Menu

Troy, Nightwish: Estic treballant en les lletres de 10 temes nous

Més de vint anys de carrera, quan un artista o banda arriba a aquestes xifres de longevitat en un negoci com el de la música és que has fet moltes coses bé i has pres bé decisions transcendents. Nightwish és sens dubte un nom a tenir en compte en el panorama actual del metall europeu. Pioners en la proposta d'aquest estil grandiloqüent amb vocalista femenina operística són tot un orgull per la cultura musical finesa plena de referents avui dia pel que fa al rock i metall en un indret tant petit, com fred, però amb un gust per aquesta escena que molts envegem.

Cert és que va sorprendre l’anunci posterior a la seva actuació al Leyendas del Rock 2018 de tres noves dates a l’estat quan es va vendre la del festival com única a l’estat el 2018. Una mostra més del tauler de joc de management, promotors i agències en aquest negoci que la majoria de vegades la banda desconeix. Sigui com sigui ens va brindar l'oportunitat de poder veure de nou la banda en directe, aquí teniu la ressenya del seu pas per Barcelona, i poder parlar amb alguns dels membres del grup en persona, en aquest cas amb Troy Donockley.

Això sí, feia temps que no em trobava amb una organització impecable de cara als mitjans interessats en fer entrevistes al grup principal. Un cop concertada la cita i arribat amb suficient temps al Sant Jordi Club trucada al management del grup i aquest m’emplaça a una espera d’uns minuts per rebre la seva trucada. El personal local encarregat de les entrevistes és qui es posava en contacte i ens citava en una de les entrades en una hora concreta. Mentrestant la cua per accedir al recinte es feia més i més llarga…

A l’hora convinguda ens recullen i accedim al recinte on després de traspassar una porta tancada amb clau més enllà del públic comencem a recórrer passadissos fins una mena de despatx on ens toca esperar amb uns companys que també havien de conversar amb un membre del grup. Tot just cinc minuts d’espera i apareix Troy demanant per mi. Des d’aquí agrair a la gent de Nuclear Blast, Contra, management del grup i Rock’n’Rock per les facilitats i eficiència en tot plegat. Salutacions protocol·làries, seiem ja sols un davant de l’altre i després d’unes breu paraules engego la gravadora. Des del primer moment vaig poder comprovar el proper, afable i gran conversador que és Troy Donockley.

Simfonia Metàl·lica (SM) – Bé Troy, he de dir que és genial tenir-vos a Barcelona per primer cop com a sextet amb Floor i tú en gira pròpia. El darrer cop va ser al Rock Fest Barcelona 2015, precisament vam escriure un article sobre això en les dates prèvies, i no és pas que el grup hagi baixat en la seva activitat en directe, ans al contrari, en aquesta mateixa gira esteu tocant quasi a diari però de venir quasi cada any a ser molt puntualment. Sobre això… recordo estar veient el dvd de l’actuació de Wacken el 2013 i Floor dient com pot ser d’addictiu el directe veient tota aquell multitud i la reacció amb el grup. Realment girar pot ser addictiu  i/o tant cansat com sembla?

Troy (T) – Sí que és cert que hem vingut menys en els darrers temps però t’he de dir que és més cosa del management i les agències que no pas nostra. Són ells que concerten dates i llocs en contacte amb els promotors, nosaltres tenim la confiança en el nostre entorn i toquem on sigui. A mi m’encanta Barcelona, t’he de confessar que aquest estiu passat hi vaig estar amb la meva dona cinc dies visitant la ciutat i m’ho vaig passar molt bé.

D’altra banda és cert que quan veus la part més agraïda dels concerts, els fans i la seva estima pot semblar un conte de fades però els viatges, tants dies fora de casa i aquest tipus de vida desgasta molt. Cert és que tenim la sort de poder fer-ho amb unes bones condicions i resulta una mica més fàcil però la vida a la carretera no està feta per tothom, és molt dur.

SM – Vas entrar al grup oficialment el 2013 però ja mantenies la relació i treballant amb la banda des del 2007, com va ser aquell primer contacte per acabar convertint-t’he en membre a temps complert?

T – Com oblidar-ho! Vaig tenir algun contacte previ però va ser el 2007 que vaig rebre la trucada d’un amic que tocava a Dark Passion Play per participar en el disc i vaig dir que sí, m’agradava el grup, pensant que tant sols seria una sessió. Anar, tocar, adéu i que mai més en sabria res… què equivocat estava!!! Llavors em van convidar a tocar a l’Astoria a Londres, en un concert petit comparat amb el que fem ara, i tot seguit vaig anar amb ells a Amèrica. Tot això amb Anette al grup. Poc a poc vaig anar integrant-me en la dinàmica del grup i ja per Imaginaerum estava posat en tot el procés i les idees que estava tenint la banda pel disc. Va ser al final de la gira d’aquell disc que em van preguntar si voldria ser un membre a temps complert però de fet ja m’hi sentia de totes maneres des de 2007, i el grup també m’hi contava. Va ser molt fàcil, ni tant sols allò de pensar-m’hi una mica, va ser un… clar que sí!!

SM – Fins a quin punt ha tingut a veure en tot aquest procés que expliques l’interès de Tuomas per la música celta i el tipus d’instruments que toques i que tant està present ara en la vostra música?

T – És un gran fan d’aquesta música i d’algun dels instruments que més domino però no podia entrar al grup només tocant gaites i demès així que he hagut d’expandir el meu ventall i agafar diferents tipus de guitarres per donar més cos al que fa Emppu, fer solos més atmosfèrics jo sol, buzuki i treballar en les veus. Aquesta també seria la única manera que estar a Nightwish seria satisfactori per mi, no sent només el tipus que toca gaita o flauta perquè no són instruments que es toquin en cada cançó. Així és com havia d’acabar sent ja que sempre he estat un multiinstrumentista i no pas un gaiter. I ja veus!! Han passat els anys i això és Nightwish!

SM – Sobre això suposo que no ha estat fàcil adaptar els temes antics que esteu tocant en aquest Decades Tour a l’estil actual del grup i als instruments que toques normalment, t’hem vist més que mai amb la guitarra per exemple que no és molt habitual.

T - No a Nightwish però durant tota la meva carrera he estat un guitarrista. Hi ha molts temes antics que tenen moltes harmonies de guitarra doblades i ha estat fàcil entrar-hi i tocar-les amb Emppu en directe, cosa que mai s’havia fet i és un gran què. Altres els hem hagut de replantejar quasi del tot com per exemple The Carpenter on jo hi canto i ho feia Tuomas originalment. Toco el buzuki a Dead Boy’s Poem i en altres hem inclòs diferents flautes i gaites a més de moltes noves veus enriquint el plantejament musical del grup ara que disposem de tots aquests instruments. De fet, molt del material més antic tampoc m’agrada massa, tot l’anterior a Once en concret. Aquest sí que m’agrada molt…

SM – Vist amb l’actual perspectiva molts temes sonen ara com si fos un altra banda…

T – Sé exactament el que vols dir i molt del material antic no va amb mi però ara ens hi hem acostat de manera diferent i Floor és la cantant. L’estil de Tarja no és el meu preferit i cantades per Floor aquests temes han pres nova energia per mi.

SM – Aquesta és una de les coses que et volia comentar. Des del primer disc que segueixo el grup i recordo veure tocar aquí a Barcelona Nightwish telonejant Rage. S’han anat donant passos endavant però la meva impressió des de que Floor i tú hi sou és que ens trobem totalment en un altra dimensió. Sempre pots descobrir noves coses re-escoltant les cançons.

T – És interessant i meravellós que diguis això perquè has estat allà des de l’inici. Tu estaves allà vint anys enrere i veure aquest progrés per arribar al que és ara i arribar en aquesta conclusió tenint prou elements per jutjar-ho és per dir, wow! i per nosaltres vol dir que alguna cosa estem fent bé.

SM - No fa massa han sortit entrevistes amb Tuomas on explicava que tot el material del nou treball ja està escrit... potser n'has pogut escoltar o veure algunes de les idees?

T - No la veritat però jo estic més posat en les lletres ja que sóc l'únic membre nadiu de parla anglesa i totes passen per mi ja sigui per gramàtica o altres aspectes lingüístics com alguns cops que hem inclòs passatges en llengua antiga o buscar les paraules adients pel que es vol dir. Sobre el disc hi ha 9 o 10 temes fets però no els he escoltat encara, tot just les lletres i la veritat que estic molt posat ara en el concepte del disc. No et puc dir massa més perquè és un secret!!!

SM - Però jo ho he de preguntar!

T - Jajaj és clar que ho has de fer! És una mena de crida a l'espiritualitat de la mateixa manera que Endless Forms Must Beautiful però no en el mateix temps... la veritat que és difícil d'escriure-t'ho però estic molt engrescat amb això. El proper estiu farem el nostre campament d'estiu per treballar-hi i fer els arranjaments i veure què passa...

SM - Em pregunto si com a músic i, per tant, una persona que entenc un dels seus fins és crear en aquest art, tocar sempre composicions d'un altre pot arribar a resultar... no sé si utilitzar una paraula com frustrant?

T - Entenc exactament el que vols dir. Jo sóc un compositor i així és com hem considero en primer terme i el que faig. Així és en el tipus de música més "britànica" que he fet, no pas en el món del metall ja que tot el que he escrit no va en aquesta direcció. No obstant, treballant en les cançons de Tuomas no és com pot semblar des de fora. Jo he treballat molt en la música tradicional britànica i irlandesa en el passat i és com això per mi. No es tracta de si vull o no escriure o si ho he fet jo o ell, vull ajudar el meu amic a que sigui el millor possible cada tema. Al mateix temps ja estic posat en una cosa totalment diferent com és aquest projecte anomenat Auri, que també faig amb en Tuomas i estic escrivint ara mateix música per Auri que anirà al proper disc. Tuomas està treballant en Nightwish, jo ho faig en Auri. Tenim una situació de treball molt maca d'aquesta manera.

SM - Aquest és el punt on podem fer un canvi i parlar d'altres projectes a banda de Nightwish com per exemple Auri ja que ho has citat. Si no m'equivoco teniu un contracte per dos discos més i dius que ja estàs treballant en el segon.

T - Exactament, en el segon. Johanna també està treballant en algunes idees a Finlàndia. Ho intentarem gravar el 2020 i un cop hagi sortit segurament el 2021 farem alguns shows en directe i un dels llocs on tocar serà Barcelona. Tenim pensat fer una gira per castells i catedrals, imaginat el que seria tocar en un dels edificis de Gaudí... seria increïble!! Però tot això ara per ara són projectes que volem fer en un futur però ara el compromís total és amb Nightwish, i tornant a la teva pregunta anterior no hi ha cap problema en que el principal vehicle expressiu al grup sigui Tuomas, de cap manera. M'encanta el que fa Nightwish i com et deia vull ajudar el meu amic a que els temes sonin realment bé.

SM - Realment tal com parles d'en Tuomas, amb aquest to, tinc la impressió que heu esdevingut molt bons amics.

T - I la cosa no ve d'ara ja que des del primer moment que ens vam creuar l'entesa va ser instantània. Compartim moltes similituds, algunes que poden semblar ridícules... però ens agraden les mateixes coses. Realment som un bon parell...

SM - Un dels discos que em van semblar més interessants fa uns anys de tot aquest món que us envolta és The Life and Times of Scrooge McDuck i crec que la majoria de gent pensa que és un projecte exclusivament d'en Tuomas, parit i treballat per ell amb algunes ajudes però també hi tens el teu raconet.

T - Vaig estar molt involucrat en Times of Scrooge McDuck i, de fet, es va gravar i compondre a mig camí entre Escòcia i Finlàndia en diferents localitzacions on ho vam anar treballant. Com et deia hi vaig estar molt posat en tota la maquinària que va fer aquest disc tot i que va ser en Tuomas qui va escriure les cançons però crec que va tenir algunes influències meves importants per aquí i per allà jajaj

SM - Ets conegut actualment per estar a Nightwish però tens també treballs en solitari el darrer dels quals anomenat The Madness of Crowds editat ja fa bastant...

T - Síii! The Madness of Crowds va ser molt important per la construcció d'Auri ja que Johanna, la cantant a Auri, és una gran fan d'aquest disc i és gràcies a això que vam decidir treballar plegats. Això va ser al 2010 o 2011 més o menys. Jo anava a produir el seu disc però la companyia discogràfica no em va voler perquè no era suficientment "poppy". Vam decidir que treballaríem junts de tota manera en un futur i vaig escriure una cançó per ella que es deia Aphrodite Rising que és al disc d'Auri i en Tuomas va dir: "Jo vull estar en això! Anem a fer-ho, una banda de debò". Ens va semblar una bona idea i així va anar.

The Madness of Crowds va ser el punt que ens va fer coincidir a mi amb la Johanna i que Tuomas s'hi afegís després per fer Auri. Tuomas també va participar en aquest disc amb algunes aportacions així que... ja veus!! tot està connectat!!

SM - Alguna intenció de fer quelcom en solitari en un futur?

T - Auri és tot això en aquest moment. Nightwish requereix molt temps i és la meva principal ocupació i és difícil trobar temps lliure per altres coses. Esperarem al 2021 per fer alguna cosa amb Auri...

SM - Ho dic per si cal esperar alguna sorpresa com la que ens va donar Floor recentment amb el disc de Northward que tot i que va ser escrit fa deu anys treure'l ara també et comporta algunes obligacions.

T - Sí però justament aquest és el tema, ella ja tenia feta la major part de la feina de fa molts anys abans que fos membre de Nightwish i el que estem fent nosaltres ara és tot material fresc, començant des de zero.

SM - I què em pots explicar de The Bad Shepherds... aquesta mena de...

T - The Bad Shepherds!!!! Això està finiquitat!

SM - Doncs és irreal escoltar aquestes versions com les del Ace of Spades d'aquesta manera!

T - Ho és!!! Jajajajaj vam tenir uns fantàstics cinc anys amb The Bad Shepherds. Bàsicament només era una banda per divertir-nos jo i el meu amic Edmondson. L'únic propòsit era passar-ho bé de manera massiva tocant Sex Pistols i The Clash amb instruments folk i la veritat que en certa manera va explotar a Gran Bretanya fent fins i tot algun festival amb milers de persones però ens va cremar tot plegat. No trobàvem més temes dels que voler fer versions i al final fèiem Talking Heads i The Smiths donant voltes a la pregunta: què podem fer? I al final va ser, "acabem amb això!", ras i curt. Amb el meu company en això Adrian Edmondson hem mantingut el contacte i la veu que escoltaràs abans de començar el concert dient que amaguin els mòbils i demès és Adrian Edmondson de The Bad Shepherds. Així que quan el sentis avui pensa que és el cantant dels Bad Shepherds.

SM - Certament recordo quan ho vaig descobrir quedar-me amb la boca oberta d'escoltar Ace of Spades, Anarchy in the Uk... d'aquella manera!!

T - Jajajaj vam fer també God Save the Queen i Anarchy in the Uk la vam fer a la tv!

SM - I t'he de dir que vaig tardar més d'un minut a reconèixer el tema!

T - Ho sé! I aquests era un dels punts bons d'això, sobretot en viu ja que tothom s'anava preguntant què era allò si una intro i quan començava la lletra era un esclat i era el mateix amb White Riot dels The Clash. La gent es quedava de pedra, "no pot ser el White Riot" deien, però ho vam fer.

No ens va quedar temps per més, enregistrament d'algunes salutacions pel nostre programa de ràdio i promesa de mantenir el contacte amb algun material al que tindríem accés tot just després de donar-li una targeta de presentació i la veritat que em va despertar molta curiositat aquesta promesa tot just quan marxava per la porta sense opció a intercanviar més paraules. S'acostava l'hora del show.

Accés