Menu

Imperial Jade: No podem descriure amb paraules què és tocar amb les teves bandes preferides

Imperial JadeSi alguna cosa està present avui dia en multitud d'àmbits de la nostra societat és la nostàlgia. Nostàlgia per tots els gustos, els veterans que recorden temps pretèrits, empreses i interessats oportunitat de negoci i altres una cosa tronada o senzillament desconeguda. En la música també, la nostàlgia omple estadis, ven discos i fa ressuscitar dels seus caus a molts que d'aquesta manera intenten passar una estona millor.

La nostàlgia en sí segurament no és aplicable a Imperial Jade ja que la banda té una mitjana d'edat de vint-i-pocs anys però si a l'estil que practiquen. Rock clàssic dels 70, del de tota la vida vaja, que en els darrers anys està recuperant presència, i de quina manera en l'escena del rock dur. Des del Maresme Arnau Ventura (Veu), Alex Pañero (Guitarra), Francesc López Lorente (Drums), Hugo Nubiola (Guitarra) i Ricard Turró (Bass) defensen aquesta proposta amb un primer treball Please Welcome que ha cridat l'atenció de bona part del públic. Després d'un 2016 ple de directes amb l'oportunitat d'acompanyar a noms internacionals com Europe o Rival Sons el 2017 no es presenta pas pitjor. L'horitzó d'un nou disc, continuar rodant-se en directe i la seva inclusió en el cartell de festivals destacats indica que el grup està en el bon camí.

Tot just fa un any van visitar Lleida i ara amb tot el bagatge adquirit tornen per seguir presentar un primer treball que ja demana continuïtat. Poques hores abans de sortir a l'escenari del Cafè Teatre ens reben abans de les proves de so Arnau Ventura (Veu), Alex Pañero (Guitarra) i Hugo Nubiola (Guitarra).

Casino Montreux: Les noves generacions poden descobrir els clàssics amb nosaltres

Si hi ha una banda mítica, de culte, del rock de principis dels 70 és Deep Purple. No només per la virtuositat dels seus components, ni per l'etiqueta en aquells temps de banda sorollosa, si no per haver participat activament en la construcció dels fonaments del hard rock i el heavy metal i que l'han portat a ser un dels grups més reconeguts i versionats del planeta.

El seu tema més conegut Smoke on the Water (el primer riff que aprenen a tocar la majoria de guitarristes), explica l'incendi que va arrasar el Casino Montreux (Montreux, Suïssa) el 4 de desembre de 1971, durant un concert de Frank Zappa and the Mothers of Invention. Ells eren allà i en la mateixa ciutat van composar aquest tema que van incloure al seu disc més destacat Machine Head.

Casino Montreux neix el 2007 amb David Cunillera (teclats), Carles González (baix), Sergi Molina (veu) i, des de 2013, Adrià Herbera (guitarra) i David Sáez (bateria).

Components experimentats, que gaudeixen d'allò més tocant en directe els temes de la seva banda de capçalera intentant recrear aquella màgia i imprevisible típica dels Purple dels 70.

De ben segur que remoure aquests himnes no desagrada a cap amant del rock, tot i això, sempre hi ha una part de les bandes de tribut que és criticada. En parlem amb en David, el seu bateria que ens aten en un diumenge qualsevol assolellat de tardor.

Inversus: Tornarem al crowfunding pel segons disc

Feia temps que hi anàvem darrere però no hi havia manera de quadrar agendes per poder parlar amb els lleidatans Inversus sobre el seu disc La era del Cuervo.

La voluntat ha estat fer-ho en persona i als estudis de ràdio on Simfonia Metàl·lica surt a les ones lleidatanes cada setmana però finalment ha estat per telèfon. Ja en el seu moment ens vam fer ressò del seu treball tant al programa com en aquesta humil pàgina web, aquí ho podeu veure.

Això sí, el motiu era més que adient i aquesta vegada no ho podíem deixar passar ja que el grup afronta els 10 anys d'existència amb un concert de celebració a la sala La Boite i plans de futur que passen per un segon disc pel que ja tenen material preparat.

El canvi de formació, el crownfunding, els estudis de gravació lleidatans, el recurrent tema de la situació de l'escena i molts altres temes formen part de la conversa que podeu escoltar en tot seguit. El nostre interlocutor és Hastur, veterà de l'escena lleidatana que posa ara tot el seu esforç i experiència al servei d'Inversus i encarregat de les sempre difícils tasques vocals, més encara quan també ho has de compaginar amb un instrument.

Rafa Garrigós: Aspid hauria d'haver canviat de nom

Si darrerament hem comentat en diverses ocasions la bona salud del metall fet a terres catalanes aquesta en torna a ser una bona mostra. Expectativa Zero no són uns nouvinguts, la banda es forma al 2009 a Olot però no és fins l'entrada anys més tard d'un il·lustre veterà de les terres gironines que es comencen a prendre les coses seriosament.

Rafa Garrigós ha donat un impuls al grup que amb l'afegit de les seves influències més metàl·liques ha donat un impuls i quasi nou so que fa que calgui prestar-hi atenció.

Presenten nou disc Re-Evolución, intentant fer-se un racó en la difícil escena que representa el metall a casa nostra. Juguen amb l'avantatge de proposar en la seva música tot un ample ventall d'estils que poden atraure des dels amants del punk passant pel hardcore i fins i tot del metall clàssic i thrash sense tancar-se a res. Repassem amb Rafa Garrigós el que dóna de sí el treball, la dubtosa relació que tenen música i política, diferents aspectes de la trajectòria dels Aspid i moltes coses més en aquesta conversa.

Us l'oferim en format d'àudio amb el nostre reproductor.

Blaze Out: Masteritzar fora fa creure als grups que els exposa més

Blaze OutEls darrers temps no deixen de donar-nos bones referències des de l'escena de casa nostra. No som prou conscients de la quantitat i qualitat de bandes catalanes que han sorgit en els darrers temps que mostren talent i saber fer en pràcticament tots els estils. Blaze Out no en són una excepció.

Tres anys després del seu disc de debut Headshot ens ofereixen una segona referència, Backlash. Ens ofereixen una barreja d'estils que van des del heavy clàssic al thrash, passant pel groove, metalcore i hard rock. les seves influències són més que eclèctiques.

El disc ha estat produït pels propis Blaze Out amb Gerard Rigau i Carles Comas als Amplifire Studio, sent mesclat a La Atlàntida Estudio per Mario Patiño i masteritzat per Yves Roussel. Un àlbum treballat on cada instrument té la seva personalitat.

Contactem amb Rafa per que ens expliqui tots els detalls en una conversa que podeu escoltar tot seguit.

Accés