Menu

Martín Rodríguez: Hem tingut ofertes per tornar amb Sangtraït

Des d'aquest raconet del ciberespai no parem sempre que en tenim ocasió de fer esment de la gran quantitat i qualitat de les bandes de casa nostra, cantin en la llengua que cantin i practiquin l'estil que practiquin. Des de la nostra secció dedicada al Metall català així sempre ho hem volgut reflectir i donem cabuda, no a totes per falta de temps i personal per cobrir-ho tot, a totes les bandes i discos possibles.

Això no treu que també tenim alguns veterans il·lustres, persones que des de fa molts anys dediquen esforços, temps i passió al rock dur fet a Catalunya. Un d'aquests personatges, entranyable com pocs, és Martín Rodríguez el bateria dels Sangtraït que no ha deixat mai d'involucrar-se en diferents projectes. Evidentment tots el recordem per la mítica formació però la seva feina amb LGP i amb el projecte que ara ens ocupa, Barbablanca, és digna de destacar.

Barbablanca és una banda de hard-rock molt clàssic amb fortes arrels als 80 que el passat 2017 va treure un primer disc d'estudi anomenat Un Tro a la Nit (Picap). Ja l'han presentat a les diferents demarcacions catalanes i ara tot aprofitant el torn de les comarques lleidatanes no vam voler perdre l'oportunitat de poder parlar amb ell i que ens expliques més en detall tot el que envolta la formació i els seus plans de futur. Òbviament van acabar sortint en la conversa molts altres aspectes relacionats amb el món de la música i, com no, de Sangtraït i els seus membres.

L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Siroll: Les peripècies que hem hagut de fer per tirar això endavant!

La Catalunya central sona i de quina manera. Els Siroll tornen amb un nou treball destinat a confirmar tot allò que ja vam poder comprovar amb Més Llenya. Metall extrem compromès i sense floritures. Cadascun dels membres del grup primer que tot és fan de l'escena i es nota en cada pas que fan. Són conscients de tal com estant les coses en la indústria, com a mostra tot just editar-se el seu darrer disc a finals d'octubre de 2018 Doble o Res el van posar disponible a internet per tothom que volgués descarregar-lo i encara està a l'abast de tothom que ho desitgi.

La banda ha passat per moments complicats amb canvis de membres, amb tot el que comporta, i tirar endavant aquesta nova gravació no ha estat fàcil. Dani (ex-Ether, Niu de Corbs) s'ha afegit a la formació a les guitarres i el suec Thomas al baix. Ara amb la formació consolidada i amb un bon grapat de dates en directe que els porta a presentar el treball arreu del país cal prestar atenció al moment del grup. Estant en gran forma i poc a poc es van fent un nom en l'escena.

Vam coincidir amb el grup en una d'aquestes dates en directe, en concret a Mollerussa on estona abans que pugessin a l'escenari robant-los una estona de sopar que cal agrair, ens van atendre a la mateixa furgoneta del grup on ni el fred ni la solitud del carrer va fer que es deixessin de comentar temes interessants.

L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines es va originar en el nostre programa de radio del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem.

Juli, Crisix: A Catalunya tenim una escena brutal

Si alguna banda de casa nostra ara mateix pot presumir, no tant sols de nivell internacional al costat de qualsevol proposta vingui d'on vingui, si no també de girar extensament i haver aconseguit un nom en l'escena i les agendes de bona part de promotors, festivals i agències són els igualadins Crisix.

Des d'un bon inici s'ho van creure i van apostar de tal manera que han aconseguit el seu propòsit. Tal com ells manifesten un i altre cop, els mola tant això que transmeten aquestes ganes i passió pel metall en cada concert i en cada disc.

El moment no pot ser més dolç. Després d'editar Against the Odds i girar extensament per presentar-lo, sobretot a nivell internacional, arriba un petit punt i apart en l'activitat del grup. Els concerts encara defensant aquest disc no s'aturaran per això el 2019 i a partir del febrer tenen previst reprendre l'activitat.

Aquest desembre tenen lloc els darrers concerts d'un any força bo pel grup. Són dos dates a Madrid i Barcelona, en el nostre cas la que més ens interessa és la de Barcelona el divendres 21 de desembre, on tornaran a demostrar en quina forma estan.

Quan presentaven aquest treball vam poder parlar amb el vocalista Juli que ens manifestava la voluntat del grup de donar canya a nivell internacional... i renoi si ho han fet. Ara hem volgut contactar de nou amb ell per veure com els ha anat la recent gira per sud Amèrica i veure com afronten un 2019 amb reptes com tornar a tocar a Wacken, però ara amb els grans.

L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Iván, Big Mouthers: Les bandes de versions fan molt per la música

El rock melòdic no està de moda, que coi, mai ha estat de moda!! Potser a finals dels 80 va tenir un dels seus moments més àlgids ja que l'eclosió anys enrere de la MTV i la popularitat en aquells temps del rock va fer que fins i tot aconseguís grans cotes de mercat i bones posicions a les llistes de discos més venuts. Allò ha passat. En la nostra societat tot s'ha radicalitzat, fins i tot la música ja que cal captar l'atenció dels possibles oients en una oferta absolutament desmesurada.

En aquest panorama i dins de la diversitat i qualitat de l'escena de casa nostra trobem una banda que a través de les influències de grans bandes del rock melòdic i més comercial reivindiquen l'estil. Big Mouthers són uns veterans dels directes, porten ja a les esquenes multitud d'actuacions com a banda de versions, que no tribut cal distingir. Vaja, allò de tota la vida i que ha passat sempre, les bandes comencen tocant temes dels seus herois i posteriorment a mesura que van adquirint destresa i maduresa aflora en molts casos una creativitat que en el cas que ens ocupa s'ha plasmat en un primer disc anomenat Wishes.

Rock sense complexos, melòdic, ben executat i amb el segell d'un grup que denota un gust per l'estil molt refinat. Parlem amb el baixista Iván en una conversa que ens posa en antecedents del grup, reflexionem sobre els denostats grups de versions i tribut i un futur que avui dia es presenta incert per qualsevol grup que té "l'atreviment" de sortir al mercat discogràfic amb material propi. L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines es va originar en el nostre programa de radio del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem.

 

Niu de Corbs: Aquest projecte em va fer sortir del pou

Niu de CorbsCertament que des del racó més inesperat pot sortir una proposta creativa que et pot deixar sorprès. Aquest pot ser el cas d'un projecte pensat, gestat i parit a les terres de Lleida de black metal. Sí, si ho heu escoltat bé, black metal des de Lleida. El binomi pot sonar estrany però funciona i de quina manera.

Niu de Corbs és un projecte que s'ha gestat en la ment de Dani, un veterà en l'escena extrema de les terres de ponent i conegut pel seu pas per formacions com Ether o actualment Siroll per citar dues de les que podes ser més reconegudes. Fa uns anys va posar tot el seu esforç en tirar endavant aquest projecte que des de les primeres idees inicials encarades bàsicament a un fer-s'ho tot un mateix va anar mutant i ampliant horitzons fins al punt final on ha quedat enriquit i de quina manera.

Així doncs, tot plegat ha estat basat en tres pilars. En primer terme i els fonaments de tot la música. Un disc de black metal dur, cru i apassionat com pocs que ha estat editat exclusivament en vinil... tota una declaració de principis. En segon terme el "look" reflexat en merchandising en forma de samarreta d'una qualitat digna d'esment i tercer, donada la seva vinculació amb aquest món, la creació d'una cervesa artesana amb formulació única, una Imperial Black IPA amb gerds, flor de saüc, mel, xarop d'auró i regalèssia. 2 malts i 3 tipus de llúpol: Centennial, Columbus i Chinook. 10'2% 100 IBU. Gestada a Reptilian Brewery. Realment intensa, com tot el projecte.

Hem volgut saber més de tot plegat i per aquest motiu una tarda de dimecres seiem a Grans Records de Lleida per parlar de tot plegat en una conversa pel nostre espai radiofònic que podeu escoltar tot seguit en cru sense aturades musicals, això queda per vosaltres i descobrir així els Corbs.

Accés