Discogràfica: Napalm Records
Data sortida: 30-6-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Poc coneixia de la carrera en solitari de Dee Snider, pel que m’agafava aquest disc amb cert recel i curiositat. El més que conegut cantant, famós per haver estat el frontman de la mítica banda Twisted Sister, i haver tingut sonats enfrontaments de caire moral amb diferents organitzacions conservadores americanes a finals dels anys 80, porta ja una trajectòria en solitari prou destacada, essent aquest ja el seu cinquè disc i havent-ne passat tres des de l’edició del seu darrer treball For the Love of Metal publicat el 2018.

El primer que em va sorprendre després de la primera escolta, va ser la diferència en quan a sonoritat respecte a la seva època clàssica amb Twisted Sister. D’acord que han passat molt anys i els avenços en quan a gravació i masterització estan a anys llums de la dècada dels vuitanta, però qüestions tècniques a part, l’enduriment estilístic és notable i el hair metal que practicaven els Sister casi no apareix per enlloc en aquest treball.

És d’agrair doncs que un personatge amb el seu status no es quedi vivint de rendes passades i demostri ser un cantant amb personalitat, idees fresques i bon material encara per oferir a l’escena. El disc està produït per Jamey Jasta, que sap trobar una sonoritat molt contemporània on destaca la imponent base rítmica però sobretot unes guitarres realment atronadores de Charlie Bellmore i Nick Petrino. Anem doncs a desglossar els 12 temes, amb considerable varietat compositiva, que conté aquest Leave a Scar.

El disc s’obre de manera directa amb I Gotta Rock (again), primer senzill del disc i tota una declaració de principis, que m’ha recordat en quan a vibracions a aquell gran himne de la banda We’re Not Gonna Take It. La cosa continua dalt de tot amb la potent All or Nothing on trobem una gran tornada d’aquelles que costa treure’t del cap durant uns dies. Down but never Out endureix encara una mica més si cap el so, recordant-nos musicalment i per moments a bandes thrashers com Testament o Exodus, si bé sense perdre la melodia en quan a nivell vocal. Per acabar amb aquesta entrada de disc realment inspirada ens trobem amb un tema més calmat i melòdic com Before I Go, un mig temps amb molt de feeling que sap jugar molt bé amb les dinàmiques i realment és converteix en una carta guanyadora.

A partir d’aquí el disc baixa una mica el llistó, amb la més monòtona Open Season, que això si, conté una lletra d’allò més directa obrint amb un Hey motha fucker are you kidding me? o Silent Battles amb un bon riff de guitarra però que acaba quedant molt plana en quan a l’estructura del tema. Crying for your life pretén recuperar la inspiració dels primers temes del disc, però és amb In for the Kill que la cosa es torna a posar emocionant, i sobretot amb Time to Choose, un tema molt agressiu i que compta amb la col·laboració, ni més ni menys, que de George “Corpsegrinder” Fisher de Cannibal Corpse. Sens dubte, un dels temes més rodons d’aquest Leave a Scar. S.H.E. és possiblement la cançó més Twisted Sister de l’àlbum, amb un aire molt hard’n’heavy tirant a comercial tot i la contundència que impregnen les guitarres en les parts instrumentals. Destaquen com en tot el disc les parts vocals cantades per Snider així com uns cors que doten als temes de més contundència. Quan el treball ja arriba a la fi ens sorprèn la velocitat de Reckoning, on un cop més queda palesa la influència de la Bay Area en les composicions actuals de Snider. Es disc es tanca amb Stand un tema semi acústic molt diferent a la resta, però que no acaba d’arrancar la emotivitat que precisen aquest tipus de cançons i deixa un sabor agredolç en l’acabament. Potser una mala elecció deixar-la pel final.

Possiblement no passi a la història com un disc indispensable però val la pena donar-li una oportunitat, i esperem poder veure com presenten el disc en directe en la propera edició del Rock Fest  2022.