Tots tenim ben clar el canvi en el consum musical que ha comportat la tecnologia i el món digital. Des d'aquelles primeres descàrregues amb Napster, on només el fet de poder escoltar un disc amb certa qualitat sense haver de fer la despesa de comprar el disc ja era tota una novetat, fins a l'actual situació on tens milions de cançons, discos i continguts a qualsevol plataforma de les existents (Tidal, Youtube Music, Apple Music, Spotify...)

Pel mateix canvi de paradigma que ha comportat tot plegat poc a poc el disc com a tal ha perdut pes d'una manera vertiginosa. I no parlo del disc físic que encara pots comprar ja sigui en vinil, cd o fins i tot ja en prou casos en K7. Em refereixo el concepte de disc com a una col·lecció de cançons que en un moment determinat et mostren d'una manera prou àmplia l'estat de forma musical d'un artista i banda així com un format que permet desenvolupar amb prou recorregut les idees, conceptes i inquietuds que es volen transmetre en un producte cultural d'aquestes característiques perquè si alguna cosa ha de fer la cultura és remoure't. Els nous estils musicals sobretot han abraçat i celebrat que amb una sola cançó ja puguis tenir cert protagonisme si arriba a prou gent. De tema en tema pots estar més sovint en boca de tot aquell que et segueix, generar aquella sensació de quelcom nou (la novetat!!) i sempre tenir excusa per poder aparèixer a mitjans o donar sensació que estàs més que actiu. Fins i tot bandes veteranes s'han apuntat a aquesta manera de funcionar. Si a això sumem el fet que les plataformes inclouen opcions com la reproducció aleatòria d'un disc o de les novetats de la setmana pensar en un disc com una obra única perd tot el sentit i es perd enmig de l'allau que ens ofereix la xarxa cada dia.

Pels que encara preferim per estimular-nos les orelles un disc sencer i que una sola cançó ens sap a poc, per formar-te una opinió del moment pel que pugui passar l'artista, per gaudir més si t'agrada o per donar un altra oportunitat si resulta que és una cagada com una casa, s'ha produït un fet que ens pot donar una mica d'esperança en un món el digital està arrasant amb tot i que els directes i les gires costarà Déu i ajuda que tornin amb normalitat. Llegeixo a un portal de notícies: "La plataforma de música en línia més utilitzada del món, Spotify, ha fet un canvi important en la seva aplicació: ha amagat el botó que fa reproduir aleatòriament de manera preferent els temes dels àlbums. Els responsables d'Spotify han admès que és un canvi reclamat des de fa temps per artistes i usuaris, i també que ho han fet ara perquè els ho ha demanat la cantant anglesa Adele".

Sembla que encara hi ha una mica de criteri entre usuaris i artistes i que no tot ho pot la bogeria digital i la immediatesa. Li haurem d'agrair a Adele que hagi reivindicat quelcom que estic segur que molts pensen però que els usuaris potser no havien reclamat amb prou força i els artistes han estat pensant més que les quantitats que rebien pels streamings i en mirar de girar enmig de la pandèmia.

La cantant anglesa fa poc que ha publicat el seu darrer treball, 30, i ha agraït a través de Twitter públicament a Spotify que hagi fet aquest canvi argumentant que un àlbum és el fruit d'un treball acurat, de temps i que si els temes estan posats en un ordre és per una raó que si no es respecta perd bona part o tot el sentit. Les històries i el sentit d'aquestes tenen un sentit que cal respectar. No puc estar més d'acord. Que la major plataforma d'streaming musical respecti ara d'aquesta manera el disc com a unitat artística té un gran valor per tots aquells que en algun moment hem sabut valorar una col·lecció de cançons que sota un tema, so, portada i històries han marcat moments de la nostra vida.

Per totes aquelles ànimes que encara busquin el botó que permet fer l'escolta aleatòria encara es pot utilitzar però caldrà buscar aquesta opció expressament i activar-la. Diguem la veritat, el personal és mandrós de mena i utilitzarà Spotify de la manera que vingui per defecte i si no li agrada una cançó continuarà passant a un altra o canviarà de disc. Potser fins i tot si no li permet massa el canvi, tots sabem que la paciència no és virtut del nostre temps, més d'un es plantegi fer-se un compte Premium i d'aquesta manera poder passar de manera infinita més i més cançons i canviar de disc sense por a que apareguin els molestosos anuncis o senzillament no ens ho permeti. Espera... potser és això el que busquen amb aquesta maniobra...