Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Grand Magnus - Sword Songs

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 13-05-16

Grand Magnus-Sword SongsDes de quan fa que l'escena i gran part dels seus seguidors es lamenten per la no renovació de la mateixa i que sempre són els mateixos noms els que atrauen l'atenció? Ja he perdut la memòria de quan va ser que vaig escoltar aquest discurs i el primer cop que també el vaig utilitzar. No deixa de ser cert però en bona mesura la culpa és nostra,dels seguidors, que no veiem més enllà i sempre ens quedem amb el que ja coneixem apel·lant a la falta de talent o vés a saber quina excusa. Perquè dic tot això? Doncs per que molts cops tenim les coses davant del nas i ni ens n'adonem.

Tot i tenir els seus inicis el 1996 és amb els seus dos darrers treballs que Grans Magnus estant aconseguint el reconeixement de bona part del món metàl·lic. Especialment amb aquest Sword Songs. I han calgut 20 anys per treure el cap enmig de l'escena internacional? Podria ser degut a uns inicis molt més encarats a vessants extremes com el doom que sempre atrauen menys personal i al fet que poc a poc han polint un estil més que personal que dóna aire fresc a un panorama que necessita treure's la pols de sobre.

Fent una mica de retrospectiva cal fer esment als dos primers discos del grup Monument i Wolf's Return on tot i ser presents encara les arrels doom van anar incloent més influències heavy metal. Iron Will del 2008 ja els va fer treure el cap en gires de grans tòtems com Motörhead o Doro conquerint fins i tot algun reconeixement de la premsa alemanya. Triumph and power del 2014 va ser un primer pas cap a l'status actual on Sword Songs els està consolidant com una dels propostes més sòlides del panorama.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Anthrax - For all kings

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 26-02-16

Anthrax - For All KingsHo sento però no ho veig. Les crítiques i reaccions amb aquest nou treball d'un dels pesos del thrash de tots els temps com Anthrax estant sent força positives però per més que me l'escolto no ho veig per enlloc. De fet, molts dels trets identitaris que han caracteritzat la trajectòria de la banda al llarg dels anys no es veuen per enlloc. Ni el thrash, ni els bons riffs, ni l'atreviment compositiu que molts cops els ha portat a traspassar estils... res.

Però anem a pams. El treball està inspirat en els atacs a la revista francesa Charlie Hebdo, la temàtica i de retruc les lletres donen suficient com per escriure material furiós i lletrísticament no hi posaré pas cap pega. Ara, així com The Greater Of Two Evils (2004) i Worship Music (2011) mostraven una banda encara amb algunes idees vàlides en aquesta ocasió no passa d'alguns riffs aprofitables que s'acaben perdent en un mar de desesperació i mediocritat, amb més pes estilísticament de la vessant heavy que thrash però això no és el pitjor. Tots i cadascun dels temes tenen algun moment on penses, "ara", on creus que per fi la bona idea o riff que s'intueix acabarà en un bon tema ple de ràbia i on es pugui notar el pòsit d'un grup cabdal en la ment de qualsevol seguidor de l'escena. I no, aquest "ara" no arriba. Els temes donen voltes entorn a si mateixos sense arribar enlloc repetint-se i emanant una sensació de mediocritat i avorriment total i absoluta.

Si alguna cosa podem salvar, sense tirar coets, podria ser Joey Belladonna. Per la seva veu sembla no passar els anys, fins i tot en directe manté una forma més que notable. És més, encara sorprèn més aquest disc quan en la passada gira amb Slayer m'atreviria a dir que van estar millor que els mateixos caps de cartell, Jon Donais mereix comentaria a part, algun dia en podem parlar.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Megadeth - Dystopsia

Discogràfica: Universal
Data sortida: 29-01-16

Megadeth - DystopsiaEn aquestes alçades un ja espera poc de les grans bandes que han estat referents de l'escena. Amb això no vull dir allò de qualsevol temps passat fou millor, tant sols que ja he perdut l'esperança que les grans abanderades i que han estat i continuen sent referent ofereixin nou material de bona qualitat. Senzillament perquè és quasi impossible que es pugui mantenir el nivell de brillantor que moltes d'aquestes bandes han tingut en el seu moment, és més en força ocasions intenten repetir una fórmula d'èxit un i altre cop que al final semblen més una caricatura pròpia que una llegenda amb un llegat que defensar dignament. En tot no deixem de prestar atenció quan algunes d'aquestes bandes es senten amb força per treure nou material amb tot el que comporta, i les esperables comparacions amb un passat brillant, com en el cas de Megadeth.

Tots sabem que Megadeth ha estat al llarg dels anys la joguina de Dave Mustaine, una banda que va formar sota els seus designis i que ha perdurat al llarg dels anys d'aquesta manera. Res a dir, ha donat temes absolutament memorables i discos bàsics. Hi han passat un grapat de músics molts d'ells autèntics mestres i referents en el seu instrument que conjuntament amb moments de gran inspiració compositiva de Mustaine ja formen part de la nostra escena. Mustaine torna a la càrrega de nou amb una nova formació, ja he perdut el compte, i una nova proposta anomenada Dystopsia que els retorna part de la credibilitat perduda.

Al igual que en futbol es diu allò de "entrenador nou victòria segura" hem de suposar que l'entrada de sang nova amb Kiko Loureiro i Chris Adler ha tingut alguna cosa a veure ja que fins i tot l'ex-Angra ha col·laborat en la composició d'alguns dels temes. No cal ni dir que les noves incorporacions no desmereixen en absolut, són primeres espases al nivell del millor que ha tingut Mustaine al costat.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Avantasia - Ghostlights

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 29-01-16

El que era una excepció i no sabíem si tornaria a passar en aquestes alçades s'ha convertit en habitual i esperat. En més d'una ocasió Tobias Sammet ha explicat que Avantasia ha crescut de tal manera que ha superat qualsevol de les seves expectatives, així doncs, no diré que està obligat, però la demanda de nou material del grup fa que al final i degut a la major acceptació que qualsevol de les altres ocupacions de Sammet tingui ja certa preferència.

No és d'estranyar, la trajectòria discogràfica que ha portat és notable, donant moments que fàcilment podrien haver arribat a ser completament massius en unes altres circumstàncies de la indústria i amb el recolzament adient com passava als 80. Una setena entrega d'aquest magnificent projecte no fa més que elevar el llistó d'exigència per mantenir un nivell compositiu elevat, intentant mantenir el bon ventall de vocalistes participants i incrementant-lo si s'escau. Més encara tenint en compte que ens trobem davant del disc més llarg que mai hagi fet Avantasia, més de 70 minuts de música amb el risc evident que una obra tant llarga caigui en l'avorriment i la repetició de conceptes ja esgotats pel projecte.

Crec que es pot dir sense embuts que tots els esculls són ben salvats. No podem dir que Ghostlights representi cap canvi radical en el que havíem escoltat però si resultant plenament reconeixible sap donar una nova volta a tot allò bo que ja ens havia presentat mirant de potenciar-ho.

El treball s'inicia amb Mystery of a Blood Red Rose, el primer single del disc, un tema molt esperable amb protagonisme total per Tobias a les veus. Molt rockera i melòdica alhora amb tocs que et poden recordar a Meat Loaf, una influència que el mateix Sammet ha reconegut. Let the Storm Descent Upon You ens endinsa en el primer clímax del disc. Dotze minuts que recorden a molts dels extensos passatges de

Llegeix més

  • Escrit per Joan Ribes

Raise Hell - Written in Blood

Discogràfica: Black Lodge
Data sortida: 21-08-15

Raise Hell - Written in BloodCinquè àlbum d'estudi d'aquesta banda sueca, probablement molt poc coneguda per la majoria de fanàtics del metall, però caldrà seguir-li de ben aprop els passos si segueixen en aquest nivell. Ja en vam tenir notícies ja fa uns anys gràcies al disc Wicked is my Game. Llavors feien un estil musical entre el death i el thrash molt més heterodox però ja d'una qualitat prou notable i, de fet, aquest  àlbum també es molt recomanable.

Tot i que una mica tard al assabentar-nos que havien tret un treball nou calia no trigar a gaire a fer-se amb ell i ... sorpresa!!!!!!, per raons que se'ns escapen ara mateix sembla que han canviat radicalment al thrash  metal més clàssic, i Déu ni do!!!!!!!!

Puc imaginar, que l'entrada del nou bateria Sven Vormann ( Ex- Destruction) ha tingut alguna cosa a veure en aquest canvi, i no només per la seva procedència, si no perquè a més, alguns temes sonen a la millor època dels Destruction dels vuitanta tot i que amb més tècnica i deixant de banda aquell punt de brutor que sempre havien tingut els d'Schmier en aquells anys.. Ja us podeu imaginar doncs que amb tot això aquest disc veritablement és una joia per tots aquells que gaudeixin del thrash més purista amb clares arrels als vuitanta i amb un so i producció ben actual.A més la veu de Jimmy Fjällendahl té cert punt que recorda poderosament el líder dels alemanys. No us enganyeu, encara que els citem com una referència no són cap còpia amb poques idees, al contrari.

Llegeix més

Accés