Menu

Icestorm: El que falta és circuit de sales per tocar de forma digna

Dotze anys han passat ja des que els barcelonins Icestorm es van decidir a tirar endavant el que es pot qualificar de bogeria, entès en el sentit de mirar de tirar endavant un projecte amb el metall com a protagonista en aquest cap com a banda, i és que s'ha de tenir moltes ganes i saber a què t'enfrontes per defensar aquest tipus d'iniciativa en els temps que corren. Fa més d'una dècada cantar metall en català era tota una excentricitat, encara ho és ara... però menys, i ells van ser una de les primeres bandes a deixar-se de complexos i fer-ho sense embuts.

Contes de la Vall del Glaç va ser una primera proposta més encarada al metall clàssic i més concretament al power. Des de llavors una segona proposta com va ser Terres de Foc i sobretot canvis en la formació que han comportat podríem dir un nou enfocament a la trajectòria de la banda en molts sentits. La visió i perspectiva de les noves incorporacions han aportat noves ganes que ens han portat al moment actual. El grup està presentant Saga, una tercera referència que sorprendrà d'allò més a tots aquells que tinguin referència de la banda des dels seus inicis ja que són una banda molt més agressiva i poderosa. Des del so aconseguit fins el tractament de veus i l'estil que ara practiquen poc o res té a veure amb els inicis.

Per conèixer millor el moment actual del grup i parlar d'aquest nou Saga ens posem en contacte amb en Marc, vocalista del grup amb el que parlem del disc, l'escena, els mitjans, la llengua i altres aspectes que us convidem a escoltar en la conversa que vam mantenir. L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

 

Stained Blood: Hi ha un contrast cultural bestial respecte Europa

Un cou cop de puny damunt la taula de l'escena de casa nostra. Els barcelonins Stained Blood després d'un bon treball com va ser Hadal i presentar-lo per l'estat i Europa van patir allò que vulguis que no sempre resulta un petit, o gran, trasbals en una banda, els canvis de formació. El vocalista Rou i el guitarrista Borja van deixar la formació i el recanvi ha estat Narcís Boter a la veu i David Rodríguez a les sis cordes. Amb tot plegat han estat quatre anys en aquest procés entre els canvis i tot el treball que ha comportat aquest nou Nyctosphere. M'atreveixo a dir que eleven fins a uns nivells poc vistos a casa nostra el nivell de cruesa i agressió mostrant un eclecticisme dins l'escena extrema que costa de veure i que conforma una oferta més que atractiva. Amb aquest inici reproduïm tal qual la manera com donàvem inici a la ressenya del seu treball que fa poques dates també publicàvem i que encara podeu recuperar en aquest enllaç. No crec que hagi altra millor manera de començar la introducció en aquesta entrevista.

A Simfonia Metàl·lica hem volgut saber més tant del treball com de l'actual moment de la banda un cop editat aquest Nyctosphere. Per aquest motiu ens hem posat en contacte amb en Narcís Boter, veu de la banda que ens atén per comentar tots aquests aspectes i com és habitual acaben sortint diferents aspectes ja sigui de l'escena en general, la de casa nostra i les circumstàncies per les que passa el món de la gravació i com els grups han de moure's en tot això actualment per poder oferir i difondre la seva proposta musical.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Ricard Altadill: No hi ha cap intenció política i no deixarem que hi sigui

Cal reconèixer que el sud d'Europa no és terreny abonat per l'escena del rock dur i heavy metal, bé, per la música pesada (com m'agrada aquesta expressió que fan servir els brasilers...) en general. Si ni tant sols la música com a art està arrelada en la societat ni se li té massa respecte normalment en el cas del metall ja ni en parlem. El públic general no tenim una base de coneixements de llenguatge musical per poder valorar el que escoltem per una banda i la poca exposició a un ampli ventall d'estils fa que els gustos imperants siguin massa homogenis, sense tenir un ventall suficient d'estils presos de la difusió de les fórmules pagades.

Tot i així l'escena dura tampoc és inexistent. A nivell estatal sempre hi ha hagut formacions a destacar en períodes més o menys brillants però centrem-nos a nivell català. Fora d'aquella llunyana època on un estil com el thrash va veure néixer formacions encara avui mítiques com Legion o Fuck Off es pot dir que no s'ha pogut parlar d'una escena destacada a casa nostra. En els darrers temps crec que es pot afirmar que les coses han canviat. Han sorgit tantes i tant bones bandes que resulta difícil ja quasi està una mica al cas de tot el que es mou. De tots els estils i cantant tant en anglès, castellà o català.

Centrem-nos en aquesta darrera llengua. La nostra música no deixa de ser un reflex de la societat i el pes de l'anglès, sobretot, i del castellà són enormes. Dos grans llengües amb milions de parlants sent la primera segurament el primer pensament per moltes bandes que volen fer metall. Quina és la posició del català doncs? La de sempre, reivindicar-se a través de la decisió i iniciativa de força bandes que creuen fermament que aquesta llengua pot ser igual de vàlida per fer metall que qualsevol altra. Sense anar més lluny aquest sempre ha estat el propòsit d'aquesta web envers els mitjans especialitzats en metall. Ara que els temps semblen més favorables tant pel nombre i nivell de les nostres bandes com pel nombre que decideix cantar en català neix una iniciativa per fer visible aquest fet. El MetalCatFest dóna cabuda a bandes de metall que canten en la llengua de Pompeu Fabra. Es celebra la primera edició el 22 de març a la Razzmatazz 2 de Barcelona amb Siroll, Forja, Angoixa i Icestorm i és per aquest motiu que conversem amb el principal impulsor de la iniciativa, Ricard Altadill.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Helevorn: Es poden fer coses meravelloses en la nostra llengua

Les propostes dels de les Illes Balears Helevorn es poden considerar material selecte. En vint anys de carrera ens han brindat cinc referències discogràfiques. Tot i això es pot afirmar que són la banda de doom/death més internacional que tenim. Acrediten haver actuat en festivals de Països com Eslovàquia, Alemanya, Malta, Holanda o Lituània, amb Draconian a Londres o Moonspell a Barcelona, a més de girar per Europa amb Suturnus i per Espanya i Portugal amb Swallow the Sun.

Ara ens presenten el seu quart disc d'estudi enregistrat als Psychosomatic de Mallorca, un treball ple de matisos i d'una factura exquisida. Tota la força d'una gravació impecable plena de matisos i passatges amb un força que mai els havíem vist conjuntament amb unes melodies que no et poden deixar indiferent i unes lletres més que inspirades... inspirades en la mediterrània. Us convidem a llegir la nostra crítica del treball per fer-vos una idea del que hi podeu trobar.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Jordi Sandalinas: Sempre he tingut millor resposta fora

SandalinasHi ha personatges que només per la seva persistència i conviccions alhora de presentar una proposta, que a més a més és de qualitat i m'atreviria a dir que contrastada, mereixerien molt més reconeixement. Aquest podria ser el cas que ens ocupa. El guitarrista Jordi Sandalinas no és pas cap nouvingut. La seva presència en l'escena té precedents quinze anys enrere en un projecte més encarat en aquells temps cap al metall.

El projecte Sandalinas va començar el 2000 quan en Jordi va recopilar algunes composicions pròpies escrites en anys pretèrits decidit a plasmar-les en un disc. Es va posar en contacte amb Andy LaRocque (guitarra de King Diamond) que trobar de qualitat el material i el va introduir a personatges com Apollo Papathanasio i Daniel Molainen. Tot això va ser la llavor d'aquell disc del 2005 Living on the Edge, editat per Massacre Records on podíem trobar un hard rock i heavy clàssic amb influències dels clàssics com Rainbow, Maiden o Black Sabbath. Posteriorment el 2008 veu a la llum un nou disc, Fly to the Sun, envoltat de grans col·laboracions i relacionant-se amb grans noms de l'escena europea i particularment sueca. Va arribar a girar per Europa amb un nom il·lustre com House of Lords i obtenir cert reconeixement.

És a partir d'aquest punt que Jordi desenvolupa el gust pels sons més acústics. Des de llavors ha donat més protagonisme a aquesta vessant i és en els darrers anys que li ha donat més protagonisme a través d'una edició discogràfica i també en directes. En aquest sentit hem volgut contactar amb ell per parlar del seu moment actual i els seus concerts acompanyant els Letz Zep, una banda tribut a Led Zeppelin, segurament la més reconeguda, fins i tot, pel mateix grup britànic.

L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Accés