Menu

Entrevistes

Entrevistes

Alberto Rionda: És el millor moment que he tingut tocant i en la convivència en el grup

Què podem dir dels Avalanch en aquestes alçades de la pel·lícula!! A qualsevol seguidor de l'escena del metall estatal no li és indiferent el nom, ja sigui com a seguidor del grup o per criticar-lo i actuar com el més pur "hater", de tot hi ha hagut amb la banda d'Alberto Rionda. Ha tingut etapes on semblava una sèrie televisiva on les desavinences entre els membres entretenien i alimentaven els comentaris més desafortunats. Això sí, si una cosa té Rionda és la perseverança en les seves conviccions i visió del que ha de ser el grup adaptant-se a les circumstàncies.

No som nous seguint al grup, des d'aquella primera actuació en directe del grup que es va produir a Saragossa un 7 de febrer de primers dels 90 fins l'actualitat li hem anat seguint els passos ja sigui amb ressenyes dels seus concerts com per exemple i per citar-ne tant sols un a Lleida el 2008 o el més recent a terres catalanes el setembre de 2018 com innumerables entrevistes com la del mateix setembre de 2018.

El grup va iniciar una nova etapa al tornar a gravar El Angel Caído amb una formació renovada amb grans noms de l'escena incloent figures internacionals com Mike Terrana, Jorge Salán o Magnus Rossen sent substituït aquest per Dirk Schlächter darrerament. Les ganes de Rionda i els seus ànims són renovades i més fortes que mai sabedor que la formació musicalment dona pel que vulgui, un altra cosa és la resposta que pugui obtenir sobretot a l'estat. Fora on no hi ha tants prejudicis segurament el rebran amb mentalitat més oberta si els surt bé l'aposta internacional de gravar en anglès El Secreto, aquest treball que presenten i el principal motiu que ens posem en contacte un cop més amb Alberto Rionda.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem, a més en aquesta ocasió d'una versió estesa de l'entrevista. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Xeria: L'únic que desitgem és que la nostra música arribi

Xeria és una banda de metall melòdic fundada l'estiu de 2017, en el període de poc més d'un any componen onze temes amb la idea d'editar-los el més aviat possible de manera professional. Així doncs, destacar la voluntat d'anar seriosament des d'un primer moment del grup. La banda està formada per Marina Sweet a les veus i com a autora de les lletres; Félix Gacho al baix; César Manjarrés a la bateria; Carlos Z a la guitarra i Víctor Herrera als teclats.

Es tracta de temes i un estil molt melòdic, molta melodia fàcilment recordable amb tornades que s'enganxen fàcilment gravat als estudis asturians Dynamita amb la producció de Dani G. A més, cal destacar les col·laboracions que han tingut ja que Lady Ani dels Last Days of Eden ha participat en la gravació així com Isra Ramos i Alberto Rionda dels Avalanch. El grup ha gravat també un clip pel tema Tienes Miedo que ja es pot veure per les xarxes i ara estant presentant el treball en directe. Ens posem en contacte amb la mateixa Marina Sweet per parlar de tot plegat.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Tobias Sammet: No hi haurà Metal Opera Pt.III

Tobias SammetL'escena del hard rock i heavy metal necessiten més personatges com Tobias Sammet. Ments inquietes que al llarg dels anys, i ja en van 20, han mantingut una carrera coherent i plena de discos que en poques ocasions han deixat indiferent. Si en l'època dorada del power metal la seva banda Edguy ja va cridar l'atenció el projecte d'Avantasia l'ha elevat com una ment creativa de primer ordre. El que va començar amb unes pretensions desconegudes i senzillament per donar sortida a la seva inquietud ha esdevengut la seva vessant més exitosa.

Aquest 2019 veurà l'edició d'un nou capítol en la història discogràfica d'Avantasia. Moonglow serà el setè disc d'estudi del grup i de nou es presenta ambiciós en la seva concepció. La gira que el seguirà promet ser de nou tota una festa del metall èpic melòdic amb tots els ingredients que ja els hem vist en anteriors ocasions, tot un reguitzell de grans veus que durant el gens menyspreable temps de tres hores ens portaran al món d'Avantasia.

No és fàcil parlar amb Tobias. El fet que sigui la ment pensant i únic responsable creatiu del projecte fa que sigui la única persona amb qui parlar i que assumeix el pes de la promoció. Porta setmanes atenent a periodistes de tot el món i he de confessar que des del desembre que estem intentant tenir uns minuts amb ell tal i com vam tenir per l'anterior Ghostlights en la entrevista que vam publicar al seu moment i que podeu recuperar. En aquella ocasió ja em confessava que la feina promocional no és pas el que més l'apassiona, però cal fer-la, forma part de la seva feina i ho assumeix. Falten més músics amb aquest bon fer.

Pocs minuts després de l'hora convinguda sona el telèfon i la veritat que no passa cada dia que et truqui Tobias Sammet, és una trucada especial que despenges amb un altre aire, un Tobias que prefereix el telèfon de tota la vida que no altres sistemes més moderns i econòmics com Skype... curiós.

Si enlloc de llegir voleu escoltar l'entrevista al final de la mateixa en la seva versió en text podreu escoltar les paraules de Tobias emeses al nostre programa radiofònic amb la corresponent traducció.

Llegeix més

Félix Lasa, Leize: Nos encanta tocar en pueblos fuera de las grandes capitales

LeizeLeize són una d'aquelles bandes amb les que passa un fenomen poc usual i és que agrada a un ventall de públic molt ampli. Entre el seus seguidors compten gent de l'escena del rock urbà, punk, heavy, metall i m'atreviria a nombrar fins i tot altres estils. Poques bandes poden presumir d'això, potser SA i poques més a l'estat.

Sigui com sigui són ja 30 anys de carrera i quina millor manera de celebrar-ho que amb un nou disc d'estudi, l'onzè de la seva trajectòria aquest Deriva gravat als 2noisy de Azpeitia (Guipúscoa) i masteritzat als Cuttingroom de Suècia. En total són 10 noves peces que presenten la novetat del guitarrista Mikel Lazkano. Fa poques dates publicàvem la nostra opinió sobre el disc que encara podeu consultar en el següent enllaç.

Ens hem volgut posar en contacte amb l'històric membre del grup Félix Lasa. Afable i disposat a parlar de tot amb una sinceritat i passió que costa de veure en persones que fa ja 30 anys que es mouen per l'escena i el negoci, a més d'estar al capdavant de la part creativa. Ens atén tot just des del seu local uns dies abans de començar la gira de presentació d'aquest nou Deriva que precisament comença a casa nostra, en concret a la ciutat de Barcelona.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Molly, Hamlet: No ens agrada explicar el perquè dels temes o el nom dels discos

La xifra dels 20 anys ens està envoltant darrerament. No sé si és casualitat però nosaltres fa 20 anys que vam iniciar aquesta aventura i molts dels entrevistats i bandes a les que donem sortida tant al nostre espai radiofònic com a la web també estant en aquestes xifres o per sobre. Aquest és el cas dels madrilenys Hamlet que amb tres dècades a les esquenes i més de deu discos d'estudi en aquest punt de la seva carrera i després d'estar girant defensant La Ira ara ens presenten nous temes amb aquest Berlín.

En aquestes alçades ja poques coses pot atemorir el grup alhora d'experimentar i voler portar més enllà la seva música. Així ho han volgut fer i ara que, després d'un inèdit concert acústic el passat mes de desembre al seu Madrid natal, encaren de nou una de les seves vessants més conegudes i reconegudes com és el format elèctric en una nova gira que els porta a multitud de ciutats de l'estat i més que possiblement a sud-Amèrica. Són dues les dates a Catalunya en que se'ls podrà veure en directe, almenys en aquest primer tram, Lleida i Barcelona, i no hem volgut perdre l'oportunitat de conversar de nou amb Molly.

L'entrevista, com és habitual amb tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Accés