Fotos: Catherine Deslauriers

Quantes bandes després de quatre dècades d'activitat poden dir que segueixen creatives i amb un aura quasi de llegenda entre els fans? Ben poques. Gosaria a dir que els canadencs Voivod poden ser un d'aquests grups privilegiats. Mai han estat com les altres bandes. Emparats per l'onada thrash de finals dels vuitanta sempre van tenir un segell distintiu que els situava entre gèneres, des del mateix thrash al progressiu amb tots aquests elements quasi alienígenes que sempre han acreditat. Han passat per períodes de tot tipus, fins i tot com a trio, pèrdua d'importants membres com Denis ‘Piggy’ D’Amour però amb una proposta ferma i clara.

En aquest 2022 ens presenten el seu quinzè disc d'estudi, Synchro Anarchy, un disc ple de reptes en la seva confecció ja que la pandèmia ha fet que el grup hagi hagut de treballar d'una manera poc habitual i sense el contacte estret per l'intercanvi de idees.

No vam voler desaprofitar l'ocasió de parlar amb la banda. Una cita que en principi i segons teníem confirmat havia de ser amb el bateria Michel "Away" Langevin, membre històric del grup i amb qui presta fer esment a aspectes de tota la carrera del quartet. La veritat que la idea era sucosa ja que són 40 anys plens de coses per comentar i poder-ho fer amb un dels membres principals i que ha estat allà en tot moment feia preveure una conversa interessant. La sorpresa va ser que en el moment de connectar via Zoom va aparèixer en pantalla Daniel "Chewy" Mongrain. Us podeu imaginar la sorpresa..., bàsicament perquè tenia en ment una sèrie de qüestions que ara havien perdut tot sentit al no estar pensades per la persona que tenia en pantalla, no pas pel fet que fos en Daniel, al contrari, en tot moment molt amable i disposat. Em consta que la discogràfica no va estar fina amb tot això ja que a altres companys els va passar coses similars. Tocava improvisar doncs, som-hi!!!

Simfonia Metàl·lica (SM) - Bé, aquí estem per parlar del quinzè disc d'estudi de Voivod en pràcticament quaranta anys de carrera. Suposo que fins i tot els mateixos membres del grup estan sorpresos per aquesta longevitat i que la gent encara mostri interès per la vostra música.

Dan "Chewy" Mongrain (DCM) - És sorprenent i crec que els nois de mai s'ho havien plantejat en els inicis el 1983. Senzillament tenr una vida normal i això era un a més a més, no és fàcil mantenir un grup de forma regular durant tant temps treien discos d'una qualitat homogènia i alhora conservar els fans. Tenim seguidors arreu del món que segueixen, aprecien i entenen el món Voivod i el que l'envolta.

SM - I és curiós com tothom és unànime en l'escena en afirmar que Voivod és un grup diferent i especial...

DCM - Si... jo ara porto catorze anys al grup però ja l'escoltava quan en tenia onze o dotze quan els vaig descobrir. Precisament és el que m'hi va abocar i agradar, aquest fet diferencial. Ningú feia res igual en tota la corrent del thrash de la Bay Area. Era tant estranya aquesta barreja d'elements punk i de les bandes progressives que ho feia especial per dir-ho així.

SM - Moltes bandes ens estant comentant sobre els darrers dos anys i la pandèmia que en aquest context han tingut molt més temps per preparar nous temes i tot el que comporta la creació, gravació i feina d'estudi. Us ha passat el mateix?

DCM - No del tot. Estàvem girant encara per The Wake i a l'espera de confirmació de noves dates sabent que havíem de treballar en nou material per després tornar a començar la roda durant el 2019 i 2020. Jo vaig començar a escriure i llavors tot es va aturar. Ens vam separar, tot i haver començat amb algunes jams. Va haver el confinament i vam haver d'aturar-ho i és per això que no vam poder seguir amb noves idees. Llavors van venir els shows en streaming per Dimension Hatross i Nothingface, ens vam haver d'aprendre de nou els discos. Coses com aquestes ens van mantenir ocupats. Va ser el passat juliol o agost que vam dir, ei, hem de completar un nou disc!. Només teníem aquestes primeres idees que et comentava ja que no havíem pogut estar plegats. Van haver converses amb el segell i llavors amb el bateria Away vam començar a organitzar els riffs que teníem i estructurar els temes. També vam programar les bateries per tenir una millor idea de tot i era un constant intercanvi entre Away i jo mateix. Fins i tot tonalitats que no lligaven gens vam decidir utilitzar-les amb la idea de canviar-ho si calia posteriorment. Posàvem riffs junts que musicalment i rítmicament anaven bé però si la tonalitat no ho feia jo ho escrivia de nou perquè lliguessin correctament. Mai havia composat d'aquesta manera si no més linealment, d'un punt a un altre però va ser un desafiament creatiu al fer les coses diferents. Una mena d'estat d'emergència que ens va a portar a escriure música de manera molt intensa, com si tinguessis una arma al cap que t'apunta amb la pressió que has de fer el disc i has de prendre les decisions molt ràpid. Aquí ha d'haver un solo, aquesta part serà així... decidint tot sense vacil·lar.

SM - Una mostra del bo i el dolent de la tecnologia. Per una part no heu pogut estar junts assajant junts com de costum però gràcies a ella heu pogut completar un disc treballant de manera separada i intercanviant informació i arxius. I ara estem parlant cara a cara d'una banda a l'altra del món.

DCM - És la millor època per tenir una pandèmia!! Jaja Ens podem comunicar molt fàcilment però la relació humana, la connexió orgànica entre humans desapareix. He hagut de fer demos, gravar idees de baix, fer arranjaments i després anar a l'estudi per veure si funciona un cop gravat. Llavors refer algunes parts i tornar a gravar. D'aquesta manera tampoc es podien fer les lletres perquè encara estàvem treballant en la música i al final es van escriure tot just abans d'entrar a gravar. Va ser molt intens i el títol reflexa perfectament el que va passar, aquesta Synchro Anarchy que va regnar durant el procés.

SM - Així doncs no ha estat un procés de gravació normal per vosaltres, no heu treballat l'enregistrament com sempre.

DCM - Jo vaig fer les demos i els temps en les peces fantasma. Away no podia tocar les bateries sense res, sense cap mena de referència, amb això les va gravar i jo després vaig afegir guitarres a les que posteriorment calia posar el baix i les veus. Tot separat però va ser molt efectiu. Va ser al mateix estudi que es va fer The Wake i el EP així que tot el que va envoltar els streamings amb Francis Perron. És un fan de la banda des de fa 25 anys i coneix el so del grup i el que volem. Discutim les idees sense filtres ni perjudicis només amb la ment perquè siguin el millor possible.

SM - Anant al disc i algunes de les peces voldria destacar especialment Sleeves Off amb aquesta energia punk, Holographic Thinking amb una atmosfera podríem dir positiva estranya per Voivod i The World Today amb aquest baix tant contundent. Què me'n dius d'aquestes tres per exemple?

DCM - És difícil per mi ja que encara no tinc perspectiva. Holographic Thinking és com molt espaial. La intro me la va inspirar la obertura d'Emerson, Like and Palmer als Jocs Olímpics de Montreal el 1976 en una tonalitat major que la fa més estranya. Hi ha molt diàleg entre els instruments i m'agrada això en la música de Voivod i posar-ho a les cançons. The World Today és molt positiva, hi ha molta tensió al món actualment arreu... i mira que és fàcil dir hola tenint un somriure amb la gent pel carrer per alegrar el dia. Les emocions no tenen una dimensió i si sempre estàs amb ira, frustració i ansietat no estàs mostrant tot l'espectre d'emocions, no pots explotar aquests contrastos en el disc. Quan escrius música o un text i vols expressar-te en allò ho fas de manera personal per precisament això, expressar-te, i com a creador és el més important. Si et censures és com a contradictori com artista així que vull utilitzar qualsevol mena d'emoció. Perquè no les que aporten llum i optimisme. D'aquesta manera contrasta amb les parts fosques i es pot donar esperança a la gent... així ho espero.

SM - Sigui com sigui són 40 anys de Voivod, amb 14 com a membre per la teva part, molts períodes creatius diferents, discos, formacions... Hi ha algun període, discos o temes amb els que et sentis més a gust alhora de tocar els temes per exemple o com a fan? Potser hauríem de deixar fora aquí la teva contribució.

DCM - Aprecio cada era del grup. Realment m'agrada per exemple el disc Phobos amb Eric Forrest quan eren un trio o Killing Technology que va ser el primer k7 que vaig comprar mai. Encara recordo anar amb 11 anys amb la bicicleta a comprar el disc amb els diners que vaig guanyar repartint diaris... i encara el tinc!! Per mi aquest és molt significatiu. A més, el primer concert de metal al que vaig anar va ser Voivod en la gira del Nothingface. Vull dir que tinc la visió de fan que he estat del grup i ara amb 14 anys dins sóc un membre que contribueix creativament, així que és molt estrany.

M'agrada tocar el material més complicat i, per exemple, els concerts en streaming que vam fer tocant Dimension Hatross i Nothingface van ser un somni. Tocar peces com X-Ray Mirror va ser genial i no s'havien tocat mai en directe. Però també m'agrada tocar el material nou en el que jo he participat i composat. És un desafiament estar a l'alçada i tocar temes que encara no han sonat com el nou disc. Quasi no hem estat ni junts per fer-lo, imagina't si l'hem assajat junts, ens hem de trobar i veure com va!!! Necessitem tocar-lo!!!

SM - Ara una com a fan del grup. Has llegit el llibre Damn the Machine - The History of Noise Records? És el llibre del seu "capo", per dir-ho així, Karl Walterbuch als 80 i ja sabem que en aquells anys tenien totes les millors i més grans bandes d'Europa en diferents estils.

DCM - El conec però encara no l'he llegit. Crec que Away en va fer la portada, la il·lustració. No en sé més la veritat. Em sap greu.

SM - Ho comentava perquè en els darrers anys, i ara que hi ha la suficient perspectiva i ha passat el temps, han aparegut multitud de llibres d'aquest tipus i biografies que poden explicar moltes anècdotes i històries de la època. Una manera de conèixer més sobre l'escena i els grups d'aquells temps.

DCM - Sí ja t'entenc i és interessant. Me'l vull llegir en algun moment de veritat. Certament ara que el metall com a gènere es pot dir que té uns 50 anys ja és una longevitat com per poder explicar coses i que entri als llibres d'història, per dir-ho d'alguna manera, per explicar multitud d'històries. És un bon senyal que hi hagi història d'aquest gènere. Als 80 pràcticament no era ni reconegut per la indústria i va anar creixent poc a poc en l'underground, i mira ara, més gran que mai. Grans festivals, les bandes més grans són de metal. És sorprenent tot plegat d'alguna manera i són històries que han de ser explicades.

SM - Ja, però..., no sé com està a Canadà però almenys per aquí el metal està completament ignorat i menystingut pels grans mitjans de comunicació, fins i tot musicals que basen tota la seva oferta en la música no apareix... com sempre!

DCM - Sí però llavors vas a un festival i hi ha milers de persones. És encara una cultura underground però amb un gran èxit que al final també s'ha convertit en un gran negoci. Mereix està als llibres i en la història. En 100 anys, o potser en 5, si un alien ve a la terra haurà de saber la història del heavy metal.

SM - Estic segur que si un alien ve a la terra escoltarà Voivod!

DCM - Jajajajaaj, sii, si us plau, vine! Porta'ns amb tu! jajajaj

SM - Canviant de tema. Al 2017 van sortir algunes reedicions dels primers treballs del grup amb material addicional i aquestes coses que s'acostumen a fer. Vau estar-hi involucrats d'alguna manera o va ser cosa dels segells?

DCM - Crec que els fans volien aquestes reedicions des de fa molt temps ja que no es trobaven disponibles ni cds ni vinils d'aquells discos. Al final va ser cosa dels segells, dels drets legals i ha costat molt arreglar les coses entre discogràfiques i l'artista ja que són diferents discos en diferents companyies. Són grans notícies que, tot i que no hi tingui res a veure jo ja que no hi vaig tocar ni hi tinc drets de cap tipus, poguessin rellançar aquests discos. Ara vindran Outern Limits, Angel Rat i Nothingface en vinil. També va haver-hi un gran incendi a California en uns estudis on tenien els màsters de molts artistes i alguns d'aquests que van quedar destruïts eren de Voivod. Així que no es va poder treballar en les pistes originals i fer un remix o el que sigui però del que hi havia si fer un remaster. Crec que al final és bo pels fans ja que jo mateix no vaig poder tenir mai un vinil d'aquests treballs. Sortirà en un segell anomenat Real Gun.

SM - Parlant d'edicions, fa temps va sortir un dvd, anomenat dvd-1, amb material dels primers temps. No sé si teniu plans per un dvd-2 o un concert en directe en Blu-Ray per exemple. Ho dic perquè al treure no fa tant un directe, els streamings...

DCM - He de dir que algunes de les coses que hem fet a nivell audiovisual ja siguin clips o streamings estaran disponibles a la nostra web. També estaran les notícies que generem que aniran sortint, com no, a les xarxes socials. Ens volem assegurar que els streamings no estiguin disponibles a Youtube per algú que els hagi gravat, ho volem protegir i que estigui disponible en la millor qualitat possible de so i imatge. Estarà aviat a voivod.com així com el documental que apareixerà el proper any i el llibre que Jeff Wagner està escrivint sobre la història del grup així que moltes coses positives han de passar.

El temps que teníem assignat no va donar per més i la ronda d'entrevistes per en Daniel havia de seguir sense aturador. Estarem avinents de les novetats.