Menu

Entrevistes

Amorphis (Oppu): El disc no sonaria igual amb productors finesos

Amorphis 2018Finlàndia no deixa de ser un bressol impressionant pel rock dur i el heavy metal. No deixa de sorprendre com un país tant petit no deixar d'exportar talent en tantes vessants del rock. Una de les bandes que passet a passet i amb la feina ben feta han anat fent-se un lloc en l'escena internacional són els Amorphis. De banda considerada extrema en els seus inicis a obrir molt més el seu ventall estilístic durant la seva carrera amb uns darrers treballs plens d'imaginació, creativitat, grans atmosferes i uns temes que no renuncien a aquest toc nòrdic tant característic i atractiu alhora.

La banda ha tingut canvis en els darrers temps, sense anar més lluny el nostre interlocutor Olli-Pekka Laine (Oppu) torna a la formació després d'haver-hi estat durant els primers deu anys del grup del 1990 al 2000. Ens atén des d'una assolellada Helsinki ens confessa sorprès i content de poder dir-li això a algú del sud d'Europa. El motiu de la conversa és el darrer Queen of Time, i la seva gira estatal un treball que pren el relleu d'aquell excel·lent Under the Red Cloud que tant ens va agradar. La fórmula es repeteix amb temes que s'enganxen com una sangonera xuclant-te però sense fer mal, al contrari, grans melodies i riffs amb aquest toc tant característic i grans convidats en un fórmula completament encisadora.

Llegeix més

Otra Cara: Ens han comparat amb Söber 10M de vegades

Otra Cara es formen a Torrejón de Ardoz (Madrid) a principis del 2000. Actualment són Sito (veu), Raúl (guitarra), Javier (guitarra), Pablo (Baix) i Franco (bateria).

Des dels seus inicis i fins al moment, el grup ha recorregut diversos punts de l'estat i tingut oportunitat de poder compartir escenari amb bandes com Sôber, Germán “Mono” Burgos, Carlos Segarra (Rebeldes), Porretas, Rosendo, Saratoga, Skizoo, Estirpe, Savia i una llarga llista... Otra Cara decideixen gravar el seu primer disc en estudi professional el 2008 i neix Incompatible. Després d'una modesta gira presentant el treball el 2012 entren a gravar el senzill A golpes contra el calendario. Un segon disc d'estudi anomenat Seguir soñando veu la llum el 2015 a través de Maldito Records.

Tot plegat ens situa a l'època actual en aquest 2018 surt al mercat un nou treball anomenat El valor del tiempo. El treball marca un punt d'inflexió important en la banda ja que és el primer que editen amb un multinacional com Warner Music. Ens posem en contacte amb el vocalista Jesús Pina que ens explica tot allò que està al voltant d'aquest treball i l'actualitat del grup ara mateix. La conversa està extreta del nostre espai radiofònic Simfonia Metàl·lica, si voleu escoltar aquesta edició o qualsevol de les anteriors ho podeu fer a través del nostre canal a Ivoox.

Share Ross, Vixen: Estem treballant en idees per un nou disc

Share RossLes bandes dels 80 encara donen molt per parlar. Certament van ser uns anys molt prolífics pel rock, rock dur i metall sent un estil molt popular i on els grans mitjans el tenien en compte en una època on els espais musicals tenien un lloc i l'oferta d'oci no estava tant fragmentada. A més, la indústria del disc encara tenia el control sobre el negoci de les gravacions quan tot just podies tenir una cinta de cassette gravada si no podies comprar l'original. Avui dia no cal que us expliqui com ha evolucionat tot plegat.

Com deia, les bandes dels 80 encara tenen un gran poder de convocatòria, tot i que algunes veient en quin estat de forma continuen tocant més valdria que ho deixessin però per sort en molts casos encara val molt la pena veure un directe d'aquestes bandes. Vixen van tenir el seu gran moment de glòria amb aquells dos treballs Vixen i Rev it Up seguit d'un Tangerine que va passar amb més pena que glòria. Van tenir el recolzament d'una gran multinacional i els seus vídeos contínuament programats a l'MTV, us faríeu creus del que era en aquells anys aquest canal de tv vomitiu actualment. Van girar per tot el món amb gran repercussió fins que ho van deixar.

Llegeix més

Wolf Hoffman, Accept: No hi haurà nou treball fins d'aquí un o dos anys

Wolf HoffmanSi qualsevol amant del heavy metal té l’oportunitat de conversar de manera privada amb un personatge com Wolf Hoffman jo crec que ningú gosaria rebutjar-ho sota cap concepte. Per això quan un més que diligent manager de la banda va confirmar la disponibilitat i bona voluntat per tancar la cita ja vaig començar a fregar-me les mans.

Accept són una llegenda de la nostra escena, reconeguts com a influència per bandes de tots els estils. Des dels que han continuat el seu llegat fins les més extremes. Els seus discos dels anys 80 són considerats obligats en qualsevol discografia del gènere i tot i els seus alts i baixos al llarg del temps, lògics en una carrera tant dilatada, ja fa uns anys que han recuperat tot allò que podien haver perdut en algun moment. Han tingut fe en el present i la seva capacitat de continuar contribuint amb nous discos i gires demostrant que els veterans encara tenen molt a dir. La figura d’Udo Dirskcheiner és allargada i sempre estarà lligada al nom del grup però l’era actual amb Mark Tornillo està donant uns fruits a tenir molt en compte.

Un cop passada la gira de sales de presentació del seu darrer The Rise of Chaos durant l’estiu del 2018 seran un dels plats més sucosos de bona part dels festivals arreu d’Europa. Sobre tot plegat en parlem amb en Wolf a qui cal agrair que ens atengués una tarda qualsevol des dels EEUU tot i les deficiències de so de l’Skype. I dic que cal agrair-ho especialment perquè ara mateix el grup no està en període promocional d’un nou disc, al contrari, en temps d’aturada després de la gira de presentació i tot just abans del periple de festivals d’estiu. Justament és ara quan pots obrir una mica més el ventall de temes a tractar amb els músics, fora de les típiques entrevistes promocionals, i segurament es mostren més sincers en les seves valoracions de qualsevol tema.

Per tots aquells que vulgueu escoltar les paraules de Wolf Hoffman al final del text podeu escoltar l'entrevista emesa al nostre programa radiofònic.

Llegeix més

Guillermo, Angelus Apatrida: Europa no és la meca del heavy metal

Si parlem de thrash metal a l'estat espanyol cal fer esment a una banda que amb treball constant i demostrant treball rere treball la seva qualitat s'han guanyat el dret a ser considerats com tot un referent dins el gènere. Parlem dels Angelus Apatrida que després de Hidden Evolution i girar insistentment per Europa arribant fins i tot a sud-Amèrica i Austràlia s'han fet una reputació sòlida com a banda de directe amb bones composicions.

El seu segell actual, i des de fa uns anys, Century Media té clar que són un dels noms a tenir en compte i després que passessin bona part del 2017 treballant en nous temes a finals del mateix any van entrar a gravar-los. El curiós és on van fer-ho, aspecte que desvetllen en aquesta conversa. De nou han treballat amb Daniel Cardoso per donar forma a aquest Cabaret de la Guillotine que conté deu de les més excitants peces que mai hagin escrit.

En motiu de l'edició del treball, oficialment la sortida ha estat el 4 de maig de 2018, vam tenir l'oportunitat de parlar amb el guitarra i veu del grup Guillermo Izquierdo una setmana i mitja abans de la sortida al mercat en el marc del nostre espai radiofònic. La conversa va ser emesa el dia 29 d'abril i encara és possible recuperar el programa sencer en aquest enllaç. Aquí us oferim només la part de la conversa amb Guillermo, uns interessants 30 minuts on parlem del nou disc, l'escena del metall, la societat on vivim, mitjans de comunicació i reivindicació laboral... per si fos poc!!!

Accés