Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Sepultura - Machine Messiah

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 13-01-2017

Sepultura-Machine MessiahSepultura... aquest nom mereix un respecte en l’escena de la música metall,  va ser gran, m'atreviria a dir que molt gran en la primera meitat dels 90. De ser una excel·lent banda de thrash metal, després dels inicis irregulars i juvenils que van portar a tota una sorpresa com Beneath the Remains, a una evolució que els va aportar a innovar d’una manera poc o gens vista fins aleshores barrejant tota mena d’influències sobretot del seu Brasil natal i que els van portar a anar més enllà del públic del metall. Qui no va escoltar en aquells temps Roots..., a casa nostra molts encara recorden el seu concert al Doctor Music Festival.  Fa poc en reflexionàvem en aquest article.

No cal que expliqui res més des d’aquest moment. Max Cavalera surt del grup i des d’aquest punt mai ha estat el mateix ni creativament ni a nivell de repercussió. L’àngel amb el que estava tocada la banda va desaparèixer. El grup mai ha defallit i ha continuat publicant treballs i s’ha mantingut ferma fins i tot després de la sortida d’Igor Cavalera i amb Derrick Green al que no se li pot discutir el mèrit després de tants anys. Ens trobem amb una nova proposta, aquest Machine Messiah que deixa una sensació agre-dolça. Ja fa anys que Andreas Kisser porta el timó al grup sent també el màxim compositor, aquest cop la inspiració ha vingut tractat la robotització de la nostra societat avui dia. Una mena de Déu màquina que crea la humanitat i que tanca el cercle esdevenint mig robot mig humà. Com sempre la banda busca innovar, provar nous sons i maneres de fer, des de les idees musicals passant per la imatge i concepte gràfic amb Camille Dela Rosa que ha treballat en la portada fruit de la troballa que li va semblar a Andreas el seu treball.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Kreator - Gods of Violence

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 27-01-2017

Kreator-Gods of ViolencePoques bandes poden presumir d'una carrera tant brillant, coherent (amb els seus alts i baixos evidents en més de 30 anys de carrera) i alhora amb notable reconeixement de públic i premsa especialitzada dins el metall extrem com Kreator. El thrash metal quasi sempre ha vingut i tingut els seus treballs i bandes més preponderants des dels EEUU però a Europa crec que no exagero si dic que els alemanys en són el màxim exponent i referent. Una carrera que arrenca la primera meitat dels 80 dona per molt, com tota banda ha tingut la seva època "fosca", i amb això no vull dir de menys qualitat..., senzillament eren uns temps on no era el que preferia el seguidor de sons extrems i al variar notablement el seu estil primigeni no despertava tant interès. No descobreixo res al dir que discos com Endorama, Renewal o Cause for Conflict eren diferent a tot i fins i tot entre ells però grans treballs. El període, que encara dura, que va començar amb Violent Revolution els ha portat a les millors cotes de popularitat que mai han tingut a base en bona part a repetir una fórmula que saben fer com ningú. Thrash metal de la vella escola sense concessions, melodia amb la característica veu de Mille i una destresa instrumental que no ha parat de millor. Menció a part mereix Mille al meu criteri, l'autèntica ànima del grup a tots nivells que s'ha mantingut contra tot i que ha estabilitzat una formació des de fa anys que res té a envejar a la dels 80 que molts crèiem era irrepetible. Ningú clamarà per algun tipus de "reunió", més encara quan Ventor ja fa uns anys que torna a ser darrere la bateria.

Ja que parlem de Mille i el nou disc, anem al gra. No ha de ser molt complicat trobar inspiració per escriure lletres o punyents riffs si com aquest cop estàs una mica atent a l'actualitat. La porqueria que ens rodeja pot resultar inspiradora com aquest cop han estat els atemptats de París de novembre de 2015. Aquest va ser el tret inicial que continua mostrant com al llarg de totes les eres l'ésser humà pot ser malèfic i destructiu. Tot plegat  barrejat amb històries de la mitologia grega, d'aquí el nom de Gods of Violence, tenint doncs la religió un paper preeminent més actualment quan és una de les raons de grans calamitats i desastres a nivell mundial.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Metallica - Hardwired... to self-destruct

Discogràfica: Blackened Records
Data sortida: 18-11-2016

Metallica-Hardwired to Self DestructFa dies que dono voltes a escriure o no les meves impressions sobre el nou treball de Metallica. Una ressenya més segurament poc pot aportar a tot el que s'ha dit ja en aquestes alçades d'un disc esperat i d'una banda història del heavy metal i de la música en majúscules. Finalment m'he decidit, per què?, encara no ho tinc clar però sí que he de dir que sota el meu criteri és un disc sobrevalorat. Tantes ganes hi ha que facin un disc rodó que a la mínima que surten alguns temes encertats ja tots ens posem ben contentets. Doncs no, sempre arrossegaran l'estigma de ser una de les bandes de metall més grans que hi ha hagut amb un llegat que conformen els seus primers 5 discos que mai podrà ser igualat (tot i la sorpresa no del tot grata que va ser la primera escolta del disc negre). La posterior època als clàssics va ser poc menys que lamentable i ara el material que ofereixen és prou decent després d'aquell desastre i en part està ben considerat perquè allò no es podia aguantar.

Però anem a pams. En primer terme s'ha de tenir pebrots per estar segur de treure un disc doble i estar segur del que ofereixes, i els tenen, sempre han fet el que han volgut i és un de les coses a valorar. Tampoc són els pioners en això, moltes bandes ho han fet i recentment fins i tot uns altres clàssics com els Maiden s'hi han atrevit. Un altra cosa és que la cosa funcioni. M'atreviria a dir que el 95% dels discos dobles editats amb temes inèdits si haguessin estat senzills amb una selecció de les millors peces haurien estat treballs gloriosos. Penseu, penseu... Aquest cas no és diferent, sobren temes. Parlem-ne.

Hardwired, el tema que obre, va ser un flash, una sorpresa per tothom que no esperava tal cosa. Un inici fulgurant que recorda Holier than hou amb els redobles de bateria i un riff que intenta emular peces com Fight Fire with Fire. Agrada i s'escolta de grat, un tema curt, intens i que et queda. A més, els experiments amb el so s'han oblidat i tot sona on ha de fer-ho i de manera atronadora si deixem de banda tot allò que fa referència a la guerra del volum que ja fa anys i panys que es produeix en el món discogràfic i que tants disgustos ha portat als melòmans. No en va tenen mitjans i han tingut temps per treballar-hi i no fer desastres com St. Anger. Bon inici la posem al sac de les aprofitables.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Kissing Lucifer - Lucified

Discogràfica: TBKS Records
Data sortida: 08-2016

Kissing LuciferEn una escena tant saturada de llançaments, bandes que repeteixen esquemes i ja de per sí la dificultat creativa que comporta i el risc, sempre és d'agrair que alguns músics s'arrisquin i llencin propostes que busquen nous horitzons deixant anar la seva vena més real per, com a mínim, deixar ben parats a la majoria de seguidors de l'escena. Així és com veig la proposta de Kissing Lucifer. Neix de la mà d'un personatge com Oliver Amberg que pot veure l'escena des d'una interessant perspectiva havent-ne format part i, sense deixar de seguir-la, estar-ne apartat creativament ocupat amb altres activitats professionals durant força temps.

Per als menys avesats a la figura del músic suís dir que es tracta d'un guitarrista que ha estat membre de dues de les bandes més rellevants que aquell país ha donat al metall, Coroner i Celtic Frost. Val a dir que el seu pas per ambdós formacions va ser breu i segurament la seva empremta creativa no es va poder desenvolupar però posteriorment alguns projectes el que ens ocupa i la seva dedicació al món de la creació i l'art digital han mostrat un gran talent. Fins i tot alguns podeu recordar la seva col·laboració amb els lleidatans In Extremis en el seu únic disc d'estudi pel que fa a l'art del treball i fins i tot un destacable solo en un dels temes havent estat amb el grup a Lleida ciutat tocant en directe amb la banda.

Un cop posats en antecedents cal ocupar-se de Lucified. Val a dir i remarcar un cop més que el projecte neix de la ment creativa d'Amberg amb la voluntat de tenir-ne el control en tots sentits. És per això que s'ha ocupat de tot, i quan dic tot és això pràcticament tot. Ha escrit els temes, gravat, mesclat i produït el treball. A més, el segell que l'ha editat, TBKS Records, és el seu propi segell!! Val

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Nervosa - Agony

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 03-06-16

Nervosa-AgonyBrasil periòdicament sempre ha aportat bons i grans noms a l'escena del metall internacional. L'exemple més paradigmàtic i que tothom pot tenir al cap com a primer nom si es demana citar un grup metàl·lic d'aquelles terres seria segurament Sepultura, però ni molt menys són els únics. Tot i que doni la impressió que fa un grapat d'anys que els carioques poc aporten a l'escena des del 2014 cal tenir en compte aquest trio que es volen obrir camí a tot drap en les vessants extremes. Ja el 2014 van tenir un meritori intent amb Victim of Yourself que va començar a captar l'atenció dels més atents als sons durs on tot i ser un trio mostraven maneres i agressivitat a parts iguals.

Centrem-nos en Agony on la baixista Fernanda Lira, la guitarrista Prika Amaral i la bateria Pitchu Ferraz han posat tota la carn a la graella amb un material que a grans trets diria que recull el millor del thrash dels 80, amb un interessant toc de Venom i de death metal i una execució que poc té a envejar a qualsevol banda. Si li sumem una producció i enregistrament millorat el resultat és esfereïdor. Només cal escoltar la inicial Arrogance per deixar-te clavat a la cadira de la velocitat que imprimeixen al tema amb unes veus de Fernanda tretes de més avall dels inferns complint tot allò que deia del disc en general, tres minuts atronadors per començar. La següent Theory of Conspiracy no és per menys, de nou apel·la a la velocitat però aquesta recolzant-se molt més en les maneres thrash i certs passatges on els riffs prenen protagonisme explorant una vessant més... melòdica? Deception rebaixa una mica la velocitat tot i el gutural inicial de Fernanda que faria tremolar el mateix Dave Rotten, però no hi renuncia totalment en la part central a més de recordar poderosament a les millors èpoques de Kreator o Sepultura sent un tema ideal pel headbanging. Més vella escola amb Intolerance means war on el riff inicial et transporta als millors anys del thrash més ortodox, no falten però els interludis death omnipresents en tot el treball.

Llegeix més

Accés