Discogràfica: Listenable
Data sortida: 23-03-2018

No ens cansem de dir-ho, casa nostra té un ventall de bandes de tots els estils que per poc que un tingui interès per descobrir veurà que el nivell és altíssim. La qualitat hi és, la sort que tingui cada grup alhora de moure's, prendre bones decisions i posar tota la carn a la graella això ja és un altra cosa. Els Crisix ho van tenir clar des del primer moment. Més d'un cop ens ho han explicat en entrevistes, des del primer moment anaven seriosament, si no sortia doncs mala sort però no seria per falta de voluntat. Des d'aquell llunyà Wacken que van poder amb tothom i es van emportar la Metal Battle ha plogut molt, són 10 anys ja que ens porten en aquest 2018 amb un nou disc sota el braç, el quart, Against the Odds on mantenen totes aquelles ganes.

No puc deixar de començar aquest anàlisi dient, collons quin disc!!!!. De veritat, qualsevol persona que li agradi el thrash metal no pot deixar d'escoltar un treball que ha de portar el grup a ocupar ja posicions a tenir en compte en el panorama internacional. El nivell hi és, la trajectòria de 10 anys ja parla sola i el grup va a per totes. En aquesta ocasió han optat per repetir amb tot el procés de treball enregistrant als AXTudios de Barcelona treballant de nou amb Oscar AX i fent el master amb Jens Bogren als Fascination Street Studios, Suècia (Arch Enemy, Bloodbath, Kreator..). La composició i gravació ha estat, segons ha definit el mateix Juli en una entrevista concedida a Simfonia Metàl·lica, molt més caòtica ja que el grup ha estat entrant i sortint de l'estudi enmig de diversos compromisos i girant fins al punt de gravar veus quan ja hi havia temes completament acabats.

En tot just 40 minuts ens ofereixen fins a 9 temes que s'obren amb tota una declaració de principis com Get Out of my Head, tema del que s'ha fet un vídeo on es critica tots aquests concursos-reality televisius de melodia fàcil que precisament no se'n van del cap. Us recomanem el clip perquè mostrar clarament com és el grup i com es pren les coses. Leech Breeder és un tema ràpid però on pesa més la part pesada i contundent, m'ha recordat força a Pantera amb aquelles cadències pesades que els van fer tant importants en l'escena. Technophiliac és una de les peces més thrash on la velocitat prima per damunt de tot amb una part central amb el solo molt més melòdic. Perseverance torna a ser un tema pesat i alhora dels més complexos del treball ja que s'inicia lentament amb un in crescendo que et va xuclant durant el primer minut. Posteriorment i de manera pausada però contundent mostra una composició de les més personals que han fet mai, no s'espanti ningú també hi és present la velocitat sense treva.

Amb Xenomorph Blood passem l'equador del disc de nou amb velocitat desbocada en un tema que ens parla d'aliens i fenòmens d'aquest tipus on la vessant musical m'ha recordat bandes com DRI. Prince of Saiyans mostra una de les debilitats del grup, Bola de Drac, la sèrie d'animació japonesa els va marcar i ja havien dedicat temes a diferents personatges anteriorment, ara Bajeta té el privilegi, jo crec que n'estaria orgullós... Leave your God behind és un altre dels temes ràpids i una peça que m'ha recordat poderosament a bandes com The Haunted o Dark Tranquility de les millors èpoques. Cut the Shit és la més punk, dins del que es pot esperar i la final The North Remembers tota una dedicatòria a Joc de Trons, també uns malalts on es barreja la èpica i melodies a mode d'himne amb el thrash. Jon Snow segur que la proclamaria com himne de guerra.

Els Crisix ja són uns grans de l'escena del thrash europeu!!!