Discogràfica: Bad Mood Man
Data sortida: 23-01-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Amb el mallorquins Helevorn estem davant d'un d'aquells casos on tota l'espera que val la pena per cada edició i és que una banda amb 20 anys de carrera tot just acredita 4 llarga durades i una demo queda clar que no és prodiga molt en oferir noves composicions. Això sí, quan s'hi posen són autèntiques obres de culte. Anem a pams.

Com deia ens trobem amb uns veterans que han tingut oportunitat de tocar en festivals a països com Eslovàquia, Alemanya, Malta, Holanda o Lituània, tocar amb Draconian o Moonspell i girar per Europa amb Saturnus i Swallow the Sun. Així doncs no cal pas desmerèixer el grup que després de Compassion Forlorn calia donar un pas més i vaja si l'han fet. Aquest nou Aamamata ha estat enregistrat a la seva Mallorca natal i masteritzat per Jens Bogren a Suècia. Un treball on s'ha cuidat cada detall, des del so i composició a l'apartat gràfic passant, sobretot, per l'atmosfera i històries que ens expliquen a Aamamata, la cançó que la Mort entona cada dia al Mediterrani i que s'ha convertit en una fossa comuna per un munt de vides humanes.

Llegeix més

Discogràfica: Autoedició
Data sortida: 21-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5/10

Sí, ho has llegit bé, Angoixa són d’aquí, catalans, però si només escoltessis la música sense saber-ne res més segur que pensaries que són suecs com a mínim. La banda Barcelonina de death, de la vella escola, ens presenta el seu tercer treball, poderós, contundent i directe a la jugular, lletres punyents sense embuts, que t’esclaten a la cara per dir-te, som aquí! i reivindiquem la nostra ràbia i frustració, per a què ens la fem nostra, i personalment amb molt de gust accepto.

Treball integrat per vuit temes, d’un death clàssic sense floritures, però amb una tècnica molt depurada. Des del començament la frase: Germans, germanes preguem, del tema Déus de la Falsedat, ja ens imposen la seva lletania i la manera d’enfocar el treball. Conjuntament amb esclaus de la por, conformen una entrada al disc on veus per on aniran els trets, canvis de ritme constants i una veu totalment visceral que no et dona respir. Més que odi, és un tema a mig temps, bastant similar a El turment dels caiguts, on s’aprecia més aquesta pesadesa i blast beats que recorden la old school death nòrdica. A Rere al mirall és on potser hi ha, aquest començament amb sintetitzadors on fa que et trobis en una espècie de somni còsmic, i que de sobte et torna a la realitat dura i desesperada.

Llegeix més

Discogràfica: Autoedició
Data sortida: 13-10-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Tres llargs anys han passat des que els lleidatans Inversus ens fessin avinent la seva darrera proposta discogràfica, aquell La era del Cuervo que ja ens hem vam fer ressò en la corresponent ressenya. Era temps ja que les noves idees i tots els canvis esdevinguts en la formació es veiessin immortalitzats en una gravació que un cop tota la feina de composició i arranjaments està enllestida.

Des de Simfonia Metàl·lica no vam perdre l'oportunitat, un cop vam saber que el grup estaven gravant, de poder assistir a algunes de les sessions del nou Requiem Pandemia que es feien als acollidors Nomad de Lleida. Gràcies a la bona disposició del grup i dels mateixos Nomad i el gran Xavi Esterri vam poder veure durant un parell de jornades com s'anava treballant i els primers resultats. Ho vam fer avinent en aquest humil espai cibernètic en un "studio report" on donàvem les nostres impressions sobre el vist i escoltat allà i ara és el moment de prestar atenció a la feina feta en el resultat final, el nou disc dels Inversus, Requiem Pandemia.

El treball ha tingut un camí molt similar en quasi totes les seves fases ja que al igual que l'anterior, i tal com ens confessava el mateix grup en una entrevista en el període posterior a La era del Cuervo, el crownfunding seria la fórmula de nou per mirar de sufragar les despeses que avui dia ha d'assumir qualsevol banda humil alhora de voler gravar material i editar-lo. Així està la indústria musical avui dia, no s'aposta, només es va a cavall guanyador.

Llegeix més

Discogràfica: Blood Fire Death, Discos Macarras, Hecatombe
Data sortida: 23-11-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

He de reconèixer que Vidres a la Sang és una de les meves bandes favorites dins del denominat Metall Extrem fet a Catalunya. Però per aquest precís motiu vull aclarir que amb aquesta ressenya intentaré ser el més objectiu, dins de les meves possibilitats, que pugui. Així i tot, us avanço que els de Terrassa han donat a llum un disc veritablement rodó.

Després de vuit anys d'inactivitat com a banda (que no els components, ja que tots han tingut una vida més enllà de Vidres) han tornat amb una potència i creativitat que potser no tothom s'ho imaginava i, que estic segur, sorprendrà a més d'un. En aquest temps de descans es nota que han crescut moltíssim com a músics i han madurat d'una manera que es podria denominar lògica i natural.

Set de sang és un disc extrem però a la vegada ens trobem amb un àlbum ple de matisos que intentaré desglossar al llarg d'aquest escrit.

Aquest últim treball obre les portes amb l'himne Els vents que bufen a favor. Una cançó amb un inici molt extrem, ple de parades i canvis de ritme. Però a mesura que va avançant ens deixa veure unes melodies vocals que s'aniran repetint al llarg del disc, i que es convertiran, des d'ara, en marca de la casa. Sempre m'ha agradat molt la veu extrema i gutural de l'Eloi però com amant de la música progressiva i experimental, agraeixo que s'hagi atrevit a experimentar registres vocals més enllà dels grows típics del Metall Extrem.

Llegeix més