Razzmatazz 1, Barcelona
Fotos: Joan Guillem

Quan un és molt "fan" d'un grup i té l'oportunitat no tant sols d'anar a veure'ls en directe si no de poder estrenar-se com a cronista de directes i poder fer fotos (i més si és la mítica Razzmatazz 1) es pot dir que és un honor. I aquest és el meu cas, en el que per primer cop vaig poder anar acreditat de premsa per cobrir el concert d'un dels grups que m'agraden més actualment. Va ser una primera experiència molt agradable que espero poder repetir en breus en els propers concerts que assisteixi.

Al voltant de les 18:30 s'obren les portes i la gent comença a entrar ensenyant l'entrada a l'equip de seguretat de la sala, als que anem acreditats de premsa ens fan esperar una mica en una cua del costat on en breus ens deixaran entrar per acreditar-nos i tot seguit entrar a la sala. Un cop acreditats entrem directament per l'accés dret de la sala (en ser el primer cop que hi anava pregunto com havia de procedir a l'hora d'entrar a l'anomenat "fosso" del davant de l'escenari i quant de temps hi podria estar). Dintre de la sala tot i ser ben d'hora ja comença a haver-hi bastanta gent, aprofitant que encara no ha de començar el concert saludo als habituals que van de concert a concert i que ens veiem només per aquestes ocasions. També aprofito per parlar amb els amics que han vingut de Lleida (que encara que sembli sorprenent en aquesta ocasió hem estat bastants).

Llegeix més

One, Mollerussa (Lleida)
Fotos: Albert Perera

Que la pedrera de bandes de metall catalanes s'està mostrant com una font inesgotable de propostes crec que poc es pot discutir ja. En aquest humil racó del ciberespai intentem palesar aquest extrem i al llarg del temps, així com també al nostre espai radiofònic, hi han passat bandes com Nuckin' Futs, Moonlop, Vidres a la Sang, Niu de Corbs, Inversus, Mantle Earth, Morknatt, Òsserp, Foscor, Obsidian Kingdom i tants altres a qui seria impossible nombrar. El millor de tot és que el nivell de totes i cadascuna és altíssim i només un punt de sort els separa d'arribar al nivell de reconeixement d'uns ja consagrats Crisix, per posar l'exemple més evident, girant arreu del món ara ja i confirmant-se per grans festivals el 2019 com Wacken.

En aquest marc podem encabir-hi els Siroll de la Catalunya Central. Una banda a qui seguim des de fa temps i que no paren de donar mostres de la seva vàlua. Amb Més Llenya! van donar un pas de gegant a nivell de composició i qualitat dels temes plasmats en una notable gravació. El període que va des d'aquell llançament fins el recent Doble o Res, que vam ressenyar també aquí, no ha estat fàcil pel grup. Han sofert canvis en la seva formació, i no tant sols un, dos!!!... amb tot el que comporta d'acoblament dels nous membres i el mal de cap de trobar noves persones que vulguin formar part del projecte i el compromís que implica estar en una banda. La veritat que tot i els maldecaps no es pot dir que n'hagin sortit malparats ja que tant el baixista Thomas com el guitarra Dani (Ether, Niu de Corbs) han aportat nova sang i ganes que el grup està sabent aprofitar.

Així doncs, i després de tenir notícies d'uns primers concerts de presentació de Doble o Res força positives, la banda arribava a Mollerussa... la capital del Pla d'Urgell que tampoc no fa tants anys era un dels epicentres de la vida nocturna en bastants quilòmetres a la rodona amb locals un al costat de l'altre de tots els estils. Ara passeges pels seus carrers buits. Aquells locals estant tancats i el que era ambient, llums, música i moviment avui és silenci i fred. Pocs locals resisteixen, un d'ells el One que, encertadament, està obert a programar directes (això ja és una bona notícia) de tots els estils, des de l'electrònica al metall, com el cas que ens ocupa.

Llegeix més

Sant Jordi Club, Barcelona
Fotos: Sergi Paramès

Certament esperava una mica més de la resposta del públic pel que fa al concert que Nightwish van oferir aquest passat dia 1 al Sant Jordi Club. En la prèvia publicàvem un reportatge on repassàvem la vasta activitat en directe del grup des dels seus inicis, fent especialment esment en que habitualment havien passat per la capital catalana però curiosament des de fa quasi 10 anys la cosa s'ha torçat. Mireu fins a quin punt que el grup mai hi havia tocat encara com a sextet (és a dir amb Troy i Floor al grup) en gira pròpia i només el Rock Fest 2015 va ser un petit miratge per veure el grup en directe. Ho podeu recuperar clickant aquí.

De fet, la data de Bilbao no va destacar per una gran assistència tampoc i la del dia 30 a Madrid va acollir el grup en un format reduït del Winzik Center veient en aquest recinte reduïda l'assistència respecte el concert que tant bona entrada va registrar el 2016 sent data única i que vam cobrir també. Per cert, l'opinió generalitzada d'aquella data madrilenya és que el grup no va estar massa bé, cosa de la que discrepo. Cert és que no van poder oferir tota la producció que portaven en aquell moment però musicalment i en actitud no els tiraria en cara pas res.

Llegeix més

La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera

Costa expressar el viscut aquest passat dimecres 10 d'octubre per qui subscriu. Més enllà de ser un concert més va ser un retrobament amb els que ja considero bons amics i poder compartir tot el que envolta la vida a la carretera d'una banda que més que una promesa són una realitat. Però anem per parts que hi ha molt a comentar.

Si ja és poc habitual que en espai de pocs dies visitin la ciutat de Lleida dos bandes internacionals de metall (disculpeu si llegiu això des del cap i casal però el que per vosaltres és normal i habitual per la resta del país és tot un luxe), més ho és encara que una d'aquestes bandes ens visiti per tercer cop en un espai de nou mesos. Té una explicació.

Molts recordareu la primera visita de les Burning Witches a Catalunya, va ser el passat 7 de gener al Cafè Teatre de Lleida gràcies a la bona feina de l'amic i company Jaume Aos Sanuy per aquestes terres, mai prou agraïda. Va haver una resposta brutal i vam quedar perplexos davant una banda que amb un primer disc sota el braç anava donant el que podrien ser els primers passos, aquí ho explicàvem. Dies abans vam poder parlar amb Romana i Seraina per comentar sobre aquest primer treball i aquests concerts. Les festes de maig van ser de nou el marc perquè en un viatge llampec des del seu Brugg natal actuessin davant d'un nombrós públic confirmant les expectatives generades al gener. Poder incloure-les al cartell de les festes va poder satisfer l'audiència de sons més durs, no sempre tinguda en compte en les programacions públiques.

Aquest tercer cop han jugat altres factors. Les suïsses tenien programada una petita gira per l'estat espanyol que en darrera instància va haver d'alterar algunes dates de manera forçosa. Una d'elles era en les festes del Pilar de Saragossa. Per tots és sabut que a la capital manya sempre hi ha hagut històricament un espai pels sons durs i la Federació Interpeñas era qui programava normalment aquests espais. Aquest any hi havia d'actuar Burning Witches però l'ajuntament de la capital aragonesa no va concedir cap espai a Interpeñas. Poc esperat i sorprenent, aquí ho podeu llegir en un article de premsa. Això ha provocat un daltabaix en multitud de bandes i promotors que han hagut de maniobrar com han pogut, en el cas de les Burning Witches era perdre la data o reprogramar-la i un cop valorades les opcions la millor va ser Lleida de nou. Així doncs, i vist tot plegat, era un hàndicap una tercera visita enmig de la setmana laboral, un dimecres, i amb poc temps per mirar de fer difusió.

Llegeix més