- Escrit per Marina Tudo
- Categoria: Discos
Nervosa - Perpetual Chaos
Discogràfica: Napalm Records
Data sortida: 22-01-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 8 /10
Inevitable no sentir una enorme expectativa cap a Perpetual Chaos, nou àlbum de Nervosa, una de les bandes més importants del thrash en els últims anys. Uns mesos després de que les veiéssim en viu a Hèlsinki, la banda va anunciar que dos membres, la vocalista i baixista Fernanda Lira i la bateria Luana Dametto se separarien de la banda. La membre restant, fundadora i guitarrista Prika Amaral va anunciar ràpidament que es quedaria i buscaria nous músics per a unir-se a Nervosa. Va trobar el que buscava amb Diva Satanica (veu), Eleni Nota (bateria) i Mia Wallace (baix) i juntes van passar un mes a Màlaga per a gravar aquest nou àlbum. Mesos després, l'àlbum finalment estava llest per a veure la llum a través de Napalm Rècords. Precisament per això vam voler entrevistar la seva vocalista, Rocío Vázquez (Diva Satanica), en una entrevista que podeu recuperar tant en àudio com vídeo.
Canviar una formació dràsticament és sempre un desafiament per a qualsevol banda. En general, va de la mà d’un canvi de so. Si bé el nucli del so de Nervosa encara està intacte a Perpetual Chaos, els seus nous membres introdueixen molts elements innovadors en aquest so, orientant-se més cap al gènere death metal.
Vuitena proposta dels Epica que certament s'han fet un lloc entre les bandes power simfònic sobretot a Europa. Cinc anys des del seu darrer treball, The Holographic Principle, i de nou la nau comandada de bon inici per Mark Jansen aposta pel que en podem esperar donant un pas cap a l'exageració del que ja els coneixíem. Coen Janssen n'ha agafat bona part de la responsabilitat en una banda on continua destacant la veu i sobretot la imatge de Simone Simons alhora de fer qualsevol referència al grup. Un treball afectat, com tot el que ens anirà arribant en les properes dates, per la pandèmia i que ens disposem a valorar.
Angelus Apatrida són un grup que no necessita cap tipus de presentació. Tot aquell que estigui mínimament familiaritzat amb el panorama estatal els coneixerà, des del llançament del seu primer LP fa 15 anys els d'Albacete han anat guanyant-se tota una legió de seguidors. Entre ells em trobo jo, que vaig ser conquerit amb el seu magnífic Cabaret de la Guillotine, predecessor de l'àlbum que avui ens ocupa. Angelus Apatrida havia estat seguint una línia de superar-se disc rere disc, però amb Cabaret semblava que la banda havia arribat al punt àlgid. Per això cal analitzar aquest, el seu àlbum homònim, amb les expectatives molt altes.
Sembla impossible que un personatge amb 50 anys de carrera i 40 com a músic en solitari encara tingui la repercussió, importància i ganes en una escena musical tant complicada sovint com la del rock dur i el metall. Cert és que el bo de Michael Schenker s'ha guanyat una reputació més que notable entre públic i els mateixos músics. Molts el nombren com una influència notable. I ell a la seva... sense importar-li massa com es mouen avui dia les tendències ni les bandes, va traient material, girant (quan es podia clar) i confessant que no escolta massa res més que el seu material, la resta el distreu. Així doncs ara reempren la que ha estat des de fa molts anys la seva criatura, Michael Schenker Group, després d'uns anys on la idea era un altra, Michael Schenker Fest.
El belgues Fireforce ens presenten Rage of War, el seu quart àlbum d’estudi, que arriba després de quatre anys de silenci discogràfic. El grup sempre s’ha mostrat fidel des dels seus inicis a un estil musical i temàtic molt tradicional, i per aquest disc han portat la seva croada a la màxima expressió, creant un àlbum conceptual sobre els diferents conflictes bèl·lics que han marcat la història de la humanitat.