Menu

Discos

Discos

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Metator - Akocedakor

Discogràfica: Blood Fire Death
Data sortida: 2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5 /10

Metator - AkocedakorSí, heu vist bé Akocedakor és un disc del 2019. Segurament algú es preguntarà... i la raó de ressenyar-lo ara? Expliquem-ho. La banda de Ripollet Metator va editar aquest treball de manera autoeditada el citat 2019. En aquest 2021 el segell Blood Fire Death hi ha vist potencial com per editar-lo de manera més "pomposa" i d'aquesta manera donar-lo a conèixer millor entre tota l'escena metàl·lica amb una millor campanya promocional que la que sempre pot fer una banda amb els seus propis mitjans. Així doncs es reedita ara en el que potser podríem qualificar com una segona vida pel disc.

Pels que no coneguin Metator, es tracta d'una banda de casa nostra, Ripollet com dèiem, que va començar el seu camí el 2015. Fins ara havien enregistrat dos demos el 2016 i 2018, Metatron i Philosophic Death Metal respectivament i el 2019 van poder gravar aquest primer treball ara millorat en tots sentits. El grup practica un blackened brutal death grind, segons la mateixa promo del grup, que certament no deixarà indiferent ningú ja sigui pel rebuig que pot provocar en persones poc avessades al material extrem o la gran descoberta pels amants de les cafrades més insanes.

Sempre que m'enfronto a material d'aquest tipus em desperta certa reticència per dos motius. Cada cop m'és més difícil acostar-me a material tant extrem, em manca una mica de melodia o cert dinamisme que molts cops costa de veure en aquestes propostes i en segon terme més habitualment del que seria desitjable les gravacions no tenen la qualitat que crec els faria més justícia. Per sort aquests dos hàndicaps personals en aquest cas queden superats de manera prou evident. Suposo ha tingut a veure que tant la mescla com el màster s'hagin fet als AXtudio on saben com tractar aquest tipus de "soroll".

Així doncs ens trobem amb 11 peces que s'obren amb la intro Sound of dark matter, amb aquests sons típics apocalíptics i el gemec profund d'unes guitarres que et recordaran a uns primigenis Slayer. El foc s'obre amb Akocedakor a tot drap, velocitat, riffs a tort i a dret i aquestes veus de Ructator Kavernas que et provoquen una agonia profunda, com d'un animal camí de l'escorxador que té més que present el futur que l'espera. Un petit solo aporta cert canvi però són quatre minuts i mig a tot drap... avís a navegants. The Unexpected beauty of deformity obre d'igual manera però ja veiem com aquí les idees són diferents i rebaixem en algun punt les revolucions, fins i tot a la meitat del tema trobem un petit passatge doom que enllaça amb una guitarra acústica que en un primer moment no encaixes però que agraeixes. Si alguna cosa té clara la banda sembla que és el tema de les llengües, no tenen problema amb cap. Si fins ara tenim temes en anglès ara trobem la primera en castellà, Suprema Agonía, i més que n'ha de venir... A destacar els interludis que inclou el tema ideals pel headbanging i cert descans al timpà en una peça amb molts més elements death i quasi thrash que no pas grind. Kea, també en castellà, són menys de dos minuts que tot i iniciar de manera més "heavy" aviat comencen les hostilitats tot i que anem trobant aquests passatges fins i tot amb un interludi amb veu femenina, la de Karla Laredo oferint els seus versos en euskera, com en la narració d'una història.

Un altra sorpresa lingüística, un tema en català, I la foscor li va cobrir els ulls, amb un ritme sostingut i intens que alterna amb la velocitat sense treva. Passatges thrash, altres death, black... això sí, agressió assegurada. Tornem al castellà, Reencarnado en la tormenta, un tema força variat dins de l'esperable que tot i els seus 5 minuts passa bé. Kannabykon m'ha semblat un dels més monòtons i esperables al contrari que Cabalgando los torbellinos on totes les seves essències black afloren. El treball a les sis cordes de Fraktalizer m'ha resultat especialment destacable, un continu espiral de figures en un dels millors temes del disc. Per acabar una macabra versió dels Bomber de Motorhead, us ho podeu imaginar.

Menció especial mereixen les col·laboracions. Abans mencionàvem a Karla Laredo però també cal esmentar David Wera de Hardreans com tercer guitarra a Akocedakor, David Negre (ex-membre del grup) als cors del tema-títol, The Unexpected beauty of deformity, Cabalgando los torbellinos i Albert SkeletonGrinder a les guitarres de Fraktalizer. Per acabar Lolo de Berillyum aportant un solo al versió final. Caldrà seguir properes propostes.

  • Escrit per Edu A.
  • Categoria: Discos

Metall Fort

Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: Maig 2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5/10

Metall FortMetall Fort és una banda barcelonina formada l'any 2018 amb músics experimentats, que es presenta amb una formació clàssica de cantant, baix, dos guitarres i bateria, i que ens fa arribar el seu primer EP gravat el 2019 al Wheelsound Studio. No podem deixar de fer cas a una banda de casa que es pren la molèstia de fer-nos arribar el seu material així que li donem una escolta.

El treball s'obre amb Onades, un tall que ens pot recordar a nivell de sonoritat als primers Iced Earth. Un tema extens  amb diferents girs instrumentals que es mou entre heavy  tradicional i el thrash més primigeni. Cal destacar la part central on els guitarristes Mario Bandres i Ramon Casamitjana mostren les seves habilitats a les sis cordes.

Perseguit s'obre amb una veu narrada sobre una base instrumental, i esdevé una cançó complexa que supera els 7 minuts de durada i on podem apreciar una estructura musical bastant elaborada que fuig de la típica intro – estrofa - pont - tornada. Presenta una melòdica tornada on veu i guitarra es compenetren a la perfecció.

Amb Sota Terra ens ofereixen una sonoritat menys clàssica on s'intueixen influències d'un metall més actual. La potent base rítmica formada per Xavi Medina a la bateria i Manuel Capilla al baix porten el pes de la composició, on també cal ressaltar la veu de Jonathan Gandia que canta de manera més agressiva que en la resta de temes.

I per acabar ens trobem amb Talallot, el tema més ràpid i directe de l'EP, que s'obre amb un clàssic riff hard rock i una tornada potent a la vegada que enganxosa. Sens dubte una gran carta pel directe i que ens mostra la varietat compositiva d'aquests Metall Fort.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Ratpenat - 50% Glam 50% Clavagueram

Discogràfica: Kasba
Data sortida: 8-5-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 6 /10

Ratpenat - 50% Glam 50% ClavagueramQue en cosa de dos anys i escaig des que es posa en marxa una banda haver editat dos discos i tenir ja certa reputació i nom entre els uns seguidors que traspassen estils com el punk, rock, hardcore i metal té mèrit. Això és el que han aconseguit els Ratpenat que des de que el 2017 Rubén Chacón (guitarra) i Aleix Costa (baix) van decidir posar en marxa el projecte i a primers del 2018 van completar la formació amb Marcos López (bateria) i Mikki "Putu" Ven (veu).

Ja amb certa experiència en altres formacions no van tardar a rodar-se en directe i a finals del 2018 ja es van tancar a la EM Estudio de Terrassa i gravar el seu primer treball, 100% Indecent, amb sis temes propis i quatre versions. El rodatge en directe segueix i ven aviat es decideixen a enregistrar el seu segon disc i que ara ens ocupa, 50% Glam 50% Clavagueram. Onze noves peces que transiten entre diversos estils amb tot el perillós que pot arribar a ser aquest extrem.

El disc s'obre amb El guardià de la Cripta que ens posa en context i ambient i certament aquests prop de dos minuts ni no et diuen o tens alguna referència del grup et pots pensar perfectament que estem davant d'un grup de metal, sí amb certs tocs distintius però tot sona força "metàl·lic". Incombustibles ja ens posa en situació amb aquest punk rock desenfadat rascant sense descans les guitarres i lletres que ataquen als de dalt en aquest cas fent referència a la mateixa indústria musical i els estils més ben vistos i ajudats.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Obsidian Kingdom - Meat Machine

Discogràfica: Season of Mist
Data sortida: 25-9-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Obsidian Kingdom-Meat MachineEl talent de casa nostra segueix fluint. Nova referència dels barcelonins que un cop més fan gala del seu eclecticisme. Un eclecticisme que com acostuma a ser habitual, i per desgràcia, només en podrà i sabrà gaudir un públic reduït majoritàriament amant del rock dur i metall i obert de ment que no tingui prejudicis. Una llàstima per una banda que podria agafar un públic potencial molt més gran i que tampoc no tindrà suport a gran escala per part de mitjans que podrien ajudar.

El treball s'ha enregistrat i mesclat als Ax Studios i Cal Pau Recordings de Barcelona durant l'estiu 2019 amb la producció de Jorge Mur i co-produït per Mr Ax i els mateixos Obsidian Kingdom. La mescla també ha estat al càrrec de Jorge Mur i el master Magnus Lindberg als Redmont Studios a Stockholm.

Ens trobem amb deu peces que s'inicien amb la enèrgica The Edge, amb tota la potència de la que és capaç la banda tot i que, com no podia ser d'un altra manera, un inquietant passatge lent amb veu femenina dona un punt d'ansietat i dramatisme. The Pump té un inici quasi a l'estil Rammstein i un cop més aquest dramatisme tant del grup. També topem amb uns acords i rascades molt més rockeres així com elements molt típics de noms com Nine Inch Nails emmarcat en un estil pràcticament sludge. També hi trobem les primeres veus netes d'Edgar Merigó.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Astral Warrior - Metalunya

Discogràfica: Independent
Data sortida: Març-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5 /10

Fa temps que volia ressenyar aquest treball. Un llançament d'aquests que és fruit de les ganes i la bona tossuderia de tirar endavant un projecte i propòsit no sent gens fàcil tam com està i es mou la indústria discogràfica i la dificultat de donar-se a conèixer en aquest oceà de nova música que cada dia ens cau a sobre. Més encara fer-ho des de la edició independent i cantant en català, aposta encara poc valorada pel públic seguidor del gènere.

Sobre Astral Warrior dir que és l'evolució natural (després de més de 20 anys) del projecte "Astral Warriors" (trio de power metal del Lluçanès) . Aquest trio va tenir una vida d'uns tres anys, es va dissoldre (també per vàries vicissituds vitals) i, amb els anys, més ganes i unes quantes cançons noves, Mia Campdepadrós va intentar recuperar a dos ex-membres (baixista i bateria), sense èxit. Per la qual cosa es decidir a gravar el disc en solitari. Va buscar i va trobar qui pogués ajudar a fer-lo i, actualment, ja existeix nova formació d'Astral Warrior (sense la "s", per respecte als antics companys). Actualment, Astral Warrior són: Mia Campdepadrós (veu i guitarra), José Antonio Romero (guitarra), Carles Puigventós (baix) i Albert Amela (bateria). Arribar al producte final va costar tres anys amb l'ajuda, paciència i dedicació d'en Joan Cardoner (Rockson, Terratrèmol, LGP...) a la gravació i producció (s'ha enregistrat i masteritzat al seu estudi durant varis períodes).

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?