Menu

Discos

Dediquem aquesta secció exclusivament als discos publicats per bandes catalanes

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Siroll - Doble o res

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 19-10-2018

Siroll són una d'aquelles bandes que estan en això per una passió sense remei per l'escena. La sort els somriurà més o menys però no es deixen influenciar per res i tiren endavant amb el que creuen i per ells mateixos. La posició no és fàcil. Si ja des d'una gran urbs les coses avui dia estant complicades en el món de la música, més encara de la música extrema, intentar moure tot això des de la Catalunya central i reivindicant-ho sense embuts encara més.

L'aposta no era fàcil amb aquest nou treball. Encarar la continuïtat d'aquell gran salt que va ser Més Llenya!! era tot un repte, més amb l'afegit que des de la sortida el 2015 del treball han hagut d'afrontar canvis en la formació amb la recerca i finalment incorporació d'un nou baixista en la figura del suec Thomas així com a la guitarra Dani. Amb aquest Doble o Res ens presenten la seva quarta referència discogràfica, un cop més autoeditat i és que el món discogràfic avui dia està com està... prou fas si pots trobar una distribució i promoció decents.

De nou han confiat en els AXtudio (Crisix, Bellako...) de Barcelona on es troben a gust per enregistrar aquesta poc més de mitja hora de nova música de la banda. Sí si, una mica més de trenta minuts és la dosi que ofereixen... com de costum, directes a la feina i minutatge propi del que acostumava a ser un vinil quan eren el format predominant. De nou ens trobem navegant en les aigües del metall extrem però si hem de concretar una mica trobaríem a parts iguals crossover, death, parts thrash i heavy més clàssic... a les bandes no els agrada gaire que les etiquetin però resulta molt adient per fer-se una idea de per on van els trets certament...

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

CRISIX - Against the Odds

Discogràfica: Listenable
Data sortida: 23-03-2018

Crisix - Against the OddsNo ens cansem de dir-ho, casa nostra té un ventall de bandes de tots els estils que per poc que un tingui interès per descobrir veurà que el nivell és altíssim. La qualitat hi és, la sort que tingui cada grup alhora de moure's, prendre bones decisions i posar tota la carn a la graella això ja és un altra cosa. Els Crisix ho van tenir clar des del primer moment. Més d'un cop ens ho han explicat en entrevistes, des del primer moment anaven seriosament, si no sortia doncs mala sort però no seria per falta de voluntat. Des d'aquell llunyà Wacken que van poder amb tothom i es van emportar la Metal Battle ha plogut molt, són 10 anys ja que ens porten en aquest 2018 amb un nou disc sota el braç, el quart, Against the Odds on mantenen totes aquelles ganes.

No puc deixar de començar aquest anàlisi dient, collons quin disc!!!!. De veritat, qualsevol persona que li agradi el thrash metal no pot deixar d'escoltar un treball que ha de portar el grup a ocupar ja posicions a tenir en compte en el panorama internacional. El nivell hi és, la trajectòria de 10 anys ja parla sola i el grup va a per totes. En aquesta ocasió han optat per repetir amb tot el procés de treball enregistrant als AXTudios de Barcelona treballant de nou amb Oscar AX i fent el master amb Jens Bogren als Fascination Street Studios, Suècia (Arch Enemy, Bloodbath, Kreator..). La composició i gravació ha estat, segons ha definit el mateix Juli en una entrevista concedida a Simfonia Metàl·lica, molt més caòtica ja que el grup ha estat entrant i sortint de l'estudi enmig de diversos compromisos i girant fins al punt de gravar veus quan ja hi havia temes completament acabats.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Nuckin' Futs - Abyss

Discogràfica: Blood&Fire&Death
Data sortida: 01-12-2017

Nuckin' FutsNo ens cansem de dir-ho, a casa nostra tenim grans bandes de metall de tots els estils. Les dificultats per donar-se a conèixer i intentar fer-se un lloc en aquesta jungla d'oferta que existeix no són poques però la qualitat hi és. Barcelona el 2012 va veure néixer la banda que ens ocupa, Nuckin' Futs, thrash metal de la vella escola en la línia de les grans bandes clàssiques que tots podeu tenir al cap i aquells referents de la Bay Area. Això sí, m'atreviria a dir que amb una bona dosi de tècnica incorporada i una execució molt més curosa.

A la seva esquena tenen un EP del 2013 Evilution que va tenir continuïtat el 2014 amb un primer disc anomenat Slavery. En el darrer sospir del decapitat 2017 veia la llum Abyss el segon llarga durada del grup.

El grup aposta per la dosi justa de detalls que ens recorden les maneres de fer dels 80, pel que fa a l'estil, nombre de temes en tot just vuit i la durada total que no supera els 39 minuts però amb la incorporació d'una tècnica que no pot passar desapercebuda de cap manera. Les guitarres de Joao i Oscar hi tenen força a veure ja els riffs i solos no paren de ferir el pacient oïdor que no té treva. Tolo ens ofereix unes parts vocals notables on em recorda les característiques per les que sempre hem recordat Exodus per exemple.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Los Guardians del Pont-Camí d'Hiperbòria

Discogràfica: Discmedi
Data sortida: Juny 2017

Los Guardians del Pont-Camí d'HiperbòriaTercera referència de Joan Cardoner, Quim Mandado i Martín Rodríguez sota el nom de Los Guardians del Pont desprès de Rockferatu (2010) i Sancta Sanctorum (2013). Aquests veterants s'afegeixen al bon moment que crec viu la nostra escena amb multitud de bandes de tots estils que ofereixen grans treballs des de casa nostra. Centrem-nos en aquest Camí d'Hiperbòria.

El disc consolida finalment Quim Mandado com el gran vocalista que és aportant aquesta personal manera d'interpretar en una veu ben coneguda per tots nosaltres. Aquest disc consolida el grup sobre unes bases que encara no estaven del tot clares ja que Sancta Sanctorum tot i aportar bones idees encara remava en un mar una mico convuls on les influències d'anteriors bandes de cada membre tenien el seu protagonisme, i és que l'estigma de Sangtraït és llarg i sempre el tindran al darrere... En aquesta ocasió el grup es mostra molt més compacte en les composicions i un so molt més personal. Ja que esmento el so, aquest és un dels aspectes a destacar ja que les afinacions són més greus i la presència de la bateria més notable com mai. Això fa que tot i segurament ser temes no tant ràpids adquireixin major duresa. En aquest sentit dir que han enregistrat, mesclat i masteritzat als estudis Tape Tone de Terrassa amb Bernat Jordana i José González.

El disc s'obre amb una solemne intro que ens porta a Perseguint somnis, amb un riff enganxós que ja mostra les intencions de la banda en aquest treball, assentar unes bases contundents on destaquen bateria i baix. La bruixa del nord segurament no és de les peces més redones, a mig camí entre la balada i un mig temps que busca el protagonisme de nou del riff conductor del tema. La Llavor de la Mort és un dels millors temes del disc amb una cadència que s'enganxa i les veus de Quim Mandado en una excel·lent forma. La tornada se't queda amb un parell d'escoltes i Joan Cardoner està més que notable amb les guitarres. Una de les peces que millor pot funcionar en directe. Almogàvers segueix la bona línia, un dels temes més heavys del treball de nou amb una gran tornada que de seguida queda i un bon solo de Cardoner que es marca una de les millors peces del disc.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Moonlop - Devocean

Discogràfica: Listenable
Data sortida: 24-3-2017

Moonloop-DevoceanEn més d'una ocasió hem comentat en aquestes pàgines que l'escena catalana de metall extrem està vivint una bona època. Multitud de bandes estant treien bons discos en estils d'allò més dispars, des del rock més clàssic a formacions més extremes com és el cas que ens ocupa. Els barcelonins Moonlop ofereixen la seva segona proposta discogràfica, Devocean. Si la primera Deeply from the Earth ja ens va deixar molt bon gust de boca aquest Devocean no fa més que confirmar i incrementar les bones impressions.

Cert és que el grup ha d'arrossegar, com el principal cap pensant del grup Eric Baulenas ha confessat en una recent entrevista, la comparació i influència d'una banda com Opeth, però tampoc en renega. Tot i això jo crec que van més enllà que els suecs en el sentit d'anar un pas més enllà en l'agressivitat de la seva música. La vena progressiva i melòdica és evident però l'agressió sonora pren el principal protagonisme en aquest Devocean.

Anem a pams. El disc s'obre amb Megalodon amb les primeres atmosferes que crea el treball en uns 7 minuts que deixen clar la gran progressió del grup en tot sentits. Si el nivell instrumental i d'execució ja era notable en aquesta ocasió s'ha elevat i de quina manera. Es nota com han volgut cuidar tots els detalls. Des d'un primer moment queda clar que el tractament de les veus està plantejat de manera totalment agressiva. De fet, poques són les veus netes en tot el disc, predominen clarament les guturals. Megalodon senta les bases en una part central més que adictiva en una orgia sonora que et deixa clavat. Melodia, ambients i agressió a parts iguals.

Llegeix més

Accés