Menu

Entrevistes

Molly, Hamlet: No ens agrada explicar el perquè dels temes o el nom dels discos

La xifra dels 20 anys ens està envoltant darrerament. No sé si és casualitat però nosaltres fa 20 anys que vam iniciar aquesta aventura i molts dels entrevistats i bandes a les que donem sortida tant al nostre espai radiofònic com a la web també estant en aquestes xifres o per sobre. Aquest és el cas dels madrilenys Hamlet que amb tres dècades a les esquenes i més de deu discos d'estudi en aquest punt de la seva carrera i després d'estar girant defensant La Ira ara ens presenten nous temes amb aquest Berlín.

En aquestes alçades ja poques coses pot atemorir el grup alhora d'experimentar i voler portar més enllà la seva música. Així ho han volgut fer i ara que, després d'un inèdit concert acústic el passat mes de desembre al seu Madrid natal, encaren de nou una de les seves vessants més conegudes i reconegudes com és el format elèctric en una nova gira que els porta a multitud de ciutats de l'estat i més que possiblement a sud-Amèrica. Són dues les dates a Catalunya en que se'ls podrà veure en directe, almenys en aquest primer tram, Lleida i Barcelona, i no hem volgut perdre l'oportunitat de conversar de nou amb Molly.

L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Troy, Nightwish: Estic treballant en les lletres de 10 temes nous

Més de vint anys de carrera, quan un artista o banda arriba a aquestes xifres de longevitat en un negoci com el de la música és que has fet moltes coses bé i has pres bé decisions transcendents. Nightwish és sens dubte un nom a tenir en compte en el panorama actual del metall europeu. Pioners en la proposta d'aquest estil grandiloqüent amb vocalista femenina operística són tot un orgull per la cultura musical finesa plena de referents avui dia pel que fa al rock i metall en un indret tant petit, com fred, però amb un gust per aquesta escena que molts envegem.

Cert és que va sorprendre l’anunci posterior a la seva actuació al Leyendas del Rock 2018 de tres noves dates a l’estat quan es va vendre la del festival com única a l’estat el 2018. Una mostra més del tauler de joc de management, promotors i agències en aquest negoci que la majoria de vegades la banda desconeix. Sigui com sigui ens va brindar l'oportunitat de poder veure de nou la banda en directe, aquí teniu la ressenya del seu pas per Barcelona, i poder parlar amb alguns dels membres del grup en persona, en aquest cas amb Troy Donockley.

Això sí, feia temps que no em trobava amb una organització impecable de cara als mitjans interessats en fer entrevistes al grup principal. Un cop concertada la cita i arribat amb suficient temps al Sant Jordi Club trucada al management del grup i aquest m’emplaça a una espera d’uns minuts per rebre la seva trucada. El personal local encarregat de les entrevistes és qui es posava en contacte i ens citava en una de les entrades en una hora concreta. Mentrestant la cua per accedir al recinte es feia més i més llarga…

A l’hora convinguda ens recullen i accedim al recinte on després de traspassar una porta tancada amb clau més enllà del públic comencem a recórrer passadissos fins una mena de despatx on ens toca esperar amb uns companys que també havien de conversar amb un membre del grup. Tot just cinc minuts d’espera i apareix Troy demanant per mi. Des d’aquí agrair a la gent de Nuclear Blast, Contra, management del grup i Rock’n’Rock per les facilitats i eficiència en tot plegat. Salutacions protocol·làries, seiem ja sols un davant de l’altre i després d’unes breu paraules engego la gravadora. Des del primer moment vaig poder comprovar el proper, afable i gran conversador que és Troy Donockley.

Pels més mandrosos en llegir al final del text de l'entrevista trobareu l'àudio de la mateixa emès al nostre programa de ràdio.

Llegeix més

Seraina, Burning Witches: Som molt ràpides fent noves cançons

Feia temps que no vèiem una trajectòria tant decidida. Fa un any i mig aproximadament que les suïsses Burning Witches demanaven suport en una campanya a Pledge Music per poder enregistrar el seu primer disc. A hores d'ara estant a punt de treure el seu segon treball sota el segell de la poderosa Nuclear Blast amb una gira telonejant a Grave Digger per tota Europa tot just iniciar el 2019.

Des de Simfonia Metàl·lica les vam descobrir un dia casualment en aquesta campanya i al cap de poc temps vam tenir accés a un notable primer treball que no va deixar indiferents a tots els seguidors del heavy metal clàssic. La sorpresa la vam tenir quan es va anunciar una gira per l'estat espanyol on la única data a Catalunya era a la ciutat de Lleida un fred 7 de gener... no fa ni un any. Ja en aquell moment vam poder parlar amb Seraina i Romana. En aquest curt període de temps l'ascens ha estat meteòric. No han parat de tocar, amb presència en festivals com el Bang Your Head o Full Metal Holiday, signar amb la citada discogràfica alemanya i tenir enregistrat i a punt de sortir el segon disc Hexenhammer. Des d'aquell primer concert que les vam poder veure han estat tres els cops que hem gaudit del seu directe ja que han tornat a la capital de ponent dos cops més, la darrera de les quals aquest passat octubre i que aquí en podeu veure la crònica.

La relació i coneixença s'ha fet més propera fins al punt que m'agrada considerar la banda i el seu entorn com amics, bons amics. La darrera visita va permetre compartir tota una tarda i nit amb aquesta gran banda i parlar de quasi tot, sobretot de música evidentment. És per això que amb la perspectiva del nou disc i tot el que els està passant aquest 2018 no vam voler perdre l'oportunitat de seure amb la vocalista Seraina Telli per saber les seves impressions de tot plegat.

Poques vegades podem fer una entrevista de manera tant còmoda i relaxada. Posem-nos en situació, després de fer la prova de so del grup i abans de compartir tots plegats àpat, vaig poder seure en un còmode sofà del pis superior de La Boite de Lleida i poder conversar amb Seraina. Una Seraina que es mostra encara prudent, poc xerradora i molts cops costa treure-la d'alguns tòpics i obrir-se. Expressar-se en una llengua que no és la seva pròpia suposo que hi fa, com en el nostre cas, però tot i així parlem del nou disc, del grup, del que els està passant i la seva visió de tot plegat... això sí amb el permís dels Gonoreas que també havien de provar so. Aquesta és part de la conversa.

Llegeix més

Reinhard, SDI: La portada del nostre primer disc era una porqueria

SDIEls darrers anys dels 80 i primers de 90 va viure una explosió dels gèneres més extrems dins l'escena del heavy metal. Des del thrash passant per l'speed metal a encara més enllà amb el death i variants. Van ser desenes les bandes que van emergir tant als EEUU com a Europa, algunes per aportar coses realment positives, altres només apuntant-se a la moda o sorgint fruit de la recerca desesperada de les discogràfiques de bandes de l'estil. Són moltes les que es van quedar en un sol disc que resta en les col·leccions dels més dedicats. A Europa la major de l'explosió de bandes va venir d'Alemanya on el thrash i l'speed metal va ser especialment popular en aquells anys.

Enmig de l'underground de tota aquesta escena i una mica a l'ombra dels noms més coneguts, la segona o tercera fila podríem dir, van sorgir bandes com SDI que amb una proposta poc pulida però plena de passió juvenil i intentant pujar un nivell en l'esglaó d'agressió sonora i de tòpics adolescents.

Van editar tres discos abans de desaparèixer però des de fa pocs anys la formació s'ha tornat a reunir i ara emprèn una gira per l'estat espanyol amb dues dates a casa nostra. És per aquest motiu que ens posem en contacte amb el baixista/vocalista i principal ment pensant del grup, Reinhard.

Llegeix més

Alberto Rionda: El millor és donar la cara i expressar-te

Avalanch 2018Si una cosa no se li pot negar a Alberto Rionda és persistència... i no serà que no li han sortit entrebancs durant la seva carrera com a músic. La seva banda de sempre i a la que ha dedicat la major part d'esforços com a músic, Avalanch, ha tingut èpoques de tota mena així com també ha patit èpoques de tota mena fruit segurament de la naturalesa i el caràcter de la gent que habita aquest estat-país o com el vulguem anomenar dit Espanya.

Sigui com sigui no es pot negar que del seu talent han emergit obres que tenen el seu racó en la història del heavy metal a l'estat. Quan tot semblava indicar que Avalanch no tindria continuïtat i que Alberto s'havia allunyat de l'estil que sempre havia practicat va sorprendre amb Alquimia i aquesta va ser l'espurna per reviure la seva banda de sempre però amb uns acompanyants que potser mai s'hagués imaginat. Tots coneixem la formació actual amb Terrana, Rossen, Salán, Ramos, Paz i el mateix Rionda. Després de regrabar El Angel Caído estant gravant nous temes i el 30 de setembre acaben la gira de presentació d'aquesta formació i rememorant el citat treball.

Ens posem en contacte amb Alberto per saber les darreres novetats de la gravació, del concert de Barcelona i també acaben sortint Alquimia, el darrer DVD, les polèmiques passades i tantes coses. Us oferim l'àudio tal qual de la conversa, sense adulterar ni editar.

Accés