Menu

Entrevistes

Mikael Stanne (Dark Tranquility) : Mai havíem passat tant temps a l'estudi

Dark TranquilityTota la situació actual no ha tret pas les ganes a les bandes i als músics de continuar cultivant el seu art. Al contrari sembla que tots estiguin tancats fent nova música però encara no és ara quan veurem el gruix de tot aquest material editat. Els plans de llançament dels segells són a llarg termini i encara avui estem veient com s'edita material gravat tot just abans o iniciant la pandèmia.

Poques vegades es pot parlar de referents i Dark Tranquility ho són. La seva visió agressiva i melòdica alhora del death metal han creat escola i han forjat un so que els identifica plenament i que han sabut cultivar. L'escena escandinava té un nom en ells que mereix respecte. L'edició del seu treball, Moment, és una gran excusa per parlar amb el sempre afable i disposat vocalista Mikael Stanne. Més encara quan en els darrers temps han incorporat dos nous guitarres com Christopher Amott (ex-Arch Enemy, ex-Armageddon) i Johan Reinholdz (Andromeda, Nonexist) deixant enrere la llarga i productiva era del membre fundador Niklas Sundin.

Al final del text podreu trobar la versió en àudio que es va emetre al nostre programa de ràdio i la versió original en anglès amb el vídeo de la conversa.

Llegeix més

Nate Garrett (Spirit Adrift): En aquest negoci hi ha gent que és pura escòria

Spirit AdriftQuants cops s'ha debatut entre seguidors o premsa sobre el futur de l'escena del heavy metal, la seva salut o què passarà quan les grans bandes que queden desapareguin? Milions. No repetiré arguments que fins i tot en aquest humil racó del ciberespai s'han repetit. El cert és que en les circumstàncies actuals és difícil que una banda pugui recollir a parts iguals talent, recolzament de mitjans i favor del públic per arribar a ser una mena de referent. Sobre les dos darreres circumstàncies poc i pot fer una banda, ara, sobre la primera sí.

I d'això segurament van sobrats Spirit Adrift, o més aviat Nate Garrett, la persona que podem dir està al darrere de tot el que fa referència a aquest projecte musical. Aquest personatge des del 2015 que intenta tirar endavant aquest projecte, sent primerament la intenció a nivell només d'estudi, combinant la seva estima pel hard-rock i tants pals del heavy metal. Va ser posteriorment que, de manera permanent, es va afegir al projecte Marcus Bryant com a bateria començant a tocar en directe el 2017. Fins ara les seves edicions discogràfiques en format de disc d'estudi han estat quatre, Chained to Oblivion (2016), Curse of Conception (2017), Divided by Darkness (2019) i la que ens ocupa Enlightened in Eternity (2020).

Llegeix més

Morten Lowe (Amaranthe): Portar samples en directe fa més complicada la interpretació

Fotos: Johan Carlen i Patrick Ullaeus

AmarantheAvui dia les bandes de metall amb vocalista femenina al capdavant no són la raresa a vendre i explotar per cridar l'atenció. Es segueix utilitzant, en excés la majoria de vegades, i són elles qui centren tota l'atenció i concentren la imatge de la banda. Cal veure quan es normalitza el fet que més instrumentistes formin part dels membres i que no siguin les tasques vocals les que siguin càrrec de la part femenina.

Els suecs Amaranthe tot i no ser uns nouvinguts són sang jove en l'escena del power melòdic amb un estil que han pretès evolucionar cap a terrenys a mig camí del pop i la electrònica amb tots els elements que podem esperar d'una banda que habitualment se la encasella en el quadre i estil de bandes com Epica, Delain o els referents Nightwish. El seu debut del mateix nom el 2011 ha evolucionat cap a una música més sofisticada com en pot ser un exemple Maximalism del 2016. El 2018 va ser molt ben rebut Helix amb la novetat d'unes veus que ja compartia amb companys de grup. Seguint amb el camí traçat ens presenten Manifest on exploren encara més la idea dels tres vocalistes amb la mateixa Elize Ryd, Henrik Englund i Nils Molin. Completen la formació Olor Mörck a les guitarres i teclats, Johan Andreassen al baix i Morten Lowe Sorensen a la bateria. Precisament aquest darrer és el nostre interlocutor i amb qui mantenim una conversa via Skype des de Suècia.

Llegeix més

Sebastian (Necrophobic): Si vius de la música ho tens cru

Fotos: Jens Rydén

NecrophobicQue una banda extrema com Necrophobic acrediti en aquestes alçades trenta anys de carrera vol dir molt al seu favor. No és fàcil mantenir una base fidel de seguidors a més de sobreviure a les anades i vingudes de la indústria musical, les corrents de moda i les ganes i convivència dins d'una banda. Formats el 1989 pel bateria Joakim Sterner a Stockholm no va ser fins el 1993 que van treure el seu primer treball, considerat per molts llegendari, The Nocturnal Silence, que van mostrar la seva singular i temerària visió musical.

Tot i això no han estat especialment prolífics. Només cal fixar-se en les dues darreres dècades ja que en tot aquest llarg període només han signat tres llançaments, The Third Antichrist del 1999, Hrimthursum de 2006 i Death To All el 2009. Després de canvis de formació el seu darrer llegat va ser Mark of the Necrogram del 2018, molt ben rebut pels seguidors i la premsa marcant el retorn després de cinc anys del guitarrista Sebastian Ramstedt i Johan Bergeback. En aquest 2020 fan un pas endavant amb Dawn of the Damned i és en motiu d'aquest llançament que ens vam posar en contacte amb Sebastian Ramstedt al seu domicili a Stockholm per parlar del nou treball, tot el que envolta el grup i les circumstàncies que ens ha tocat viure a tots plegats en aquest difícil any.

No pot ser d'un altra manera en aquest 2020, tot just ens saludem les primeres paraules són sobre les respectives situacions respecte el Covid-19 i la primera sorpresa, confessa obertament que l'ha patit així com tota la seva família, això sí, ho van passar de manera lleu i quasi sense símptomes. Però no estem aquí per parlar de virus, prou que en tenim un fart a diari, anem a parlar de música i l'actualitat del grup. Al final de l'entrevista la trobareu en àudio muntada per escoltar la veu del protagonista.

Llegeix més

Ralph Scheepers: Som d'una generació que encara sap gravar de manera correcta

Fotos: Heilemania i Heiko Roith

Primal FearPer molt que sigui precipitat quan reps una trucada a mitja tarda proposant-t'he que l'endemà tens disponible a Ralph Scheepers per parlar mitja hora... home doncs tampoc desaprofitar-ho. Evidentment el motiu era la sortida del nou disc dels alemanys Primal Fear Metal Comando que tot i haver sortit el juliol del 2020 el grup sembla que encara promociona en ple mes d'agost. Potser això no us diu res ni us sembla sorprenent, fins i tot lògic, però avui dia les discogràfiques fan la promo dels seus llançaments i, per tant, les entrevistes amb els grups amb dos, tres o quatre mesos d'antelació de la sortida del treball. Només cal recordar per exemple que vam assistir a una escolta del darrer disc de Nightwish a finals de febrer de 2020 quan la sortida del treball era a l'abril.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?