Iron Maiden, només dir aquest nom tothom té clar de què va la cosa. Els Maiden s'han convertit en una de les bandes més icòniques i representatives de tota una escena musical com és el heavy metal. Fins i tot qui no és "heavy" ni segueix el gènere només veure la seva "mascota", Eddie, ja saben de què va la cosa i a qui es refereix. Poques o cap banda ha aconseguit un personatge tant efectiu, popular i estimat com Eddie. Forma part del que és el grup. Ja fa temps que són un referent seguit mundialment però en els darrers anys han aconseguit un status com a banda que crec pocs haguessin pronosticat.

Que Iron Maiden sigui una banda d'estadis ara mateix no entrava en el cap de ningú fins fa res i segurament que hagi succeït té diversos factors com a causants que poden anar des de la insistència i visió ferma de l'indiscutible líder, Steve Harris, al mateix funcionament de la indústria musical avui dia. Cert és que el grup no ha tingut mai el recolzament incondicional de grans mitjans o una època en la que apareguessin per qualsevol circumstància, normalment un hit puntual, en ràdios i tv. Ni en la era de la MTV no hi pintaven res quan altres van esclatar i aparèixer en la cadena reiteradament. Només cal veure el mític enregistrament del Live After Death on el mateix Dickinson feia algun parlament al respecte remarcant el poc recolzament rebut per part de les ràdios i mitjans... de fet, els engegava directament. Sempre ha estat així però mai els ha faltat el recolzament dels fans. Amb això han forjat una carrera sólida i que amb les irregularitats típiques i esperables d'una carrera tant dilatada s'ha mantingut i en la major part de les èpoques només ha fet que anar en ascens. Tant sols en l'era Bayley van reduir els aforaments dels seus concerts i semblava que el grup anava a menys però en aquells mateixos anys l'escena del heavy metal més clàssic en general feia figa enmig de les noves corrents com el grunge i l'empenta de bandes com Pantera que van marcar una nova era.

El grup va seguir treien discos i creien en la seva proposta i amb la tornada de Dickinson la cosa només ha fet que pujar i pujar. Han cregut sempre en el nou material que han tret interpretant-lo en directe, han seguit girant i els fans sempre han respós. Només els mitjans especialitzats han seguit la seva activitat però mai han fallat els fans. Tant sols en els darrers anys i veient que el grup continua mostrant bona forma i que manté un poder de convocatòria enorme els promotors han vist una nova oportunitat de tenir una banda amb la que omplir grans recintes, ara ja estadis. Cada cop són menys els que ho poden fer, es mantenen els mateixos noms i pocs arriben a aquest estàtus, si apareix un nom que ho pot fer s'hi agafaran. Han apostat i la nostàlgia i ganes del personal d'aquestes cites, en moltes ocasions per fer la foto i dir que han estat i poca cosa més, ha fet la resta.

Després de la pandèmia que ho ha anat posposant la cita és ara el 29 de juliol de 2022 a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona en data única a l'Estat Espanyol. Però... quants cops ha tocat Iron Maiden a Catalunya? Doncs ja en són unes quantes i el lloc sempre el mateix, Barcelona. Anem a fer un repàs. El primer cop també va ser el primer a Espanya el 2 d'abril de 1982 en la gira Best on the Road Tour, presentant el mític The Number of the Beast. L'única ocasió que s'ha pogut veure per aquí Clive Burr a la bateria i Dickinson s'estrenava a la veu. Qui hagués pogut veure aquesta gira... però molts encara érem uns marrecs enganxats a Comando G, Mazinger Z o la Bola De Cristal. Molts potser no sabeu ni de què parlo. Aquí en teniu un bootleg.

La banda en aquells anys era prolífica editant discos i el 22 de novembre de 1983 van tornar al Palau d'Esports de Barcelona presentant Piece of Mind en el marc del World Piece Tour en una gira de somni en aquell temps amb Michael Schenker Group. Un nou membre es donava a conèixer, Nicko Mc Brain, poc us he de dir d'aquest personatge.

Si alguna gira va marcar per sempre més la història del grup va ser el World Slavery Tour en suport de Powerslave. En aquesta gira ja van desplegar fins al màxim tot el que havien apuntat en les anteriors. El muntatge va arribar a unes cotes mai vistes fins al punt que es va enregistrar un dels directes per mi més icònics i bestials de la història, Live After Death. La gira va ser extenuant durant dos anys i quasi va arribar a trencar el grup. La data a casa nostra va ser el 5 de setembre de 1984 al Palau d'Esports de Barcelona. Set-list mític i acompanyats d'Accept. Però per molt que idolatrem aquella gira no tenien el seguiment actual, a Barcelona tot just al Palau d'Esports i a Madrid en un camp de futbol per 15.000 persones van fer una mica més de mitja entrada.

Ja veieu que cada any i mig dos com a molt passaven per aquí i la següent ocasió va ser l'1 de desembre de 1986 en el Somewhere on Tour defensant Somewhere in Time de nou al Palau d'Esports acompanyats de WASP presentant Inside the Electric Circus a un preu de 1800 pts... wow! Van sonar temes com Sea of Madness o Stranger in a Strange Land que mai més s'han escoltat en directe.

Toca ara recordar un dels cartells més mítics i el somni humit de qualsevol heavy dels 80 i fan actual d'aquella década. A més, m'atreviria a dir que precursor d'alguna manera dels actuals festivals. I és que durant la gira presentant Seventh son of a seventh son encapçalaven el Monsters of Rock amb ni més ni menys que amb Metallica, Anthrax i Helloween en el que molts consideren el millor moment de tots els citats. Una autèntica bogeria presentant discos com ...And Justice for All, Keeper of the Seven Keys II i State of Euphoria. A casa nostra va ser el 22 de setembre de 1988 a la Plaça de Braus Monumental. La cita va reunir unes 30.000 persones per un preu de l'entrada de 2.000 pts. Aquesta gira va ser rememorada el 2013/14

Des d'aquest punt molts consideren que el grup va començar una progressiva caiguda fins que Dickinson va marxar. Cert és que No Prayer for the Dying no és un dels seus millors treballs. La conseqüència va ser que bona part del públic no va tenir a bé repetir concert i la cosa va tornar al Palau d'Esports de Barcelona el 21 d'octubre de 1990. Adrian Smith ja no era a la formació i en el seu lloc ens presentaven a Janick Gers. Avui dia que costa tant que "la nostra" es faci ressò de res relacionat amb el rock dur resulta que ho va cobrir un Telenotícies.

Fear of the Dark crec que es pot considerar un dels seus discos clàssics. Té temes imprescindibles i torna a mostrar-los en bona forma. Van tornar a encapçalar el Monsters of Rock arreu del planeta on es va fer i en el cas de Barcelona va ser el 14 de setembre de 1992 a la Plaça de Braus de Las Arenas. De nou acompanyants de luxe amb Megadeth i Pantera a més de Gun. No és estrany que omplissin en aquella ocasió.

La propera gira va ser en la gira de comiat de Bruce Dickinson amb un regust amarg i uns shows on prou sovint se'l veia per un altra cosa. El A Real Live Tour va passar per Barcelona el 29 de març de 1993 a la sala Zeleste. Us imagineu veure a Maiden en un lloc tant petit?

Van passar dos anys fins que va tornar el grup amb nou disc i sobretot nou cantant en la figura de Blaze Bayley. El grup estava en hores baixes a nivells de popularitat i fins i tot en primer terme es va reservar sales com Zeleste. Finalment els fans van fer que el concert tingués lloc al Pavelló de la Vall d'Hebró de Barcelona el 20 de novembre de 1995 on van presentar The X Factor. Cert, recinte més petit que en gires anteriors però prou respectable. Alguns vam descobrir aquella nit una meravellosa banda de doom britànica anomenada My Dying Bride tot i que no va tindre molt bona acollida entre els molts dels més tancats seguidors de Maiden i del heavy clàssic. El grup va tornar aquell mateix estiu per localitats poc habituals de la geografia espanyola però no a Catalunya.

El Pavelló de la Vall d'Hebró de Barcelona el 18 de maig de 1998 va ser la propera cita tot i venir a presentar un disc fluix i no estar prevista la data. De nou els fans van fer que s'omplís el recinte. Els acompanyants van ser Helloween i Dirty Deeds mirant de recuperar la millor posada en escena possible. Blaze Bayley sempre arrossegarà el seu pas per Maiden. No ho podrà evitar. Crec que estaria ben feliç de rebre una trucada del grup per fer algun tipus de col·laboració o esdeveniment especial, ens ho va comentar en una entrevista. Res semblant està en l'agenda dels britànics ni a anys llum.

Tot el contrari el 25 de setembre de 1999 al Pavelló Olímpic de Badalona on la tornada de Dickinson va fer que passessin de nou a un recinte de major capacitat. L'excusa era el retorn del vocalista i un videojoc per recuperar els clàssics de sempre.

Deixant de banda la era més fosca i per molts pobra del grup el retorn de Dickinson va fer que tornessin a grans recintes com dèiem. El Palau Sant Jordi va ser per primer cop escenari d'un show de Maiden el 23 de juliol del 2000 presentant Brave New World. El grup va recuperar molts dels clàssics de sempre i el nou treball va ser rebut amb molt entusiasme. Unes 12.000 persones va assistir sense omplir del tot el Palau. Els nous temes van funcionar i el reclam de Dickinson encara perdura avui dia.

El 11 de juny de 2003 van tornar al Palau Sant Jordi en una gira de greatest hits que han estat prou habituals des de llavors. L'excusa era el Give Me ‘Ed Til I’m Dead Tour on majoritàriament tocaven en festivals mentre feien temps per treure un nou disc. Aquest disc va ser Dance of Death que el van presentar l'1 de novembre de 2003 al Pavelló Olímpic de Badalona, un disc fluix i que va marcar una nova manera de girar. Menys dates, més escollides i més comoditat i temps pel grup per fer els desplaçaments. Recordeu el Ed Force One? Doncs això.

Van passar tres anys fins que van tornar el 30 de novembre de 2006 al Palau Sant Jordi presentant A Matter of Life and Death al que vam poder assistir. Disc que van tenir els pebrots de tocar íntegre per desgràcia de molts i alegria de molts altres. Diria que ningú va sortir decebut i van demostrar que no volien ser només una banda de vells hits i que confien en el nou material que ofereixen. Encara tenen la mateixa política...

Llarg buit pels seguidors catalans que van haver de viatjar per veure el grup en directe. Fins l'1 de juny de 2013 no van tornar en el marc del Sonisphere al Auditori del Forum. Fins a dos cops vam poder veure aquesta gira ja que tot just l'any següent van tornar el 27 de maig de 2014 al Palau Sant Jordi acompanyants d'Anthrax en un concert que vam ressenyar a la nostra web. Ja us podeu imaginar que aquestes gires rememorant els 80 han tornat bojos els fans al llarg del temps que omplien els concerts.

En aquest punt ja ens trobem en plena pujada del grup de popularitat, sense més recolzament que els seus concerts i el boca orella, i les seves aparicions cada cop es produeixen en majors recintes i festivals. Vam haver d'esperar fins el 16 de juliol de 2016 per veure'ls al Rock Fest Barcelona, us sona oi? Molt n'hem parlat darrerament del festival. Més de 20.000 persones van assistir de nou a un bon concert del grup confirmant la seva posició ja de quasi llegenda.

A partir d'aquí la seva popularitat no ha fet més que pujar i els promotors han apostat, podia sortir malament, per fer grans recintes. Els fans han respós i molts que potser no ho són tant i que senzillament aquests "saraus" de grans macroconcerts els motiven s'han apuntat. Ja sigui per fer la foto, dir que han vist un grup històric, que ho són, o senzillament per anar de festa i recordar que... "jo era heavy i allò era música". La nova cita és el 29 de juliol de 2022 ara al Estadi Olímpic Lluís Companys en una data que s'ha anat ajornant des del 2020 com ja sabeu per culpa de la pandèmia del Covid-19. Han tret un nou disc com Sensutju del que si s'hagués celebrat el concert com estava previst no n'haguéssim escoltat ni un tema però ara n'estant tocant fins a tres tot just obrir el set. Els seus darrers discos provoquen diversitat d'opinions, el que està clar és que un concert del grup encara val la pena. Ho podrem comprovar el dia 29. Up the Irons!!

Agraïment especial a Francesc Pérez Ruiz per l'ajuda en l'aportació de material gràfic per il·lustrar les diferents dates de les vingudes dels Maiden!