Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 19-10-2018

Siroll són una d'aquelles bandes que estan en això per una passió sense remei per l'escena. La sort els somriurà més o menys però no es deixen influenciar per res i tiren endavant amb el que creuen i per ells mateixos. La posició no és fàcil. Si ja des d'una gran urbs les coses avui dia estant complicades en el món de la música, més encara de la música extrema, intentar moure tot això des de la Catalunya central i reivindicant-ho sense embuts encara més.

L'aposta no era fàcil amb aquest nou treball. Encarar la continuïtat d'aquell gran salt que va ser Més Llenya!! era tot un repte, més amb l'afegit que des de la sortida el 2015 del treball han hagut d'afrontar canvis en la formació amb la recerca i finalment incorporació d'un nou baixista en la figura del suec Thomas així com a la guitarra Dani. Amb aquest Doble o Res ens presenten la seva quarta referència discogràfica, un cop més autoeditat i és que el món discogràfic avui dia està com està... prou fas si pots trobar una distribució i promoció decents.

De nou han confiat en els AXtudio (Crisix, Bellako...) de Barcelona on es troben a gust per enregistrar aquesta poc més de mitja hora de nova música de la banda. Sí si, una mica més de trenta minuts és la dosi que ofereixen... com de costum, directes a la feina i minutatge propi del que acostumava a ser un vinil quan eren el format predominant. De nou ens trobem navegant en les aigües del metall extrem però si hem de concretar una mica trobaríem a parts iguals crossover, death, parts thrash i heavy més clàssic... a les bandes no els agrada gaire que les etiquetin però resulta molt adient per fer-se una idea de per on van els trets certament...

Anem amb els temes. Obren amb el que sembla una intro però de cop ja et trobes amb el primer cop de puny directe a la cara amb Tú mateix, minut i quaranta tres segons que senten les bases del que trobarem i tot un discurs apel·lant a la consciència individual. Aquesta serà una constant durant tot el treball, lletres buscant tocar la fibra, compromeses, combatives i contestatàries anomenant a les coses pel seu nom en una societat que no para de donar motius per queixar-se i protestar. Des de la violència masclista a la classe política passant pels mitjans de comunicació i l'auge del feixisme. El següent tema ja n'és tot un exemple, Hòsties... no sé però de tot el que ha passat en els darrers temps a mi em ve una cosa al cap en aquest sentit... A destacar el solo en la part final en una banda no molt donada a incloure'n en les seves cançons.

Fatxes de proximitat és crua tant musicalment com amb la lletra apel·lant tot aquest personal que amb aparença de demòcrates l'únic que volen és imposar el seu pensament. Mitjans de manipulació un cop més vol tocar la nafra dels mitjans, només cal escoltar el darrer vers del tema: un moment si us plau, no guardeu el flaix que encara podeu caure més baix, en un tema que crida especialment l'atenció en la part final amb una secció de riffs acompanyant el doble bombo buscant atmosferes poc vistes en la banda. El tema-títol, Doble o res, és un dels més complexos i treballats del disc amb parts que podríem definir de més progressives i una tornada fins i tot ideal per corejar i fer headbanging sense parar. De nou trobem un solo, certament dona més dinamisme, i no voldria deixar de destacar les veus de Gou que en aquesta ocasió les ha forçat en la part central i final fins a límits mai vistos. La lletra deixa clara la seva postura, anar fins al final...

A l'aguait és un tema "clàssic" del grup, minut tretze a tota velocitat on en Gou mostra una veu més neta prescindint lleugerament dels tons més guturals. En la lletra han inclòs alguns termes del llenguatge més col·loquial i local, com ens ha sonat a alguns això de ... al tanto! A Dol el protagonista és el doble bombo i ja que hi som val a dir que ho és durant tot el treball... la bateria en general. Molt present i destacada en la mescla al meu parer ratllant perillosament límits molt habituals avui dia en les gravacions, forçar-les al màxim en detriment de guitarres per exemple.

El riff que condueix Cobord és un dels millors del treball i em recorda als Slayer més clàssics. En aquesta ocasió les lletres apunten als degenerats que s'atreveixen a forçar una dona, us aconsello escoltar atentament la ràbia que escup Gou contra aquesta xacra. Tal dia de nou mostra els Siroll més preocupats per la composició buscant una contundència que fuig de la velocitat i de nou sorprèn Gou amb unes veus típicament del black metal per donar més dramatisme. És més, al minut i mig de tema s'inclou una part que podria signar perfectament Niu de Corbs (no sé perquè m'ha vingut al cap aquest projecte de black lleidatà jeje).

Recta final amb la intrumental a mode d'intro Canviar per seguir igual... força atmosfèrica i intimista que ens porta a la traca final amb Actitud. Un tema mai podríem esperar dels Siroll, quasi sis minuts que s'inicien a mode d'himne metàl·lic per desenfrenar un bombo frenètic però cal no deixar-se enganyar per aquest inici ja que es tracta del tema més treballat a nivell de composició amb constants girs i on fins i tot juguen amb uns combatius cors i un bon solo central.

En definitiva, bona continuació Més llenya! i una mostra més que el metall a casa nostra té una excel·lent salut. Esperem que els serveixi per tocar i donar a conèixer molt més la seva proposta... i seguir fent Siroll.