Menu

En mans de qui cony estem?

Aquesta podria ser una pregunta, entre desenes més, que es podien haver fet el dimecres dia 5 de desembre els americans Dream Theater en la seva visita promocional a l'estat espanyol, en concret a Madrid.

El seu nou disc Distance Over Time no sortirà fins el 22 de febrer de 2019 però ja es troben fent aquest tour per promocionar-lo i en cosa de poc més d'un mes començaran a sortir les entrevistes fetes en aquest periple.

Ja és històrica la "queixa" de la poca presència del rock dur i el metall en els mitjans de comunicació, especialment en els anomenats de masses, és a dir, aquells amb gran abast i cobertura arribant a milions de persones. És evident que, i sobretot gràcies a la xarxa, han proliferat moltes iniciatives en aquest context que sortosament ens ha tret d'aquella dinàmica on només teníem publicacions periòdiques mensuals i les notícies tardaven en arribar. Tret dels idealitzats 80 on sí que el rock va treure el cap als mitjans i era popular a partir dels 90 ha estat la travessia del desert. Què vull dir amb tot això? Home doncs que si una banda de la nostra escena apareix en un gran mitjà hauria de ser una bona notícia en tots sentits. Ho dic en condicional més per la banda que pels seguidors, que potser també poden estar, ja que aquest passat dimecres en vàrem tenir un exemple.

Com deia, Dream Theater han passat per l'estat en gira promocional. Una de les entrevistes que van fer va ser a la televisió, en concret a La Resistencia conduït per David Broncano al canal #0 de Movistar, canal de pagament i segurament un dels referents de la plataforma de tv de pagament més popular a Espanya. Certament Broncano després pel seu pas pel Late Motiv d'Andreu Buenafuente està fent "carrera" al canal privat ja que tenir show propi no és poca cosa. Al meu criteri el seu èxit es deu a unes maneres de fer que ja no són desenfadades si no moltes vegades fins i tot barroeres tenint en compte que en l'era que estem del políticament correcte qualsevol irreverència o passada de ratlla destaca, i de quina manera. En altres èpoques hagués estat el més "modoset" de la classe. Abans de res més us convido a veure l'entrevista... desprès seguim:

Com us heu quedat? Evidentment davant de tot això al final ja t'ho prens com el que és, un circ total. Durant la mateixa entrevista apareix el nom de Paco com a la persona que acompanya en aquest periple el grup a Espanya. Paco es refereix a Paco Fernández, un dels responsables de la promoció del grup ara a l'estat, vell conegut entre tots aquells que intentem fer entrevistes o tenir contacte amb la gent que les pot proporcionar. El cas és que persones com ell tenen bona part de responsabilitat d'on van les bandes en aquests tours. Segur que hi ha molts programes i webs especialitzades a l'estat que de bon gran haguessin fet una entrevista amb el grup encara que fos telefònica però la pregunta és: perquè anar a programes com el de Broncano?

Si ho pensem el motiu principal és promocionar el nou treball però estic segur que el 99% de gent que mira aquest espai habitualment no havia sentit parlar mai del grup, ni tant sols els deu agradar el heavy. Per tant, no es poden considerar potencials compradors del disc ni compraran l'entrada en una futura gira, o tal com es mou avui la indústria no l'escoltaran a Spotify ni el compraran a les principals plataformes digitals. És evident que Broncano tampoc és un especialista en el grup i si ho fos li tocaria guardar-se una entrevista més "musical" per dir-ho així perquè el que li toca fer és un altre paper en el programa. Llavors... quin valor té que el grup vagi a un programa com aquest? Quin profit en treu si el que es vol es promocionar el nou disc? T'haurà vist un munt de gent que no et coneix i poques opcions hi ha que els captis com a seguidor. D'altra banda has hagut de seguir el joc i fer l'indi al son de les ocurrències de Broncano, hi ha músics que s'ho prendran bé i tots a riure com semblava el cas, altres poden acabar indignats o senzillament fent el ridícul, ara, tampoc m'estranyaria que en futures entrevistes als EEUU expliquessin aquest episodi en plan: sabeu què em va passar en una entrevista a Espanya?

Tornant al plantejament inicial doncs, el grup ha de confiar en la persona de promoció de cada país, no coneix els mitjans ni els programes existents siguin grans o petits. Aquesta persona és qui té la decisió i fa la selecció, llavors, perquè un espai com aquest?? Compte, no dic que no hagin d'anar però crec que el grup, i fins i tot aquest responsable de promoció, s'ha de plantejar si els interessa. És evident que en aquest cas la decisió va ser afirmativa però només cal veure l'entrevista per comprovar que no es va parlar de música, ni del darrer disc, ni de la llarga trajectòria de la banda entre altres coses. Això sí, d'aigua, paper de wc i barbes sí que van parlar.

He de dir que a favor de tot això i com a coneixedor del grup m'ho vaig passar bé veient-la just quan es va emetre, tindré mil ocasions de llegir entrevistes parlant del nou disc i veure Petrucci i LaBrie en un altre context no va estar malament. A més, cal valorar la conducció de Broncano en allò que ja no es fa de traduir alhora que fer l'entrevista més encara quan tot té un punt de surrealista i de jugar amb el doble sentit del llenguatge també en anglès. Se'n va sortir d'allò més bé, més presentadors amb aquesta capacitat caldria.

Accés