Menu

Discos

Discos

  • Escrit per Edu A.
  • Categoria: Discos

Dee Snider - Leave a Scar

Discogràfica: Napalm Records
Data sortida: 30-6-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Dee Snider - Leave a ScarPoc coneixia de la carrera en solitari de Dee Snider, pel que m’agafava aquest disc amb cert recel i curiositat. El més que conegut cantant, famós per haver estat el frontman de la mítica banda Twisted Sister, i haver tingut sonats enfrontaments de caire moral amb diferents organitzacions conservadores americanes a finals dels anys 80, porta ja una trajectòria en solitari prou destacada, essent aquest ja el seu cinquè disc i havent-ne passat tres des de l’edició del seu darrer treball For the Love of Metal publicat el 2018.

El primer que em va sorprendre després de la primera escolta, va ser la diferència en quan a sonoritat respecte a la seva època clàssica amb Twisted Sister. D’acord que han passat molt anys i els avenços en quan a gravació i masterització estan a anys llums de la dècada dels vuitanta, però qüestions tècniques a part, l’enduriment estilístic és notable i el hair metal que practicaven els Sister casi no apareix per enlloc en aquest treball.

És d’agrair doncs que un personatge amb el seu status no es quedi vivint de rendes passades i demostri ser un cantant amb personalitat, idees fresques i bon material encara per oferir a l’escena. El disc està produït per Jamey Jasta, que sap trobar una sonoritat molt contemporània on destaca la imponent base rítmica però sobretot unes guitarres realment atronadores de Charlie Bellmore i Nick Petrino. Anem doncs a desglossar els 12 temes, amb considerable varietat compositiva, que conté aquest Leave a Scar.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

UDO - Game Over

Discogràfica: AFM
Data sortida: 22-10-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

UDO-Game OverA UDO Dirkschneider no li ha d'explicar ningú com es fa heavy metal. Serà acusat de repetitiu, utilitzar la mateixa fórmula, no moure's d'un camí marcat però segueix fidel a la seva aposta i ja són més de vint-i-cinc discos de carrera en solitari que han fet que tingui un lloc en l'escena, a més del que tots ja coneixem amb Accept. Així doncs un nou treball d'UDO estrany seria que aportés grans sorpreses.

Anant amb els temes cal dir que, comptant els bonus, tenim fins a divuit temes, un nombre elevat i quasi arriscat per mantenir un nivell homogeni i prou elevat durant un minutatge tant extens. S'inicia amb Fear Detector amb aquest aire d'himne que et pot recordar alguns dels vells clàssics d'Accept però que no arriba a ser ni la meitat de memorable. Tema que passa fàcil a mig temps al que no se li pot retreure res però tampoc apassiona. Holy Invaders és tot un estàndard del palm mute i certament té una melodia de guitarra en el solo a considerar. En directe pot ser una de les més ben rebudes. Prophecy si que ens porta els Accept de tornada amb aquesta cadència de baix i bateria que tant ens hi recorda. Tot i un solo decent quasi cinc minuts es fa una mica repetitiu i vist mil cops. Empty Eyes intenta explorar altres terrenys amb una cadència més lenta i més jocs instrumentals a les guitarres quedant palès en un solo que quasi arriba al minut. I See Red s'acosta més al rock'n'roll clàssic, convenientment metal·litzat sent una d'aquelles peces tant típiques on la veu del petit gran home casa perfectament i el palm mute tant característic et fa moure les cervicals.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Fierce Cult - Where Humanity Ends

Discogràfica: Saol/Blood Fire Death
Data sortida: 1-10-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5 /10

Fierce Cult - Where Humanity EndsEns trobem davant d'una nova banda amb un passat notable. M'explico. Fierce Cult és la nova encarnació d'un trio que sota el nom de The Seed va editar dos discos i una sèrie de tres EPs des del 201 i girar per França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Àustria o República Txeca presentant aquests treballs decideixen que és hora de donar un gir notable que comença per un canvi de nom.

És així com comencen a donar forma a nous temes l'estiu del 2017 i, com a conseqüència, entren a l'estudi entre setembre i novembre del 209. Ho fan als estudis Metal Factory de Madrid amb Alex Cappa i Pablo Rousselon que s'encarreguen de tot el procés, ja sigui gravació, mescla i master. Aran en veiem el resultat amb aquest Where humanity Ends amb dotze temes en total de groove thrash que busquen alterar-nos l'existència començant amb una intro instrumental anomenada precisament The Beginning que m'ha recordat a aquella peça que utilitzaven els Sepultura en la gira del Arise que escalfava l'inici dels concerts de quina manera.

One Shot, One Death ja ataca de bon inici amb un ritme thrash clàssic que tira enrere tot i que apareixen alguns rampells death metal notables. La veu de Koko em recorda poderosament a bandes com Criminal o els mateixos Sepultura, sense utilitzar el gutural, greu, ronca contundent però suficient com per a què no es perdin les paraules i la dicció enmig del batibull com acostuma a ser habitual en el death. No han descuidat tampoc el treball instrumental ni la melodia

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Carcass - Torn Arteries

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 17-09-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Carcass - Torn ArteriesLluny ja queden aquells temps en el que un disc de Carcass passava per un llançament d'uns frikis anglesos que feien poc més que soroll. Els anys i discos solvents els han posicionat com una banda solvent, sòlida i amb molt a oferir en el panorama de l'escena extrema. L'anterior Surgical Steel va marcar el retorn després de 17 anys fora de joc i, a veure, desenganyem-nos, no són una banda de masses ni la nova esperança però certa repercussió va tenir. En el seu moment van publicar autèntiques joies com aquell meravellós Heartwork, encara un referent.

Abans de treure aquest disc ja van donar senyals de vida el desembre del 2019 amb un single, l'únic que havien publicat en 5 anys, Under The Scalpel Blade, seguit per un EP l'octubre de 2020 anomenat Despicable. Tot plegat per anar obrint boca per aquest Torn Arteries, setè disc del grup, un treball on reconeixeràs tots els elements que són característics del grup però amb un punt de varietat estilística i actualització que el fa un treball més que interessant per anar desgranant les 10 peces que hi trobem.

A destacar l'aspecte gràfic ja que han optat per una imatge general més que neta, totalment blanca on un cor fet de vegetals pren protagonisme, com una mena de paròdia d'aquelles imatges guturals de Reek Of Putrefaction o Symphonies of Sickness. Segur no és casual ja que bona part dels membres del grup eren i són vegans en una o altra forma i el joc amb les vísceres ha format part de tot plegat.

Llegeix més

  • Escrit per Cítric Muntz i Carl (Carlson)
  • Categoria: Discos

Iron Maiden - Senjutsu

Discogràfica: Parlophone / Warner Music
Data sortida: 3-9-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 5,5 /10

Iron Maiden - SenjutsuDissetè àlbum d’estudi i segon per la multinacional Parlophone. El disseny de carpeta i del mateix Eddie (que llueix força en la seva nova encarnació) inspirats en el món samurai però que ningú s'emocioni pensant en Maiden Japan... Si alguna cosa cal lloar de la llegendària banda britànica és que avui dia continuïn volent sent rellevants, editant discos amb nova música i quan surten de gira mostrar una ferma voluntat de defensar aquestes noves peces tocant-n’he un bon nombre en directe sabent que amb un repertori ple de clàssics ho tenen tot guanyat, deixant clar que caldria donar descans a un bon nombre de temes que mai cauen dels set-lists dels seus concerts.

Dit això, la deriva dels seus treballs des de fa molts anys és preocupant. Fa la impressió que s'han volgut transformar en quelcom diferent del que els va fer grans. Els temes directes i amb aquell punch que tant els caracteritzaven només són record nostàlgic i la vena progressiva ja fa massa que dura. Afrontar l'escolta d'un nou disc d'Iron Maiden quasi s'ha convertit en un exercici de risc tenint en compte l'entitat del nom i el seu pes en l'escena. D'acord que els anys poden tenir a veure però... D'acord que això no deixa de ser impressions personals, però més que esteses entre fans i seguidors. Això sí, pesa massa el seu llegat i el nom, i és que el heavy metal li deu tant a aquest nom...

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?