Menu

Rock Fest i el talonari

Un any més s'ha celebrat una edició del Rock Fest Barcelona. Un any més no tindrem crònica en les nostres pàgines. L'organització del festival, la coneguda promotora Rock'n'Rock, no té a bé facilitar-nos la cobertura del citat esdeveniment. Ho hem intentat reiteradament, mai s'ha concedit. En cada edició hem sol·licitat entrevistes a través de la organització amb les bandes participants per poder parlar del festival i promocionar-lo, sempre s'han rebut respostes amables i en principi amb voluntat de col·laboració però mai s'ha concretat res.

Des de Simfonia Metàl·lica estem extremadament satisfets que una de les grans cites del rock dur i heavy metal a l'estat tingui lloc a casa nostra, sigui a Barcelona o al poblet més petit que pugui existir. Per una senzilla qüestió de proximitat i no haver de fer milers de quilòmetres per veure nous talents i les grans bandes clàssiques que habitualment cauen al cartell, a més que posa en el mapa metàl·lic aquest racó de món. Per aquesta raó any rere any s'ha publicitat el festival a la nostra agenda, banners en posicions privilegiades i durant mesos a l'entrada de la web, parlat al nostre espai de ràdio i entrevistat bandes participants, sense ajuda de la promotora.

Com deia, des de Rock'n'Rock sempre se'ns ha respòs correctament fent esment a que en tal o qual moment s'avisaria de les bandes disponibles. Mai han estat disponibles doncs... El lector intrèpid pot pensar que si les bandes efectivament no estan disponibles o no volen fer-ne doncs no hi ha res a dir, totalment d'acord. Ara bé, quan comences a veure que a mitjans escollits i amics apareix alguna entrevista a les bandes participants tot comença a fer una olor estranya. Llavors  un comença a buscar-se la vida a través de discogràfiques i mànagers fent gestions per fer entrevistes a les bandes que hem cregut interessants de fer i, sorpresa!!!, les han concedit!. En aquests anys resulta que, per exemple, per l'edició de 2016 vam entrevistar a Tommy Vetterli de Coroner i Walter Giardino de Rata Blanca, entrevista que per cert ha tingut quasi 7000 visites ella soleta. Pel 2017 vam entrevistar Soziedad Alkoholika i Crisix a més de l'intent quasi reeixit amb la guitarrista d'Alice Cooper Nita Strauss frustrat pel seu impresentable nòvio-mànager. Per aquesta darrera edició del 2018 vam parlar amb Erik Matersson d'Eclipse, Wolf Hoffman d'Accept i Share Ross de les Vixen. Totes entrevistes fetes per la seva presència al festival i comentar ja sigui novetats discogràfiques o alguna circumstància que crèiem interessant de l'actualitat de la banda a més a més del concert al festival. Tot plegat amanit amb reportatges previs sobre les novetats i informacions més rellevants ja sigui d'aquest 2018, 2017 o 2016. No sé si és molt o poc ni on posa el llistó el promotor però tampoc es pot negar que no s'hagi fet prèvia amb tot això, amb bandes internacionals i en posicions destacades del cartell com Accept. Fins i tot altres webs internacionals com la reputada Blabbermouth (per cert compareu les notícies que apareixen a la web americana i a l'endemà en algunes conegudes webs estatals...) s'ha fet esment de la nostra conversa amb Wolf Hoffman. A més a més, la pàgina de la nostra agenda amb la informació bàsica del festival, enllaços, google maps i horaris va rebre més de 500 visites.

Una cosa voldria deixar clara, el promotor està en el seu dret, res a dir, però també puc opinar oi? Ara, tinc molta curiositat per saber quin criteri regeix aquestes decisions. Criteris objectius sobre la cobertura prèvia? Diria que no, TV3 li importa un rave fer prèvia del festival i prou que cada any té accés. Mitjans amics? Aquí hi hauria molt que parlar... O els considerats "professionals"? Què és un mitjà professional? El que viu d'això? O pel que fa la cobertura, sigui amb més o menys entrevistes i reportatges, que estigui ben feta i amb criteri? La interpretació pot ser lliure, hi ha webs que no tenen ni agenda de concerts i són considerades professionals... Ens consta que no som els únics. No em preocupa, però és simptomàtic. El que s'intenta aquí és donar suport a una gran cita de l'estil musical que ens motiva i mou a Simfonia Metàl·lica, i si es fa a casa nostra encara més, però sap greu que ens tinguin en consideració al Download, Wacken o Bang Your Head i no a casa. Repeteixo, estant en el seu dret però no ho entenc. Nosaltres no vivim d'aquest circ, senzillament el gaudim, difonem i com a molt opinem.

Tot plegat em porta a pensar en una paraula que emana un sentiment, ressentiment. M'explico. Tots sabem d'on ve Rock Fest Barcelona. Rock Fest ve dels reiterats intents durant anys de Rock'n'Rock per organitzar un gran festival a l'estat espanyol i que ara amb les darreres cinc cites a Santa Coloma de Gramenet ha anat quallant finalment com una cita a tenir en compte. Fa mooooolts anys que s'hi remenen. Encara recordo veure al màxim responsable de la promotora encara avui, el conegut Pierre en aquest "mundillo", al backstage de Wacken. Eren els primers passos per aprendre i veure com fer les coses. És més, jo mateix vaig preguntar en la roda de premsa d'un d'aquells Wackens al màxim responsable i promotor Thomas Jensen sobre els plans d'expansió que semblava iniciar el festival per Europa i sobre la possibilitat de fer alguna cosa a l'estat espanyol. La resposta va ser que ho tenien en ment i que si feien alguna cosa el seu col·laborador a Espanya seria Pierre. No tinc notícia si s'ha arribat mai a quallar algun tipus de col·laboració, sobretot penso en la contractació de bandes, però poc devia veure Pierre a Wacken pel que va venir després.

A la promotora no li agradarà recordar-ho però cal saber d'on venim. Abans de les cinc edicions a Santa Coloma els intents s'han anomenat Metal Mania, Metalway o Monsters of Rock. Les ubicacions a Saragossa, Villarobledo per citar les més recordades i el resultat el van patir molts dels assistents. El constant canvi d'ubicació sempre ha semblat obeir a la recerca del millor postor i no pas de la millor ubicació i comoditat per tothom. Fins i tot van haver contactes i converses amb Lleida perquè vingués el festival, ens consta, i les demandes eren altes.

Molts grans festivals actuals han començat des de baix sent en primer terme una petita celebració local convertint-se en massiu i internacional amb els anys. Sense canviar principis ni ubicació. Altres i fruit de grans inversions i empreses internacionals del sector han tingut iniciatives en aquest sentit com el Sonisphere o Download que van a jugar a la Champions des del primer moment però estem parlant de grans inversions de grups empresarials internacionals de l'entreteniment i les cites en directe molt potents. Rock'n'rock va voler jugar les grans lligues des d'un inici contractant grans noms del gènere sabent que a Espanya o jugues amb aquests caps de cartell o la gent no respon. En segon terme semblaven quedar altres qüestions. Ubicacions inadequades, serveis ineficients, acampades del tercer món, escenaris ridículs, és a dir, tot el que es gasta en bandes no es pot invertir en comoditats pels assistents. Si no tens grans bandes no ve la gent i si el personal es sent maltractat tampoc no va, és un peix que es mossega la cua. Segur que molts de vosaltres recordareu aquelles edicions i com va anar cadascuna. Es va dir de tot i van caure crítiques molt dures a la promotora, molts cops amb raó, altres injustificades. Permeteu-me una anècdota relacionat amb tot això i és que encara avui dia jo mateix tinc companys que després d'haver patit innumerables problemes en aquelles cites no volen assistir a res del que organitzi Rock'n'Rock, encara que sigui la seva banda favorita la que portin. No en volen saber res. Per cert, en aquelles cites sí se'ns permetia cobrir l'esdeveniment. I un detall, ni rastre a la web de la promotora ni un sol esment a tot allò. Si hagués funcionat segur que encara que només fos per acreditar anys d'experiència encara se'n voldria preservar la memòria.

I arribem a Santa Coloma. Són ja cinc edicions del Rock Fest, un festival amb la particularitat de fer-se en una gran urbs com és Barcelona i la seva àrea. Això presenta pros i contres. És evident que la facilitat per trobar empreses i infraestructures pel festival serà major possiblement a menor cost si ho has de desplaçar, també el desplaçament dels artistes ja que tenint a tocar un aeroport amb la importància del de Barcelona és tot un avantatge. També et pot arribar a assegurar un bon nombre de públic ja que molts no hauran de fer cap desplaçament, un bitllet de metro, bus o la moto com a molt. D'altra banda també l'oferta d'allotjaments es multiplica respecte a qualsevol ubicació en llocs i poblacions allunyades de les grans urbs i el fet de ser un punt turístic de primer ordre fa que hi hagi molta oferta. Això en sí mateix és un avantatge però un inconvenient també ja que els preus acostumen a ser força elevats i en juliol trobar allotjament a la ciutat és més que complicat. Pel que sí ha servit és per treure's de sobre una patata calenta en això dels festivals quasi mai ben resulta en els festival estatals, l'acampada. Són recordades, i no en positiu, les que es muntaven pels festivals que hem citat. Sense quasi serveis, ni ombra, enmig de terrenys més que secs i on clavar un clau era un impossible. Ara ningú en parla quasi, ni en positiu ni en negatiu. S'ha ofert la possibilitat d'acampar a Montmeló (aquest any en nova ubicació) localitat que de propera al festival res de res (quan aquest és l'esperit de l'acampada en un festival) que poca gent utilitza. Tampoc és gratuïta, 40€ aquest 2018, no dic que ho hagi de ser, evidentment té uns costos qualsevol infraestructura en aquest sentit, el que cal veure és si val la pena pagar aquests diners. El fet que poca gent l'utilitzi fa que costi escoltar-ne opinions en qualsevol sentit, sí que hi ha hagut queixes del transport d'anada i tornada.

Sobre el festival en sí, com deia des del primer moment s'ha volgut jugar la lliga dels grans. Mai s'ha aconseguit perquè per fer-ho has d'estar al nivell amb infraestructures, comoditats, terrenys i oferta lúdica incloent cartell i altres atractius. Només es pot dir que en cartell s'ha aconseguit. Les tres darreres edicions s'ha obert el talonari i s'ha contractat cartells quasi de somni amb bona part dels grans noms del rock dur i metall que han passat pel Rock Fest. Rock'n'rock sap que és la manera d'estirar el personal, si només s'hagués optat per tenir de cap de cartell a bandes tipus Manowar o Nightwish (tot i el bon moment dels finesos en els darrers anys) per exemple, segurament l'assistència se n'hagués ressentit. Això sí, si vols contractar bandes com Kiss, Megadeth, Ozzy, Scorpions, Helloween, Judas Priest o Accept en una mateixa edició la inversió és considerable. Compta que cadascuna (com primeres espases que són) tindran els seus requeriments i muntar tota la infraestructura. Suma uns quants milions tot plegat, uns quants deuen caure del consistori de Santa Coloma que sap el moviment que genera tot plegat i la resta han de sortir d'un lloc o altre. No haver de muntar el circ que tenen les grans cites europees o fa possible al meu criteri, si no, no sortirien els números.

D'altra banda el recinte de Can Zam és un espai ampli i certament cap indret és adient quan es parla de milers de persones circulant alhora, sempre hi haurà incomoditats. Tot i així si el festival creixés més en assistents tindria problemes. No ha estat en cap edició sold out i et pots moure de manera prou còmoda però el recinte no crec que pugui acollir més de 30.000 persones, compareu amb altres... Si en una jornada no acudeixen ni aquest nombre amb un cartell com el d'aquest any difícilment hi anirà més públic en el futur. És curiós com aquest any dos setmanes després de la seva celebració l'únic que s'ha sabut de manera oficial del nombre d'assistents és una xifra global dels tres dies de quasi 74.826, si les xifres són bones sempre és el primer que fa esment. I aquesta xifra té trampa, ben evident. Això és el global dels tres dies... com pots sumar com si fossin persones diferents més del 90% de públic que té abonament per tot el festival i assisteix cada dia? És a dir, comptem tres vegades les mateixes persones. En tot cas s'hauria de publicar el nombre d'abonaments venuts i les entrades de cada jornada individual, llavors sí que seria fiable. Aquesta pràctica de tota manera és habitual entre els promotors, res de nou a l'horitzó.Tot i això la cosa deu sortir rentable ja que després de cinc edicions si els números no sortissin no crec que s'hagués anunciat una sisena. No ens enganyem, la cosa va d'això, no d'amor per la música, ni pel metall ni pels Déus de les tenebres, lícitament escolteu, que ningú es posa en aquest sidral amb els mal de caps que porta perquè sí.

El futur? Ningú el sap. De moment una sisena edició allargant un dia arribant als 4 s'ha anunciat. Fins ara cada any s'havia mogut les dates setmana amunt setmana avall acabant en diumenge, aquest 2018 en dissabte, ara s'opta per dates estables però amb un dia més. La raó? La cosa funciona i si fem rodar la màquina un dia més el suc és més abundant? Obligats per tenir la presència d'algun cap de cartell en concret? Això també obliga a contractar més grups... i ja ens ha arribat un rumor d'un possible cap de cartell, certament de nom i que fa temps que no veiem. Res de nou, seguint la tònica dels darrers anys. Sigui com sigui en continuarem estant atents i, presumiblement, sense poder explicar-ho. Però tot gira i gira...

Accés