Menu

Reportatges

Prèvia Bang Your Head 2018

Bang Your Head 2018Ens trobem ja en plena època de festivals. De tota mena i temàtica. De fet, avui dia a qualsevol cosa se l'anomena festival. Des de la cita que més ens podria venir al cap quan sentim aquesta paraula d'una trobada musical a l'aire lliure, normalment aprofitant l'època estival, a una sèrie de concerts que es programen en varies setmanes emmarcades en un cicle de mateixa temàtica o en un indret concret. No cal anar tant lluny, si ens centrem en l'escena del rock i metall l'oferta és poc menys que exagerada al llarg de tota Europa. Cada país té el seu gran festival de referència però al voltant altres cites que molts cops resulten molt més atractives tant per cartell com per comoditat. Aquest darrer extrem molts cops cal valorar-lo fins i tot més que no pas el cartell en sí, que sempre sembla la principal raó per assistir, ja que les jornades són esgotadores i cal cuidar-se el màxim.

Començar a donar noms de festivals a destacar sempre pot generar reticències i opinions de tota mena. Cadascú té el seu preferit ja sigui per ubicació, estil musical predominant o senzillament per "carinyo" de les vegades que hi ha assistit.

Des de fa uns anys hi ha un festival alemany que té el cor robat a molts seguidors per la seva familiaritat i estar encara lluny de la massificació que pateixen moltes d'aquestes cites, el Bang Your Head. No parlem d'un nou vingut, amb més de 20 edicions té un prestigi i un nom guanyat a pols tot i no estar segurament en els primers pensaments dels "metalheads". Des de Simfonia Metàl·lica ens n'hem fet ressò en les darreres edicions cobrint la del 2016 i 2017 a través del nostre company Victor M. Lera, tot un expert en aquesta cita i de la que volem veure què ens ofereix aquest 2018 des de la seva visió.

Llegeix més

Inversus Studio Report

Nomad StudioCrear, com a manifestació artística en sí, té alguns moments importants i claus en el procés. En el cas dels músics, o les bandes vaja, m'atreviria a dir que un d'aquests moments és el reflex d'aquesta creació en quelcom que quedi per la posteritat. Em refereixo a la gravació d'aquestes notes i melodies que s'han treballat assajat i polit durant hores. Un altra cosa és com ha canviat aquest procés de gravació al llarg només dels darrers deu anys. Evidentment es continua gravant i han canviat les tècniques per fer-ho i les eines esdevenint més accessible amb costos més mesurats obtenint resultats més que bons. Un altra cosa és que abans es gravava per editar aquest material i avui segurament el fons també és aquest però la progressiva mort del suport físic en favor del digital i els descens de ventes fan que potser sigui més una excusa per tocar en directe que res. Poques bandes aspiren a treure rendibilitat d'aquestes gravacions fora de les grans o consolidades amb una base molt gran de seguidors.

Llegeix més

La mort del suport físic davant l'eterna qüestió... vinil vs cd

Vivim temps convulsos i de canvis... en tots sentits. Si parlem de música els canvis ja fa anys que són ben palesos malgrat que molts actors del negoci (discogràfiques bàsicament) s'hi han resistit durant massa temps sense voler canviar l'acomodat model i un grapat de seguidors han seguit comprant en suport físic, els que menys. Consti que no m'agrada pas cap on s'ha encaminat tot plegat, sóc dels que encara li agrada i quasi necessita tenir a les mans el que escolta, ja sigui en vinil o cd, i això de la descàrrega digital per molt legal que sigui no li trobo cap gràcia. Això no treu que reconegui que les coses amb l'adveniment d'internet han canviat i la poca flexibilitat i visió, com deia, de molts dels protagonistes del negoci els ha acabat costant car en tots sentits. No es pot posar portes al camp.

Per això ara em pregunto, cap on anem? Per molt que el petit, sí petit, ressorgiment del vinil, fins i tot amb reobertures de fàbriques tot just fa un any o la posada al dia de plats llegendaris com el Technics SL-1200, hagi animat una mica el tema i els més nostàlgics estiguin encantats podent tornar a comprar-ne i trobar-ne més fàcilment no deixa de ser una anècdota que té els dies comptats. El vinil estava mort i enterrat i s'ha fet un exorcisme que l'ha tornat entre els vius però amb mala salut. Qui el va matar en certa forma, el cd, està terminal. Fa poc llegia que igual que Sony va obrir una fàbrica de vinils l'any passat ara decideix tancar la seva darrera fàbrica de cds als EEUU quedant només per la producció de Blu-Rays i jocs per Play Station. Les vendes no paren de baixar cada any, sí han augmentat les de vinil però ni ho compensa ni és significatiu.

Llegeix més

Metallica a Catalunya... o Barcelona pel que ve a ser el cas

Gira del Master of PuppetsMetallica, només dir aquest nom a molts, o tots, els seguidors del heavy metal se'ns dibuixa un somriure. Són una de les grans, al nivell de qualsevol nom que es pugui pensar ja que la seva importància en l'escena és bàsica. Fins i tot més enllà de la nostra escena, del món de la música en general. En el metall se'ls pot considerar creadors d'un estil, el thrash, quan van accelerar el ritme i van imprimir a les seves composicions d'una fúria i velocitat mai vistes fins aquells primers anys de la dècada dels vuitanta. En la música en general, tot i que pesi a molts, la seva època més accessible va obrir el rock dur a tot un públic que segurament mai s'hagués fixat en l'estil. Els han plogut elogis i crítiques per igual i els seus discos desperten de la mateixa forma aquests elogis i crítiques... menys els dels 80, aclamats com peces bàsiques, tot i el so de bateria del ...And justice for all.

Llegeix més

No ens deixem enganyar

Pro ToolsL'actual voràgine de llançaments supera qualsevol capacitat d'assimilació. Ni tant sols algú que dediqui les vuit hores del que seria una jornada laboral complerta no podria estar més o menys al dia de la meitat de la oferta. Si els grups i llançaments s'han multiplicat, l'accés a ells s'ha elevat a la potència. Si a això li sumem el factor "nostàlgia" la cosa encara es complica més. Les reedicions estant a l'ordre del dia i molts cops m'atreviria a dir que superen en repercussió els nous discos. És en aquest aspecte que voldria incidir ja que en aquesta societat de consum que vivim cal saber distingir el gra de la palla.

Llegeix més

Accés