Menu

Entrevistes

Entrevistes

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes
  • Vist: 189

Udo Dirkschneider: El meu gran error va ser sense saber-ho donar tots els drets sobre Accept a Wolf Hoffman

Udo 2021En els darrers anys hem tingut oportunitat de creuar-nos en la carrera del petit gran home Udo Dirkschneider cada cop que ha tret un nou treball. Ja sigui d'estudi com va ser Steel Factory o el més recent directe enregistrat a Bulgària en plena pandèmia amb el que vam tenir oportunitat de parlar amb el fill del vocalista, Sven, bateria de la banda. La maquinària no s'atura i un nou disc d'estudi ha vist la llum aprofitant la finestra que ha donat la pandèmia on tants i tants músics han tingut un temps per crear noves cançons i gravar-les que en condicions normals segur que no hagués estat tant generós.

Ara és el torn del vint-i-setè disc, Game Over, un disc d'extens minutatge i que referma el que tots ja sabem. Que tot i els tocs que sempre Udo vol donar a la seva música per fer-la avançar i adoptar d'alguna manera tot allò que de nou està passant a l'escena la seva especialitat és el heavy metal clàssic de tota la vida. Ho sap fer perfectament i és el que s'espera d'ell segurament per part de tots els seus seguidors, siguin d'una banda mítica com va ser i és Accept com dels seus treballs en solitari. Així doncs, davant una nova oportunitat de parlar amb el mateix Udo no ho vam dubtar i vam contactar via Skype.

Si voleu escoltar enlloc de llegir l'entrevista podeu escoltar l'edició del nostre programa radiofònic on es va emetre al final del text. Si voleu, a més, veure la conversa original en anglès també la trobareu al nostre canal de Youtube.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Koko, Fierce Cult: No es pot fer a casa amb un Pro Tools de 500€ un disc com Metallica

Ens trobem davant d'una nova banda amb un passat notable. M'explico. Fierce Cult és la nova encarnació d'un trio que sota el nom de The Seed va editar dos discos i una sèrie de tres EPs des del 201 i girar per França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Àustria o República Txeca presentant aquests treballs decideixen que és hora de donar un gir notable que comença per un canvi de nom.

És així com comencen a donar forma a nous temes l'estiu del 2017 i, com a conseqüència, entren a l'estudi entre setembre i novembre del 209. Ho fan als estudis Metal Factory de Madrid amb Alex Cappa i Pablo Rousselon que s'encarreguen de tot el procés, ja sigui gravació, mescla i master. Ara en veiem el resultat amb aquest Where humanity Ends amb dotze temes en total.

Podríem dir que són de manera efectiva una banda de death metal, però que no pot amagar de cap de les maneres la importància que el thrash també en el so de la banda. Això per no parlar de formacions com Pantera o Lamb of God.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Troy Donockely, Auri: L'escena del metall té ment oberta

La pandèmia està fent molt mal al sector musical, especialment al de la música en directe, la principal font d'ingressos de músics i de bona part dels professionals dedicats a aquest sector cultural. I el pitjor és que té pinta que tardarà força a ser el que era. Des del punt de vista d'un músic què ha comportat això? Més temps de l’habitual a casa i si no pots tocar doncs fem nova música. Aquesta és la raó que l'edició discogràfica no s'ha aturat pas i si continua el bloqueig dels concerts potser es veurà incrementada com mai, ja que els creadors musicals aprofiten per treballar, segurament amb més temps de l'habitual, en noves cançons per editar a l'espera que millori el panorama.

Aquest és el cas del projecte que ens ocupa. Tot i tenir al cap un segon disc des de pràcticament l'edició del primer ara era inevitable treballar en aquest segon llançament, donar-li forma i llançar-lo per les raons esmentades. Parlem d'Auri, aquesta banda on trobem Tuomas Holopainen i Troy Donockley de Nighwish i la vocalista finesa Johanna Kurkela, parella del primer. Vagi per davant, si no coneixeu la seva proposta no espereu pas massa res a veure amb metall o rock dur. Més aviat folk, new age o música ambiental per estones on no vulgueu res estrident, al contrari, pau i recolliment que sempre hi ha alguna estona que pot fer falta.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Doro Pesch - Abans viatjar era excitant, ara quasi un malson

Fotos: John-son Mortensson, Tammy Green

Doro-Triumph and AgonyEls veterans continuen volent ser protagonistes. Són molts els artistes que van tenir els seus inicis als 80 que encara avui dia pretenen tenir un lloc a l'escena. Uns diran que el seu temps ja ha passat i que ja no poden aportar res, altres admiraran la seva perseverança i que l'experiència és un grau. Sigui com sigui continuen ben presents i treuen material.

Aquest és el cas de Doro Pesch, absolutament incansable la vocalista alemanya no ha parat mai de girar, treure discos veient com canviaven gustos, modes, corrents musicals, la indústria, la manera de consumir música i ara ja els directes amb la pandèmia. Feia temps que no teníem contacte amb ella després d'uns anys on quasi anualment ens la topàvem a festivals de tot arreu. Després del doble disc del 2018, Forever Warriors, Forever United, ni la pandèmia la va aturar. Va ser dels primers artistes a no tenir cap mena de reticència a actuar en les circumstàncies que ha marcat el virus. Concerts asseguts, amb cotxes o de tantes altres maneres. Ella s'apunta a tot.

Ara torna a l'actualitat discogràfica per l'edició d'un disc en directe, Triump And Agony Live, on rememora aquest conegut treball de la banda que la va donar a conèixer, Warlock, interpretant-lo íntegrament. No sorprèn, des de sempre ha explotat aquest treball i els seus temes han format part dels seus directes i l'ha explotat fins a no poder més. Un gran disc, sens dubte, però mai l'ha deixat de banda, al contrari.

Sigui com sigui no hem volgut perdre l'oportunitat que se'ns ha presentat de poder tornar a parlar amb ella, com marquen els temps a través de videotrucada, per parlar de l'edició d'aquest directe i d'una dilatada carrera. Després de refrescar la memòria amb algunes fotografies i trobades anteriors comencem.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Entrevistes

Markus Großkopf (Helloween): Andy Deris ha estat genial soportant la comparació amb Kiske durant anys

Fotos: Martin Häusler, Franz Schepers, Fabio Augusto

HelloweenJa no passa que un disc sigui desitjat i esperat. Que l'activitat d'una banda i els seus moviments estiguin sotmesos a l'interès d'un bon nombre de persones és quelcom que ha quedat majoritàriament al passat. Tot plegat és un reflex que la música com a pràctica cultural fa anys que està menystinguda i tractada com un producte de consum més d'on treure rendibilitat. Sigui com sigui des de que que Helloween es van reunir han aixecat expectació en tot el que han fet, i és que, com sempre, la nostàlgia ho pot tot, i més pel que fa a bandes considerades clàssiques. Aviam, no ens emocionem, tampoc és que aparegués a tots els noticiaris... senzillament dins la comunitat del heavy metal no crec que sigui exagerat dir que se n'estava pendent.

Llegeix més

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?