Menu

Udo Dirkschneider: El meu gran error va ser sense saber-ho donar tots els drets sobre Accept a Wolf Hoffman

Udo 2021En els darrers anys hem tingut oportunitat de creuar-nos en la carrera del petit gran home Udo Dirkschneider cada cop que ha tret un nou treball. Ja sigui d'estudi com va ser Steel Factory o el més recent directe enregistrat a Bulgària en plena pandèmia amb el que vam tenir oportunitat de parlar amb el fill del vocalista, Sven, bateria de la banda. La maquinària no s'atura i un nou disc d'estudi ha vist la llum aprofitant la finestra que ha donat la pandèmia on tants i tants músics han tingut un temps per crear noves cançons i gravar-les que en condicions normals segur que no hagués estat tant generós.

Ara és el torn del vint-i-setè disc, Game Over, un disc d'extens minutatge i que referma el que tots ja sabem. Que tot i els tocs que sempre Udo vol donar a la seva música per fer-la avançar i adoptar d'alguna manera tot allò que de nou està passant a l'escena la seva especialitat és el heavy metal clàssic de tota la vida. Ho sap fer perfectament i és el que s'espera d'ell segurament per part de tots els seus seguidors, siguin d'una banda mítica com va ser i és Accept com dels seus treballs en solitari. Així doncs, davant una nova oportunitat de parlar amb el mateix Udo no ho vam dubtar i vam contactar via Skype.

Si voleu escoltar enlloc de llegir l'entrevista podeu escoltar l'edició del nostre programa radiofònic on es va emetre al final del text. Si voleu, a més, veure la conversa original en anglès també la trobareu al nostre canal de Youtube.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Fa poc vam parlar amb el teu fill, Sven, i ens deia que deixaries Eivissa per tornar a Alemanya. Has deixat ja les illes?

Udo Dirkschneider (UD) - Si, estic totalment instal·lat a Alemanya. Ja no estaré més a les illes, hi ha força raons, les familiars principalment per estar més proper als meus. Si torno a Eivissa serà per unes vacances.

SM - Ja ens va explicar Sven que ara sent avi... doncs és raó de pes.

UD - Sí, per mi ha estat el millor moviment a fer ara mateix.

SM - Però suposo que trobes una mica a faltar les illes i tot el que comporta

UD - No t'he d'enganyar, si, he estat allà tretze anys però ara de tornada a Alemanya.

SM - Vint-i-setè disc ja, suposo que mirant enrere fins i tot per tú deu ser aclaparador veure tota una carrera tant llarga de discos i directes.

UD - El fet és que encara ho gaudeixo, especialment amb la formació actual amb gent jove de 28 anys o el meu fill amb 27, 30 o el més gran, André, amb 35. És interessant treballar amb ells perquè tenen una visió diferent que la meva, han crescut amb altres influències i no pas com jo que ho vaig fer amb Jimi Hendrix o Rolling Stones. Tenen una visió més variada i és molt interessant treballar amb ells. Sí, ha estat una mica més difícil durant la pandèmia ja que no podies estar tots en una habitació amb el productor treballant en els temes i en les idees. Tot ha estat més lent a base d'Skype o Zoom i això no ho fa fàcil. La gravació tampoc ha estat fàcil ja que només podia haver dos persones i eren l'enginyer i el músic que feia les seves parts. No puc dir que la pandèmia ho hagi posat fàcil però el que si ens ha donat és temps. El que si trobo a faltar és anar de gira. Aquest disc personalment crec que té diferents tipus de cançons i n'és prova les setze que conté.

SM - Amb aquesta formació tant jove que ens deies, d'alguna manera et deu empènyer a seguir, provar coses i no adormir-te en definitiva...

UD - I tant!! Per exemple, he tingut oportunitat de treballar conjuntament amb el meu fill en les lletres i altres aspectes, et fa veure les coses d'un altra manera. Aquest cop era important tenir la ment ben oberta i estar al seu nivell. Com ve has dit, m'empenyen i donen sang nova. No puc dir més que n'estic molt feliç i sembla que a la gent li està agradant.

SM - De fet estàs sent força actiu editant material. El disc en directe, l'EP fa uns mesos, ara un nou disc d'estudi... No ha estat possible tocar en directe però no has perdut pas el temps!

UD - Si, el disc en directe va sortir al setembre del 2020 i va ser el promotor búlgar que ens va oferir tocar enmig de tot el període fort de la Covid. Li vam dir que ja veuríem i al final ho vam fer. Al veure el lloc vam estar d'acord que calia gravar-ho tot. M'agrada el disc, s'hi respira bona atmosfera i es pot veure també en el dvd l'especial que era en les circumstàncies que hi havia. Tenir 2000 persones juntes amb la que queia no cal pas menysprear-ho. L'EP va ser idea del Stefan ja que va voler fer alguna cosa tant pel nostres tècnics com per la banda. La gent necessitava una mica de diners i també anava una part benèfica. Vaig estar de sort de poder treballar de nou amb ell i en aquest projecte enmig de la pandèmia. També treballar de nou amb antics membres de la banda i la vocalista Manuela, que ja havíem fet alguna cosa, i per suposat el meu fill i jo. El bo era que no hi havia cap mena de pressió, només passar-ho fent música. Va ser fàcil també editar-ho amb el meu segell d'UDO, AFM, i poder així mirar de generar una mica d'ingressos pels tècnics i músics del grup, a més de seguir treballant constantment en el nou Game Over.

Udo 2021SM - Recordo com Sven ens va explicar multitud de coses divertides del que va passar i com portar a terme un concert com el de Bulgària a més de ser la única banda, diria que al món, en editar i tocar en un concert amb 2000 persones l'any pandèmic 2020!!

UD - És veritat. No tothom ho pot dir, vam estar de sort tot i que ara les mogudes amb les gires no paren. La gira russa s'ha mogut al 2022, només hem fet dos festivals aquest estiu i tota la gira europea també s'ha mogut al 2022. Tot són problemes i el 90% del previst per aquest any no es farà. Només el Metal Paradise, la resta el proper any.

SM - Sembla que tot passarà i es farà el 2022

UD - Siii, sembla que tothom estarà i voldrà estar en gira el proper any jajajaj. Ja veurem. Caldrà esperar i l'únic que podem fer ara és promocionar les noves cançons fins que es puguin presentar en directe.

SM - Abans ho comentaves d'alguna manera però crec que pot confondre a la gent aquest EP de Udo & The Old Gang si el podem considerar com disc teu.

UD - No, això és un projecte a banda. Tres temes es van pujar a Youtube i la majoria de gent va començar a dir que es tractava quasi dels Accept ja que hi havia tres antics membres. Just és el que deia, més una cosa de caritat tot i que la gent preguntava si hi hauria més cançons per fer un disc. No vull que no passi però definitivament no pas ara. Si hi ha idees perquè no utilitzar-les en el temps lliure que tinguem en un futur.

SM - Així queda la porta oberta per treballar de nou amb aquesta gent...

UD - Per suposat, perquè no? Peter està en un tribut a AC&DC i em va dir si voldria fer això i va ser fàcil de portar i fer.

SM - I de fet és material molt més melòdic que el que habitualment fas.

UD - Siii, per suposat. Al cantar amb una veu femenina, també cantant en Peter...,  va ser com una cosa nova, obrint nous camins i sense cap pressió. Passar-ho bé fent les cançons, perquè no?

SM - Tornant al recent Game Over, si comptem els bonus estem parlant de fins a divuit cançons, això és molta música... suposo que us sentíeu força creatius!

UD - Si, i a més teníem temps jaja. Això és precisament el que hem deien des de la companyia, segur que vols posar tants temes al disc? És clar! M'agraden totes i això dona valor als diners que et gastis en el disc. Tampoc no m'agrada això de posar diferents temes en diferents edicions del disc, va home!!! si tens totes aquestes cançons posa-les en un disc i no maregem tant.

SM - Precisament!!! Per la gent com jo que encara compra discos això que en l'edició en vinil hi hagi un bonus, al cd un de diferent, al digipack un altra... és una bogeria pels fans que per tenir-les totes han d'adquirir totes les edicions, cosa que acaba per no succeir.

UD - Yeah!! Nosaltres estem fent una edició limitada amb totes les cançons i ara que torna a ser prou popular el vinil surt amb les 16 que van al disc. Això no deixa de sorprendre'm que en els darrers dos, tres o quatre anys no paren de vendre's més i més vinils, fins i tot més que cds. No entenc aquesta manera d'actuar de les companyies, la majoria de gent comprarà l'edició limitada que hi és tot.

SM - Les companyies demostren sempre que només volen vendre, que és normal, però potser amb edicions més cuidades i material ben seleccionat i variat, així es podria vendre diferent bandes, no pas diferents edicions del mateix treball.

UD - Puc entendre les edicions en vinil pels col·leccionistes però tot aquest tipus de jugades en les diferents edicions no van amb mi.

SM - Segur que heu canviat la vostra manera de treballar durant tot el procés, ja ens n'has fet esment abans, amb tot això del virus. Què ens en pots explicar més?

UD - No hi havia altre remei, no és que sigui molt bo jo en tot això..., bé ara una mica més després de tot, per això tenim gent jove. Tot començava més o menys amb una trucada a Skype parlant de cada tema, sobre les harmonies, on ha d'anar cada cosa etc. Després venia un enllaç, escoltar aquest enllaç i de nou una videotrucada per parlar-ne i tornar al mateix. No és la meva manera de treballar però al final tot s'ha gravat igual en directe a l'estudi, el baix, bateria, guitarres... però normalment sóc a l'estudi en tot plegat sobretot quan fem guitarres per anar estant al cas i escoltant. Ara no ha pogut ser, no és el mateix que estar cara a cara però és el que hi ha i el resultat ha quedat molt bé. N'estic feliç.

SM - Un tema que m'agradaria destacar és Metal Never Dies, diria que és un tema especial per tu escoltant la lletra.

UD - Siii, és una petita biografia meva. El meu fill va venir amb la melodia i els cors. Va suggerir el nom i que podria parlar de mi, vam escriure la lletra parlant de mi els darrers 40 anys. Durant el primer vers em semblava que no tenia massa a dir però al segon ja tenia clar que sí. La veritat que si hagués hagut de fer una cosa així jo sol no crec que ho hagués fet. És el mateix que Marching Tank, sempre m'han anomenat el tanc alemany al meu país, i fins i tot fora però mai n'hagués fet un tema parlant d'això. Al final... perquè no? Fer un tema de la teva carrera, pot resultar interessant per la gent.

SM - Amb aquesta perspectiva que et dona una carrera tant llarga veus futur pel heavy metal en, per exemple, 25 anys? Ho dic perquè habitualment molta gent diu que quan les grans estrelles hagin desaparegut totalment (Ozzy, Metallica, Maiden...) l'estil no ho suportarà, de fet, moltes ja han traspassat. Com ho veus?

UD - No ho crec, Metal Never Dies!!!!! (el metall mai mort), sempre hi ha noves bandes i els clàssics com els que has citat tenen encara dos, tres, quatre o més anys en prou bones condicions tot i que això no es pot dir mai. En els darrers anys molta gent jove està aflorant i crec que aquesta música no morirà quan Metallica, AC&DC o Maiden ja no hi siguin. Potser canviarà en un estil més modern però les bases d'aquesta música seran les mateixes. I fixa't, temes com Balls to the Wall o els mateixos Accept tenen més de trenta anys i si no toquen aquest tema no els deixen baixar de l'escenari.

SM - És un debat que fa temps que és present i suposo que no sorprèn que vagi sortint a mesura que passa el temps...

UD - Però crec que hi haurà alguna cosa que arribarà. El que sí crec és que moltes bandes necessiten molt més recolzament de les companyies discogràfiques. Per mi hi ha un problema en aquest sentit. Recordo per exemple estar de gira amb Ozzy Osbourne pel disc Mean Machine i no teníem problema per cobrar de la companyia com a banda de suport, ara quan li ofereixes a algun grup no tenen diners ni suport de les companyies per fer la gira o senzillament no tenen temps ja que tenen feines normals on no poden faltar més de dues setmanes. Això és una equivocació. Potser signen massa grups o quan un té èxit llavors només busquen clons i tenen 4 o 5 grups iguals que no aporten res. En la meva opinió això és equivocar-se.

Udo 2021SM - El que no canvia amb els anys és el debat de com actuen dins el negoci i tracten les companyies les bandes, respecte els canvis tecnològics...

UD - En la meva opinió, i sé que les companyies m'odiaran per això però me'n fot, si he de donar un consell a una nova banda els diria que no firmessin un contracte amb una companyia. Aprofita la tecnologia, fes la teva web, explota les descàrregues... així tots els diners van per tu i no pas per la companyia. Sé de gent que fent coses a Youtube i ha tingut prou repercussió, es pot fer moltes coses i repeteixo que els diners van per tu reinvertint en la teva carrera.

SM - Tornant al disc un altre tema que m'ha cridat l'atenció és Kids and Guns i tot el que porta anys arrossegant-se als EEUU amb les armes i el fet que cada cop més joves en tinguin.

UD - Si i no només als EEUU, tot i que són els número 1 en aquest sentit, amb el fàcil que és parlar enlloc de matar ningú. A Amèrica ha passat en diverses ocasions a les escoles que hi ha hagut episodis d'aquests i d'altra banda el que passa a Àfrica quan agafen nois joves i els entrenen per ser soldats o kamikazes, ja veus, amb 16 anys i matant gent, per a què? En general és en contra de les armes el tema.

SM - Aquest tema trobo que fa molt amb el títol del disc, Game Over, sembla que cada cop ens acostem més al final. El món està més boig que mai.

UD - Game Over, això ve de quan hi estàvem treballant i no recordo qui ho va dir però ve d'un terme alemany de quan treballes en un disc que es podria traduir com Game Over en anglès i així va quedar. És un bon títol i, per suposat, que pot donar per pensar a algú que potser és el darrer disc o la darrera gira i ja et dic que no.

SM - Parlant d'altres coses. Si torna a haver interès per una gira com a Dirkschneider tocant temes d'Accept, ho consideraries?

UD - Si, perquè no? Aquest any ja hem fet dos concerts en aquest sentit en festivals. Això estava planejat pel 2020 com a aniversari del Metal Heart i ara ho hem tornat a fer. Al principi no ho tenia massa clar però hi havia un contracte i em deien que la gent tenia ganes de veure-ho. Al final vam fer aquests concerts i la veritat que és igual amb quin nom ho fas, la qüestió és tocar i la gent s'ho passa bé. Hi havia molta gana de veure coses així al festival i fins el promotor ens va dir setmanes després que no hi havia hagut contagis. Ara pots veure cada setmana partits de futbol a estadis amb 30.000 persones i no pots fer una gira, au va!

SM - Aquesta és una discussió habitual avui dia! Per cert, parlant de vells temps encara estàs en contacte amb Michael Wagener?

UD - Ho va deixar i vendre tot. Ja fa un temps que va deixar la producció, està retirat.

SM - És un gran nom de la producció amb alguns dels millors discos fets en el rock i metall.

UD - Yeah!! Va treballar amb quasi tothom. La cosa és que vam començar a fer música junts, ens coneixem des que tenim 6 anys a l'escola. Vam crear Accept junts al 68 o 69 abans que res però llavors ell va anar tirant cap a la feina d'estudi i jo amb el grup, a ambdós ens va funcionar.

SM - Per acabar, quin creus que ha estat l'error més gran que hagis comès en la teva carrera? Com un consell per les noves bandes.

UD - Jo vaig crear el nom d'Accept i l'any 81 o així vaig signar un munt de papers sense que saber massa què signava. Quan em van fer fora del meu propi grup vaig trobar un paper on deia que tots els drets pertanyien a Wolf Hoffman i això va ser el meu gran error. El nom era meu no d'ell. L'error va ser no mirar què signava però això va ser fa molt temps i ara ja m'és igual, tot ha anat bé. No he tingut molts problemes amb les companyies, només els habituals però aquest el recordaré sempre.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?