Menu

Motto Perpetuo: El metall està més viu que mai!

Motto PerpetuoMotto Perpetuo no són uns nouvinguts a l'escena del rock dur de casa nostra. Amb l'inici del nou mil·leni Jordi Fernández (guitarra) i José Torrent (ex-bateria) impulsen la banda després de diverses experiències a la ciutat de Barcelona. Els primers anys la banda practica un estil més proper al power metal i graven una primera demo amb el nom del mateix grup.

Després d'una època més convulsa i amb canvis de formació és a partir del 2007 que amb la incorporació de l'actual cantant Mireia Farré que consoliden un estil més melòdic. Un primer disc veu la llum el 2009, Perpetual Time, que els serveix per donar-se a conèixer amb material propi en els nombrosos directes que ja fan i participacions en diferents concursos obtenint sempre primeres posicions. Pel seu segon intent discogràfic posen tota la carn a la graella i dediquen temps i esforços en les composicions que gràcies a una campanya de micromecenatge pot ser una realitat, Circus of Life els consolida com una realitat. A més, treballen amb el productor David Palau (músic de sessió i productor més de 25 anys i guanyador d'un Grammy Latino el 2012). El disc veu la llum la primavera del 2017.

La banda encara es troba fent concerts presentant Circus of Life i aprofitant unes dates per les comarques lleidatanes conversem en una freda i plujosa tarda en el marc poc habitual d'una cafeteria amb Mireia Farré. Una conversa on surten quasi tots els temes possibles. El grup, l'escena, la dificultat de tirar endavant una banda, els actors del negoci...

Juan Francesc, Foscor: Aquí t'has de fotre d'hòsties perquè un concert sigui rendible

FoscorUna de les bandes amb més personalitat de l'escena del metall de casa nostra són sens dubte els Foscor. Si en el seu anterior Those Horror Winter ja donaven mostres d'una banda que no es conformava a ser una més i explorar vessants poc explotades per aquestes contrades amb el seu darrer Les Irreals Visions han superat qualsevol mena de barrera. No ens sorprèn.

A Simfonia Metàl·lica seguim el grup des d'aquell llunyà The Smile of the Sad Ones, passant pel citat Those Horror Winter així com cites en directe que han tingut lloc amb bandes internacionals. L'evolució és notòria i enorme. El passat 2017 van editar Les Irreals Visions, un disc més que personal on han donat un gir al seu so esdevenint un ventall de sons i sensacions que traspassen les etiquetes que li vulguem posar. Dark, gothic, death... ja no van amb aquesta proposta que vol fer un pas endavant i reivindicar més l'expressió cultural que és la música que no un estil. A més, esdevé ferma la decisió que tots els textos siguin en llengua catalana, com a convicció i sense complexos.

Tot i que ja fa uns mesos de l'edició hem volgut conversar en el marc del nostre espai radiofònic amb un dels membres del grup, en Joan Francesc, perquè amb la perspectiva ja d'uns mesos de rodatge en directe i aquesta mirada que aporta certa distància poder parlar d'aquest treball, de l'actual moment de l'escena a casa nostra, el contrast amb la resta d'Europa o la dificultat d'una proposta d'aquestes característiques per fer-la rendible aquí. Una conversa més que interessant.

Juli Bazooka, Crisix: Volem donar canya a nivell internacional

CrisixFoto: Pep Bonet

No ens cansem de dir-ho. Casa nostra està donant tal quantitat de bandes en l'escena del metall que ens en podem sentir més que contents. Una de les primeres a obrir el camí i que està aconseguint unes cotes de reconeixement, ja sigui aquí i ja a nivell internacional, són els Crisix.

Lluny ja queden els primers temps i aquell concurs guanyat a Wacken de la Metal Battle que segurament els va donar més maldecaps que res, tot i això, els va proporcionar una primera plataforma. D'allò en fa ja 10 anys. Sempre han apostat pel thrash metal "old school" amb aquell toc vintage i d'arrogància que dóna la joventut.

Són ja 4 discos amb aquest que presenten aquest 2018. Against the Odds es presenta en societat amb nou temes enregistrats de nou a Barcelona i que continuen mostrant la bona àura que envolta el grup a nivell d'inspiració. Un treball ple de bons riffs, velocitat i totes les obsessions més arrelades del grup. Des del seu gust per Bola de Drac o Joc de Trons fins la crítica sense complexos pels realitys musicals.

Ens posem en contacte de nou amb en Juli, el seu vocalista, per parlar del moment actual del grup, repassem cada tema del disc i fins i tot el moment polític en una banda que aposta definitivament per la seva internacionalització.

Us oferim l'àudio de la conversa emesa en el nostre espai radiofònic que podeu trobar clickant aquí sencer o altres episodis.

Nuckin' Futs: "La música d'avui dia està sobreproduïda"

No ens cansarem de dir que a casa nostra l'escena de bandes de metall és rica i variada. Un altra bona mostra són els Nuckin' Futs, banda barcelonina fundada el 2012. El thrash metal corre per les venes de la banda i de quina manera. Ja apuntaven bones maneres amb el seu anterior Slavery però aquest Abyss els confirma com una de les referències del thrash de casa nostra. El referent són els 80 i totes les bandes de l'estil de l'època, des dels evidents Megadeth, Exodus, Testament, Overkill o Metallica passant per Coroner, Watchtower o Xentrix.

Després d'un any i mig de composició es van tancar als AXtudios on van donar forma al disc i treballar totes les etapes del mateix amb Miquel Àngel Riufort als comandaments. L'aspecte gràfic no desmereix ja que l'artista suec Par Olofsson, que ha treballat per bandes com Immortal, Immolation, Exodus o els mateixos Crisix, és l'autor de la portada, això sí, dóna més la impressió d'estar davant d'un treball de death metal amb aquest art...

Us convidem a descobrir la poderosa veu de Tolo, unes inquietes guitarres a càrrec de Joao i Oscar amb la contundència d'Hèctor a la bateria i la meticulositat de Sergio al baix. Conversem amb el bateria Hèctor en una conversa que us oferim en àudio en un dia no molt afortunat de l'Skype. Llarga vida al thrash!!!!

Quim Mandado: A Catalunya tot el que fa referència al rock en els mitjans no existeix

Los Guardians del PontLos Guardians del Pont presenten nou disc. Es tracta d'un tercer disc, punt en una banda que representa la total confirmació del que han vingut oferint fins ara i marc del que volen proposar en un futur segurament.

Un tercer que sembla una etapa primigènia, encara uns inicis, potser si per "Guardians" com a tal però al darrere trobem tres persones que acrediten una carrera i mèrits a tenir en compte. Quim Mandado, Martín Rodríguez i Joan Cardoner són els tres músics al darrere del grup que en aquest nou Camí d'Hiperbòria fan notar que hi han volgut abocar les seves millors idees. Composicions més treballades i m'atreviria a dir que radicalment diferents del que ens oferien només fa uns anys. Tot i repetir algunes maneres de treballar el resultat ha estat força diferent. A destacar que trobem col·laboracions més que destacades per part de músics potser inesperats i altres que res tenen a veure amb l'escena del rock dur i metall.

Per parlar de tot plegat ens posem en contacte amb Quim Mandado que ens atén amablement de nou mesos després que estigui al carrer el disc i enmig de les dates de presentació just quan s'ha donat a conèixer la darrera en afegir-se al calendari, Lleida el 18 de novembre. Amb ell parlem sobre el disc, el seu enregistrament, les col·laboracions, els mitjans i fins i tot el moment que estem vivint. No defuig cap qüestió. Us convidem a escoltar la conversa.

 

Accés