Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: Maig 2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5/10

Metall Fort és una banda barcelonina formada l'any 2018 amb músics experimentats, que es presenta amb una formació clàssica de cantant, baix, dos guitarres i bateria, i que ens fa arribar el seu primer EP gravat el 2019 al Wheelsound Studio. No podem deixar de fer cas a una banda de casa que es pren la molèstia de fer-nos arribar el seu material així que li donem una escolta.

El treball s'obre amb Onades, un tall que ens pot recordar a nivell de sonoritat als primers Iced Earth. Un tema extens  amb diferents girs instrumentals que es mou entre heavy  tradicional i el thrash més primigeni. Cal destacar la part central on els guitarristes Mario Bandres i Ramon Casamitjana mostren les seves habilitats a les sis cordes.

Perseguit s'obre amb una veu narrada sobre una base instrumental, i esdevé una cançó complexa que supera els 7 minuts de durada i on podem apreciar una estructura musical bastant elaborada que fuig de la típica intro – estrofa - pont - tornada. Presenta una melòdica tornada on veu i guitarra es compenetren a la perfecció.

Amb Sota Terra ens ofereixen una sonoritat menys clàssica on s'intueixen influències d'un metall més actual. La potent base rítmica formada per Xavi Medina a la bateria i Manuel Capilla al baix porten el pes de la composició, on també cal ressaltar la veu de Jonathan Gandia que canta de manera més agressiva que en la resta de temes.

I per acabar ens trobem amb Talallot, el tema més ràpid i directe de l'EP, que s'obre amb un clàssic riff hard rock i una tornada potent a la vegada que enganxosa. Sens dubte una gran carta pel directe i que ens mostra la varietat compositiva d'aquests Metall Fort.

En definitiva, quatre cançons que serveixen de carta de presentació d'aquesta banda barcelonina, que ens faran estar a l'expectativa dels seus propers moviments i atents a les seves futures novetats discogràfiques.

Un grup més que no fa sinó consolidar el bon estat de salut del metall cantat en català, i que demostra que l'escena està més viva que mai, si més no a nivell de bandes. Ara falta esperar la resposta del públic, i que un cop recuperats de la pandèmia sales i promotors també apostin pel metall de proximitat.