Menu

Opinió

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

Rock Fest i el talonari

Un any més s'ha celebrat una edició del Rock Fest Barcelona. Un any més no tindrem crònica en les nostres pàgines. L'organització del festival, la coneguda promotora Rock'n'Rock, no té a bé facilitar-nos la cobertura del citat esdeveniment. Ho hem intentat reiteradament, mai s'ha concedit. En cada edició hem sol·licitat entrevistes a través de la organització amb les bandes participants per poder parlar del festival i promocionar-lo, sempre s'han rebut respostes amables i en principi amb voluntat de col·laboració però mai s'ha concretat res.

Des de Simfonia Metàl·lica estem extremadament satisfets que una de les grans cites del rock dur i heavy metal a l'estat tingui lloc a casa nostra, sigui a Barcelona o al poblet més petit que pugui existir. Per una senzilla qüestió de proximitat i no haver de fer milers de quilòmetres per veure nous talents i les grans bandes clàssiques que habitualment cauen al cartell, a més que posa en el mapa metàl·lic aquest racó de món. Per aquesta raó any rere any s'ha publicitat el festival a la nostra agenda, banners en posicions privilegiades i durant mesos a l'entrada de la web, parlat al nostre espai de ràdio i entrevistat bandes participants, sense ajuda de la promotora.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

Tant tens, tant vals

El món en el que vivim no deixa de sorprendre cada dia més. Veient cada dia les notícies no pots més que quedar-te amb la boca oberta davant les atrocitats que ens ensenyen com a "notícia", el personal sembla que anem tragant i no passa res quan n'hi hauria per muntar una segona revolució francesa. No és aquest petit racó del ciberespai el lloc per parlar-ne aquí parlem d'una cosa molt més banal si voleu, la música, ara bé, estic convençut que si se li donés més importància igual el personal tindríem el cap més centrat al consumir cultura.

Tot i així el nostre benvolgut art sonor, més en concret en l'estil que tractem a Simfonia Metàl·lica, no està fora de les urpes dels excessos i la incoherència, per ser suaus. En un mercat, el musical, on les edicions (sigui en el format físic o digitals) no generen el retorn, ja no per generar beneficis, totalment lícits, si no que no generen ni per sobreviure tot s'ha bolcat en els directes. Les bandes amb cert nom i poder de convocatòria giren sense parar, els promotors fent-se la guitza a cada moment per tenir el dinosaure de torn i les petites tocant quasi per res perquè avui s'ha de tocar i tocar.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

Cultura de segona...

Escric aquestes ratlles tot just l'endemà de Sant Jordi. Un any més el tòpic s'ha complert i tot allò que els carrers s'omplen de gent en una festa ciutadana s'ha repetit milions de vegades... i amb raó. Poques dates trobarem arreu del món al voltant d'un fet tant remarcable com regalar una rosa, amb tot el seu significat, i un llibre, cultura per poder cultivar la ment en aquesta cada cop pitjor societat que ens envolta. Els carrers s'omplen de gent i de vida sense més que fer aquests presents amb tota naturalitat. Òbviament que tot té la seva part comercial, els floristes es freguen les mans amb uns preus desorbitats de les roses ratllant la indecència i els llibreters amb les còpies venudes amb qualsevol excusa que en molts casos passaran a ser una peça decorativa més a les estanteries de les cases. Però deixem de banda aquest extrem, no siguem mal pensats i centrem-nos en l'essència de la festa de Sant Jordi. És admirable que la cultura sigui la protagonista en un dia així però crec que un cop més cada 23 d'abril es demostra que hi ha cultura de primera i de segona.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

No saps amb qui estàs parlant...

Nita StraussTots els que escoltem música habitualment hem tingut referents, "ídols" si voleu, i com a conseqüència idealitzat en major o menor grau la seva figura. Forma part de l'encant. És com quan estàs bojament enamorat i no saps veure cap defecte en l'altra persona, tot és perfecte, a la justa mesura que creus ha de ser... i sempre serà igual, o almenys això creus. En el cas musical aquesta meravellosa bogeria es pot mantenir durant anys, de fet el pòster o les fotos dels discos romanen inalterables al pas del temps, potser només quan al cap de ves a saber quant veus un vídeo, una entrevista o pots assistir a un dels directes de l'artista en qüestió et pot caure la vena dels ulls al veure que... sorpresa!!!, per ells també passa el temps!!!

Per què dic tot això us preguntareu, senzillament per recordar el que és una obvietat. El temps passa per tothom de mateixa manera, per la gent del carrer o pel músic més famós del món mundial. I d'igual manera tenen les seves manies, virtuts i defectes. Anem a explicar algunes coses que m'han passat aquest 2017 fruit del tracte amb els dits músics o, el que potser és més important, el seu entorn i on es posen de manifest alguns defectes.

Quan un vol començar en el món de la música el més normal és que ningú et faci cas fora dels col·legues i que si fins i tot tens el propòsit de fer les coses bé, i ja sent agosarat total, dedicar-t'hi professionalment t'ho hauràs de fer tot. A més de tocar, que ja es suposa, buscar concerts, fer la promo del concert, cartelleria, buscar on enregistrar, si ho fas intentar fer promo de la gravació, buscar distribuïdor (lògicament l'hauràs d'autoeditar tal com estant els temps)... en fi, tot. Si tens la sort de començar a tenir repercussió i cert nom les coses es compliquen, segurament no pots estar per tot i comences a crear un entorn que treballen per tu o de tu. Contractes gent que et faci la promo, una agència que fa la contractació i entren en joc els mànagers que tant mal i bé han fet a parts iguals en aquest negoci. Fins a cert punt és normal i necessari però jo crec que fins arribar al punt que el músic en qüestió no té ni idea, per exemple, de les dates de la gira que ha de fer, quines entrevistes té aquell dia, on ha d'anar o fer demà... seguiria.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Opinió

Rock Fest 2017, salt endavant

Rock Fest Barcelona 2017En plena època estival els festivals es van succeint. En tota Europa, per limitar-ho al que ens és més proper, està plena de cites més o menys massives i amb millors cartells, ubicació o instal·lacions. N'hi per triar i cadascú tindrà els seus gustos. Si parlem de l'estat espanyol crec que tots podem estar més o menys d'acord que els tres grans festivals de rock dur i metall que ara mateix estant en la ment de tots els seguidors del gènere són el Resurrection, Leyendas del Rock i Rock Fest. No m'atreviria a dir quin és millor o pitjor, primer perquè encara no he tingut l'oportunitat d'assistir als tres i segon, perquè, sobre quins factors cal valorar-ho? El cartell? Ubicació? Serveis? Comoditat? Els criteri sobre un anàlisi com aquest pot ser divers i llavors ja entrem en els gustos personals de cadascú. N'hi ha que primaran estar en zona urbana, altres una bona acampada, quasi tots el cartell, preus assequibles... en fi, no acabaríem.

Llegeix més

Accés