Menu

Helevorn - Aamamata

Discogràfica: Bad Mood Man
Data sortida: 23-01-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Amb el mallorquins Helevorn estem davant d'un d'aquells casos on tota l'espera que val la pena per cada edició i és que una banda amb 20 anys de carrera tot just acredita 4 llarga durades i una demo queda clar que no és prodiga molt en oferir noves composicions. Això sí, quan s'hi posen són autèntiques obres de culte. Anem a pams.

Com deia ens trobem amb uns veterans que han tingut oportunitat de tocar en festivals a països com Eslovàquia, Alemanya, Malta, Holanda o Lituània, tocar amb Draconian o Moonspell i girar per Europa amb Saturnus i Swallow the Sun. Així doncs no cal pas desmerèixer el grup que després de Compassion Forlorn calia donar un pas més i vaja si l'han fet. Aquest nou Aamamata ha estat enregistrat a la seva Mallorca natal i masteritzat per Jens Bogren a Suècia. Un treball on s'ha cuidat cada detall, des del so i composició a l'apartat gràfic passant, sobretot, per l'atmosfera i històries que ens expliquen a Aamamata, la cançó que la Mort entona cada dia al Mediterrani i que s'ha convertit en una fossa comuna per un munt de vides humanes.

El treball s'inicia amb A Sail to Sanity amb unes contundents guitarres i un incisiu punteig que va portant el tema i ja d'entrada et pot recordar a Paradise Lost, una influència que és present en tot el disc. Interessants teclats creant atmosferes per acompanyar el baix al llarg del tema. Inici molt The Cure per Goodbye, Hope, cadència lenta, molt doom i veus netes en la primera part del tema. En la tornada trobem uns teclats que li donen un toc de distinció. Al llarg de la peça s'alternen parts dures amb altres tranquiles i plenes de melangia no menys inquietants. Amb Blackened Waves seguim la dinàmica amb la novetat del doble bombo. La part central m'ha recordat la millor època dels My Dying Bride amb aquesta melodia de guitarra incisiva, punyent que de tant incisiva i feridora et pertorba. Part final sublim amb la intensitat arribant a cotes poc esperades.

Una de les millors peces, mereix menció especial, és Aurora. Poques vegades la música acompanya tant encertadament i representa perfectament una història tant punyent com la d'Aurora Picornell, una modista mallorquina violada i assassinada el 1937 pels feixistes. Una lluitadora per les llibertats en la que es simbolitza tots els represaliats a Espanya durant el cop del 1936, de fet, encara no se n'ha recuperat el cos. Musicalment trobem un inici moresc amb veu femenina corprenedor des d'on arrenca una cadència molt dura de guitarres amb uns cors aterridors, quasi sents el dolor.

Forgotten Fields és molt més "metàl·lica" per dir-ho així, amb un insistent doble bombo i que pot resultar ideal pel headbanging en directe. Nostrum Mare és un altre dels millors temes. El tema conté parts recitades en fins a vuit llengües del mediterrani (grec, maltès, castellà, àrab, italià, francès, hebreu i català). Es tracta d'un preciós tema dedicat al mar Mediterrani, intens com la mateixa natura, ple de matisos i amb un interessant treball a les veus. El text és una revisió de l'obra de Miquel Martí i Pol i Lluís Llach. Once Upon a War és un tema molt en els cànons del doom clàssic. Tempos lents, guitarres dures i molt presents amb la veu gutural i també neta d'en Josep segons s'escau.

Arribem a la part final amb The Path to Puya, una peça que segueix la línia de l'anterior Once Upon a War afegint el doble bombo en el pont i la tornada a més d'una ambientació amb els teclats molt galàctica. Part central amb una encisadora veu femenina en la persona de Helke Langhans de Draconian que enganxa amb un magnífic solo que tot plegat dona pau en un excel·lent matís del tema que segueix i finalitza amb unes evocadores veus.

La Sibil·la és una adaptació de la tradicional cançó catalana del segle X que encara en indrets com les Illes es canta cada 24 de desembre. una peça molt especial que recupera i adapta unes melodies paganes que quasi resten a l'oblit per l'adveniment i imposició del cristianisme. Si gaudiu dels sons més durs relacionats amb el doom/death no podeu passar per alt aquest treball. Gran, molt gran!!!

 

 

Accés