En els darrers temps salta a la vista a Simfonia Metàl·lica que han aparegut diferents continguts relacionats amb la banda finesa Nightwish. No és pas casualitat. Des de fa temps que em semblen una de les millors bandes del panorama metàl·lic i treball rere treball i gira rere gira crec que ho confirmen plenament. La seva repercussió augmenta i fins i tot mites com el baixista dels Iron Maiden Steve Harris va arribar a declarar que Dark Passion Play era un dels millors discos que havia escoltat mai. I quan dic des de fa temps no es tracta d'un any, dos, tres o cinc si no que els segueixo la pista pràcticament des del primer disc havent-los vist en directe un grapat de cops des d'aquella primera vegada com a teloners a Barcelona fins la darrera el 2018, com recordàvem en aquest article comentant els cops que han visitat la ciutat. Al llarg del temps Madrid, Wacken o altres indrets han estat llocs on veure'ls confirmant cada cop més el valor del grup i superant amb nota el trasbals d'haver de rellevar un lloc tant important i que es suposava insubstituïble com el de cantant, i dos cops!!!.

El grup torna a estar d'actualitat en aquest 2020 ja que s'editarà el seu novè disc d'estudi anomenat Human || Nature, fa unes dates en fèiem avinents els detalls. Doncs bé, el grup i el seu management ja han posat en marxa totes les accions de promoció i des de d'una primera escolta per un grapat de mitjans escollits de tot el continent al seu país natal amb tota una extravaganzza com va ser portar-los al cercle polar àrtic, ara s'està expandint la xarxa a la resta d'estats en les seves principals ciutats per fer les entrevistes i escoltes prèvies a la sortida.

Preguntant per les accions promocionals que faria el grup quina va ser la meva sorpresa, sabent que s'acostarien a l'estat Espanyol, que una de les visites seria Barcelona a través d'un missatge rebut oferint la possibilitat de ser present a l'escolta i entrevistar Tuomas Holopainen. El dubte no va ser present ni un segon i el dia i hora acordats em trobava davant les oficines a la capital catalana de la promotora Rock'n'Rock, lloc escollit per aquesta jornada promocional. Fent una mica de temps prenent un cafè minuts abans d'entrar a l'edifici en qüestió va passar per davant de la taula on em trobava el mateix Tuomas i el mànager de tota la vida del grup, Ewo, que van entrar a l'edifici per començar a atendre totes les preguntes dels que passaríem per allà aquell matí.

Quan vaig entrar a les oficines de Rock'n'Rock, val a dir que molt acollidores i àmplies donant tota mena de facilitats perquè tot rutllés, vam accedir a una petita sala de reunions on diferents companys ja estaven escoltant el disc o esperant el seu torn per l'entrevista. Salutacions de rigor de retrobament amb bons amics d'altres mitjans digitals i em faciliten un petit reproductor que contenia els dos discos del que serà el nou disc. La meva hora estipulada d'escolta era dos quarts d'una del migdia i a les dues entrevista, així doncs si es complia l'horari tot just una mitja hora de marge entre poder escoltar tot el disc, treure'n algunes conclusions (a totes llums tasca difícil tractant-se d'un disc de Nightwish amb els matisos que té la seva música) per poder exposar-les i preguntar amb cert sentit al principal compositor i ànima del grup.

Recordem que el treball seguirà el llargament aclamat disc del 2015 Endless Forms Most Beautiful, serà un doble disc que contindrà 9 peces al disc principal i una peça única llarga, dividida en vuit capítols al segon disc.

Aquestes van ser les meves impressions del primer disc:

Music - Comença molt suau, amb una intro misteriosa i penetrant amb elements tribals que s'aniran repetint al llarg del treball especialment en alguns temes. Molta melodia, i quasi sense adonar-te'n apareix Floor amb una angelical i melòdica veu a la que es va afegint de fons piano, bateria i la resta d'instruments. Em va cridar molt l'atenció la melodia en la veu que té el tema, mai vista en el grup. El riff és ben contundent amb la "epicitat" ja coneguda del grup, la melodia en la tornada del tema ja és més esperable amb els habituals tocs explosius i una part central més "heavy". Primer tip amb el que quedar-se, les melodies vocals de Floor.

Noise - Primer single del treball i que ja s'ha donat a conèixer i està circulant per la xarxa i de quina manera. El seu clip ratlla ja els dos milions de visites. És un dels temes més directes de tot el disc, té un punt tètric i Floor es mou en una tessitura molt més baixa. S'allunya i de quina manera dels habituals singles del grup suaus i assequibles amb tocs quasi pop com va ser Nemo, Èlan o Amaranth. De ben segur que en aquestes alçades ja t'has quedat impregnat amb la melodia dels teclats i la part central dura que en algun moment et pot recordar el One de Metallica. No pots quedar decebut amb aquesta peça.

Shoemaker - El contrast és total ara amb aquest tema que comença amb un teclat, clavicordi pel que sé, i guitarra en to celta a la que s'afegeix la veu de Floor i una bateria molt protagonista en doble bombo. Apareix la veu de Marco per primer cop en la pre-tornada lluny del seu rang més poderós. El cos de la peça és contundent i la citada pre-tornada suau amb aquest to celta que el grup ja porta des de Dark Passion Play donant a molts dels seus temes. Veus doblades de Floor i Marco. La part central és rica en orquestració i fins i tot apareix un fragment narrat al més pur estil "Dead Boys Poem". La veu operística de Floor s'aprecia a plena potència en la part final finalitzant amb uns cors grandiloqüents que tot just acabar em deixen amb cara de... vull més!! Quina meravella.

Harvest - Segons el mateix Tuomas em va comentar posteriorment serà el segon single. Res que et puguis esperar del grup, una de les sorpreses crec per molts fans. Tot el tema té una percussió interessant que pren protagonisme i a les veus tenim a Troy Donockley que, com no podia ser d'un altra manera, impregna de melodies celtes la peça que s'entortolliguen sense descans en un torrent musical que en la part final va per uns camins més habituals. Segur que serà una de les fixes en la propera gira explotant encara molt més tot allò que ha aportat Troy, que no és poc, al grup.

Pan - L'entrada de teclat és ben clàssica del grup amb Floor prenent tot el protagonisme sobre una melodia de piano hilarant. La tornada té un riff ben dur que contrasta amb l'inici i veus doblades. La part central podríem qualificar-la com una mena de marxa militar amb Jansen mostrant de nou la bona feina en les melodies vocals del disc. Acaba a tot drap i els típics cops operístics en el grup.

How's The Heart? - De nou melodia celta enganxant amb la veu de Floor ara en solitari amb el baix de Marco i un coixí subtil de teclat. El tema en general és força suau, pot enganxar el típic oient que no estigui molt avesat al grup o fins i tot al metall. El riff de la part central és força dur i al final apareix fins i tot un violoncel amb una Floor que va mostrant progressivament el seu poder vocal pujant de to acabant finalment i únicament amb la seva veu conjuntament amb un acompanyament masculí.

Procession - Entrada de nou suau de Floor sobre una part instrumental de piano i flauta. Ella manté tot el protagonisme amb els tombs de bateria que van introduint un ritme constant. Un dels temes més assequibles.

Tribal - Feia esment als tombs de bateria i aquí entren a sac de manera ben dura i amb el doble bombo, i és que Kai Hahto es nota que s'ha deixat anar en aquest disc. El títol li va perfecte amb aquests ritmes desbocats. Floor desgarra la veu com no se li veu en tot el treball. La part central és molt dura amb aquests tocs "bombàstics" en aquest cas de veu. La part final es desboca totalment amb redobles de bateria, el riff principal i Floor Jansen fent constants melodies vocals pujant el to fins al final. D'allò més èpic.

Endlessness - Per fi un tema on Marco té el protagonisme en la veu principal. El ritme és un palm-mute d'Emppu amb orquestració de fons ben pesat i contundent, una cadència ben típica del heavy metal ideal pel headbanging. Tornada suau amb Marco al timó. En les orquestracions de la part central apareix Floor, des d'aquí s'encara la part més èpica del tema. El darrer minut té un caire trist en una baixada de melodies de sintetitzador que, certament, et deixa trist perquè s'ha acabat aquesta allau musical.

El segon disc és una suite orquestral dividida en vuit moviments on no hi ha ni rastre de les veus de Floor o de les guitarres dures d'Emppu, és un altre món, una stravaganzza. Quan es va saber que hi hauria un segon disc amb un tema únic de 30 minuts tots esperàvem alguna cosa similar a The Greatest Show on Earth però res d'això. All The Works Of Nature Which Adorn The World és un altra història que t'hi pot recordar en algun moment i que també li pots veure l'essència però té tantes parts i desenvolupaments que no és res que esperis i que els postula com una banda única dins l'escena.

Per dir-ho de forma que pugui ser exposat i entès millor per algú que no ho hagi escotat encara, és una banda sonora amb tots els elements que li pots demanar i esperar. El disc en solitari que va treure Holopainen basat en el personatge d'Scrooge precisament era això i en aquell context i sabent de la seva fascinació pel món Disney esperable, però atrevir-se a incloure-ho en un treball del grup ja no semblava tant possible. T'hi pots trobar des del moviment totalment orquestral que és Vista, a l'oda a la natura que és The Blue, la més celta The Green, parts més fosques a Moors i uns contrastos marcats, més dinamisme a Aurorae, cert toc a lo Apocalyptica a Anthropocene i la final Ad Astra amb narracions finals en la línia de la temàtica del disc tot i que ja han comentat que no es tracta d'un disc conceptual encara que giri al voltant de la humanitat i la seva relació amb la natura.

Les meves orelles estaven saturades davant de tanta riquesa musical i amb la pena de saber que per tornar a assaborir un menú tant suculent hauria d'esperar unes sis setmanes. Fer-se una impressió molt fonamentada en una sola escolta és tasca difícil, posar en ordre les idees per parlar en uns minuts amb el creador de tot plegat tampoc, més encara veient l'hora i sabent el plànning del grup per la jornada, ben ple que feia que un petit retard repercutís en perdre alguna cosa. Però això ho explicarem en l'entrevista que en unes dates publicarem amb Tuomas Holopainen...