- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Reportatges
La última gran banda?
És un debat recurrent en l'escena del heavy metal. Com evolucionarà l'escena quan els grans noms referents de tot l'estil ja no estiguin actius? La majoria d'aquestes bandes estant en la part final de les seves llargues carreres portant amb més o menys dignitat el pas del temps en el millor dels casos. En altres directament la banda en qüestió ja no existeix i molts referents d'aquestes bandes o artistes en solitari, no cal dir noms, ja han traspassat. Però... cal plantejar-se perquè molts noms que tots podem tenir al cap han esdevingut bandes de referència, considerades clàssiques i puntals de tot un gènere. Són anys de carrera, continues gires i encerts en les decisions que cal prendre en aquest difícil negoci i, clar estar, el talent d'unes bones composicions. Però amb això sol no n'hi ha prou, en algun moment algú va apostar per ells i posar diners per publicitar ja sigui els seus discos i gires, o fins i tot el finançament necessari per poder-les fer almenys en un inici. Avui dia ningú fa una aposta en aquest sentit a llarg termini.
Fa algunes setmanes, en motiu de la vinguda en una nova gira de Metallica, 
En plena època de festivals les cites es van succeint. Arreu de l'estat i d'Europa ha començat la moguda de les cites estivals. En aquesta ocasió ens fixarem en una que cal tenir present si ets seguidor del heavy metal de caire més clàssic i que, a més a més, es celebra a casa nostra, el Rock Fest Barcelona. Aquest any celebra el cinquè aniversari m'atreviria a dir que amb una salut de ferro. El que va començar com un intent més de consolidar una gran cita del l'escena dura a l'estat ja es pot dir que ho és cinc anys després amb una ubicació estable i un cartell que any rere any ha guanyat pes... en tots els sentits.
Si fa pocs dies us fèiem avinent una prèvia d'un festival internacional ara toca un celebrat a l'estat. I és que sempre hem de parlar d'una selecció per unes raons o unes altres per parlar de festivals ja que el nombre s'ha multiplicat de tal manera en els darrers anys que resulta impossible fer-ne una cobertura de tots, fins i tot dels més importants, i pel públic tot un problema alhora de decidir a quin pot assistir. Ni m'atreveixo a plantejar la possibilitat que se'n pugui assistir a més d'un ja que les depeses llavors es multipliquen fins a un punt difícil d'assumir. Entrada, desplaçaments, menjar, allotjament, algun caprici...
Ens trobem ja en plena època de festivals. De tota mena i temàtica. De fet, avui dia a qualsevol cosa se l'anomena festival. Des de la cita que més ens podria venir al cap quan sentim aquesta paraula d'una trobada musical a l'aire lliure, normalment aprofitant l'època estival, a una sèrie de concerts que es programen en varies setmanes emmarcades en un cicle de mateixa temàtica o en un indret concret. No cal anar tant lluny, si ens centrem en l'escena del rock i metall l'oferta és poc menys que exagerada al llarg de tota Europa. Cada país té el seu gran festival de referència però al voltant altres cites que molts cops resulten molt més atractives tant per cartell com per comoditat. Aquest darrer extrem molts cops cal valorar-lo fins i tot més que no pas el cartell en sí, que sempre sembla la principal raó per assistir, ja que les jornades són esgotadores i cal cuidar-se el màxim.