- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Entrevistes
Diva Satanica: Treballar a aquest nivell és nou per mi
Un dels "culebrots", per qualificar-ho d'alguna manera del 2020 pel que fa a bandes va ser la desfeta de les brasileres Nervosa. Va ser a l'abril, en plena eclosió de la pandèmia, que es va saber que del trio amb el que fins llavors coneixíem les brasileres només quedava Prika Amaral. Les altres dues membres Fernanda Lira i Luana Dametto van decidir deixar la banda. Sigui per la falta de concerts i demés informacions al voltant d'això van rebre més atenció mediàtica del que potser en uns temps "normals" haguessin tingut.
El cas és que es dubtava de la continuïtat del grup però la llavors únic membre Prika Amaral es va encarregar de deixar clar que el grup seguiria. Més endavant es va anunciar com a noves incorporacions Mia Wallace, Eleni Nota i la vocalista Rocío Vázquez (Diva Satanica) formant una banda multinacional. Caldria veure què ens podria oferir aquesta formació. Durant el fatídic 2020 van poder reunir-se al sud d'Espanya per poder gravar un nou disc, precisament el que ens presenten en aquest inici de 2021, Perpetual Chaos, un disc que està sent acollit amb molt bones ressenyes i que mostra que la renovació ha estat per un bon fi.
Si ara mateix hi ha alguna banda de l'estat espanyol que té certa rellevància en l'escena internacional del heavy metal aquesta és sens dubte Angelus Apatrida. Cada pas que han donat ha estat ferm i en una direcció que ha fet que el seu reconeixement i posició hagin anat en augment. El seu fitxatge per una gran com Century Media des del 2009 també els ha donat més presència als grans mitjans especialitzats arreu del món i han pogut girar amb garanties per multitud de països. Són 20 anys de carrera que de moment sembla que encara ens han de donar moltes alegries.
Els veterans segueixen donant guerra i volent demostrar que encara poden aportar bons moments al heavy metal. Si una d'aquestes bandes veteranes ho ha tingut clar des del seu retorn el 2010 han estat els Accept. Mai han volgut viure exclusivament de tot el bagatge acumulat durant els 80, és més, les seves composicions més contemporànies han tingut molt protagonisme en els seus directes i ja són més de deu anys editant discos de forma regular i girant amb Mark Tornillo a les veus.
No és cap secret que aquesta web va néixer a conseqüència d'un programa de ràdio. Molts cops apareixen continguts diferents en cada mitjà però les que més són propostes que es complementen o senzillament les compartim. Aquest és el cas que ens ocupa. Aquesta temporada estem portant a terme la vint-i-dosena temporada del nostre programa de ràdio. Hi hem iniciat un bon grapat de noves seccions amb interessants col·laboradors al capdavant. Una d'elles és la que hem anomenat "Paraula d'en Ricard" on cada setmana amb Ricard Altadill (conegut personatge de l'escena a casa nostra) comentem l'actualitat, parlem de música, donem notícies i alguna exclusiva. En el marc de la secció vam estar comentant tot el que estava passant amb una de les figures, almenys fins ara, més estimades del rock dur a l'estat espanyol com és José Luis Campuzano "Sherpa". Les seves declaracions i intercanvi de d'idees contraposades i retrets amb altres personalitats del rock estatal com per exemple Oscar Sancho de Lujuria.
En les darreres setmanes si algun tema ha destacat sobre qualsevol altre dins de l'actualitat de l'escena del rock dur i metall a l'estat és que un personatge tingut en alta estima per quasi tot el públic seguidor d'aquest estil musical com és José Luis Campuzano "Sherpa" ha manifestat opinions com a mínim controvertides per ser molt suaus.