Discogràfica: Negra NIt-Abyssal Sounds
Data sortida: 30-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5/10

Victorius Satan és la primera referència que ens presenten els tarragonins Morknatt després del  força interessant ep Witchcraft Of Damnation, un treball de Black de la vella escola nòrdica, tot i que com deia provenen de la costa daurada.

El grup es va formar el setembre del 2014 a la capital tarragonina amb Kongen av Slanger i Kunstdood en les seves files. Al març del 2016 va veure la llum la seva primera referència Witchcraft of Domination. Durant aquest període van patir els típics canvis de formació quan comença qualsevol banda.

Aquest Victorious Satan es va gravar el 2017 amb Kongen av Slanger a les guitarres i baix i Fenrir a les veus com a únics membres originals de la primera era del grup i un bateria de sessió als AXtudios de Barcelona.

Es tracta d'un material que no s’allunya gaire del de moltes bandes nascudes per aquelles llunyanes latituds, la petita consideració que es pot fer a les nostres bandes que practiquen aquest estil és que sincerament podrien buscar inspiració en altres temàtiques menys trillades i separar-se una mica de la temàtica satànica (per diferenciar-se i buscar una escletxa per on fer-se racó), és la meva modesta opinió.

El àlbum està conformat per sis temes mes un bonus de tres, cal fer esment que quatre de les peces incloses en el disc provenen de l'EP esmentat anteriorment.

El primer tema, Jesus Funeral, ja comença amb tota una declaració d’intencions, blast beat a sac com una piconadora, se t’instal·la al cap i de la mà d'uns riffs que et congelen la sang conjuntament amb la veu malaltissa i esfereïdora de Fenrir et donen idea de la força del grup. Segueix Diabolus Frequences, molt semblant i amb una dosi similar de canya. Calanda Antichrist és més ferotge si cap, com un tret al cap, sense contemplacions, aquesta és una de les recuperades del seu EP de debut. La quarta peça, Void, un altra peça ràpida, on Fenrir sembla dessagnar-se com un posseït i on s’ensumen uns Watain o Setherial més primigenis com a influència. I Have Sinned, molt en concordança amb l’anterior, veloç i demolidora, conté bons canvis de ritme i impacta la tralla de la bateria en una peça que li han sabut treure suc a l'instrument, tant important en el gènere. Victorious Satan, homònim títol del disc ens ofereix vuit minuts de clàssic i catedralici black nòrdic, ràpid i  ferotge amb constants canvis de ritme, on es nota l’empremta dels prínceps de l'infern Marduk.

Sens dubte un treball pels amants del Black mes purità, però amb clàssic clixé, on no volen ni sentir a parlar de la mes mínima variació dels cànons del true Black Metal.