S'acosta el Rock Fest. Aquest any la primera novetat és haver avançat la data de celebració un parell de setmanes més o menys. Desconec les raons però no té més importància fora que a algú que volgués assistir ja s'hagués reservat les vacances per unes dates més enllà, i suposo que la contractació de bandes i logística i ha tingut a veure. Sigui com sigui quarta edició ja del festival en la seva ubicació de Santa Coloma de Gramenet, ja consolidat després dels intents durant anys que existís a l'estat un festival de metall, es digués Rock Fest, MetalWay, Metal Mania o Monsters of Rock. Des de Simfonia Metàl·lica ens hem fet ressò de tots, li hem donat, i donem, suport i hem cobert les diferents edicions... ara ja no és així, però d'això en podem parlar després.

Des d'aquest racó del ciberespai ens n'alegrem d'allò més que estigui consolidat en una ubicació fixa i que l'únic que calgui sigui esperar quin és el cartell. Més encara quan el festival es celebra a casa nostra. Llarga vida i que en puguem seguir gaudint.

De tots és ben conegut el cartell de la present edició, prou atractiu per satisfer l'ampli ventall de la família del rock dur i metall, des de gegants com Aerosmith, Alice Cooper o Deep Purple a la sempre interessant proposta del polifacètic Tobias Sammet i els seus Avantasia, clàssics com Running Wild o Saxon, els eterns Europe i propostes estatals com Soziedad Alkoholika o Angelus Apatrida sense oblidar els de casa com Crisix o 77. Les novetats passen, en paraules d'un dels membres de la organització en la presentació del festival que es va fer a la mateixa Santa Coloma, al fet que toquen 10 bandes més, arribant fins a 51, un tercer escenari ja que el Rock Tent passa a tenir més protagonisme i tocaran més grups i un aspecte més novedós encara com el Magic Rock Fest on les famílies tindran més protagonisme i l'il·lusionisme esdevindrà l'eix bàsic. És evident que un esdeveniment gegantí com aquest té altres xifres que en boca de la mateixa alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón, són per exemple el moviment de 66.000 persones durant tot el festival, 22.000 de mitjana per dia, i el milió i mig d'euros de repercussió econòmica (dades del 2015) per la ciutat. No veig només que aspectes positius si el festival segueix apostant per una ubicació fixa i té la col·laboració d'una institució pública com l'ajuntament de Santa Coloma.

Ja que fem esment a la ubicació del festival, cert és que aquest tipus de festivals no acostumen a ubicar-se en grans urbs, la mateixa naturalesa de l'esdeveniment fa que necessiti grans espais tant pel recinte d'actuacions pel públic i la logística als voltants com per l'acampada. Aquest darrer aspecte, l'acampada, queda com en entredit quan es celebra en una gran capital. De fet, el binomi festival-acampada no ha d'anar pas lligat. S'acostuma a relacionar en els festivals de música popular però hi ha multitud d'ofertes estivals que adopten aquest nom en la seva denominació i que s'allarguen durant setmanes, mesos o un sol dia, i no es parla d'acampada enlloc. En el cas d'un festival de metal o rock sí que s'acostuma a pensar en una cosa i l'altra. En el cas del Rock Fest un avantatge evident és que se'n pot prescindir en gran mesura o com a mínim no és dels aspectes que es tindran més en compte, extrem que segur es va tenir en compte alhora de fer-lo a Santa Coloma ja que va ser una de les coses més criticades en els intents pre-Rock Fest. De fet, un dels avantatges de fer-lo a Santa Coloma i que s'ha volgut destacar és la gran oferta turística de Barcelona que pot acollir a tots els visitants. Malgrat tot, s'ha volgut oferir la possibilitat de nou d'acampar a qui ho vulgui... només que a Montmeló, a uns quants quilòmetres de distància amb les molèsties de moure's per l'atapeïda zona metropolitana quant la mateixa filosofia de l'acampada en un festival és tenir-ho ben a la vora. Per aquesta banda la cosa patina i queda demostrat quan un tant per cent força baix d'assistents decideix apostar per l'acampada "oficial". Més greuge si tenim en compte que normalment l'acampada d'un festival és gratuïta o amb un cost que no passa dels 20-30€ per tots els dies. A veure qui és capaç de trobar un allotjament en tota la província de Barcelona per aquest preu, com a molt una habitació compartida amb 12 persones més en un youth hostel. Això multiplica la despesa dels assistents.

Deia en l'inici d'aquest article, i reitero, el suport i llarga vida al festival. Sempre li hem donat i seguirem donant-li, bona mostra n'és per exemple les entrevistes l'any passat amb Tommy Veterli de Coroner o Walter Giardino de Rata Blanca (per cert, amb més de 6000 visites) o aquest mateix any amb Soziedad Alkoholika. Sembla que no pas tant des del mateix festival que enlloc de tenir una mínima atenció amb tots aquells mitjans, grans o petits, que demostrin fer cobertures dels esdeveniments que organitzen i complir amb les prèvies aparentment ha apostat per l'amiguisme i els de sempre. Una única veu que s'escampa en tot l'estat pel que fa al periodisme musical especialitzat que es reparteixen tres o quatre i que tanca la porta a qualsevol altra iniciativa. L'acte de presentació al que feia esment abans n'és una bona mostra. Fins i tot és lògic, els va el pa, viuen d'això i de la publicitat i relació constant dels uns amb els altres envers nosaltres, els seguidors que seguim comprant les entrades o que intentem, per pura passió, explicar allò que més ens agrada amb una altra veu i que, a més ens costa diners fer-ho. Encara recordo amb una rialla les xifres inflades d'assistència de l'any passat del mitjà oficial del festival amb comentaris grandiloqüents exagerats que no s'ajustaven exactament a la realitat. Forma part del negoci, ho fa Rock Fest i qualsevol festival europeu, o qualsevol anunci de la tv que vulgui vendre la seva marca o producte. Cal que tinguem prou ull per triar el gra de la palla. Un any més els de sempre ens voldran cantar les excel·lències, podreu llegir les cròniques als llocs de sempre. No hi tinc res en contra, ni del festival (al contrari reitero un cop més) ni dels mitjans en qualsevol dels seus formats. Només voldria pluralitat i coherència per aquells que demostren que ho intenten fer bé, més encara sense comptar amb els recursos, i el més important, ni la col·laboració dels actors implicats. Em temo que un any res més de tot això canviarà...