Fer qualsevol mena de rànking dels discos d'un grup amb una àmplia trajectòria pot ser perillós i totalment arbitrari però com que no tenim vergonya i ben clar que tots els discos de Dream Theater valen la pena en algun aspecte vet aquí la nostra personal classificació...

14 - When Dream and Day Unite (1989)

Què dir del primer disc d'un grup. Ple d'il·lusions no sempre del tot ben plasmades. Per alguns fans radicals és el millor de tots però és un punt important tenir en compte que encara no hi havia James Labrie. Sigui com sigui un molt bon debut

14 - Falling Into Infinity (1997)

El grup va caure en la divisió dels seus fans entre els que preferien el material més purament progressiu i els que es mostraven més satisfets amb cançons més senzilles. Val a dir que el disc conté molt bones peces com Trial of Tears o New Millenium a més de balades precioses com Hollow Years.

13 -The Astonishing (2016)

Déu-n'hi-do amb aquest disc de dos hores i mitja, una opera rock centrada en un futur on les màquines dominaven la música. James Labrie fa una de les seves millors feines vocals i el grup explora nous camins però segurament s'aparten massa de tot allò que els ha donat reconeixement.

12 - Systematic Chaos (2007)

Tot i tenir alguns riffs memorables i del més dur que havien fet fins al moment hi ha força seccions que sonen forçades. El nivell que sempre han mostrat és tant alt que a la mínima que es despisten el disc mereix passar a aquest punt de la llista.

11 - Dream Theater (2013)

El que molts temien no es va complir en el primer disc post-Portnoy i és que la partida del carismàtic bateria no va ser un drama musicalment parlant i té tot allò positiu que podries esperar del grup. Un tema llarg èpic, una instrumental matadora, una obertura dura... Mostraven que encara tenien molt a oferir.

10 - A Dramatic Turn of Events (2011)

Temes llargs, altres durs i aquest treball fins i tot conté una peça que molts consideren del millor que han fet, Breaking All Illusions. Sense Portnoy queda clar que hi ha molta molta vida.

09 - Octavarium (2005)

Quan un disc té tants temes vàlids encara per molt que passin els anys és que cal destacar-lo. Peces sorprenents com, èpics com Root of All Evil així com Panic Attack o Sacrified Sons així com el tema títol.

08 - Black Clouds and Silver Linings (2009)

El darrer amb Portnoy, potser no hauria d'estar en aquest lloc però el fet que sigui el darrer amb aquesta formació mítica té un pes que no pot passar-se per alt. Temes com A Nightmare to Remember i Count of Tuscany són del millor que han fet, que no és poc.

07 - Distance Over Time (2019)

El grup va viure durant un mes junts en un estudi de Nova York i va gravar el millor disc en anys amb peces molt destacables com Barstool Warrior, At Wit’s End i Pale Blue Dot.

06 - Six Degrees of Inner Turbulence (2002)

Tot grup progressiu ha de provar amb un doble àlbum. Va ser aquest. Pocs poden dir que el resultat és bo quasi en la totalitat. El primer disc és força complet amb una diversitat estilística notable i el segon és bo... perquè sí, sense més.

05 - Train of Thought (2003)

Després de dos àlbums increïbles plenament progressius van i es despengen amb aquest, molt més heavy del que mai havien fet. Fins i tot l'art del disc ho indicava. Intensitat en cada peça que no ha estat repetida mai.

04 - Awake (1994)

No va ser del tot ben acceptat després de la meravella que va ser Images and Words. Més heavy, alhora complex i amb menys teclats i experimental per dir-ho d'alguna manera. Això sí, significava un pas endavant com a compositors. Amb el pas del temps peces com Erotomania, Voices, Scarred i Caught In A Web són de les preferides de molts fans.

03 - A View from the top of the World (2021)

Molts cops en aquestes alçades de carrera en una banda veterana i amb tants discos a l'esquena si tant sols mantenen el nivell ja ho dones per bo. Doncs pel darrer treball els americans han fet un disc més que rodó, a l'alçada del milloret que tenen. Composicions inspirades com The Alien (guanyadora d'un Grammy per millor interpretació de metal), Awaken The Master o la meravella final que dóna títol de més de 20 minuts de durada. En donem fe en la ressenya que vam publicar.

02 - Images and Words (1992)

Podria ser perfectament el número 1 només pel que significa per tots els amants del metall progressiu. Aquest terme només et portava a bandes com Yes i Genesis per escoltar aquest tipus de so amb heavy i tal com sonaven les bandes a primers dels 90 va ser un shock. Com no pots posar-te de genolls davant aquesta obra!!??

01 - Scenes From a Memory (1999)

Segurament la majoria de fans estaria d'acord que aquest és el millor disc del grup. Té tot el que es pot desitjar d'un disc de l'estil i molt més. Disc conceptual, cada tema és bo, una instrumental de traca, cor, i un final èpic. Un disc que té 20 anys i el grup el toca sencer en la gira que estant portant a terme aquest inici de 2020. Les peces d'aquest treball sonen increïbles en directe, de ben segur i aquest és un dels hàbitats naturals del grup.