Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Dragonlord - Black Wings of Destiny

Discogràfica:    Escapi
Data sortida:    03·10·2005

Dragonlord - Black Wings of DestinyRecuperem el fet de recomanar dos treballs simultàniament. Dos llançaments de caire molt divers, com la mateixa escena, i que demostren la seva versatilitat.

Es tracta de les andanades d'un clàssic del thrash com Eric Peterson (Testament) amb aquesta aventura extrema sota el nom de Dragonlord i d'altra banda l'exquisidesa de The Deadsoul Tribe on el talent, mestria i qualitat emanen per igual en el seu nou treball.

Dragonlord ens ofereixen doncs continuitat al que semblava ser una mena de caprici personal que molts músics tenen i al que donen sortida comercial. Molt més visceral que la seva banda de tota la vida, en el nou treball continua pel camí d'un black metal elaborat i certament atractiu amb força melodia on s'hi pot trobar certs matisos que recordaran els darrers treballs de Dimmu Borgir salvant les distàncies.

Cal comentar la incorporació recent al grup de l'ex-guitarrista de Cradle of Filth Gian Pyres que junt a Eric Peterson (guitarra i veu); Derrick Ramirez (baix); Lyle Livingston (teclats) i Jon Allen (bateria; Sadus i ex-Testament). A destacar les dues versions finals de Mercyful Fate i Thin Lizzy. Qualitat indiscutible.

  • Escrit per Albert Perera

Place Vendome - Place Vendome

Discogràfica:    Frontiers Records
Data sortida:    10·10·2005

Place VendomeCom era previsible l'allau de llançaments discogràfics un cop arribat el mes de setembre ha estat considerable. En conseqüència resulta encara més difícil de l'habitual escollir-ne un per aquesta secció, més encara tenint en compte que han sortit a la llum nous treballs de bandes com Hypocrisy o Cathedral de qualitat indiscutible i segurament mereixedors de l'honor d'ocupar el nostre pedestal com a disc del mes.

Però donat que des de que vam obrir aquesta secció quasi tot han estat ressenyes de bandes tirant cap al metall extrem val la pena compensar amb un disc melòdic i amb un personatge històric en l'escena del heavy metal per molt que l'interessat en vulgui renegar.

L'escollit és doncs Place Vendome. Aquest projecte és fruit de la ment del president de la discogràfica italiana Frontiers Serafino Perugio, especialitzada en AOR, rock melòdic i progressiu. Amant d'aquests tipus de projectes amb membres de diferents bandes va proposar a Michael Kiske si es volia encarregar de les veus, aquest va acceptar.

Aquest personatge mereix un comentari apart. En la seva época amb Helloween a finals dels 80 va marcar tot un estil i una corrent en el heavy metal encara ara explotada i de cop desapareix

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Criminal - Sicario

Discogràfica:    Metal Blade
Data sortida:     05·09·2005

Criminal

Si el mes passat fèiem menció del fet que en poc temps que fa que vam obrir aquesta secció ja havia aparegut en ella Michael Amott i els seus diferents grups en dues ocasions ara, i posats a buscar casualitats, em dono compte que tots els llançaments discogràfics que han aparegut en aquesta secció fan referència a vessants extremes de l'escena, ja sigui thrash, death...etc., l'únic que potser si pot excloure és Spiritual Beggars... en fi.

En aquesta ocasió anem cap a sud-américa on a Xile trobem una de les bandes més interessant de tot el continent, Criminal. La formació va començar el seu camí l'any 1994 amb Victimized i des de llavors, amb certes irregularitats degut a problemes amb la formació i principalment a la seva estada a la multinacional BMG i el trasllat a Europa dels membres, han anat comformant una carrera coherent i amb treballs cada cop més notables.

Els dos darrers No Gods No Masters del 2004 i aquest Sicario força seguits en el temps, cosa no gaire habitual pel que hem comentat anteriorment, amb un notable progrés en tots els sentits. Des de la composició de temes, arranjaments, producció etc.

Per aquest nou treball han comptat amb la reincorporació del baixista Juan "Kato" Cueto amb el que han recuperat l'empenta dels inicis. La banda ha creat riffs més simples i pesats, veus fora de sentit i solos brillants combinat tot plegat amb la feina a la bateria de Zac O'Neil, l'únic membre anglosaxó que queda, i constants canvis de ritme.

El nou disc és una barreja de tot allò que ha anat fent que es reconegui al grup en el passat. Amb la producció d'Andy Classen queda clar que tant ara com en el futur s'han de tenir en compte.

  • Escrit per Albert Perera

Arch Enemy - Doomsday Machine

Discogràfica:  Century Media
Data sortida:   22·08·2005

Tampoc fa tant que vam inaugurar aquesta secció dins la nostra pàgina web i el senyor Michael Amott ja ha aparegut en diferents ocasions degut a la seva feina en diferents treballs. No tornará ara a descobrir les virtuts d'aquest personatge ja que segurament coneixeu part o tota de la seva trajectòria amb Carcass (i altres bandes) anteriorment i ara amb Spiritual Beggars i Arch Enemy.

La carrera de la banda ha seguit una coherència que molts voldrien primer amb Joohan Liva a les veus i posteriorment amb Angela Gossow qui ja, comptant aquest, porta tres discos en la formació completament afiançada al lloc de vocalista. És indiscutible que la seva condició de dona amb un atractiu evident ha ajudat al grup a obtenir un status destacat en l'escena però això sense uns discos i unes gires, tot i que en aquest aspecte al meu gust Angela no està del tot bé contràriament als seus companys, notables no hauria valgut de res. Si a això sumem uns excel·lents companys de viatge com el germà del geni Christopher, Sharlee D'angelo i Daniel Erlandsson doncs la cosa no pot fallar. La banda no ha parat de girar però ens ofereix un treball que si bé en una primera escolta agrada però potser no convenç en posteriors escoltes vas descobrint un munt de matisos.

Els nous temes tenen de tot, i al dir de tot vull dir això mateix. Des de la inicial instrumental Enter the machine trobem melodia, agresivitat, complicats arranjaments, mig temps, velocitat... Els que afirmaven que Daniel era el membre pitjor situat instrumentalment en el grup quedarant de pedra quan escoltint el seu treball i especialment la omnipresent del doble bombo en tots els temes però sense fer-se pesat ni innecessari, no estem parlant de power metal senyors... Les parts vocals d'Angela al meu parer no difereixen molt de anteriors treballs tot i que en les primeres entrevistes promocionals s'afirma que ha treballat en donar-hi molts matisos... no sé, jo no els veig però jo no sóc un professional de la música.

En definitiva, si prou difícil és mantenir el nivell veient la trajectòria que té el grup, ho han aconseguit de nou i nosaltres que ens alegrem. Comencen a ser un valor segur.

  • Escrit per Albert Perera

Obituary - Frozen in Time

Discogràfica:  Roadrunner Records
Data sortida:  19·07·2005

Obituary - Frozen in Time

 No he pogut. No m'he pogut decidir per un sol dels treballs que optaven a la candidatura de disc del mes entre aquests dos nous cds d'Obituary i Nevermore i, perquè no compartir l'honor?

En el cas del de Florida Obituary pel retorn d'un dels sons més aconseguits del death metal, i pel que fa als de Seattle per una trajectòria plena de treballs notables i que continua la línia amb aquest This Godless Endeavor.

Anem per parts. En primer lloc amb Obituary. Després d'una aturada que durava des de 1997 finalment tornen com no podia ser d'un altra manera amb John Tardy al capdavant, Trevor Peres, Allen West, Frank Watkins i Donald Tardy. És a principis de 2004 que decideixen rependre el grup. No trobarem coses ni idees excessivament noves però el que ens presenten no està exempt de qualitat. Basant-se en una cadència molt contundent i un so de guitarres com ningú aconsegueix per un estil com el death. Temes no excessivament ràpids però si molt pesats ratllant la frontera del doom en alguns casos.

Llegeix més

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés