- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Reportatges
De pel·lícula
Aquests dies qui més qui menys entre els seguidors del rock dur i metal ha intentat fer-s'ho d'una manera o altra per poder veure una de les darreres estrenes cinematogràfiques, segur que ho has endevinat, es tracta del film que explica la història dels Mötley Crue, The Dirt. No seré jo qui es posarà a discernir sobre les plataformes digitals i la seva convivència amb les sales convencionals o com ha canviat el model de negoci, discussió que d'altra banda també és aplicable a la indústria discogràfica però aquest cop que qui hagi volgut fer-se càrrec de la producció i la posterior estrena sigui Netflix ha fet que sigui més fàcil accedir-hi. Si s'hagués estrenat en sales estic segur que unes poques ho haguessin fet i tot just en grans capitals deixant fora de la visió molt públic potencial. D'aquesta manera és més fàcil tenir-hi accés.
Consideracions diverses a banda el fet és que després de veure-la m'ha fet recordar i pensar en alguns exemples de propostes cinematogràfiques similars i la seva vàlua i qualitat. Si em permeteu la meva opinió sobre The Dirt he de dir que resulta entretinguda i amena per un seguidor de l'escena, i del grup per descomptat, però tot i així no deixa de ser una proposta fluixa que dona tombs sobre els tòpics de sempre, sexe, drogues i rock'n'roll.
Sí, ja sé, és el que hi ha i precisament per això em pregunta la validesa de porta al cinema la història d'un grup sigui quin sigui que acabarà poc o molt tergiversada per poder aconseguir algun gir o reforçar una de les trames del guió per donar-li una excusa i una validesa a allò que no té massa d'on treure suc. Està ben feta, força fidel a la realitat, entretinguda però estic en un punt que em sembla la mateixa història de sempre de com es forma un grup, les disputes i com aconsegueix notorietat i els problemes posteriors que sempre acaben amb una reconciliació i retrobament. Tot ben amanit amb una dosi d'excessos que ja en aquest punt no es poden sorprendre perquè estem bastant curats d'espants sobre les rucades que pot arribar a fer l'ésser humà (atenció spoiler!!!!) esnifades de formigues incloses.
Perquè, sincerament la història es repeteix, anem a fer un petit repàs de pel·lícules utilitzant aquesta fórmula. No pretén ser una llista amb cap criteri concret ni detallada, senzillament pel·lícules que em venen al cap i compleixen aquest criteri de basar-se en una banda o història real i a partir d'aquí l'esquema de mostrar excessos de tot tipus es repeteix.
El món del periodisme i la comunicació s'ha complicat en la darrera dècada i de quina manera. L'adveniment de la jungla que representa internet ha estat una revolució. Ara el receptor pot ser emissor i proliferen els intents per difondre allò que més convé ja sigui a una empresa, governs, grups de comunicació, lobbys...etc, encara que no sigui la veritat, és més, s'estila precisament això, manipular segons la conveniència, amb honroses excepcions...
Des d'Alemanya ens arriba la tempesta perfecta a mans de Powerwolf. Els llops (que des de l’any 2016 no es deixaven veure per la capital comtal) desembarcaran a Barcelona el proper 12 de Gener a la Sala Razzmatazz 1 acompanyats per Amaranthe i Kissin’ Dynamite presentant el seu últim disc i obra mestra The Sacrament of Sin.
És un debat recurrent en l'escena del heavy metal. Com evolucionarà l'escena quan els grans noms referents de tot l'estil ja no estiguin actius? La majoria d'aquestes bandes estant en la part final de les seves llargues carreres portant amb més o menys dignitat el pas del temps en el millor dels casos. En altres directament la banda en qüestió ja no existeix i molts referents d'aquestes bandes o artistes en solitari, no cal dir noms, ja han traspassat. Però... cal plantejar-se perquè molts noms que tots podem tenir al cap han esdevingut bandes de referència, considerades clàssiques i puntals de tot un gènere. Són anys de carrera, continues gires i encerts en les decisions que cal prendre en aquest difícil negoci i, clar estar, el talent d'unes bones composicions. Però amb això sol no n'hi ha prou, en algun moment algú va apostar per ells i posar diners per publicitar ja sigui els seus discos i gires, o fins i tot el finançament necessari per poder-les fer almenys en un inici. Avui dia ningú fa una aposta en aquest sentit a llarg termini.
Fa algunes setmanes, en motiu de la vinguda en una nova gira de Metallica,