En ple mes de juny qui més qui menys ja està pensant en assistir a algun festival. Després dels darrers dos anys amb la pandèmia sembla que tot és més o menys normal tot i que el sector musical en directe continua força tocat. S'han produït algunes cancel·lacions, tant de bandes que han de participar en diferents festivals, com de festivals en sí. Un bon nombre, la majoria, es tiren endavant i si parlem d'un gran festival de rock dur i heavy metal a casa nostra, de què hem de parlar si no a la nostra web, és evident que hem de fer esment al Barcelona Rock Fest.

Que un festival de magnitud i amb els cartells que hem tingut els darrers anys estigui instal·lat a casa nostra ens hauria de tenir més que contents. No haver de fer cents o milers de quilòmetres per veure bandes punteres de la nostra escena, més ara tal com s'està posant la mobilitat, és meravellós. Així doncs des de Simfonia Metàl·lica no podem fer altra cosa que donar suport al festival, esperany que pugui superar el sotrac d'aquests dos anys, tirar endavant i poder celebrar més edicions per poder gaudir de les bandes més actuals, els clàssics de sempre i totes aquelles propostes que de ben segur sorgiran i seran les protagonistes de l'escena.

Però la cosa és... que tenim aquest any al cartell? Heu fet la vostra selecció? Quin dia és el que més us motiva? A falta de saber les distribucions horàries, no es sap en el moment d'escriure aquestes ratlles, sí que sabem la distribució per dies i volem fer un repàs i posar de manifest els nostres destacats per cada jornada. Abans, però, si voleu saber detalls com les dates, ubicació, entrades i demés us convidem a visitar la data dedicada al festival a la nostra agenda on trobareu tota aquesta informació i molta més.

Llegeix més

Fer qualsevol mena de rànking dels discos d'un grup amb una àmplia trajectòria pot ser perillós i totalment arbitrari però com que no tenim vergonya i ben clar que tots els discos de Dream Theater valen la pena en algun aspecte vet aquí la nostra personal classificació...

14 - When Dream and Day Unite (1989)

Què dir del primer disc d'un grup. Ple d'il·lusions no sempre del tot ben plasmades. Per alguns fans radicals és el millor de tots però és un punt important tenir en compte que encara no hi havia James Labrie. Sigui com sigui un molt bon debut

Llegeix més

Fa cosa d'uns tres anys vam publicar un article on intentàvem fer avinent al lector més desconeixedor de la part tècnica de l'enregistrament de música un aspecte que ha estat present, i de quina manera, en les gravacions durant més de dues dècades. Es tracta de la guerra del volum, abans de continuar llegint us recomano que repasseu aquell text per situar-vos millor. Resumint, la indústria va començar una guerra basada en l'augment desmesurat del volum de las cançons per a què destaquin en l'oient per damunt de la competència. S'havien donat compte que les persones prestaven més atenció a aquells temes que sonaven més alts. El motiu? L'oïda humana no entén ni percep nivells de pic. Percep, nivells de sonoritat (la intensitat amb la que un so és percebut). L'oïda humana rep millors freqüències entre els 20Hz i els 20Khz, a major nivell de freqüència, millor serà percebut el so, ja que, en apariència, s'apreciarà major nivell de detall, però no implica que sigui un millor so. El sistema auditiu no és lineal pel que necessita un major volum en les altes i baixes freqüències per donar la mateixa sensació de sonoritat que en las mitges. Amb aquest pretext les companyies discogràfiques van anar augmentant cada cop més el so dels discs.

Llegeix més

No sortim d'una que en passa un altra. La veritat que la desaparició de personatges vinculats a l'escena del rock en els darrers mesos no para de deixar-nos tristes efemèrides. Si tot just començar el que tothom desitja que sigui un any on sortir del pou pandèmic ja teníem en el panorama internacional un traspàs ara en l'estatal. Es fa difícil dir el que ha estat una banda com Barricada i els seus membres en el panorama estatal del rock dur per tota una generació. No és que ara tinguessin cap activitat però la desaparició d'un dels seus membres històrics és un cop.

Boni, tal com era conegut Javier Hernández, va traspassar aquest divendres 9 de gener als 58 anys d'edat. El músic pamplonès patia un càncer de laringe del que es va operar el juny del 2018 aconseguint extirpar la totalitat del tumor. Això no va evitar que perdés la veu i s'hagués de retirar dels escenaris i també de la vida pública mantenint un perfil baix i allunyat dels mitjans de comunicació.

Llegeix més