Menu

Siroll: Les peripècies que hem hagut de fer per tirar això endavant!

La Catalunya central sona i de quina manera. Els Siroll tornen amb un nou treball destinat a confirmar tot allò que ja vam poder comprovar amb Més Llenya. Metall extrem compromès i sense floritures. Cadascun dels membres del grup primer que tot és fan de l'escena i es nota en cada pas que fan. Són conscients de tal com estant les coses en la indústria, com a mostra tot just editar-se el seu darrer disc a finals d'octubre de 2018 Doble o Res el van posar disponible a internet per tothom que volgués descarregar-lo i encara està a l'abast de tothom que ho desitgi.

La banda ha passat per moments complicats amb canvis de membres, amb tot el que comporta, i tirar endavant aquesta nova gravació no ha estat fàcil. Dani (ex-Ether, Niu de Corbs) s'ha afegit a la formació a les guitarres i el suec Thomas al baix. Ara amb la formació consolidada i amb un bon grapat de dates en directe que els porta a presentar el treball arreu del país cal prestar atenció al moment del grup. Estant en gran forma i poc a poc es van fent un nom en l'escena.

Vam coincidir amb el grup en una d'aquestes dates en directe, en concret a Mollerussa on estona abans que pugessin a l'escenari robant-los una estona de sopar que cal agrair, ens van atendre a la mateixa furgoneta del grup on ni el fred ni la solitud del carrer va fer que es deixessin de comentar temes interessants.

L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines es va originar en el nostre programa de radio del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem.

Juli, Crisix: A Catalunya tenim una escena brutal

Si alguna banda de casa nostra ara mateix pot presumir, no tant sols de nivell internacional al costat de qualsevol proposta vingui d'on vingui, si no també de girar extensament i haver aconseguit un nom en l'escena i les agendes de bona part de promotors, festivals i agències són els igualadins Crisix.

Des d'un bon inici s'ho van creure i van apostar de tal manera que han aconseguit el seu propòsit. Tal com ells manifesten un i altre cop, els mola tant això que transmeten aquestes ganes i passió pel metall en cada concert i en cada disc.

El moment no pot ser més dolç. Després d'editar Against the Odds i girar extensament per presentar-lo, sobretot a nivell internacional, arriba un petit punt i apart en l'activitat del grup. Els concerts encara defensant aquest disc no s'aturaran per això el 2019 i a partir del febrer tenen previst reprendre l'activitat.

Aquest desembre tenen lloc els darrers concerts d'un any força bo pel grup. Són dos dates a Madrid i Barcelona, en el nostre cas la que més ens interessa és la de Barcelona el divendres 21 de desembre, on tornaran a demostrar en quina forma estan.

Quan presentaven aquest treball vam poder parlar amb el vocalista Juli que ens manifestava la voluntat del grup de donar canya a nivell internacional... i renoi si ho han fet. Ara hem volgut contactar de nou amb ell per veure com els ha anat la recent gira per sud Amèrica i veure com afronten un 2019 amb reptes com tornar a tocar a Wacken, però ara amb els grans.

L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Iván, Big Mouthers: Les bandes de versions fan molt per la música

El rock melòdic no està de moda, que coi, mai ha estat de moda!! Potser a finals dels 80 va tenir un dels seus moments més àlgids ja que l'eclosió anys enrere de la MTV i la popularitat en aquells temps del rock va fer que fins i tot aconseguís grans cotes de mercat i bones posicions a les llistes de discos més venuts. Allò ha passat. En la nostra societat tot s'ha radicalitzat, fins i tot la música ja que cal captar l'atenció dels possibles oients en una oferta absolutament desmesurada.

En aquest panorama i dins de la diversitat i qualitat de l'escena de casa nostra trobem una banda que a través de les influències de grans bandes del rock melòdic i més comercial reivindiquen l'estil. Big Mouthers són uns veterans dels directes, porten ja a les esquenes multitud d'actuacions com a banda de versions, que no tribut cal distingir. Vaja, allò de tota la vida i que ha passat sempre, les bandes comencen tocant temes dels seus herois i posteriorment a mesura que van adquirint destresa i maduresa aflora en molts casos una creativitat que en el cas que ens ocupa s'ha plasmat en un primer disc anomenat Wishes.

Rock sense complexos, melòdic, ben executat i amb el segell d'un grup que denota un gust per l'estil molt refinat. Parlem amb el baixista Iván en una conversa que ens posa en antecedents del grup, reflexionem sobre els denostats grups de versions i tribut i un futur que avui dia es presenta incert per qualsevol grup que té "l'atreviment" de sortir al mercat discogràfic amb material propi. L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines es va originar en el nostre programa de radio del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem.

 

Niu de Corbs: Aquest projecte em va fer sortir del pou

Niu de CorbsCertament que des del racó més inesperat pot sortir una proposta creativa que et pot deixar sorprès. Aquest pot ser el cas d'un projecte pensat, gestat i parit a les terres de Lleida de black metal. Sí, si ho heu escoltat bé, black metal des de Lleida. El binomi pot sonar estrany però funciona i de quina manera.

Niu de Corbs és un projecte que s'ha gestat en la ment de Dani, un veterà en l'escena extrema de les terres de ponent i conegut pel seu pas per formacions com Ether o actualment Siroll per citar dues de les que podes ser més reconegudes. Fa uns anys va posar tot el seu esforç en tirar endavant aquest projecte que des de les primeres idees inicials encarades bàsicament a un fer-s'ho tot un mateix va anar mutant i ampliant horitzons fins al punt final on ha quedat enriquit i de quina manera.

Així doncs, tot plegat ha estat basat en tres pilars. En primer terme i els fonaments de tot la música. Un disc de black metal dur, cru i apassionat com pocs que ha estat editat exclusivament en vinil... tota una declaració de principis. En segon terme el "look" reflexat en merchandising en forma de samarreta d'una qualitat digna d'esment i tercer, donada la seva vinculació amb aquest món, la creació d'una cervesa artesana amb formulació única, una Imperial Black IPA amb gerds, flor de saüc, mel, xarop d'auró i regalèssia. 2 malts i 3 tipus de llúpol: Centennial, Columbus i Chinook. 10'2% 100 IBU. Gestada a Reptilian Brewery. Realment intensa, com tot el projecte.

Hem volgut saber més de tot plegat i per aquest motiu una tarda de dimecres seiem a Grans Records de Lleida per parlar de tot plegat en una conversa pel nostre espai radiofònic que podeu escoltar tot seguit en cru sense aturades musicals, això queda per vosaltres i descobrir així els Corbs.

'77: En aquest disc no ens hem imposat límits creatius

A ningú escapa que avui dia la societat que hem construït li falta alguna cosa. Des de sentit comú a tolerància, empatia o fugir de tantes actituds superficials que només busquen una façana. En aquest sentit, i centrant-nos en l'àmbit musical, cada cop aquesta faceta de la cultura està més desprestigiada. La música no és tinguda en compte com a fet cultural i moltes de les propostes que ens ofereixen els grans mitjans de comunicació que encara dediquen part, o tot, del seu temps a la música només ho fan amb propostes buides de contingut i buscant la comercialitat entesa com a producte de consum.

En aquest marc, i centrant-nos en l'escena del rock, sempre queda reductes on refugiar-nos i gaudir d'una proposta que sota cap concepte busca cap altre propòsit que oferir una proposta honesta i creient que, tot i respectant tot allò que avui dia es pugui oferir, el que ens ofereix pel que fa a aquesta cultura i fins i tot més enllà el passat ens hauria de servir per aprendre i poder seguir fent camí aprenent dels errors i sent conscient d'allà on ens encaminem. 77 són un d'aquests reductes.

La banda acredita ja una carrera notable on el rock clàssic és el protagonista. Les arrels als 70 sempre han estat clares i les reivindiquen sense cap mena de vergonya. Bright Gloom és el seu cinquè treball i suposa tot una novetat pel que fa al seu so. Els germans Valeta han explorat nous camins que sorprenen pel que ha estat fins ara la trajectòria de la banda. En parlem amb els mateixos germans Armand i LG amb tota la humilitat que els caracteritza. La conversa ha estat extreta del nostre programa radiofònic, trobareu fent click aquí totes les edicions i l'edició on es va emetre en aquest enllaç.

 

Accés