- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Entrevistes
Vicente (Golgotha): En tinc prou amb que a la gent li agradin les nostres cançons
Hi ha bandes que només amb la seva trajectòria ja es comprova fàcilment que hi ha uns fonaments i el que són en el moment actual no és cap casualitat. Aquest és el cas dels mallorquins Golgotha, una proposta ferma de l'escena extrema que amb els seus inicis allà per l'any 2013 han refinat i expandit la seva música a través d'un total de nou llançaments, si recollim els que apareixen a la seva pàgina web, el darrer dels quals en forma d'EP ha vist la llum aquest 2021. No ha estat en forma de llarga durada, com el seu anterior Erasing the Past del 2019, si no amb un EP anomenat Remembering The Past/Writing The Future.
En ell, la veterana formació realitza un interessant recorregut pel seu passat, tot i que també demostren que el seu present i futur té molt per oferir. Ofereixen un nou tema Don’t Waste Your Life, totalment inèdita, que ve acompanyada de versions renovades i regravades de clàssics de la seva discografia com Helpless, I Am Lost, Elemental Changes i Lonely. El resultat és una mostra d'energia renovada i bon doom metal que demostren que la foscar mai havia brillat tant.
Poques oportunitats tens per parlar amb llegendes. Aquest n'és un cas. Si alguna cosa està tenint la pandèmia és que els artistes i bandes que treuen disc s'estant dedicant molt més a fer entrevistes i promocionar el llançament. Té lògica, si no pots tocar almenys mira de parlar de la teva feina a tot arreu allà on sigui possible. No crec que m'equivoqui gaire si dic que és el cas que ens ocupa. Michael Schenker està fent més entrevistes que mai i quan vam rebre l'oferiment de poder parlar amb aquest personatge no calia pensar-s'ho gens. Un músic que acrediti 50 anys de carrera en formacions com UFO, Scorpions i el seu propi MSG amb peces memorables de la nostra escena en pot explicar tantes que es fa difícil en mitja hora mirar de ser concís. I si el personatge té ganes de parlar a més!!!
Tots sabem el que va ser el 2020 i el 2021. La pandèmia a truncat tantes coses que ja fa temps que és impossible pensar que res serà com era. La nostra escena musical no n'és pas una excepció però hi ha una iniciativa que s'ha impulsat des de casa nostra que mereix tota l'atenció que li puguem donar.
Un dels "culebrots", per qualificar-ho d'alguna manera del 2020 pel que fa a bandes va ser la desfeta de les brasileres Nervosa. Va ser a l'abril, en plena eclosió de la pandèmia, que es va saber que del trio amb el que fins llavors coneixíem les brasileres només quedava Prika Amaral. Les altres dues membres Fernanda Lira i Luana Dametto van decidir deixar la banda. Sigui per la falta de concerts i demés informacions al voltant d'això van rebre més atenció mediàtica del que potser en uns temps "normals" haguessin tingut.
Si ara mateix hi ha alguna banda de l'estat espanyol que té certa rellevància en l'escena internacional del heavy metal aquesta és sens dubte Angelus Apatrida. Cada pas que han donat ha estat ferm i en una direcció que ha fet que el seu reconeixement i posició hagin anat en augment. El seu fitxatge per una gran com Century Media des del 2009 també els ha donat més presència als grans mitjans especialitzats arreu del món i han pogut girar amb garanties per multitud de països. Són 20 anys de carrera que de moment sembla que encara ens han de donar moltes alegries.