Discogràfica: Listenable Records
Data sortida: 15-04-2022
Nota Simfonia Metàl·lica:  8,5 /10

Què podem dir dels de la Conca d'Òdena, com ells mateix proclamen en els seus concerts, que qualsevol metalhead català no tingui present? Si alguna banda de casa nostra ho ha tingut clar des del primer dia són ells. S'han volgut dedicar a això i fer-se grans des del primer moment. El tret de sortida el va marcar d'alguna manera aquell Wacken on van guanyar la metal Battle però des de llavors calia feina i més feina... i vaja si l'han fet. Fins i tot en plena pandèmia van tocar en algunes cites online i no van parar de pensar en el futur com ens comentaven en una entrevista en aquells temps. Els directes del grup no fallen i els discos fins ara també han estat a un nivell notable en un estil que sempre té el risc de pecar de repetitiu. Són ja amb aquest que ens ocupa cinc discos que han mostrat sempre una clara millora en tots sentits. Ara cal veure què ens ofereixen en aquest Full HD.

D'entrada segueixen treballant tot allò que envolta la música amb, com a mínim, bon humor i mirant de copsar l'atenció del personal en aquests temps difícils en aquest sentit. El màrqueting per entendre'ns. Que si les cerveses, que si li història de la pizza, i ara amb aquest personatge-mascota histriònic que s'han tret de la màniga i que apareix en els recents clips i com a portada en 3D per mirar de lligar conceptes amb el títol del disc. Això sí, han mirat d'explotar encara més la vessant més humorística del grup tant en els temes, imatge, clips... tot al seu voltant és desenfadat i festiu.

Si anem a la música, que al final és el que ens interessa, obren amb The Many Licit Paths i la seva intro mig enigmàtica-oriental que ens porta a un tema de pur i clàssic thrash metal però amb tot força controlat. Bateria veloç però sense desfermar-se, fins i tot un punt melòdic en alguns petits passatges on inclouen alguns puntejos i solos que li donen un dinamisme molt atractiu. Un tema més madur i treballat que els porta a un nivell compositiu superior fora de la velocitat i la tralla com a únic argument. Quasi té un toc progressiu!! Quin gran inici. Extreme Fire Hazard no baixa pas el nivell i segueix en similar línia amb un bon desenvolupament instrumental, un solo que ens hagués semblat més que estrany en altres èpoques pel grup tot plegat amb un toc als Exodus, com en són reconeguts fans, crec evident. Ja en tenim dues i seguim en la matrícula d'honor.

Full Hd, el tema-títol, és la següent. Ideal aquest palm-mute pel headbanging amb aquest baix tant present quan de sobte passem a un estil més crossover i accelerat. Tot plegat molt en la línia de peces que els havíem escoltat en anteriors discos. Imagineu uns DRI amb Suicidal Tendencies. Aquest constant joc entre les parts ràpides i el mig temps pot donar un joc terrible als directes amb els mosh, wall of deaths i demés. Macarena Mosh és evident que busca el "catxondeo" màxim amb aquesta melodia de l'inici que segur et quedarà a la ment conjuntament amb la tornada cridant "El baile de la muerte" enmig de la velocitat esperada. En directe segur donarà joc però s'allunya de la maduresa que transmetien les dues primeres peces. Amb Speak the Truth tornen al camí que semblava marca d'inici el disc. Thrash de qualitat, dinàmic i ben executat al igual que Beast amb una mica més de joc de guitarres. Aquest Wake Up! et convida a cridar sense límit així com el Limit is your mind. Treball de cors a destacar en algunes parts.

Potser en alguna ocasió heu escoltat aquella història que explica que la primera cançó de heavy metal va ser una dels Beatles, en concret el mateix John Lenon ho havia afirmat sobre Ticket to Ride i aquí Crisix li donen la volta i vet aquí que volen adoptar una de les icones de la música mundial pel metal. John Was Born for Metal ens porta una història alternativa al respecte amb la visió thrash. Shōnen Fist és més mesurada i hardcoreta. S'agraeix un petit descans rebaixant la velocitat tot i que també hi és present. Ja coneixíem W.N.M United amb el principal atractiu de totes les veus convidades que conté que tot just els deixa un parell de frases però que emana un sentiment de germanor de l'escena molt positiu. El tema s'enganxa fàcilment i sense destacar encaixa perfectament.

Encarem la traca final amb Boc de Biterna on es recupera bona part de tot allò que apuntava l'inici del disc i que se n'ha perdut alguna bugada al anar transcorrent els temes. Tot i la velocitat i cadència habitual aporta un plus extra amb la part melòdica central i aquest tractament de veus que li dona un plus extra molt gran, fins i tot aquest cor juvenil recitant en català a la part final. Escape the Electric Fate sorprèn en l'inici amb aquesta intro d'inspiració flamenca per convertir-se en un nou tema de thrash veloç i sense floritures. Potser jugar amb aquests elements li hagués donat més dinamisme.

Sens dubte, un pas endavant que els porta a seguir en una progressió ascendent i, aparentment, imparable cap a millors composicions en una gravació que poques pegues li pots posar. De moment el sostre del grup sembla encara lluny i això és una lloança si parlem de thrash metal. En aquest punt, però, crec que el camí iniciat d'obertura i experimentació amb altres estils i pensant més en la riquesa de cada tema enlloc de la reacció i la que es pot muntar en directe. Els recursos esperables i ja utilitzats i són, però també pots rascar moltes coses noves i interessants.