Tots els que escoltem música habitualment hem tingut referents, "ídols" si voleu, i com a conseqüència idealitzat en major o menor grau la seva figura. Forma part de l'encant. És com quan estàs bojament enamorat i no saps veure cap defecte en l'altra persona, tot és perfecte, a la justa mesura que creus ha de ser... i sempre serà igual, o almenys això creus. En el cas musical aquesta meravellosa bogeria es pot mantenir durant anys, de fet el pòster o les fotos dels discos romanen inalterables al pas del temps, potser només quan al cap de ves a saber quant veus un vídeo, una entrevista o pots assistir a un dels directes de l'artista en qüestió et pot caure la vena dels ulls al veure que... sorpresa!!!, per ells també passa el temps!!!

Per què dic tot això us preguntareu, senzillament per recordar el que és una obvietat. El temps passa per tothom de mateixa manera, per la gent del carrer o pel músic més famós del món mundial. I d'igual manera tenen les seves manies, virtuts i defectes. Anem a explicar algunes coses que m'han passat aquest 2017 fruit del tracte amb els dits músics o, el que potser és més important, el seu entorn i on es posen de manifest alguns defectes.

Quan un vol començar en el món de la música el més normal és que ningú et faci cas fora dels col·legues i que si fins i tot tens el propòsit de fer les coses bé, i ja sent agosarat total, dedicar-t'hi professionalment t'ho hauràs de fer tot. A més de tocar, que ja es suposa, buscar concerts, fer la promo del concert, cartelleria, buscar on enregistrar, si ho fas intentar fer promo de la gravació, buscar distribuïdor (lògicament l'hauràs d'autoeditar tal com estant els temps)... en fi, tot. Si tens la sort de començar a tenir repercussió i cert nom les coses es compliquen, segurament no pots estar per tot i comences a crear un entorn que treballen per tu o de tu. Contractes gent que et faci la promo, una agència que fa la contractació i entren en joc els mànagers que tant mal i bé han fet a parts iguals en aquest negoci. Fins a cert punt és normal i necessari però jo crec que fins arribar al punt que el músic en qüestió no té ni idea, per exemple, de les dates de la gira que ha de fer, quines entrevistes té aquell dia, on ha d'anar o fer demà... seguiria.

No saben on van ni que han de fer. M'hi he trobat en moltes entrevistes, no controlen res i la majoria de cops no volen ni saber-ho, i llavors és quan els foten el pel. En la seva disculpa cal dir que els citats mànagers i aquest entorn creat fan perquè no sàpiguen, senzillament els utilitzen sense més per anar fent rodar la maquinària i són desenes els casos que se n'han aprofitat i de quina manera.

Tot això bé a tomb de l'experiència que he tingut aquest 2017 com deia en tres casos on el personatge en qüestió s'ha mostrat com un cara i irresponsable al no complir amb un compromís que implica la feina de músic, i més a cert nivell, com fer promo per molt que no agradi o senzillament aquest entorn de les agències de promoció i els mànagers no fan bé la seva feina i això perjudica la carrera i imatge del grup o artista. Som-hi.

Finals de febrer, Place Vendome, projecte impulsat pel president de Frontiers Records Serafino Perugino, produït per Dennis Ward i amb Michael Kiske a les veus, treu nou disc Close to the Sun. Em poso en contacte amb els responsables de promo de Frontiers a Espanya per arranjar una entrevista amb Michael Kiske. Curiosament dos dels tres casos que explicaré han passat amb la mateixa agència, el cas és que la relació i coneixença és des de fa molts anys i tinc plena confiança en la seva bona feina, ho han demostrat mil cops i tampoc no han rebut explicacions pel succeït. Fan la petició a Frontiers i donen dates disponibles, finalment arrangem un dia. El dia esperat, resto esperant davant de l'Skype a que el Sr. Kiske es connecti. Encara avui no hem aclarit què va passar. O el protagonista va passar de tot o els italians no han fet la feina. Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat de parlar amb ell, aquí en teniu l'entrevista, i es va mostrar la mar d'amable i disposat.

Més exemples. No fa tantes dates que Eclipse, la banda sueca que està tenint força repercussió en els darrers temps, van treure el seu darrer treball Monumentum i de nou Frontiers va fer saber que la banda estava disponible per entrevistes matí i tarda un bon nombre de dies. A més, des de la citada agència estatal em comenten que no fa massa han estat amb el grup i que els deien que estaven disponibles pel que calgués. Demano una entrevista i quedem finalment en dia i hora, de nou ningú atent la trucada i encara no n'hem tret l'aigua clara. De fet, resulta difícil esclarir el tema. Ha estat el músic que ha passat o senzillament des de la companyia algú no l'ha avisat? Jo crec que senzillament perd tothom, jo una entrevista, el grup fer promo i tacar la seva imatge potser sense ni saber-ho i la companyia promo per mirar de vendre algun cd i donar a conèixer el nou llançament que prou complicat és en aquests temps.

Ara el cas més sonat i divertit. En el món de la guitarra elèctrica des de fa un temps està despuntant una guitarrista que des de la seva entrada a la banda d'Alice Cooper encara està tenint més ressò. Es tracta de Nita Strauss, tota una virtuosa que pot plantar cara a qualsevol guitar-hero que se li planti al davant. Ja que el Sr. Cooper havia de venir a visitar Barcelona en el marc del RockFest i recentment havia tret material en solitari i ha format un grup em va semblar que seria interessant poder parlar amb ella. Em poso en contacte amb el seu management i resulta que el seu mànager i qui remena tots aquests temes és Josh Villalta, un bateria de Louisiana que, a més, és la seva parella sentimental. Per aquí ja vaig arrufar el nas al saber-ho. Em dóna tres possibles dates i reprodueixo tal qual:

Quedem pel dimecres 5 de maig, el dia abans li escric preguntant que tot estigui ok i la resposta és que s'ha de moure al dijous. Un ja havia fet plans al dijous i pregunto sobre la possibilitat de fer-ho la setmana següent quan ens pogués anar millor a tots, la resposta va ser que res, únic dia disponible. Ok m'adapto, però aquell dijous ningú es va connectar a l'Skype. Al preguntar per les raons la resposta va ser: