El mes de juny és una autèntica bogeria pel que fa als festivals d’estiu. De fet, és el mes fort a tota Europa ja que precisament el calendari laboral europeu marca que juny i juliol són els mesos més dedicats a l’oci i període de vacances en la majoria dels casos per tornar a la feina a l’agost. Espanya com quasi sempre és l’excepció i anem tard.

En les darreres setmanes, si un ha volgut estar al cas l’activitat en aquest sentit, s’han celebrat Sweden Rock, Graspop, Hellfest, Tuska, Resurrection o el nou Rock Imperium… entre altres i només per citar alguns dels més grans. També el Barcelona Rock Fest, cita a la que sempre des d’aquí donem especial protagonisme al ser un festival que es celebra a casa nostra tenint en compte que no és poca cosa els noms que congrega. Molt a comentar sobre el Rock Fest… què us he d’explicar.

Aquestes ratlles no volen ser una crònica de les actuacions dels grups, ja ens agradaria, i més endavant podem parlar del tema. Senzillament es tracta d’algunes reflexions crec pertinents de fer sobre un festival que volem segueixi i ens continuï donant l’oportunitat de veure grans noms de l’escena internacional com ha fet fins ara.

Ja l’estiu passat quan cap festival es va celebrar va saltar la notícia que la societat al darrere de la promotora que ho organitzava va fer figa, i tothom tenia ben clar per les dificultats que ha passat el sector. Es va dubtar sobre que es fes una propera edició. Resumint, es va crear una nova SL i s’ha fet el festival, en quines condicions? Aquí anem, el cop ha estat dur pel sector com dèiem i els responsables resulta evident que ho han patit.

D’entrada el silenci i misteri del que ha fet gala l’organització no ha ajudat a res a tant rumor i han alimentat xarxes i "llestos". En el darrer any especialment però, de fet, també en anteriors edicions la política de comunicació que han tingut diguem que, sent suaus, és més que millorable. Fins i tot algunes bandes participants han aportat més informació que el mateix Rock Fest durant mesos confirmant la seva aparició al festival. Només en els darrers 30 dies, ja per obligació, s’han mogut i comunicat coses.

En els darrers dos anys pràcticament no s’ha donat senyals de vida i això per tota la gent que ha tingut hipotecats uns diners en una entrada crec que hagués merescut com a mínim algun tipus d’explicació en el sentit que haguessin cregut. Ja sigui explicant la situació fins on haguessin pogut o demanant comprensió que la gent la té i molta. Que no es pot tornar ni un euro perquè si no s’enfonsa encara més la promotora i no es pot celebrar el festival? Doncs es diu i segur que la gent majoritàriament ho entén. Si el personal el que vol al final es que se celebri.

No entraré en el ball de bandes i cancel·lacions ja que s’han produït en altres festivals i en el marc actual el tema pandèmic encara juga un paper prou important. Les coses no s’han normalitzat del tot. És normal que hagi passat. Han hagut de capejar amb la covid, els vols, malalties… deixant de banda el tema Manowar on cadascú pot treure les seves conclusions però el grup ja sabem tots com funciona i actúa. No és el primer cop que passa. El que sí és responsabilitat dels organitzadors és que a 15 dies del festival poca informació s’hagués donat i no s’hagués començat el muntatge. Dubtes de la gent que viatjava i tenia reserves, plans incerts ja que no es van saber horaris fins la mateixa setmana… Finalment es va muntar en temps rècord, i d’aquí el que ens vam trobar. Poc a veure amb anteriors edicions i es pot dir que de circumstàncies. Els escenaris és l’únic que segurament estava al mateix nivell. Recinte pitjor condicionat i infraestructures deficients o inexistents. L'edició del 2019 ja s'acostava de bona manera al nivell de les cites europees, ara s'ha hagut de tornar enrere.

Gespa? Sí, n’hi havia. No cobrint la mateix superfície total que altres anys, reciclada i bruta d’algun camp de futbol on s’ha canviat recentment. Punts de restauració insuficients i si pateixes alguna intolerància alimentària ja ni et plantegis menjar. Llocs per seure i menjar també insuficients, més reduïts que en anys anteriors i la barra principal sense la tarima de fusta, era a nivell de terra i amb la gespa. Davant les parades de menjar poques taules i cadires, sempre ple i sobre la terra, així també t'omplies l'estòmac de pols. Cap espai amb les grades al fons del recinte, espai per minusvàlids més retirat i petit, barres insuficients i algunes tancades, Rock Tent de circumstàncies… tot un muntatge i infraestructures de circumstàncies. La zona VIP semblava de tot menys VIP, algú que hi hagués tingut accés en podria parlar millor però pagar segons quins preus per una barra, unes cadires i una tarima una mica elevada però ben lluny dels escenaris ho trobo un escàndol. Pels preus que es demanen per aquests llocs com a mínim hauries d’estar ben proper per poder veure el grups perfectament.

És evident que han passat dificultats però el silenci ho fa pitjor, si t’expliques tot va millor i la gent ho hagués entès. Tot i que cada cop tinc la impressió que el personal s’ho empassa tot i ni exigeix uns mínims com poden ser lavabos mínimament decents i poder menjar i beure sense haver de perdre la paciència esperant… per no parlar dels preus. L’afluència de públic va ser més que bona tots els dies, ja sigui perquè la gent ja tenia l’entrada des de fa dos anys o per la ganes de festival després de la pandèmia. Comportament cívic i sense incidents, el que dèiem, som uns sants.

Algú es preguntarà… i els grups? No en dius res? Doncs no, la gent de Rock Fest no va tenir a bé facilitar-nos poder cobrir els concerts contràriament a altres edicions, per tant, no ho farem. No hem estat els únics, aquest any sembla que molt pocs han pogut acreditar-se i fins i tot grans mitjans estatals han quedat fora. Sabent qui s’ha encarregat del tema es poden intuir altres motius que estrictament les cobertures prèvies que s’hagin pogut fer o haver estat acreditats en anteriors edicions. Són ben lliures d'acreditar a qui creguin, res a discutir, però com habitualment el criteri és erràtic i ves a saber obeint a quines raons o interessos. Res nou, ja sabem com va el negoci.

Sort que les bandes ho van salvar. Segurament alienes en bona part a tot el comentat, menys el bo de Tobias Sammet que tenia ben present tota la moguda que ha portat la no aparició de Manowar i que la seva banda ocupés el seu lloc, es van poder veure molt bons concerts de totes les participants amb les diferències lògiques i esperables però es van poder veure grans noms a gran nivell. N'hi havia moltes ganes i tant de bo que es podem veure més edicions tot i les dificultats que comporta fer un festival d'aquest tipus en un entorn urbà amb les aglomeracions que comporta i la complicació que resulta per la mobilitat. Més si vens de fora de l'entorn urbà on pràcticament si no vols perdre els calers, la salut i la paciència no tens altra que utilitzar el cotxe privat. Però si us plau, sr. del Rock Fest, us podeu estalviar tanta crítica gratuïta rebuda amb una lleugera millora de la política comunicativa. Sabem que és difícil muntar tal esdeveniment i les dificultats que ben segur heu patit aquests dos anys. Tots hem patit. Només cal esperar un retrobament el 2023 on tothom hagi pogut retornar a una normalitat més consolidada.