Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Avalanch - Muerte y vida

Discogràfica:    Santo Grial
Data sortida:    Gener·2008

Avalanch - Muerte y vidaPer aquest mes us recomanem dues referències ben diferents entre sí i en estils força dispars. D'una banda el heavy clàssic amb tocs de power d'una banda asturiana que segur coneixeu de sobres com Avalanch i de l'altra un debut al meu parer espectacular lligant les millors influències del thrash, death melòdic i una velocitat endemoniada. Som-hi!

Sobre els Avalanch voldria fer diferents reflexions. Sempre m'han semblat de les propostes més vàlides sortides de l'estat espanyol amb una carrera ascendent durant força anys en la que va provocar un petit tarrabastall la sortida de Víctor García a les veus i altres membres comportant una revolució total en la banda a nivell de membres i musical. En un primer moment i sempre parlant a nivell de directes vaig ser dels molts que me'ls vaig carregar, especialment gràcies a una molt poc afortunada actuació al Wacken.

Amb el temps i amb la perspectiva d'uns quants discos a l'esquena i parlant exclusivament d'aquest tema m'he de treure el barret. Cada treball s'ha allunyat una mica més del power repetitiu en el que molts han caigut amb una riquesa compositiva, instrumental i una melodia excel·lent. Aquest Muerte y Vida n'és un nou exemple. Dotze temes amb un minutatge generós on han endurit especialment el so, la música i donat especial rellevància a la base rítmica amb una bateria que destaca sobremanera. Nova portada de Luis Royo i Alberto Rionda es continua lluint amb grans composicions fetes a la vida de Ramon Lange on dona la talla perfectament. Senyors, hem trec el barret.

  • Escrit per Albert Perera

Gamma Ray - Land of the Free II

Discogràfica:    SPV
Data sortida:    19·11·2007

Gamma Ray - Land of the Free IIUns vells coneguts retornen amb exactament la mateixa filosofia que bandes del mateix estil i época (a saber: Helloween o Qüensryche entre altres), Gamma Ray. Per molt que a la web de la seva discogràfica ens diguin que és un gran error comparar ara la sortida de la segona part d'un dels treballs més aclamats de la banda de Kai Hansen com Land of the Free amb el que han fet els citats grups, a mi digueu-me malpensat però crec que han pensat: I perquè nosaltres no?

Consideracions diverses a banda, el que sí han sabut fer Gamma Ray és reprendre l'esperit i el so d'aquell disc plasmant-ho en nous temes que com sempre passa en aquesta i en moltes bandes de l'estil no és que aporti res de nou però si està ben fet i gaudeixes mínimament de l'estil et deixarà bon regust. No voldria fer encara unes valoracions molt exhaustives ja que estaria mentint, tot just fa uns dies que ha arribat a les meves mans i no li pogut dedicar temps suficient. Tot i així, una primera escolta i la trajectòria que acrediten mereixen la recomanació dies abans que surti al mercat.

 

  • Escrit per Albert Perera

Nightwish - Dark Passion Play

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    28·09·2007

Nightwish - Dark passion playNightwish han sabut explotar d'allò més bé l'ànsia per part del personal de conèixer la nova cantant i al meu parer no han escollit gens malament. Almenys en el resultat en disc on es pot fer meravelles i ocultar tota mena de mancances. Esperàveu un clon de Tarja? Per mi l'haguessin pifiat, Anette senzillament és d'un altre pal i crec encaixa prou bé amb la banda. Malgrat tot suposo que serà inevitable pensar en Tarja quan sentim els clàssics en directe.I aquesta serà la prova de foc de la nova vocalista amb una veu molt més melòdica en un rang totalment diferent. Molt hem temo que els temes que tocaran de l'època Tarja seran molt escollirt perquè Anette pateixi el menys possible i s'hi pugui adaptar.

Pel que fa al disc és excel·lent. Amb tots els elements que en pots esperar. Orquestracions mastodòntiques a The Poet And The Pendulum, un gran single a Amaranth perfecte per les ràdios que encara no tenen por de fer sonar alguna cosa mínimament dura o senzillament rockera, canya a Master Passion Greed, ressentiment a dojo a Bye Bye Beautiful i un toc celta sorprenent en els darrers temes del disc que al meu parer dóna un atractiu afegit. Dóna la impressió que Tuomas ha pogut donar sortida a tot un seguit de propostes que li rondaven pel cap i que el canvi de cantant han estat el moment idoni per treure a la llum. Hi haurà opinions per tot però jo crec que molts hem descobert una veu notable i no patiu que al Wacken 2013 reunió segura amb Tarja... i si no, al temps.

  • Escrit per Albert Perera

Heaven And Hell - Live Radio City Music Hall

Discogràfica:    SPV
Data sortida:    31·08·2007

Heaven and HellEn aquestes alçades no cal que us expliqui res perquè sapigueu qui hi ha al darrere de tant apocalíptic nom, Heaven And Hell i si no és així, cremeu-vos en les tenebres eternament perquè no teniu perdó!!!!!!!!!!!! No tinc paraules, increïble! Quina manera de reproduïr uns temes tant mítics, no desmereixen en absolut. El so de la guitarra de Tonny Iommi ho impregna tot junt al baix de Geezer, Vinny Appice dóna el toc just perquè tot quadri. Dio mereix capítol a part. Un personatge entranyable i que al llarg dels anys ha mantingut una carrera coherent, digna i de qualitat fent-nos gaudir a molts de temes amb la veu original que són història de l'escena i que mai moriran.

Si ja és un plaer sentir aquests temes amb la banda en solitari del petit gran vocalista poder disfrutar en viu de nou la banda que els va donar vida és un aconteixement històric en l'escena... Un doble cd per rememorar temes immortals i refrescar altres que molts cops passen desapercebuts. Des dels imprescindibles Sign of the Southern Cross o Heaven and Hell a peces menys conegudes i que no desvetllaré per preservar el gust de descobrir-los en el present de la banda. Encara més que el cd us recomano el DVD, una joia per si no teniu oportunitat de presenciar un dels seus concerts.

Un pecat si no els tens!!!

  • Escrit per Albert Perera

Amorphis - Silent Waters

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    31·08·2007

Amorphis - Silent watersSempre hi ha bandes en l'escena que et fan recuperar l'esperança en la creativitat, varietat i noves idees oferint quelcom que s'aparta de la majoria de llançaments i que resulten més o menys previsibles. Una d'aquestes bandes és Amorphis.

Desprès del notable reconeixement que va suposar l'anterior Eclipse amb el nou vocalista Tomi Joutsen al capdavant tornen amb dels discos més emotius que mai hagin editat. A més, han gaudit de l'ajut d'un tot terreny com està resultant ser en els darrers anys Marco Hietala (Nightwish, Tarot) que està convertint-se en tota una icona al país finès amb un lloc consolidat en Nightwish així com projectes en solitari i col·laboracions en multitud de bandes.

No m'atreviria a destacar temes ja que es pot escoltar de dalt a baix sense dubte però junt als tocs nòrdics que dominen tot el disc podem destacar Towards and against, el primer single Silent Waters i la emotiva Her Alone. Una banda que ha sabut progressar des d'uns inicis purament death cap a una sensibilitat i maduresa que molts ja voldrien per ells. I com sempre paladar de minories...

Subcategories

  • Llibres

    Ressenya de llibres dedicats a l'escena del rock dur i heavy metal

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?