Guardians del PontLos Guardians del Pont presenten nou disc. Es tracta d'un tercer disc, punt en una banda que representa la total confirmació del que han vingut oferint fins ara i marc del que volen proposar en un futur segurament.

Un tercer que sembla una etapa primigènia, encara uns inicis, potser si per "Guardians" com a tal però al darrere trobem tres persones que acrediten una carrera i mèrits a tenir en compte. Quim Mandado, Martín Rodríguez i Joan Cardoner són els tres músics al darrere del grup que en aquest nou Camí d'Hiperbòria fan notar que hi han volgut abocar les seves millors idees. Composicions més treballades i m'atreviria a dir que radicalment diferents del que ens oferien només fa uns anys. Tot i repetir algunes maneres de treballar el resultat ha estat força diferent. A destacar que trobem col·laboracions més que destacades per part de músics potser inesperats i altres que res tenen a veure amb l'escena del rock dur i metall.

Per parlar de tot plegat ens posem en contacte amb Quim Mandado que ens atén amablement de nou mesos després que estigui al carrer el disc i enmig de les dates de presentació just quan s'ha donat a conèixer la darrera en afegir-se al calendari, Lleida el 18 de novembre. Amb ell parlem sobre el disc, el seu enregistrament, les col·laboracions, els mitjans i fins i tot el moment que estem vivint. No defuig cap qüestió. Us convidem a escoltar la conversa.

 

Busi, Crisix: Sabem la direcció que volem prendre al nou disc

Tot i que s'hagi el contrari el thrash metal mai ha marxat. Evidentment ha tingut els seus alts i baixos però des de fa ja uns anys les noves bandes que han donat sang nova a l'estil han sorgit amb força i oferint material de qualitat. M'estalviaré el discurset sobre la vàlua i la quantitat de bandes que tenim a casa nostra de tots els estils que fan que mai com ara haguem tingut tanta varietat i tant bona.

Crisix continuen sent una banda jove amb molt a oferir però alhora ja poden ser considerats com una aposta segura. Des d'aquella metal battle de Wacken on ens van deixar de pedra fins ara no han parat de treballar i aprendre per ser una banda de present però amb llarg recorregut tot i als anys transcorreguts. Però si van començar amb 16 anys!!! I el millor és que des del primer moment amb seriositat i voluntat de professionalitzar-se.

Tot treball dóna el seu futur i ara després d'editar-se From blue to black encaren el segon tram de la seva gira de presentació, un segon tram que ha estat fruit de la demanda i bona acollida dels seus directes després de presentar-lo per bona part de l'estat i Europa. Els directes són una de les seves millors virtuts i ho estant demostrant. La present gira els portarà tant a sales com a festivals, alguns d'ells de renom com el Summer Breeze.

De tot plegat, de l'escena musical, de la part de la indústria i negoci que va de la mà de tota la part creativa d'una banda, del nou disc en parlem amb en Busi, guitarra de la banda que ens atén pocs dies abans de l'inici d'aquesta gira a la ciutat de Lleida i que no pot amagar les ganes per sortir de nou a la carretera després d'uns mesos que se li han fet llarg.

Us oferim la conversa en àudio extreta del nostre programa de ràdio actualment en emissió a Ua1 Ràdio els diumenges a les 23.00 al 104.5 de la fm lleidatana.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?