Menu

Discos

Discos

  • Escrit per Cítric Muntz i Carl (Carlson)
  • Categoria: Discos

Iron Maiden - Senjutsu

Discogràfica: Parlophone / Warner Music
Data sortida: 3-9-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 5,5 /10

Iron Maiden - SenjutsuDissetè àlbum d’estudi i segon per la multinacional Parlophone. El disseny de carpeta i del mateix Eddie (que llueix força en la seva nova encarnació) inspirats en el món samurai però que ningú s'emocioni pensant en Maiden Japan... Si alguna cosa cal lloar de la llegendària banda britànica és que avui dia continuïn volent sent rellevants, editant discos amb nova música i quan surten de gira mostrar una ferma voluntat de defensar aquestes noves peces tocant-n’he un bon nombre en directe sabent que amb un repertori ple de clàssics ho tenen tot guanyat, deixant clar que caldria donar descans a un bon nombre de temes que mai cauen dels set-lists dels seus concerts.

Dit això, la deriva dels seus treballs des de fa molts anys és preocupant. Fa la impressió que s'han volgut transformar en quelcom diferent del que els va fer grans. Els temes directes i amb aquell punch que tant els caracteritzaven només són record nostàlgic i la vena progressiva ja fa massa que dura. Afrontar l'escolta d'un nou disc d'Iron Maiden quasi s'ha convertit en un exercici de risc tenint en compte l'entitat del nom i el seu pes en l'escena. D'acord que els anys poden tenir a veure però... D'acord que això no deixa de ser impressions personals, però més que esteses entre fans i seguidors. Això sí, pesa massa el seu llegat i el nom, i és que el heavy metal li deu tant a aquest nom...

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Auri - Those We Don't Speak Of

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 3-9-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Auri - Those We Don't Speak OfVa ser el 2011 quan la ment inquieta de Tuomas Holopainen conjuntament amb la seva companya Johanna Kurkela i el seu company a Nightwish Troy Donockley va aglutinar esforços amb aquests companys de viatge musicals per sortir de les seves habituals "rutines" musicals. En aquest temps es van anar coneixent musicalment i tenir clar què oferir i per on arribar-hi. Així el 2018 va sortir a la llum el projecte amb un disc homònim on comprovar que aquells que esperessin res relacionat amb el metall pur i dur ho tenien cru. Es tractava de música d'arrel quasi tradicional, ambiental, amb influències celtes. La rebuda va ser prou bona i l'entesa i entusiasme que desperta entre els tres integrants sembla ser tal que ens ofereixen ara una nova entrega del projecte.

Aquest tipus de llançaments d'alguna manera em reconcilien amb el públic heavy ja que se l'acostuma a titllar, molts cops encertadament, de conservadora. Però, qui consumirà un disc com aquest? Creieu que molt públic fora de l'escena del rock dur i metall s'acostarà a aquesta proposta? Qui s'hi interessarà? Doncs eminentment fans de Nightwish i les ments més obertes dins d'aquesta escena. Potser si el segell opta per fer promoció fora dels habituals canals "metàl·lics" es pot obtenir resposta per part d'altres públics musicals però normalment la major part de promoció i l'interès que desperta és en els mateixos canals que per exemple un disc de la banda principal d'Holopainen. Diria que els músics en són conscients i el que desitgen principalment és tenir aquest oasi on expressar-se de forma diferent.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Mordred - The Dark Parade

Discogràfica: M-Theory Audio
Data sortida: 23-07-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5 /10

Mordred-The Dark ParadeSi algun sub-gènere del heavy metal va tenir prou repercussió com per crear prou escena de bandes i seguiment va ser el thrash metal a finals dels vuitanta. A l'ampara dels grans discos i èxit de Metallica, Slayer, Megadeth i Anthrax, és a dir, el Big Four, tota una galaxia de bandes es van voler obrir pas tant a Europa com als EEUU amb l'ajut i empara de moltes discogràfiques que veien en aquesta escena un racó on sucar beneficis.

Una de tantes d'aquestes bandes que van quedar en segona fila, amb alguns treballs interessants, van ser els americans Mordred, provinents de la Bay Area (com no!!) practicaven un groove/funk/thrash metal que mirava de sortir lleugerament dels cànons establerts en aquells temps. Tot i formar-se el 1984 van tardar a treure disc, i van ser tres entre el 1989 i 1994, a saber, Fool's Game, In This Life i The Next Room fins la seva separació. El 2013 es van reunir i ara ens ofereixen aquest The Dark Parade que marca la seva primera referència discogràfica en 25 anys si no comptem un single el 2015. A més, no han perdut pas membres de la primera era i trobem ara mateix a Scott Holderby a les veus, Art Liboon al baix, James Sanguinetti i Danny White a les guitarres, Aaron “DJ Pause” Vaughn – plats/teclats i Jeff Gomes a la bateria.

He de confessar que els experiments de barrejar estils relacionats amb el metall i el hip-hop o rap mai m'han acabat d'enganxar massa, al contrari que als relacionats amb la clàssica però tenia bon record de la banda d'aquells anys d'adolescència i calia veure què ofereix ara el grup en aquestes vuit peces de menys de quaranta minuts... com en els vells temps.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Balmog - Eve

Discogràfica: War Anthem Records
Data sortida: 28-05-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Balmog - EveEn els darrers anys tota una sèrie de formacions extremes han apostat en les seves propostes per refinar i buscar l'eclecticisme musical, tant de casa nostra com més enllà. Així doncs, parlant de casa nostra, bandes com Obsidian Kingdom, Moonlop, Vidres a la Sang, Foscor... i tantes altres han obert un camí on no tothom voldrà caminar. Barrejar estils, influències, temàtiques molts cops esotèriques, altres culturals i les més enllà creant tot un univers. Aquest és el camí que sembla haver emprès Balmog.

Em costa de creure que no m'hagués fixat anteriorment en la formació galega. Perquè ho dic? Home, no són pas banda de trajectòria curta ja que des del 2003 han tret força referències en diferents formats sent la darrera el Mini LP Pillars Of Salt del 2020. He de dir que m'encaro a l'escolta d'aquest disc sense massa idees preconcebudes del seu material anterior que no m'he portat a l'orella i això pot ser un arma de doble fil ja que no tens prejudicis sobre el que hagin pogut fer però tampoc saps d'on venen i quina evolució han pogut tenir. Sigui com sigui és el que hi ha.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Discos

Helloween - Helloween

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 18-6-21
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Helloween - HelloweenUn altre d'aquells somnis que molts seguidors del heavy metal han vist acomplert. Totes les grans bandes referents i que van marcar una època considerada clàssica i enyorada com els 80 es van acabar separant en algun moment. Pràcticament totes han acabat reunint-se fent directes i un cop explotat aquest tema fins a la sacietat la gran qüestió, hi haurà nou disc? Normalment si. El cas de Helloween no ha estat pas diferent i després de girar amb honors i gran repercussió ara cal veure què poden oferir en noves composicions. Els avançaments han satisfet la majoria de seguidors, aquell primer Pumpkins United va ser de traca, ara toca un disc sencer.

Les expectatives són altes. Comptar amb el tàndem Kiske-Deris pot i ha de donar molt joc. A més, Hansen ho pot complementar perfectament, vocalment i a nivell de composició, i tots ja sabem de les dots com a creadors de tots aquests personatges, s'hauran rovellat?. A priori ho tenen tot a favor i se n'espera molt. Han sabut fer bullir l'olla bé amb els avançaments i la portada a més d'un títol com l'homònim, amb tot el missatge implícit que dona... ei, som aquí els Helloween que tots esperàveu.

Anem a veure què ofereixen aquestes noves 11 peces que s'obren amb una solemne i melòdica intro a Out for the Glory. Ja ho veig com inici dels concerts, ràpidament la velocitat pren protagonisme amb la veu de Kiske portant el pes. Picada d'ullet buscant la nostàlgia d'aquelles obertures dels Keepers, tinc la impressió que serà una constant. Bons cors en la pre-tornada i Hansen que apareix en tasques vocals recordant l'era del Walls of Jericho per donar bon contrapunt. Guitarres doblades en aquell toc melòdic que tant bé sabien i, saben, donar-li. L'inici èpic esperat, ràpid, melòdic, veus agudes, els solos, guitarres doblades... aquí ho tenim, tot. Fins i tot el baix de Markus ben present i que es troba tant a faltar avui dia en les produccions. Una que ja tots segur ja teniu ben present, Fear of The Fallen, mig temps melòdic molt d'Andi Deris on la seva veu i la de Kiske demostren que donaran molt a parlar. De nou em criden l'atenció uns solos que em recorden poderosament a finals dels vuitanta i una manera de fer que ells van fer popular i tant copiada va ser. Ja van dos i anem bé...

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?