Menu

Discos

Discos

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Avantasia - Moonglow

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 15-02-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Tobias Sammet sembla ser una ment creativa inesgotable. Tot i que en les entrevistes que han sortit en les darreres setmanes, com la que vam poder mantenir amb ell fa poques dates, un dels aspectes que destaca és el fet d'haver pogut treballar sense pressions ni dates que el limitessin tot just ha passat tres anys, des del darrer Ghostlights, perquè s'editi un nou treball del seu projecte més destacat, Avantasia. Aquest projecte del que sempre posa en dubte la seva continuïtat tant en directe com en estudi i que més tard que aviat tenim una nova entrega... i he de dir que afortunadament.

Tobias ha posat molt èmfasi en elevar a la desena potència la qualitat i els temes d'aquest nou disc però cal dir que ho té difícil per superar cada entrega ja que fins ara cap ha decebut. És hora de centrar-nos en aquest vuitè disc, Moonglow. Són 11 noves peces de nou amb un ventall prou destacable de convidats que passen des dels ja coneguts en anteriors discos com l'ex-QUEENSRYCHE Geoff Tate, el frontman de PRETTY MAIDS Ronnie Atkins, Michael Kiske de HELLOWEEN, Jørn Lande (ex-MASTERPLAN), Eric Martin (MR BIG) i Bob Catley dels MAGNUM. Moonglow introdueix nous col·laboradors com Hansi Kürsch de BLIND GUARDIAN, una de poc esperada potser com la de Mille Petrozza de KREATOR i la cara visible de BLACKMORE’S NIGHT Candice Night com a més espectacular. Val a dir que els músics que l'acompanyen són de nou en aquesta ocasió Sascha Paeth a les guitarres, veus i teclats, Michael Rodenberg a les orquestracions i teclats, Felix Bohnke a la bateria i el mateix Tobias a les veus, baix i teclats.

Llegeix més

  • Escrit per Guillem Revés
  • Categoria: Discos

Chrome Division - One Last Ride

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 16-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Chrome Division, o l’alter ego d’un tal Shagrath de Dimmu Borgir, son una banda noruega de Hard Rock que a finals de 2018 ens presentaven aquest One Last Ride. Desprès de cinc discos, el que ens ocupa presenta un canvi important en la formació, ja que el cantant original Eddie Guz, fora de la banda des de 2009, torna a encarregar-se de les veus substituint Shady Blue.

L’àlbum s’inicia amb Return From The Wastelands, una intro al més pur estil spaghetti western amb spoken words incloses. I a partir d’aquí, comença la veritable festa, i és que aquest disc és precisament això, cançons per anar de festa. So Fragile ens ofereix un bon riff i una tornada que si no fos per la veu rugosa de Guz ens podria recordar els primers Guns’n’Roses. El solo de guitarra per emmarcar, excel·lent. La següent, Walk Away In Shame, més ràpida i rockera encara, presenta la col·laboració de la cantant Misssela a les veus, i sembla que s’hagin passat amb el vocoder. Tal com està plantejada, podríem estar parlant del single.

Llegeix més

  • Escrit per Guillem Revés
  • Categoria: Discos

Farmer Boys - Born Again

Discogràfica: Arising Empire
Data sortida: 02-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 6/10

Han passat catorze anys des del seu últim disc d’estudi, The other side, i els germànics Farmer Boys (Stuttgart,1994) ens presenten aquest Born Again, amb la il·lusió d’una banda novell. Però catorze anys donen per a molt i podem trobar diferències significatives en l’evolució de la banda. Sonen molt bé, però s’han suavitzat i els hi falta la mala llet d’anteriors obres.

La producció és impecable, tot està al seu lloc i és contundent en les parts més dures i s’entén a la perfecció quan hi ha més presència de teclats i cordes. I parlo de cordes perquè en aquest enregistrament compten amb el violoncel de Max Lilja, ex d’Apocalyptica. Lilja es fa present només iniciar l’àlbum, ja que la introducció de Cosmos és una suite perfecta per al seu instrument i els teclats, i conté un in crescendo èpic que empalma directament amb Faint Lines. I aquí comença la veritable essència d’aquest Born Again, riff poderós amb secció rítmica mastodòntica i estrofa amb tornada ensucrades, tot i reconèixer que enganxen gràcies a la melodia vocal.

Fiery Skies accelera el tempo i després d’una arrencada més agressiva, la tornada, tot i la canya, desborda comercialitat pels quatre costats. Si això li sumem l’interludi al més pur estil Europe, ens queda un hit de ràdio formula encobert. I per sinó en teníem prou, a You and Me, la cosa encara s’endolceix més, amb forta presència de teclats i cors grandiloqüents.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Saratoga - Aeternus

Discogràfica: Maldito Records
Data sortida: 16-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Saratoga-AeternusSi alguna cosa ha caracteritzat la carrera de Saratoga ha estat la perseverança i la lluita per mantenir-se en l'escena passi el que passi i és que 27 anys de carrera són tot una fita. Especialment crec que és de justícia destacar a Niko del Hierro que en cada encarnació del grup ha estat allà per estar ferm i donar el millor de si. I no ha estat fàcil ja que si els canvis de formació sempre són un petit daltabaix, els canvis de vocalista ho són un punt més. Especialment si han tingut certa rellevància com Fortu (per ser el primer i un històric del heavy estatal) o Leo Jiménez (amb qui van aconseguir l'status d'una de les bandes més populars i reconegudes de heavy a Espanya) per citar els més destacats.

Així doncs en aquest punt i després de la gira de celebració dels vint-i-cinc anys del grup Saratoga torna amb un nou disc d'estudi, aquest Aeternus enregistrat als New Life Studios de Madrid amb Daniel Sabugal, tècnic de so en directe del grup i quasi un membre més del grup. Tenim doncs 10 noves peces 5 de les quals venen firmades per Jero Ramiro, 3 per Tete Novoa i 2 per Niko del Hierro.

Un versos en llatí a mode de pregària obren el disc que ens porta a un primer tema que sorprèn d'alguna manera que no sigui el típic tema mega-ràpid ultra heavy per marcar paquet amb les veus a ple crit si no un peça a mig temps de metall molt clàssic. Això sí, doble bombo sense descans i els aguts habituals de Tete que no falten. Jero Ramiro no ha perdut aquest toc tant especial a la guitarra que fan d'aquest El Olvidado de Dios prou bona opció per començar.

Llegeix més

  • Escrit per Joan Guillem
  • Categoria: Discos

Powerwolf - The Sacrament of Sin

Discogràfica: Napalm Records
Data sortida: 20-07-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Si parlem de Power Metal en l'actualitat un dels primers noms de grups que ens venen al cap es Powerwolf, el grup dels llops sense cap dubte ha anat guanyant-se una de les posicions més altes d'aquest gènere, no només per la "performance" que tenen sinó per la qualitat dels seus treballs. Si pensem en la seva discografia en termes generals cada disc ha significat un pas més que l'anterior però cap havia estat tan rodó com The Sacrament Of Sin (tot i que Blood of the Saints cal dir que si s'acosta bastant) en el que a part de 12 cançons noves i trobem un segon disc amb temes versionats per altres grups i que complementen aquesta ja de per si obra mestra.

Començant per Fire & Forgive un dels “hits” més potents d’aquest disc, una cançó rapida i amb una lletra clarament satírica referent a l'esglèsia que enganxa molt i que et fan agafar ganes de corejar des del principi.

Amb forta presència d’un òrgan potent a mans de Falk Maria Schlegel Demons Are a Girl's Best Friend és el primer single que van treure d’aquest disc sabedors que era la cançó que més agradaria al públic, amb la luxúria de tema central a la lletra i un ritme que convida com l’anterior tema a corejar, es podria considerar un dels millors temes del grup.

Llegeix més

Accés