- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Discos
CRISIX - Against the Odds
Discogràfica: Listenable
Data sortida: 23-03-2018
No ens cansem de dir-ho, casa nostra té un ventall de bandes de tots els estils que per poc que un tingui interès per descobrir veurà que el nivell és altíssim. La qualitat hi és, la sort que tingui cada grup alhora de moure's, prendre bones decisions i posar tota la carn a la graella això ja és un altra cosa. Els Crisix ho van tenir clar des del primer moment. Més d'un cop ens ho han explicat en entrevistes, des del primer moment anaven seriosament, si no sortia doncs mala sort però no seria per falta de voluntat. Des d'aquell llunyà Wacken que van poder amb tothom i es van emportar la Metal Battle ha plogut molt, són 10 anys ja que ens porten en aquest 2018 amb un nou disc sota el braç, el quart, Against the Odds on mantenen totes aquelles ganes.
No puc deixar de començar aquest anàlisi dient, collons quin disc!!!!. De veritat, qualsevol persona que li agradi el thrash metal no pot deixar d'escoltar un treball que ha de portar el grup a ocupar ja posicions a tenir en compte en el panorama internacional. El nivell hi és, la trajectòria de 10 anys ja parla sola i el grup va a per totes. En aquesta ocasió han optat per repetir amb tot el procés de treball enregistrant als AXTudios de Barcelona treballant de nou amb Oscar AX i fent el master amb Jens Bogren als Fascination Street Studios, Suècia (Arch Enemy, Bloodbath, Kreator..). La composició i gravació ha estat, segons ha definit el mateix Juli en una entrevista concedida a Simfonia Metàl·lica, molt més caòtica ja que el grup ha estat entrant i sortint de l'estudi enmig de diversos compromisos i girant fins al punt de gravar veus quan ja hi havia temes completament acabats.
No ens cansem de dir-ho, a casa nostra tenim grans bandes de metall de tots els estils. Les dificultats per donar-se a conèixer i intentar fer-se un lloc en aquesta jungla d'oferta que existeix no són poques però la qualitat hi és. Barcelona el 2012 va veure néixer la banda que ens ocupa, Nuckin' Futs, thrash metal de la vella escola en la línia de les grans bandes clàssiques que tots podeu tenir al cap i aquells referents de la Bay Area. Això sí, m'atreviria a dir que amb una bona dosi de tècnica incorporada i una execució molt més curosa.
En més d'una ocasió hem comentat en aquestes pàgines que l'escena catalana de metall extrem està vivint una bona època. Multitud de bandes estant treien bons discos en estils d'allò més dispars, des del rock més clàssic a formacions més extremes com és el cas que ens ocupa. Els barcelonins Moonlop ofereixen la seva segona proposta discogràfica, Devocean. Si la primera Deeply from the Earth ja ens va deixar molt bon gust de boca aquest Devocean no fa més que confirmar i incrementar les bones impressions.
Tercera referència de Joan Cardoner, Quim Mandado i Martín Rodríguez sota el nom de Los Guardians del Pont desprès de Rockferatu (2010) i Sancta Sanctorum (2013). Aquests veterants s'afegeixen al bon moment que crec viu la nostra escena amb multitud de bandes de tots estils que ofereixen grans treballs des de casa nostra. Centrem-nos en aquest Camí d'Hiperbòria.
Aquella dita de més val tard que mai el podem aplicar amb els In Versus. I segur que no pas perquè no en tinguessin ganes, però el pas lògic després de 10 anys d'existència era la gravació dels temes que durant tot aquest temps s'han pogut anar escoltant en les seves actuacions en directe. El problema? El de sempre. Quan més sembla que està la tecnologia accessible per les bandes és quan més s'han d'ocupar, i el més important, pagar-ho absolutament tot. Ningú aposta per tú, cap segell aposta i paga cap gravació, t'has de buscar la vida. D'aquí neix la iniciativa d'una campanya de crowfunding que va arribar a bon port ja que amb les aportacions van aconseguir gravar el disc i poder donar un plus als mecenes fins i tot amb la gravació d'un dvd de la seva actuació al Kalikenyo Rock de la petita localitat de Juneda a les garrigues.