Fotos: Martin Häusler, Franz Schepers, Fabio Augusto

Ja no passa que un disc sigui desitjat i esperat. Que l'activitat d'una banda i els seus moviments estiguin sotmesos a l'interès d'un bon nombre de persones és quelcom que ha quedat majoritàriament al passat. Tot plegat és un reflex que la música com a pràctica cultural fa anys que està menystinguda i tractada com un producte de consum més d'on treure rendibilitat. Sigui com sigui des de que que Helloween es van reunir han aixecat expectació en tot el que han fet, i és que, com sempre, la nostàlgia ho pot tot, i més pel que fa a bandes considerades clàssiques. Aviam, no ens emocionem, tampoc és que aparegués a tots els noticiaris... senzillament dins la comunitat del heavy metal no crec que sigui exagerat dir que se n'estava pendent.

Llegeix més

Fotos: Liv Kristine

Poques veus han marcat tant una època i el naixement de subgèneres com la de Liv Kristine. Tots la podeu tindre present d'una banda que va marcar l'inici de tot una era en el metall gòtic amb Theatre of Tragedy amb discos que van crear escola i van posar els fonaments de com havia de ser l'estil. Aquells ambients creats a través de les guitarres contundents, veus guturals combinades amb les angelicals que ella donava contrast van influir en multitud de bandes posteriors.

La seva carrera musical ha tingut uns alts i baixos notables degut principalment a les relacions personals que s'han establert en les bandes en les ha estat. La història amb Theatre of Tragedy no va acabar de bona manera i quan va refer notablement la seva carrera amb Leave's Eyes, amb el que era el seu marit llavors Alex Krull, pràcticament de sobte es va trobar fora del grup i amb una separació matrimonial. Refeta de nou encara nous projectes musicals i personals, recentment s'ha casat de nou, i hem cregut que era bon moment per parlar amb ella.

De fet, per recuperar contacte ja que els nostres camins es van creuar fa temps en una gira amb Theatre of Tragedy quan al seu pas per Barcelona vam tenir oportunitat de conversar durant una entrevista amb ella i Raymond prenent alguna cosa en una cafeteria. Llavors va passar el que ella mateixa va relatar en anys posteriors en diversos mitjans com l'"orange juice episode"... però aquesta és un altra història.

Contactem una tarda de primavera amb Liv a través d'Skype i les primeres i efusives salutacions donen pas als records del citat episodi i algunes imatges que li fem avinents d'aquella època que ens evoquen a la nostàlgia i comentant la situació actual quan ens diu que tant ella com els del seu voltant estant bé respecte a la pandèmia i que les coses li van prou bé treballant de professora amb persones de necessitats especials tot i haver tingut algun episodi complicat de salut en els darrers temps. Sí que mostra la nostàlgia de no haver estat a Noruega en el darrer any i mig per poder veure la resta de la seva família. Ara mateix es troba vivint a Alemanya però amb ganes d'anar al seu país d'origen. Val a dir que es mostra molt agraïda als fans que des del 2016 han estat pacients per esperar notícies musicals seves, i així comencem.

L'àudio de l'entrevista el podreu trobar al final d'aquest text en una de les emissions del nostre programa radiofònic.

Llegeix més

Quan parlem de músics amb quaranta anys de trajectòria senzillament cal treure's el barret. Si a més parlem d'una de les veus més peculiars i quasi representatives d'un gènere com Udo Dirkschneider la cosa ja té un caire més que destacat. Si també afegim que la banda que lidera va tenir la oportunitat de fer un concert amb un parell de milers de persones enmig de la pandèmia en el fatídic any 2020 pel món de la música i l'entreteniment com a mínim cal veure què ha passat aquí.

I així és, UDO acaben d'editar un doble treball en directe enregistrat el setembre del 2020 al teatre Plovdiv a Bulgària, un indret especial en un esdeveniment especial que com a tal van voler que quedés immortalitzat en una gravació sonora i en vídeo. Fa un temps vam tenir oportunitat de parlar amb el petit gran home en motiu de la sortida del darrer disc en solitari com a UDO, que podeu recuperar aquí, ara l'interlocutor és un altre, Sven Dirkschneider, el seu fill i bateria del grup amb qui una tarda conversem sobre el disc en directe, el que l'ha envoltat i l'actual moment del grup.

Si voleu escoltar Sven Dirkschneider trobareu al final del text l'entrevista en àudio emesa al nostre programa de ràdio i també el vídeo de la conversa, això sí, aquest darrer en anglès tal qual es va produir.

Llegeix més

Una aventura editorial en paper en ple segle vint-i-u en l'era de les pandèmies, videoconferències, xarxes socials i internet dedicada al món de la música i més en concret de l'escena del heavy metal pot sembla una completa bogeria provinent d'una ment que no sap en quin món estem. Doncs bé, ha passat, en un context en el que les publicacions de paper han anat desapareixent del consum informatiu dels seguidors, no ja del heavy metal, sino de la música en general tot i que encara quedi un reducte de fidels, i han anat deixant el seu lloc al quiosc a altres tipus de publicacions ens trobem amb la iniciativa d'impulsar una nova capçalera en paper que mensualment serà present als quioscs.

Es tracta de Power, així s'anomena aquesta iniciativa que si, com dèiem, pot semblar una autèntica bogeria si al darrera hi ha un personatge com Sergi Ramos ben conegut entre prou seguidors del gènere i crec que tots els que l'intentem difondre d'una manera o altra com a mínim coneixement d'on es posa i les dificultats o pros que tindrà sí que ho tindrà clar. Coneix el sector i fa anys que hi treballa. Tot plegat en el marc de la seva sortida de la direcció d'un altra capçalera llegendària com Metal Hammer de la que va estar al capdavant durant quasi dos anys i que ha generat força debat i m'atreviria a dir polèmica per com s'ha produït tot plegat i les maneres en com s'ha produït la seva sortida i els arguments de totes les parts implicades.

Llegeix més