Menu

Juli Bazooka, Crisix: Volem donar canya a nivell internacional

CrisixFoto: Pep Bonet

No ens cansem de dir-ho. Casa nostra està donant tal quantitat de bandes en l'escena del metall que ens en podem sentir més que contents. Una de les primeres a obrir el camí i que està aconseguint unes cotes de reconeixement, ja sigui aquí i ja a nivell internacional, són els Crisix.

Lluny ja queden els primers temps i aquell concurs guanyat a Wacken de la Metal Battle que segurament els va donar més maldecaps que res, tot i això, els va proporcionar una primera plataforma. D'allò en fa ja 10 anys. Sempre han apostat pel thrash metal "old school" amb aquell toc vintage i d'arrogància que dóna la joventut.

Són ja 4 discos amb aquest que presenten aquest 2018. Against the Odds es presenta en societat amb nou temes enregistrats de nou a Barcelona i que continuen mostrant la bona àura que envolta el grup a nivell d'inspiració. Un treball ple de bons riffs, velocitat i totes les obsessions més arrelades del grup. Des del seu gust per Bola de Drac o Joc de Trons fins la crítica sense complexos pels realitys musicals.

Ens posem en contacte de nou amb en Juli, el seu vocalista, per parlar del moment actual del grup, repassem cada tema del disc i fins i tot el moment polític en una banda que aposta definitivament per la seva internacionalització.

Us oferim l'àudio de la conversa emesa en el nostre espai radiofònic que podeu trobar clickant aquí sencer o altres episodis.

Nuckin' Futs: "La música d'avui dia està sobreproduïda"

No ens cansarem de dir que a casa nostra l'escena de bandes de metall és rica i variada. Un altra bona mostra són els Nuckin' Futs, banda barcelonina fundada el 2012. El thrash metal corre per les venes de la banda i de quina manera. Ja apuntaven bones maneres amb el seu anterior Slavery però aquest Abyss els confirma com una de les referències del thrash de casa nostra. El referent són els 80 i totes les bandes de l'estil de l'època, des dels evidents Megadeth, Exodus, Testament, Overkill o Metallica passant per Coroner, Watchtower o Xentrix.

Després d'un any i mig de composició es van tancar als AXtudios on van donar forma al disc i treballar totes les etapes del mateix amb Miquel Àngel Riufort als comandaments. L'aspecte gràfic no desmereix ja que l'artista suec Par Olofsson, que ha treballat per bandes com Immortal, Immolation, Exodus o els mateixos Crisix, és l'autor de la portada, això sí, dóna més la impressió d'estar davant d'un treball de death metal amb aquest art...

Us convidem a descobrir la poderosa veu de Tolo, unes inquietes guitarres a càrrec de Joao i Oscar amb la contundència d'Hèctor a la bateria i la meticulositat de Sergio al baix. Conversem amb el bateria Hèctor en una conversa que us oferim en àudio en un dia no molt afortunat de l'Skype. Llarga vida al thrash!!!!

Quim Mandado: A Catalunya tot el que fa referència al rock en els mitjans no existeix

Los Guardians del PontLos Guardians del Pont presenten nou disc. Es tracta d'un tercer disc, punt en una banda que representa la total confirmació del que han vingut oferint fins ara i marc del que volen proposar en un futur segurament.

Un tercer que sembla una etapa primigènia, encara uns inicis, potser si per "Guardians" com a tal però al darrere trobem tres persones que acrediten una carrera i mèrits a tenir en compte. Quim Mandado, Martín Rodríguez i Joan Cardoner són els tres músics al darrere del grup que en aquest nou Camí d'Hiperbòria fan notar que hi han volgut abocar les seves millors idees. Composicions més treballades i m'atreviria a dir que radicalment diferents del que ens oferien només fa uns anys. Tot i repetir algunes maneres de treballar el resultat ha estat força diferent. A destacar que trobem col·laboracions més que destacades per part de músics potser inesperats i altres que res tenen a veure amb l'escena del rock dur i metall.

Per parlar de tot plegat ens posem en contacte amb Quim Mandado que ens atén amablement de nou mesos després que estigui al carrer el disc i enmig de les dates de presentació just quan s'ha donat a conèixer la darrera en afegir-se al calendari, Lleida el 18 de novembre. Amb ell parlem sobre el disc, el seu enregistrament, les col·laboracions, els mitjans i fins i tot el moment que estem vivint. No defuig cap qüestió. Us convidem a escoltar la conversa.

 

Busi, Crisix: Sabem la direcció que volem prendre al nou disc

Tot i que s'hagi el contrari el thrash metal mai ha marxat. Evidentment ha tingut els seus alts i baixos però des de fa ja uns anys les noves bandes que han donat sang nova a l'estil han sorgit amb força i oferint material de qualitat. M'estalviaré el discurset sobre la vàlua i la quantitat de bandes que tenim a casa nostra de tots els estils que fan que mai com ara haguem tingut tanta varietat i tant bona.

Crisix continuen sent una banda jove amb molt a oferir però alhora ja poden ser considerats com una aposta segura. Des d'aquella metal battle de Wacken on ens van deixar de pedra fins ara no han parat de treballar i aprendre per ser una banda de present però amb llarg recorregut tot i als anys transcorreguts. Però si van començar amb 16 anys!!! I el millor és que des del primer moment amb seriositat i voluntat de professionalitzar-se.

Tot treball dóna el seu futur i ara després d'editar-se From blue to black encaren el segon tram de la seva gira de presentació, un segon tram que ha estat fruit de la demanda i bona acollida dels seus directes després de presentar-lo per bona part de l'estat i Europa. Els directes són una de les seves millors virtuts i ho estant demostrant. La present gira els portarà tant a sales com a festivals, alguns d'ells de renom com el Summer Breeze.

De tot plegat, de l'escena musical, de la part de la indústria i negoci que va de la mà de tota la part creativa d'una banda, del nou disc en parlem amb en Busi, guitarra de la banda que ens atén pocs dies abans de l'inici d'aquesta gira a la ciutat de Lleida i que no pot amagar les ganes per sortir de nou a la carretera després d'uns mesos que se li han fet llarg.

Us oferim la conversa en àudio extreta del nostre programa de ràdio actualment en emissió a Ua1 Ràdio els diumenges a les 23.00 al 104.5 de la fm lleidatana.

Eric, Moonloop: Has de pensar com a músic, no en termes de màrqueting

No em cansaré de dir-ho. L'escena de casa nostra està plena de bandes que només esperen a ser descobertes i que continuen treballant en les seves propostes a quina millor i en estils d'allò més variats. Des d'aquestes planes sempre intentem oferir-ne un bon tast quan ens és possible i no hem volgut desaprofitar l'ocasió de parlar de la banda de referència pel que fa a les vessants més progressives, Moonloop.

Formats originalment a Barcelona el 2001 des d'un primer moment van cridar l'atenció per la varietat de la seva proposta basada en les vessants més progressives però amb un peu en la música extrema. Des del heavy metal més clàssic al death passant per tocs de black metal fins i tot. No hi ha límits en la seva proposta.

El seu debut, basat en la natura i la Terra, Deeply from the Earth, ja va ser tota una sorpresa. Per temes, execució, composició i fins i tot so amb un enregistrament als estudis Room amb Gorka Dresbaj que et deixava ben sorprès. El disc els va servir per assentar unes bases que amb passos estudiats i presentacions en directe han fet créixer el grup fins al punt actual. L'edició de Devocean, vegeu-ne la nostra opinió, confirma la voluntat del grup de fer passes ben estudiades encara que requereixin temps. El disc n'és una mostra, treballat sense presses i amb un resultat que ho denota. Aquest cop han optat per fer tota la producció, enregistrament, mescla i mastering sense moure's de Catalunya i el resultat ha sorprès fins i tot a mitjans especialitzats europeus que fins i tot es preguntaven i sorprenien que l'estat espanyol fos capaç de produir res en aquest nivell pel que fa a metall.

La resposta és sí, Moonloop ho han demostrat. Eric Baulenas, guitarrista, compositor, veus i principal ment pensant del grup ens atén en una xerrada que us oferim en format àudio extreta del nostre programa de ràdio.

Accés