Menu

Kee Marcello: Odio la manera com John Norum fa el solo de Superstitios

Out of this WorldLa figura de Kee Marcello sempre anirà lligada d'alguna manera a un nom com Europe. El guitarrista va ser present en un dels discos més coneguts del grup com Out of this World, venent uns 3 milions de còpies. Però fora d'aquella època el suec s'ha forjat una sòlida carrera al llarg dels anys. Ara ens ofereix una proposta en forma de banda amb la que ha unit esforços amb el vocalista de Fair Warning Tommy Heart. Un disc homònim mesclat per Ron Nevison (Kiss, Ozzy Osbourne) que va definir el que van ser els clàssics dels Europe a finals dels 80.

Per si fos poc la col·laboració d'aquests dos personatges Don Airey (Deep Purple) ha contribuït amb els seus teclats en quatre temes mentre que la secció rítmica s'ha complementat amb Darby Todd (Gary Moore, The Darkness) i Ken Sandin (Alien). Ens ofereixen aquest debut ple de rock melòdic en un estil que potser no està passant la millor era però que Marcello reivindica.

Al final del text podreu veure la conversa que hem penjat al nostre canal de Youtube al que us animen a subscriure-us i revisar per molts més continguts.

No vam voler perdre l'oportunitat de conversar amb un excel·lent guitarrista per parlar d'aquesta nova aventura i el seu passat en una trobada que va costar lligar i que després de dos intents va poder ser possible.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Kee, finalment podem parlar! Ha costat, sembla que hi ha interès i la promo està sent prou llarga.

Kee Marcello (KM) - Doncs si! El segell m'està intentant matar a entrevistes jaja. Odio aquests horaris rígids però sembla que la gent té ganes de saber coses i les entrevistes s'allarguen. És per això que acostumo a anar tard i si cada entrevista la comences ja deu minuts tard al final del dia et retardes una hora. Al final les que no es poden fer cal posar-les en un altre dia i seguir.

SM - N'has d'estar content doncs, hi ha ganes de parlar-ne.

KM - Yeah!! N'estic molt feliç la veritat.

SM - Som-hi doncs! Un primer treball que m'agradaria ens comentessis quan surt la idea d'unir esforços amb en Tommy, Kent, Darby i donar forma al projecte.

KM - En Tommy i jo ja vam coincidir anteriorment en un projecte anomenat Kee of Hearts el 2017. Això només era un projecte i, de fet, vam estar parlant a través del segell que participés en un disc en solitari seu però mai vam parlar d'una banda, només de projectes. Un cop va passar això els dos ens vam quedar amb el cuquet de fer una banda com a tal i ens vam trobar quan vaig tocar a Milà amb la Kee Marcello Band al Frontiers Rock Festival. Allà va ser quan vam estar comentanthop i en Tommy ja havia parlat i tocat amb en Kent. Fins i tot ens vam poder trobar amb el bateria Darby estant junts dos dies parlant sobre música i tot això, aquestes coses que fan els músics quan n'estan pensant alguna...

El proper que va passar va ser que ja vam assajar sense tenir ni tant sols el nom a Gotheburg, allà ens vam trobar tots. Va ser tot més aviat com a Kee of Hearts però un cop junts els vaig dir: "ei, tinc una demo amb tres temes... potser podríem fer alguna cosa nova" En aquesta demo hi havia Twilight, In A Million Years i Lighting Up My Dark així que al final del dia ja teníem gravats els temes en una primera versió de la que en vaig fer una primera mescla també. Això havia de ser uns bonus tracks pel que inicialment estàvem fent però també et serveix per fer contactes amb segells i ensenyar-ho. Així que vam iniciar una campanya de crownfunding que va funcionar molt bé. En aquest punt al Japó, des de JVC Victor, s'hi van interessar. Jo ja havia treballar amb ells amb Europe i en alguns projectes posteriors i la veritat que van fer molt bona feina amb nosaltres arribant a molt bones posicions als charts. A més, amb molt suport d'un personatge molt important en la ràdio d'allà, Masahito, també fa de periodista per la revista Burnn. És molt popular i molta gent l'escolta. Al seu estudi molts cops hi ha un munt de segells portant-l'hi material perquè el punxi, d'alguna manera ell diu el que sona. Va punxar Twilight i ens va ajudar molt i això que és un tema llarg, gens fàcil però ens va fer pujar a les llistes.

SM - Japó en referència a la música sempre és diferent respecte els productes i edicions que fa i la reacció que tenen, molt entusiastes normalment. Sempre oberts a totes les manifestacions de rock dur i heavy, és sorprenent.

KM - És genial girar per allà però no ho vam poder fer i això era el frustrant. Teníem una posició immillorable als charts i tant jo com en Tommy amb Fair Warning som noms coneguts al país i fàcilment haguéssim pogut fer una bona gira però no va poder ser per totes les restriccions del Covid. És això és el que tenim a l'agenda ara. També vam estar parlant a nivell global que la gent que va fundar Nuclear Blast estaven començant amb un nou segell i que la cosa tenia bona pinta, ens vam entendre finalment amb el nou segell. La cosa és que no es podria fer el llançament fins al voltant del gener d'aquest 2022, així que calia esperar uns sis mesos més o menys i guardar el secret. Es va fer ja que valia la pena per aquest cas.

SM - És curiós el que expliques perquè al final tothom guanya. Vull dir, sou reputats músics ambdós, amb bon material i en Markus i la gent d'Atomic Fire saben bé com es mou el negoci i fa molts anys que s'hi dediquen. Poden tractar bé el producte i la banda, pot haver confiança mútua.

KM - Yeah! al final és com treballar amb amics, tenir aquest rerefons en el negoci ambdós ajuda molt.

SM - És curiós com fa algunes dates parlava amb en Tomi dels Amorphis i em deia el mateix, gent que coneix el negoci, tracte molt familiar... Canviant de tema, i estic segur que ja t'han fet aquesta pregunta en aquest periple promocional un munt de cops, el nom del grup és Out of this World... alguna relació amb el disc de Europe.

KM - Oh no!!! és pura coincidència, jajajajajaj!! La veritat és que porto parlant del tema anys i el meu publicista a Anglaterra em va dir: "necessites una mica més de reconeixement, alguna cosa que digui a la gent què és això, què estàs fent". Per un moment va suggerir que la banda es digués Kee Marcello's Europe però odio aquest tipus de noms. Només hi ha una banda Europe, jo vaig ser-hi i prou, n'estic orgullós però es va acabar. És ridícul. Recordo quan als 70 per exemple com hi havia tres bandes diferents com a The Sweet. És horrible pels fans!!!! A quina et prens seriosament? Ha passat amb moltes altres com Saxon, Yes...

Kee Marcello i Tommy HeartSM - I tant! Més recentment amb L.A Guns i genera confusió...

KM - Llavors en Tommy em va dir abans que sortís exclusivament al Japó, i ell sap bé com van les coses allà ja que Fair Warning hi té un nom, perquè no anomenar-ho Out of this World? Així tens d'alguna manera el reconeixement que dèiem. Aquesta és la manera que pot entrar Kee Marcello en el món del rock a Japó. D'alguna manera és com quan Ronnie James Dio va estar a Black Sabbath en la darrera época que per raons legals al final al grup el van anomenar Heaven and Hell. Com per començar de nou. Entenc el raonament i així ha estat.

SM - Pel que expliques crec que el tema de la composició ha estat més cosa teva que no pas una aportació col·lectiva, és així?

KM - En aquest disc jo ho he fet tot, música i lletra. Ha estat una mica més senzill ja que al partir de tres cançons ja fetes ha estat anar estirant la corda d'aquesta inspiració i els nois del grup han acompanyat perquè tot anés en aquesta direcció. Per exemple In a Million Years és un tema antic que he tingut a la recambra anys, Not Tonight el mateix, crec que és del 2007 per algun projecte que mai va sortir. En un futur estic segur que estarem en la mateixa habitació quan sorgeixi la composició, han passat moltes coses durant tot això del Covid i vàrem tenir sort de poder fer les bases junts a l'estudi abans que es tanqués tot. En Darby mateix va haver d'estar en quarantena. Hagués estat difícil d'un altra manera. Tot i així vam haver de treballar cadascú en estudis diferents, uns a Berlín, altres a Gotheburg o amb l'afegit que teníem a Don Airey que toca en quatre temes als EEUU. No hi havia manera d'agafar un avió i anar enlloc, no et podies ni moure de casa!

SM - Molts músics ens ho han explicat en els darrers mesos, com han hagut de treballar i com les noves tecnologies han ajudat a la comunicació. D'altra banda sempre ens han comentat que han tingut més temps per composar i dedicar-se a treballar els temes en tots sentits.

KM - Exacte! I això és una cosa bona. Vull dir que no hi havia més que concentrar-se en la producció, arranjaments i òbviament la composició. Aquesta segurament ha estat la vessant positiva del Covid però finalment estic content que hagi passat. Les restriccions han anat caient quasi del tot depenent dels països.

SM - Cap aquí s'ha anat i segurament deixar que la major part de gent agafi la infecció i senzillament seguir. Anant als temes deixa'm dir-te que trobo que les guitarres tenen una forta presència, a The Warrior per exemple, però els teclats també en peces com Twilight. Vull dir que hi ha prou protagonisme i combinació dels dos elements.

KM - Yeah!! És una bona barreja de guitarres i teclats, quan composo molts cops ho faig amb els teclats i llavors ho poso en demos amb les guitarres tenint en compte les parts on ambdós poden col·laborar, tenir aquesta conversa entre els dos instruments que ho enriqueixi. D'alguna manera com una tornada als temps de Kansas o fins i tot Rush sempre buscant aquesta combinació entre guitarres i sintetitzadors tret de les quatre on tenim Don Airey i cal posar-lo en valor. M'agrada fer aquests arranjaments i combinacions.

SM - I actualment els fans no estan tant... potser la paraula seria "espantats" amb els teclats, durant molts anys el fan del rock dur i heavy metal no ha vist amb bons ulls l'ús de teclats en l'estil. Són més oberts en aquest sentit.

KM - Sí però en el rock i metall modern la gent s'espanta amb els sintetitzadors. Com pot ser?

SM - Tú creus? En aquestes alçades encara?

KM - Almenys de la manera que jo els utilitzo. La majoria d'ocasions es fan anar com a samples i material més banal però a mi m'agrada engreixar el so com fa un Juno o OverHang i és el que m'agrada utilitzar per les meves gravacions i aconseguir determinats sons. Crec que és un aspecte oblidat en el rock'n'roll i pot ajudar a enriquir el so de l'estil. No utilitzo piano ni aquestes coses més "regulars" o habituals, prefereixo mirar de fer coses més divertides amb els sintetitzadors.

SM - És cert poques bandes s'atreveixen. Tornant al grup, com n'és d'adient en Tommy a la veu per una banda com aquesta..., no creus?

KM - Oh, sorprenent! Em sorprèn amb el que fa no et puc mentir. No té límits, és l'únic cantant amb el que he treballat que pot fer algunes notes tant baixes, les notes altes les fa baixes. Molt sovint has de vigilar amb els cantants perquè volen pujar molt ràpid i anar on es senten còmodes, no tenen cura dels diferents rangs. Res d'això importa amb en Tommy, ho pot fer més greu o més agut sense patir ni límits.

SM - Per un compositor ha de ser bestial saber que el vocalista, home o dona, que ha de cantar allò no tindrà cap problema o s'ho pot fer seu fàcilment.

KM - Sí, el cel és el límit. De fora d'aquest món (Out of this World)!!

SM - Jajajaja, ben lligat. Deixa'm preguntar-te alguna cosa sobre el passat ja que vas estar en dos discos de Europe, Out of this World i Prisoners in Paradise, i el grup des de fa anys que encara toca temes d'aquests dos discos en directe. Què en penses de la interpretació dels solos de John Norum en directe d'aquestes cançons? Normalment toca bàsicament el mateix que vas fer als discos...

KM - Són absolutament horribles. No sap que coi està fent. Que no se'm prengui malament, és un gran guitarra però no sap el que jo feia en aquests temes. Tenim diferents referents i crec que hauria de fer el seu material perquè amb el meu és realment horrible. Odio la manera en la que fa el solo de Superstitious.

SM - Doncs mira que la toquen pràcticament en cada show...

KM - Sí, ho he vist a Youtube... és horrible.

SM - Quan va sortir Out of this World va ser or i platí als EEUU si no recordo malament i estàveu de gira amb Deff Leppard. En aquell moment crec que vau deixar-ho i anar a girar a Àsia. No hauria estat millor decisió seguir als EEUU per donar suport al disc en un mercat més interessant on Final Countdown havia venut molt més?

KM - Sí però deixa que et corregeixi un moment. No vam deixar la gira a EEUU per anar a Àsia, va ser per anar a Europa. I no va ser pas cosa nostra ni una decisió dura ja que volíem seguir l'exitosa gira als EEUU però el nostre mànager a Europa, Thomas Herbert, va contractar Herbie Herbert, que en aquell temps també ho era de Journey, Santana o Steve Miller Band als EEUU i tenia molt ben controlat aquell mercat. Teníem dos managements en aquell moment i a en Thomas se li va ocórrer aquells estúpids tours per la tv per mirar de fer més diners. Tot estava fet i la decisió presa, no vam poder fer res i no va importar a ningú la posició de la banda.

SM - Allò que molt sovint es queixen els músics que la indústria i el negoci només pensa en ell i per a res en la banda, músic o el que seria millor en aquest sentit.

KM - Yeah!!! Recordo haver tingut aquesta conversa amb en Rick Savage i Joe Elliott (NOTA - baixista i cantant de Deff Leppard) un parell de nits abans d'anar a Europa. Em deien: "quina pena que hagueu de deixar aquesta gira ara que està funcionant tant bé" i jo deia: "collons no!!! això és estúpid! però està fora de les meves mans" Al cap d'un temps Thomas va ser acomiadat i en Herbie era el nostre management a nivell mundial. A partir de llavors va ser quan tota la part del negoci va estar millor gestionada i controlada.

SM - Assajaveu molt en aquells temps o amb el ritme de la gira ja n'hi havia prou?

KM - No hi havia dates per assajar. Estàvem constantment en gira com en el Final Countdown tour. Estava tot tant apretat que no hi havia dates per res més. Pràcticament tocàvem cada nit i això és el millor assaig que pots tenir, tocar davant de 20.000 persones i córrer per tot l'escenari, no calia assajar massa. Això ens feia millors com a grup. De fet, fèiem jams i d'alguna manera els nostres assajos eren durant les proves de so. Llavors ens venien idees, tocàvem temes dels Beatles i ens ho passàvem molt bé en aquells moments.

SM - Sempre he pensat que confeccionar un set-list quan una banda ja té certa trajectòria i amb els gustos i preferències dels diferents membres ha de ser força complicat. Què me'n dius?

KM - Oh sí!!! Aquest és un problema que has d'afrontar quan surts a la carretera. La gent per exemple vol sentir algunes cançons de Europe o no ens deixa marxar de l'escenari! Temes com Superstitious i suposo que Girl from Lebanon o Let the Good Times Rock, les hem de fer així com alguna de Fair Warning però també volem fer les màximes possibles del disc. No volem avorrir la gent, ha de ser una mena de festival de hits que deixi tothom amb cara de... guau!! Que quedi clar de què va la cosa.

SM - Quan es va produir la reunió de Europe tú vas decidir no participar. En algun moment has cregut que no vas encertar en la decisió?

KM - Yeah!!, vull dir... potser... vull dir... Hi ha moltes circumstàncies en això. Tot va començar entre Joey i jo ja que va haver un moment que en Thomas no era el mànager del grup si no el mànager d'en Joey Tempest. Me'n vaig adonar a Londres el 1988 quan vam gravar el disc. El productor, Ron Nevison, va portar un cassette des de LA i ens va dir: "escolteu, porto una cançó escrita per vosaltres de Diane Warren". Era una de les millors compositores i és una de les millors de tots els temps. Ens la va posar i era fantàstica, uns cors meravellosos, un gran tema. Podia sentir on aniria la meva guitarra i posar-hi l'empremta de Europe, la veu d'en Joey... Quatre de nosaltres estàvem d'acord menys en Joey, el seu argument va ser que no érem un coi de banda de versions. Érem quatre contra un i al final el que va passar és que el productor va mostrar el cassette a la seva propera producció que fou els Chicago. Van gravar el tema i van obtenir un número u a la llista Bilboard, però no només això, és una de les cançons més grans del seu catàleg, el millor hit que tenen. Des de llavors va haver sempre certa tensió entre nosaltres i és part de les raons que et deia. Des del punt de vista del negoci va ser una funesta decisió.

Quan es va plantejar el concert de reunió pel nou mil·leni els punts de vista sobre com havia de seguir la cosa eren diferents. Jo creia que havia d'haver temps per a què tornés la melodia. Era la era post-grunge i era moment de retornar als sons melòdics ja que tot aquell material predominant als 90 era molt avorrit. Així que no hem veia dins el grup però no puc dir no tornaré a fer això mai més, ho prometo.

SM - Doncs crec que la combinació dels vostres talents, John, Joey tú... etc hagués pogut donar material molt bo ja no sé si en una ona més dura o melòdica però el potencial hi era.

KM - Però estic fora. El meu temps a Europe definitivament s'ha acabat.

SM - Tornant al present, algun pla per un possible disc en solitari després d'aquell Shine On? O algun altre projecte?

KM - He fet cinc discos en solitari, el darrer dels quals Scaling Up el 2016. La cosa és que tinc un hit a Europa. Crec que és número 10 o 9 a les llistes alemanyes, el mateix a Suècia, Dinamarca, Bélgica a més de molt bones posicions a Amazon. Es tracta d'una gravació del disc que et deia del 2016 Scaling Up i ara ha sortit, Don't Miss You Much. Aquest abril sortirà un segon single per posteriorment veure si puc treballar i treure un nou disc en solitari però això no seria com a mínim fins l'any vinent. També volem fer un segon disc de Out of this World.

SM - Això t'anava a preguntar... pensant en un nou treball de Out of this World suposo?

KM - Tinc bastant finalitzades tres cançons per Out of this World, crec que tot plegat tindrà molt bona pinta.

SM - I suposo que amb ganes de girar i presentar els temes...

KM - Absolutament!! No puc esperar per sortir a la carretera, sembla que finalment està tot obert però encara no m'atreveixo a ser optimista del tot però crec que finalment els festivals es faran. El nostre mànager s'està partint el cul per a què estem als màxims festivals possibles i anar a l'agost al Japó i el sud d'Àsia. Veurem què passa...

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?