Lizzies són un exemple de com amb una trajectòria relativament curta han sabut captar l'atenció d'un ventall ampli de seguidors del rock dur i metall amb només dos treballs, deixant de banda un EP, single i una demo. Amb poc temps han pogut girar i fer-se una bona reputació de directe que les ha portat a tocar a Alemanya (Metalheadz Open Air & Headbangers Open Air), Suècia (Muskelrock) i Anglaterra (Live Evil) i a realitzar una extensa gira europea conjuntament amb Dead Lord i Night Viper durant la tardor de 2016.  Lizzies s'ha convertit en una de les bandes més prometedores dins de l'escena de l'underground internacional i aviat estarà de tornada als escenaris europeus per presentar aquest nou On Thin Ice.

Per parlar d'aquest segon disc conversem amb la Patricia i Vera, dos dels membres de la banda que ens traslladen les seves impressions d'aquest nou disc en el que acaba sent una conversa sobre la mentalitat i comportament dels seguidors del rock dur i sobretot del heavy metal i el seu convervadorisme.

Com és habitual la conversa està extreta del contingut del nostre programa de ràdio del que en podeu trobar les diferents edicions al nostre canal de Ivoox.

Finlàndia no deixa de ser un bressol impressionant pel rock dur i el heavy metal. No deixa de sorprendre com un país tant petit no deixar d'exportar talent en tantes vessants del rock. Una de les bandes que passet a passet i amb la feina ben feta han anat fent-se un lloc en l'escena internacional són els Amorphis. De banda considerada extrema en els seus inicis a obrir molt més el seu ventall estilístic durant la seva carrera amb uns darrers treballs plens d'imaginació, creativitat, grans atmosferes i uns temes que no renuncien a aquest toc nòrdic tant característic i atractiu alhora.

La banda ha tingut canvis en els darrers temps, sense anar més lluny el nostre interlocutor Olli-Pekka Laine (Oppu) torna a la formació després d'haver-hi estat durant els primers deu anys del grup del 1990 al 2000. Ens atén des d'una assolellada Helsinki ens confessa sorprès i content de poder dir-li això a algú del sud d'Europa. El motiu de la conversa és el darrer Queen of Time, i la seva gira estatal un treball que pren el relleu d'aquell excel·lent Under the Red Cloud que tant ens va agradar. La fórmula es repeteix amb temes que s'enganxen com una sangonera xuclant-te però sense fer mal, al contrari, grans melodies i riffs amb aquest toc tant característic i grans convidats en un fórmula completament encisadora.

Llegeix més

Otra Cara es formen a Torrejón de Ardoz (Madrid) a principis del 2000. Actualment són Sito (veu), Raúl (guitarra), Javier (guitarra), Pablo (Baix) i Franco (bateria).

Des dels seus inicis i fins al moment, el grup ha recorregut diversos punts de l'estat i tingut oportunitat de poder compartir escenari amb bandes com Sôber, Germán “Mono” Burgos, Carlos Segarra (Rebeldes), Porretas, Rosendo, Saratoga, Skizoo, Estirpe, Savia i una llarga llista... Otra Cara decideixen gravar el seu primer disc en estudi professional el 2008 i neix Incompatible. Després d'una modesta gira presentant el treball el 2012 entren a gravar el senzill A golpes contra el calendario. Un segon disc d'estudi anomenat Seguir soñando veu la llum el 2015 a través de Maldito Records.

Tot plegat ens situa a l'època actual en aquest 2018 surt al mercat un nou treball anomenat El valor del tiempo. El treball marca un punt d'inflexió important en la banda ja que és el primer que editen amb un multinacional com Warner Music. Ens posem en contacte amb el vocalista Jesús Pina que ens explica tot allò que està al voltant d'aquest treball i l'actualitat del grup ara mateix. La conversa està extreta del nostre espai radiofònic Simfonia Metàl·lica, si voleu escoltar aquesta edició o qualsevol de les anteriors ho podeu fer a través del nostre canal a Ivoox.

Les bandes dels 80 encara donen molt per parlar. Certament van ser uns anys molt prolífics pel rock, rock dur i metall sent un estil molt popular i on els grans mitjans el tenien en compte en una època on els espais musicals tenien un lloc i l'oferta d'oci no estava tant fragmentada. A més, la indústria del disc encara tenia el control sobre el negoci de les gravacions quan tot just podies tenir una cinta de cassette gravada si no podies comprar l'original. Avui dia no cal que us expliqui com ha evolucionat tot plegat.

Com deia, les bandes dels 80 encara tenen un gran poder de convocatòria, tot i que algunes veient en quin estat de forma continuen tocant més valdria que ho deixessin però per sort en molts casos encara val molt la pena veure un directe d'aquestes bandes. Vixen van tenir el seu gran moment de glòria amb aquells dos treballs Vixen i Rev it Up seguit d'un Tangerine que va passar amb més pena que glòria. Van tenir el recolzament d'una gran multinacional i els seus vídeos contínuament programats a l'MTV, us faríeu creus del que era en aquells anys aquest canal de tv vomitiu actualment. Van girar per tot el món amb gran repercussió fins que ho van deixar.

Llegeix més